Arxiu de la categoria: resiliència

by

La pobresa energètica

Leña

El 12% de la població no pot mantenir casa seva a una temperatura adequada. (Enquesta Condicions de Vida 2008, INE).

En aquest post us parlem d’un tipus de pobresa poc coneguda però que cada vegada està tenint més incidència . Es tracta de la pobresa energètica.

La pobresa energètica és la incapacitat d’una llar de satisfer les seves necessitats bàsiques d’energia com mantenir l’habitatge en unes condicions de climatització adequades per a la salut (18 a 20º C a l’hivern i 25º C a l’estiu) amb el 10% de la renda disponible ( Brenda Boardman 1990).

Les causes que generen aquesta precarietat energètica són diverses:

  • baixos ingressos de la llar,
  • qualitat insuficient de l’habitatge,
  • preus elevats de l’energia,
  • preus elevats de l’habitatge, etc.

Les conseqüències de viure en una situació de pobresa energètica en el benestar són també variades: temperatures de l’habitatge inadequades, incidències sobre la salut física i mental (incloent mortalitat prematura d’ancians), risc d’endeutament i de desconnexió del subministrament, degradació dels edificis, malbaratament d’energia, emissions, etc.

La pobresa energètica ha estat també relacionada amb una major incidència de certes malalties físiques i mentals, com l’asma, la pneumònia, l’artritis, l’ansietat i la depressió. Això implica que patir aquesta forma de pobresa no és només una qüestió de desigualtat en les condicions materials de vida, sinó que té un impacte profund en la vida de les persones (tan profund que influeix en l’esperança de vida dels afectats).

La pobresa energètica està determinada, com hem dit, en gran mesura pel nivell d’ingressos de la llar: les famílies amb major renda disponible no només tendeixen a ocupar habitatges de més qualitat (encara que també més grans), sinó que també poden gastar més diners per satisfer les necessitats domèstiques d’energia.

Lógicament, millorar l’eficiència energètica dels habitatges redueix la incidència de la pobresa energètica.

La Generalitat a través de l’ICAEN ha elaborat una Guía pràctica amb el títol “Com actuar davant la pobresa energètica” que us recomanem llegir amb atenció i que indica que aquest és un problema important també a Catalunya.

No podem deixar de preguntar-nos abans de tancar aquest post quantes llars a Argelaguer pateixen la pobresa energètica? i com s’agreujarà en el futur aquesta situació davant l’encariment dels combustibles (electricitat, gas, gasoil) amb que funcionen la majoria de sistemes de calefacció a Argelaguer?

El retorn a la llenya com  a combustible per escalfar-nos a casa és quelcom que creiem serà imparable però l’ús generalitzat de la llenya com a combustible també té els seus límits i conseqüències. D’això en parlarem en una altra post.

by

La bona vida

suficiente

“Res és suficient per a qui suficient és poc”.  Epicur  (Samos, 341 a.C. – Atenas, 270 a.C.)

No sé quants de vosaltres creieu que la bona vida consisteix, com deia Quico Pi de la Serra en la seva cançó El burgès, en menjar, jeure i no fer res. Els anglesos Robert Skidelsky, economista i Edward Skidelsky, filòsof  han publicat recentment un llibre amb el títol original How much is enough? (en castellà ¿Cuánto es suficiente? Editorial Crítica, Barcelona 2012) en el que tracten aquest interessant tema de forma rigorosa.

A partir de la pregunta quant és suficient?, els autors estableixen el que consideren son els béns que constitueixen la bona vida. La necessitat de replantejar-se què vol dir una “bona vida” està cada dia més present i és cada vegada més necessària, en vista del canvi de paradigma que està representant aquesta llarga crisi de la qual encara trigarem a sortir, i quan ho fem serà amb molts danys col·laterals.

Per comprendre el que significa tenir suficient, diuen els autors, hem de plantejar-nos què és la bona vida i conclouen que hi han uns béns que anomenen bàsics que constitueixen la bona vida.

La bona vida consistiria,  així doncs, en fer realitat aquest béns bàsics. Els criteris per determinar quins son els béns bàsics son quatre:

  • Són universals, el que significa que no estan vinculats a una cultura determinada
  • Són finals, son bons per si mateixos i no només per assolir un altre bé.
  • Són sui generis, és a dir, no formen part de cap altra be.
  • Són indispensables, el que vol dir que es pot considerar que a qui li manquin patirà una pèrdua o dany greu.

Quins són, segons aquests autors, els béns que compleixen aquests criteris? Reconeixent que la seva proposta està oberta al debat, identifiquen set béns bàsics i una vida que els fa realitat seria una bona vida. Aquests són:

  1. Salut entesa en el sentit antic de perfecció natural del cos. Inclouria tot el necessari pel manteniment de la vida “funcionant com ha de ser” i defugint de la idea de salut com un ideal de millora perpètua que ens allunyaria d’un criteri de suficiència.
  2. Seguretat, fa referència a que la vida de tota persona transcorri sense pertorbacions. És a dir,  no alterada per guerres, crims, revoltes o dificultats econòmiques d’importància.
  3. Respecte.  Respectar a algú significar indicar mitjançant una formalitat que es té en consideració els seus punts de vista, que no poden ignorar-se ni atropellar-se.
  4. Harmonia amb la natura. Viure  amb harmonia amb quelcom significa no manipular-lo per a fins propis. Es tracta doncs de relacionar-nos “amb” la natura i no “contra” la natura.
  5. Personalitat, es refereix a la capacitat que tota persona ha de tenir per formular i executar un pla de vida. Personalitat implica també un espai privat on l’individu tingui plena llibertat per desenvolupar-se i ser ell mateix.
  6. Amistat. Els autors es refereixen aquí a totes les relacions d’afecte, tant les familiars con les no familiars i que els autors consideren essencials per a una bona vida.
  7. Oci. Entendrem l’oci de la manera antiga. No simplement com el temps fora del treball sinó com tot allò que fem pel fet de fer-ho, per gaudi i sense propòsit.

Una societat que s’orientés a fer realitat aquests béns bàsics per a tots els seus membres hauria d’organitzar-se, segons els autors, reduint la quantitat de treball per persona i alliberant així temps per a l’oci. Hauria de garantir una distribució menys desigual de la riquesa i dels ingressos i hauria de fer més èmfasi en el localisme i menys en el centralisme i la globalització. Per altra banda caldria implementar una renta bàsica, reduir la pressió per consumir i la publicitat.

Com veieu una proposta molt interessant a considerar i que comporta abandonar el creixement indefinit com a fi i condicionar-lo a la satisfacció d’uns béns bàsics per a una bona vida per a tothom. Un gir de 180 graus a la política que segueixen els nostres governs i que el moviment Argelaguer en transició, modestament, ha iniciat a casa nostra.

Si estàs interessat en aprofundir en el tema, passeu per casa i us deixaré el llibre.

by

Conferència. El treball col·laboratiu, la experiència de la XIP

El passat dissabte 3 de novembre 12 al Casal d’Argelaguer, la Mireia Plana i la Núria Vives, funcionàries de la Generalitat de Catalunya ens van explicar què és la Xarxa d’Innovació Pública (XiP) i com treballen. 

Descriuen la XiP com una “xarxa transversal de persones vinculades amb les administracions públiques de Catalunya que es proposen millorar el servei a la ciutadania innovant la gestió dels serveis gràcies al bon ús de la tecnologia col·laborativa”. Remarquen que l’administració són persones i que la XiP són treballadors units amb la única condició de concretar i de fer les coses millor i més fàcils pels usuaris que les fem servir.

Aquest grup va gestar-se al voltant d’una taula per cinc persones que es trobàven cada dimecres per dinar. Després van ser 10 i ara són més de 300 persones adherides a un ideari comú.

Mitjançant una presentació amb diapositives i vídeos ens expliquen que s’organitzen en grups de treball a partir de l’establiment d’objectius generals i específics i l’establiment d’un pla d’acció representat per una persona que es compromet i es fa responsable de portar-lo a terme, i això ho recalquen com molt important, amb un termini i una data concretes.

Els seus objectius generals són:

  1. Canviar la manera de treballar i fomentar la participació ciutadana.
  2. Facilitar la vida a la ciutadania.
  3. Ser líders d’opinió internament i externament.

I els seus objectius secudaris són:

  • Millorar l’eficiència.
  • Augmentar la transparència cap a la ciutadania.
  • Potenciar la intel·ligència col·lectiva.
  • Implicar la resta de professionals públics.
  • Afavorir la participació ciutadana.

Estan agrupats en sis grups temàtics reconeixibles pel seu domini:

  • .GOV: govern obert oGov, transparència, open data, eGov
  • .COM: nous serveis públics, noves formes de prestació
  • .NET: xarxes, plataformes i canals de comunicació
  • .ORG: nous models organitzatius
  • .EDU: gestió del coneixement, entorns d’aprenentatge
  • .CAT: usos lingüístics, identitat digital, Viquipèdia

Després de gairebé dos anys de funcionament han crescut en prestigi dins l’administració pública i dins la xarxa, han rebut un premi al millor bloc, han assesorat al Lehendakari basc en la llei de transparència i l’elaboració d’estàndards de Govern obert , han col·laborat i traduit el llibre “Inprendedores”, han participat en esdeveniments com l’Expoelearning 2012, Empresa 2.0 a Sevilla, III Trobada per a la Innovació Social a Astúries, II Congrés EDO, i altres.

A les acaballes de l’exposició es crea un petit debat especialment al voltant de la mala premsa que tenen els funcionaris públics, i que les ponents admeten també que aquest ha estat un dels motors que les ha motivat a la creació d’aquesta xarxa de professionals amb vocació de servei. Ens mostren un vídeo d’una funcionària que li agrada la seva feina, per reforçar la darrera idea. També sorgeixen comentaris agraïnt a les ponents la xerrada i que exposicions com aquesta es troben a faltar ja que fan un bé i aproximen la gestió de la Generalitat als ciutadans, a l’hora que conviden a aquests a ser més protagonistes i a demanar a l’administració pública el que necessitem perquè la gestió dels tràmits burocràtics sigui més fàcil i àgil.

Presentació XIP - Vídeo de la conferència