“The greatest shortcoming of the human race is our inability to understand the exponential function.” Profesor Albert Bartlett.
Com he deixat clar en el post de benvinguda, no es la meva intenció en aquest bloc discutir temes tècnics si no aportar propostes i idees sobre “el que podem fer” individualment i col·lectivament davant la més que probable situació d’escassetat general que es produirà en pocs anys degut, principalment, a l’esgotament del petroli barat i abundant.
Hi ha però un concepte que es imprescindible conèixer i entendre: el creixement exponencial.
El creixement pot ser lineal (2, 4, 6, 8, 10, ….) o exponencial (2, 4, 8, 16, 32, …), és exponencial quan creix en percentatge. Així una unitat que es dobla després de doblar-se només 10 vegades es converteix en 1024. Si es dobla una vegada més 2048, i una altra vegada més 4096, … originant-se una curva que es gira cap a l’infinit. Un exemple clar és el creixement de la població com podem veure en aquest gràfic de l’evolució de la població espanyola des de l’any 1 fins el 2008:
El deute públic a Espanya, com podem veure en el gràfic España: Evolución de la deuda en millones
de euros 2000-2010, al créixer percentualment també segueix la curva típica de tot creixement exponencial fins assolir l’equivalent del 61% del PIB en 2010.
El que ens interessa destacar per entendre el que està passant és que quan cal retornar un deute amb interès cal un creixement econòmic exponencial i continuat per part de qui ha de retornar el deute . Dit d’ una altra manera, només una economia que creix pot pagar els seus deutes i per tant si no creix no es poden pagar els deutes. D’aquí el gran interés dels nostres polítics de “volver a la senda del crecimiento”.
En el següent gràfic (dades Banc Mundial actualitzades a febrer 2012) podem veure com efectivament el PIB d’Espanya des de 1970 fins el 2007 ha seguit la típica curva de creixement exponencial però a partir de 2008 el PIB no només no creix si no que decreix fent impossible el pagament del deute. Recordem-ho, sense creixement no es poden pagar els deutes.
Com és evident tota activitat económica requereix d’un consum energètic i si el creixement d’aquesta activitat económica és exponencial llavors el consum energètic ha de seguir el mateix ritme.
Així podem veure com efectivament el consum d’energia primaria a Espanya en el període 1995 -2011, segons dades INE, segueix la curva del creixement econòmic. Creix exponencialment fins 2007 i comença a decréixer a partir de 2008 seguint el ritme de créixement i decréixement econòmic.
La clau està en entendre que el procés de decréixement del PIB que s’ha iniciat a Espanya i a tants altres països és degut, principalment, a l’esgotament del petroli barat ( pic de l’oferta) pel que aquesta crisi, com diu Antonio Turiel, no acabarà mai si volem seguir en una economia de creixement continuat ja que no disposem ni disposarem mai més de l’energia necessaria per tornar a créixer i cal un canvi de model.
En aquest bloc pretenem anar exposant algunes de les coses que podem fer cadascú de nosaltres per iniciar la transició cap aquest nou model.
