Guia per al descens energètic

guiadescensoenergetico
En aquest blog només excepcionalment us he presentat algun llibre com aquí aquí. En el post d’avui us presento un text que han publicat els companys de l’Asociación Véspera de Nada amb el títol Guía para o descenso enerxético. Un text que també vam presentar públicament aquest dissabte passat en un acte al Casal d’Argelaguer. L’acte va consistir en una breu presentació de l’Asociación Véspera de Nada, els objectius de la publicació i una descripció general del contingut. Vàrem acabar l’acte amb un interessant debat entre els assistents que es va allargar més d’una hora.

Aquest és un llibre absolutament necessari que  “presenta una explicació dels canvis socials que ja estan en marxa i que es traduiran en el final de l’era de l’abundància i el creixement, alhora que ofereix un ampli conjunt de recomanacions sobre el que es pot canviar en la nostra economia, el consum d’energia, el transport, l’alimentació, la salut, l’habitatge i l’educació, no només per sobreviure al pic del petroli, sinó per construír un món que tingui un futur millor després del petroli.”

Llegim a la presentació  (que traduim del gallec) que amb aquesta publicació “es vol donar un important pas endavant en la necessaria conscienciació i adaptació del pais a una situació que afectarà profundament les vides de totes i cada una de les persones.  En l’ànim dels autors està que aquest llibre sigui eficaç per minimitzar els riscos  que impliquen aquest davallar de la civilització industrial, de tal manera que el major nombre de persones puguin dir que si bé van perdre “moito” de l’abundancia que el petroli els va donar, no estaven en “véspera de nada”, sinó en véspera de tenir suficient i de tornar a tenir una vida digna dins els límits físics del planeta.”

En la mateixa presentació descriuen el contingut del llibre: “En el capítol 1 s’expliquen les causes dels greus problemes que apareixeran com a conseqüència de l’anomenat Pic del petroli. En el capitol 2 es proposen una sèrie de mesures que han de ser d’utilitat per preparar-nos, tractant aquelles àrees que com individuos o petites comunitats podem tenir (o arribar a tenir) més control.  En el capítol 3 uns consells bàsics per a les petites empreses. En el capitol 4 presenten mesures que hauríen de desenvolupar les administracions locals i que nosaltres, com a ciutadants, hem d’exigir amb decisió criticant tot alló que es faci en sentit contrari  des de la conscicència de no equivocar-nos de camí en aquesta crítica etapa històrica. La raó d’incloure aquestes mesures a nivell polític no son per convertir aquesta obra en una guia per a les administracions, sino més aviat per oferir uns criteris a la ciutadania sobre quines polítiques ha de reclamar als seus representants i quines mesures no s’haurien d’admetre no només perque vagin en contra dels camins de la sustentabilitat, sino perque malbaraterien els darrers recursos econòmics i energètics de la nostra societat.”

“De totes les mesures que parla la guia, la prioritat absoluta que com a societat ens hem de marcar per a preparar-nos anticipadament pel descens del petroli, és reduir dràsticament el consum d’energia fòsil i dels productes derivats dels combustibles fòsils. Aquest és l’objectiu que guia la major part de les mesures que es proposen i que es pot traudir en un pràctic lema: “comprar menys, utilitzar menys, voler menys i desaprofitar menys ” (Murphy 2008, 113). La transformació social que es deriva d’aquest profund canvi girarà al voltant de dos eixos estratègics: la reducció a petites comunitats i la reducció del ritme de vida.”

“Tenim temps per anar fent coses i anticipar-nos a l’arribada del pic del petroli i les seves conseqüències i protegir-nos, però totes les accions han de tenir en compte que els canvis han de ser dràstics. Al final valdrà la pena l’esforç, perque ens ajudaran a sobreviure i ens estalviaran molts drames.”

El llibre inclou també uns capitols dedicats a les relacions socials i l’acció comunitaria i, un altra, al canvi interior.

Un llibre que us recomano i que considero imprescindible. La primera edició en paper ja està esgotada i actualment s’està treballant en una segona edició. Us podeu descarregar  la Guia d’internet en format PDF en aquest enllaç (amb llicència Creative Commons (Atribución + Non comercial + Sen derivacións). Per acabar dir-vos que se´ns ha ofert la possibilitat de fer la traducció al català de la Guia, tema que discutirem en la propera assemblea d’AenT del dissabte vinent dia 21.

PRESENTACIÓ GUIA

 

presentguia

 

 

 

Conferència sobre comunitats resilients

eraresilienciaEl dissabte passat i com estava programat Jordi Grané va impartir-nos una interessantíssima conferència sobre resiliència i comunitats resilients. 

Jordi Grané és llicenciat en Filosofia per l’UAB i Màster en Sociologia i Gestió Pública. Ha treballat en la promoció de la convivència, la gestió de conflictes, els diàlegs socials i el pensament apreciatiu. Ha estudiat amb profunditat la resiliència i és co-autor de diversos llibres sobre el tema.

Va acompanyar la seva conferència d’una excel·lent presentació i va saber mantenir l’atenció del nombrós públic durant les més de dues hores que va durar la seva xerrada.

Va començar la seva exposició amb unes imatges de la ciutat de Detroit actualment gairebé una ciutat fantasma per afirmar a continuació que l’era industrial ha mort. Va seguir amb una altra afirmació contundent: l’era de la informació està agonitzat, afirmació que – segons Jordi Grané – la crisi actual avala.

El futur és doncs, segons Grané, de les persones i organitzacions  generatives,  creatives, resilients. Les organitzacions de i amb futur seran resilients o no seran. Si una organització vol afrontar la crisi que va paralitzar l’economia a partir del 2008 i construir un futur esperançador necessitarà que la resiliència es converteixi en un element central de la seva cultura organitzativa.

I acaba aquesta primera part afirmant que les iniciatives en transició són per definició iniciatives resilients. Persones i comunitats que es neguen a acceptar ser presoners de l’adversitat (canvi climàtic, pic del petroli, crisi econòmica, …) i que es preparen per afrontar aquestes adversitats. Persones i comunitats que volen escriure i protagonitzar el seu projecte vital.

En la segona part de la seva conferència, Jordi Grané, descriu les característiques de les comunitats resilients i podem veure que totes elles són pròpies de les iniciatives en transició.

  1. En les comunitats resilients les persones no esperen que el govern resolgui els problemes sinó que les persones que en formen part s’impliquen en la resolució d’allò que els afecta.
  2. En les comunitats resilients, les persones descobreixen noves maneres de contribuir a crear el canvi en el món i les seves pràctiques i creences cerquen solucionar els problemes revelant nous recursos i possibilitats. Es tracta de deixar de veure només els obstacles i començar a visualitzar les possibilitats que el món ofereix.
  3. Les comunitats resilients s’autoorganitzen. Aprenen a trobar en ells mateixos la solució i a prendre control del seu propi futur.
  4. Les comunitats resilients estan formades per persones ubuntu. Persones obertes i disposades a ajudar als altres, persones que se senten segures i part d’una comunitat. Persones que comparteixen els valors de compartir, confiar, cooperar, cuidar i respectar.
  5. Les comunitats resilients són capaces de canviar de forma radical i generar possibilitats abans que l’adversitat es produeixi.

Una idea poderosa va plantejar el conferenciant a continuació: El canvi s’ha de fer sota una premissa especial: trauma zero.

Va acabar la conferència fent una referència a la necessitat de no veure la realitat com un munt de problemes que requereixen solució sinó més aviat com un munt de possibilitats per fer un món millor.

Resta només agrair aquí a Jordi Grané hagi compartit amb nosaltres els seus coneixements i el seu interès per conèixer AenT i la passió que va demostrar en la seva exposició. Gràcies Jordi.

 

 

Accountability

Accountability: The fact or condition of being accountable; responsibility

Comencem un nou cicle electoral amb les eleccions al Parlament europeu aquest mes de maig, les previsibles autonòmiques al novembre o, a molt tardar, el 2016 i les locals al maig i generals al novembre del 2015.

Accountability és un concepte anglés que fa referència a la condició de rendir comptes, de ser responsable. El fet de que en el nostre sistema els representats polítics no han de rendir comptes ni s’han de responsabilitzar de la seva acció política explica tanta irresponsabilitat en les declaracions i actuacions de qui diuen ens representen.

Tant els que governen com els que aspiren a fer-ho creuen (o ens volen fer creure)  que la crisi, després de sis anys, ha tocat fons i ara comencem una recuperació que ens ha de dur -de nou- a un creixement continuat de l’economia.

Les conseqüències d’actuar com si veritablement les coses començaran a “millorar” a partir d’ara seran, sens dubte, molt negatives. S’accelerarà el procés de deteriorament i empitjoraran les condicions de vida d’un nombre més gran de ciutadans.

Diguin el que diguin i prometin el que prometin - SI NO CANVIEN DE RUMB ajuntaments, consells comarcals,  diputacions, autonomies i estat -, les retallades continuaran, l’austeritat malentesa seguirà, la precarietat laboral augmentarà, el deute de l’estat serà cada any una càrrega més insuportable, etc

Els partits polítics  sembla  no adonar-se de la gravetat de la situació i no plantegen les propostes alternatives i radicals que cal emprendre amb urgència. La manca de propostes que no es basin en el retorn a un impossible creixement de l’economia i que afrontin els reptes que suposen el canvi climàtic, el peak oil, l’augment del deute, el creixement de la desigualtat i de la precarietat i l’increment de la pobresa en les nostres societats fa molt complicat exercir el dret al vot en aquest cicle electoral que comencem. A qui votem?

Davant tanta manca d’accountabilility  i, en conseqüència, de tanta irresponsabilitat, cada vegada és més urgent que els ciutadans ens organitzem de forma local i ens preparem pels canvis que ja s’han iniciat i que comportaran una forma de vida diferent (amb molt menys de tot) a la que estàvem acostumats. AenT és un petit i modest exemple.