Newsletter AenT número, 3 abril 2018

Argelaguer en transició

Butlletí mensual amb informació i idees per preparar-nos per a un món en decreixement, sense creixement econòmic ni energia barata i abundant ni plena ocupació.

Número 3 –  abril 2018

Documental

Xerrada completa amb José Esquinas.

 

Després de més de 30 anys viatjant pel món per la FAO, visitant pobles indígenes i camperols, catalogant i buscant biodiversitat. Ara Pepe se sent còmode transmetent coneixements i vivències a les generacions futures.

 Entrevista

“La vida es basa en l’equilibri, i no en el creixement sense fi”

Kate Raworth, economista

Artícle

La catàstrofe és no fer res

 04/04/2018 | Yayo Herrero

Al començament dels 70 es publicava l’informe Meadows sobre els límits al creixement. Han fet falta més de 40 anys perquè les elits mundials reconeguin, almenys en els discursos, el que el moviment ecologista portava advertint des de feia dècades: de no afrontar una profunda i ràpida transformació dels metabolismes econòmics, enfrontarem una gravíssima desestabilització global de els ecosistemes i cicles naturals amb desastroses conseqüències sobre els territoris i la vida.

Llegir

Canal al you tube

Primitive Life

 

La tecnologia primitiva és quelcom que admiro i vull viure un experiment posant-la en pràctica. Som-hi !!

Llibre recomanat:

  • «Un llibre fascinant. Un prodigi de divulgació escrit amb una claredat insòlita, documentat
    amb rigor i sense enfarfec.» Màrius Serra, La Vanguardia 
  • «Una obra vibrant i intel·ligent. Relata la història d’un animal insignifi cant que ha dominat el
    món.» Agustí Alcoberro, historiador
  • «Un llibre formidable, en cada pàgina una dada o una idea que et canvien la mirada que
    tenies de la història.» Quim Torra, historiador
  • «Per comprendre’ns a nosaltres mateixos convé seguir la pista de l’antropòleg Yuval NoahHarari.» Jorge Wagensberg, El Periódico

Experiència

 

Els límits del creixement en l’Educació Secundària: Gènesi del projecte

PDF Los Límites del Crecimiento. Objetivo 2040 6.2 MB – Download

Home  – Número 0Número 1Número 2 – Contacte

 

Newsletter AenT número 2, març 2018

Argelaguer en transició

Butlletí mensual amb informació i idees per preparar-nos per a un món en decreixement, sense creixement econòmic ni energia barata i abundant ni plena ocupació.

Número 2 –  març 2018

Documental

There’s No Tomorrow 

 

No hi ha demà” és una pel·lícula d’animació que tracta l’esgotament dels recursos, l’energia, el creixement i el col·lapse. És un referent sobre els dilemes energètics que afronta el món del segle XXI..

Versió en espanyol

 Entrevista

“L’ajuda mútua en el treball ha desaparegut”

Christophe Dejours, psiquiatre, investiga la relació entre treball i salut mental

Llegir

Artícle

Canvi Climàtic: O ens organitzem, o les distòpies es convertiran en realitat
01/03/2018 | Andreas Speck

Seguim cremant energies fòssils i exigint creixement econòmic mentre ignorem els límits del nostre planeta (en una gran coalició des UnidosPodemos fins al PP). Com a màxim, per tranquil·litzar la nostra consciència canviem les bombetes de casa nostra perquè “gastin” menys energia (i diners) o ens canviem a SOM Energia perquè aquesta energia sigui renovable i donar suport, de passada, a l’economia social i solidària.
 .
Llegir
.

 

Canal al you tube

La Huerta de Iván

 

Un canal on aprendràs a cultivar i sembrar de forma ecològica i orgànica. Et ensenyaré els millors remeis casolans, com obtenir les teves pròpies llavors d’una forma molt senzilla, solucions orgàniques contra plagues i malalties, experiments amb materials reutilitzats i guies per construir el teu hort o hort urbà. Totes les setmanes trobaràs vídeos amb tot el relacionat amb l’hort i jardí.

 

Llibre recomanat:

Aquest llibre intenta ser un senzill manual que ens ajudi a preparar-nos per unestransformacions en l’àmbit econòmic, social, cultural i de formes de vida sense pre-
cedents en la història de la Humanitat. Seran transformacions que afectaran tots els països i tots els habitants del planeta, però que tindran forma diferent, abast i ritme
segons el lloc i la classe social a la qual pertanyem.
Original PDF 11.49 MB – Descarregar

Pobles en transició

Vilanova i la Geltrú

Un moviment ciutadà sense organització formalitzada que sorgí d’un grup de vilanovines i vilanovins que, inspirant-se en les INICIATIVES en TRANSICIÓ – Transition towns – d’altres pobles i, reunits al peu del far el 25 de juliol de 2009, van decidir iniciar el moviment Transició VNG per impulsar la transició de la nostra vila cap a una societat més JUSTA, EQUITATIVA, PARTICIPATIVA I  SOSTENIBLE.

Home  – Número 0Número 1 – Contacte

 

Newsletter AenT número 1, febrer 2018

Argelaguer en transició

Butlletí mensual amb informació i idees per preparar-nos per a un món en decreixement, sense creixement econòmic ni energia barata i abundant ni plena ocupació.

Número 1 – febrer 2018

Documental

Decreixement, del mite de l’abundància a la simplicitat voluntàri

 

Hi ha un món present, el món del desig, del “tenir”, del “sempre més”, caracteritzat per l’absència de límits al creixement econòmic. Un món que avui s’esfondra a causa del declivi dels recursos energètics, les matèries primeres i la crisi ambiental. I hi ha un món que ja està arribant, el món del “ser”, on els anomenats objectors de creixement reinventen la seva manera de vida adaptant-lo als límits de la biosfera i a les necessitats reals de l’ésser humà.

 

 Entrevista

“Sense qüestionar el sistema és impossible arribar a solucions ambientals”

Sergio Federovisky, periodista i ambientalista argentí, assegura que per resoldre els problemes de sostenibilitat no n’hi ha prou amb tancar l’aixeta i apagar la llum

Llegir

Artícle

Que tothom visqui bé dins dels límits del planeta
14/02/2018 | Universidad de Leeds

Calen canvis radicals si volem que tothom visqui dins dels límits del planeta. Entre aquests canvis cal incloure la renúncia al creixement econòmic en els països rics, la ràpida transició dels combustibles fòssils a energies renovables i una reducció significativa de la desigualtat.

Julia Steinberger, Escola de la Terra i el Medi Ambient de Leeds
 .

Canal al you tube

Y LA CABRA TIRÓ AL MONTE

Un dia es van afartar, van deixar enrere el consumisme i les grans urbs i van començar el canvi a la seva manera. Viure amb menys per ser més feliços.

Aquest projecte va començar sent un viatge, una recerca i una necessitat de reinventar-després d’anys treballant per al costat fosc de la força, després de comprovar que ni els mercats, ni els estats treballen per al benefici de les societats (que no siguin les anònimes). Com el que sabíem fer és explicar històries amb imatge i so vam començar a fer barata, difusió a canvi de ens obrissin les portes per resoldre tots els nostres dubtes.

Llibre recomanat:

EL REVERDECIMIENTO FORZOSO DE LA REVOLUCIÓN CUBANA
 

SANTIAGO MUIÑO, EMILIO

ISBN:  978-84-9097-378-3
Editorial:  CATARATA
Idioma:  Castellano
Número de pàgines:  272

Pobles en transició

Granollers en transició

Som un col·lectiu de persones de Granollers conscients de la crisi energètica i ecològica i que volem posar fil a l’agulla per fer de Granollers una ciutat més resilient i preparar-la per als canvis del futur. Us convidem a participar del procés de la Gran Transició.

Home  – Número 0 – Contacte

Newsletter AenT número 0, gener 2018

 

Argelaguer en transició

Butlletí mensual amb informació i idees per preparar-nos per a un món en decreixement, sense creixement econòmic ni energia barata i abundant ni plena ocupació.

Número 0 – gener 2018

  CONTRA EL DILUVI

Notes socials contra el canvi climàtic. número 1

Après moi le déluge!
Després de mi, el diluvi!] És el lema de tot capitalista i de tota nació capitalista. Per això el capital no té en consideració la salut ni la durada de la vida de l’obrer, llevat que l’obligui a això la societat.
Karl Marx

Descarregar pdf

Andreu Escrivà: “Per parlar de canvi climàtic hem de apel·lar a les emocions”

El problema més gran per afrontar l’escalfament global, segons l’ambientòleg, és que ens costa molt veure a llarg termini.

Llegir

Basura, Contenedor De Residuos, Residuos

Xina deixa de reciclar el teu plàstic

El gegant asiàtic prohibeix les importacions d’escombraries de l’estranger per millorar el seu medi ambient.

Llegir

Cambio Climático

La captura del CO2 no serà la solució al canvi climàtic.

Les acadèmies europees de ciències adverteixen de la limitada utilitat de les tecnologies d’emissió negativa ..

Llegir

llibre recomanat:

EL DESIERTO QUE VIENE

LA ECOLOGÍA DE KROPOTKIN
DAVIS, MIKE

En aquest iconoclasta llibre, Mike Davis explora la genealogia del canvi climàtic antropogènic, reconeixent el seu rastre des de la Grècia antiga fins a la desastrosa sequera de 2007-2010 a Síria. La dessecació, la desforestació, el colonialisme europeu i l’agricultura extensiva han canviat profundament els climes «locals» alterant els seus cicles.

LLEI 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic.

Capítol preliminar. Disposicions generals

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquesta llei és la regulació de les mesures encaminades a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic, la definició del model de governança de l’Administració pública amb relació al canvi climàtic i l’establiment d’impostos com a instrument per a actuar contra el canvi climàtic.

(text íntegre al web de la Generalitat de Catalunya)

Home  – Contacte

El decreixement en el PROGRAMA POLÍTIC DE LA CUP-CC

El proper dijous 21 de desembre es celebren, com tots sabeu, eleccions al Parlament de Catalunya.

Es aquesta entrada volem reproduir els punts 209 i 210 del programa polític de la CUP-CC   en els que es fà una referència explícita i repetida a la necessitat de  fomentant el decreixement del consum energètic i material.

Una referència absolutament excepcional en els programes polítics que creiem val la pena destacar.

 

Aquestes propostes es troben en el capítol 5 del programa que porta el títol Per una República ecologista que trenqui amb les lògiques de creixement capitalistes i garanteixi el futur ambiental de les classes populars .

“209. Així, immerses dins d’un sistema econòmic instaurant en el creixement infinit i en
un planeta de recursos limitats, l’experiència ens demostra que necessitem un canvi
en el model socioproductiu que atengui a aquestes relacions entre natura i societat.
Per mitjà d’un decreixement del consum energètic i material podrem fer front a la crisi ecològica global i el canvi climàtic i garantir el futur de les classes populars dels Països Catalans. Avançar cap a un model social no extractivista i establir noves lògiques per satisfer les necessitats humanes, i no del capital, en equilibri amb l’entorn natural des dels següents principis:

• Recuperar la gestió dels béns comuns naturals, actualment subjectes al benefici
del capital. Instaurar i consolidar formes de presa de decisions democràtiques,
populars i transversals.

• Reforçar el paper dels municipis i dels barris com a unitats polítiques de presa de
decisions que vehiculin mesures que afavoreixin la resiliència ambiental del teixit
social i econòmica local.

• Garantir i incloure el dret de la població a viure en un ambient sa i ecològicament
equilibrat que garanteixi: la preservació de l’entorn natural, la conservació
d’ecosistemes, la biodiversistat i la integritat del patrimoni genètic, la prevenció de
les agressions ambientals i la recuperació dels espais naturals degradats.

Disminuir la petjada ecològica de Catalunya i reduir el consum energètic i material
actual i la generació de residus.

• Garantir els drets ambientals de les generacions futures i revertir la crisi ecolò-
gica global, fomentant el decreixement del consum energètic i material.

• Fer efectiu el dret a viure en entorns laborals i socials ambientalment saludables
i lliures de tòxics i el dret a una alimentació lliure de contaminants.

Promocionar tecnologies i energies alternatives no contaminants i de baix impacte
que garanteixin la sobirania energètica, la sobirania alimentària i el dret a
l’accés a l’aigua.

• Fomentar la reconversió del cicle de vida dels productes amb l’objectiu de reduir
les externalitats negatives i en consonància amb els límits de capacitat
d’assimilació i de regeneració del medi natural i dels entorns urbans.

• Gestionar públicament les infraestructures bàsiques de mobilitat: ports i aeroports,
xarxa ferroviària, carreteres i autopistes i tots els mitjans de transport públic col·lectiu; de generació i transport de l’energia, i de la resta de béns comuns naturals; i amb plena efectivitat dels usos del sòl, d’acord amb la seva funció social i que impedeixen l’apropiació privada de les rendes generades per la col·lectivitat.

• Controlar efectivament les infraestructures de sanejament d’aigües, així com de
les plantes potabilitzadores i dessalinitzadores, les quals juguen un paper clau en
el procés d’abastament d’aigua.

• Garantir el dret a la qualitat ambiental i de l’aigua, tant superficial com subterrà-
nia, lliure de contaminants i saludable.

• Garantir el dret de les classes populars a l’accés dels cursos fluvials, zones litorals
i aigües marines no privatitzades i lliures de contaminats, preservant els
ecosistemes associats.

210. Per tal d’avançar cap a una república ecologista que trenqui amb la lògica de
l’acumulació il·limitada del capital, que subordina la natura als interessos de la producció, i amb l’objectiu de construir un nou model de país que garanteixi el futur ambiental de les classes populars, la CUP-CC es compromet a:

Constituir de manera immediata una comissió intergovernamental (Generalitat
de Catalunya, Ajuntaments, Ciutadania) i transversal (Territori, Agricultura, Energia,
Salut, Educació, etc.) d’estudi i seguiment per a definir una agenda que aposti
pel decreixement del consum material i energètic i que aposti per la resiliència,
amb l’objectiu de fer compatible l’activitat humana amb els nostres recursos, així
com les accions a dur a terme per assolir aquesta compatibilitat.

• Aprovar la Llei de biodiversitat per tal de garantir la preservació del conjunt
d’ecosistemes i espècies del nostre territori.

• Refer el projecte de Llei de residus amb què està treballant el Govern de la Generalitat, i aprovar-lo amb criteris que apliquin la minimització, el residu zero,
la territorialització de la gestió, la municipalització dels serveis de recollida i el
tractament per separat, especialment de l’orgànica, i la responsabilitat dels productors
sobre els residus derivats de productes o activitats econòmiques.

Rehabilitar la Llei de canvi climàtic suspesa pel TC per tal de reduir les emissions
de gasos d’efecte hivernacle progressivament i elaborar un pla de tancament
el processos de valorització energètica dels residus en cimenteres i plantes
incineradores.

Elaborar un nou pla de reducció de la contaminació atmosfèrica associada al
transport privat, transport marítim i a l’activitat industrial amb propostes estructuralsi vinculants que garanteixin nivells de contaminació atmosfèrica dins els
límits legals. Implementar, alhora, zones de baixes emissions que limitin l’accés
del vehicle privat i fomentin el transport públic i la reducció de les tarifes.

• Garantir una xarxa de transport interterritorial democràtic i no contaminant. Un
model que, allunyat del vehicle privat, aposti per modes de transport col·lectiu i
posi l’accent en el servei social i ecològic i no en retorn econòmic. Potenciar, alhora,
els modes de transport no contaminants com la bicicleta.

• Generalitzar i sistematitzar estudis epidemiològics continuus en àrees amb forta
contaminació ambiental, com l’entorn dels polígons químics i petroquímics, o les
àrees nuclears.

• Prohibir l’ús de fitosanitaris en espais i parcs públics, especialment del glifosat,
i implementar plans de contractació pública de productes lliures de disruptors
endocrins.

• Fer efectiva la sobirania alimentària com a objectiu estratègic de la nova República,
entesa com un model del sector agropecuari de proximitat, que preservi
l’agrobiodiversitat i enforteixi les xarxes de desenvolupament cooperatiu, allunyat
dels models productivistes de l’agricultura industrial lligats a l’ús de transgènics i
productes derivats del petroli.

• Produir energia renovable i popular que garanteixi l’accés a les classes populars
i que no generi externalitats negatives sobre l’entorn natural subjectes a
l’especulació econòmica.

• Regular i establir mecanismes de control del contingut de sofre en combustibles
d’ús marítim, que garanteix una concentració de 0.1% en les aigües territorials de
Catalunya.

• Aturar la licitació per a la construcció de la nova Terminal F de creuers del Port
de Barcelona.

• Nacionalitzar els béns comuns naturals com l’aigua, el litoral o el sòl, els quals
esdevenen elements essencials en la construcció d’una nova República i que estan
en el punt de mira de la darrera onada de privatitzacions directes i indirectes.
Béns comuns naturals, productes del subsòl, jaciments minerals i hidrocarburs
que incloen els que es troben en zones cobertes per les aigües del mar territorial
i zones marítimes: el sòl, l’aigua, l’ambient atmosfèric, així com el patrimoni natural
i genètic.

• Recuperar el control de la gestió de l’aigua en alta (distribució supramunicipal)
i afavorir la gestió directa del servei d’abastament d’aigua de les poblacions, a
través de l’establiment d’un nou marc de regulació que dificulti la gestió indirecta
o externalització d’aquest servei, així com la creació d’eines que en facilitin la recuperació, allà on actualment, és gestionat per mitjà d’empreses privades (en el
cas de l’aigua, quasi sempre per filials d’AGBAR).

• Oposar i neutralitzar del Pla Hidrològic Nacional que, de nou, posa en risc el cabal
ecològic de l’Ebre i el futur del Delta i les seves comarques.

• Derogar el Pla de Gestió de Conques Internes i elaborar un nou pla que gestioni
eficaçment els cursos fluvials i que incrementi els cabals ecològics de tots els rius,
donant compliment als criteris establerts al Pla sectorial de cabals de manteniment
i a la Directiva Marc de l’Aigua.

• Aprovar el Pla de Sequera previst en el Pla de gestió del districte de conca fluvial
de Catalunya de 2009.

• Revisar els regadius del Segarra-Garrigues i del Xerta-Sénia, i auditar les obres
dels Segarra-Garrigues.

• Elaborar un Pla de descontaminació de sòls, rius i aqüífers que carregi els costos
de les actuacions als responsables de la contaminació.

• Reformular el projecte de Llei de Ports i Transport Marítim presentat pel Govern
de la Generalitat, per tal de revertir la liberalització del sector que es promou, i
incrementar el control i la gestió ambiental. El nou text legal hauria d’incorporar
la municipalització dels ports, l’elaboració de plans d’actuació per reduir les emissions
per mitjà de la implementació de sistemes d’electrificació dels ports catalans,
el retorn de la gestió dels ports de Tarragona i Barcelona, actualment en
mans del Govern espanyol. I eliminar les bonificacions als creuers i suprimir la
figura del Pla Director Urbanístic Portuari (PDU-P).

Revisar la Llei de Política Territorial (vigent des de 1983) i de la Llei d’Urbanisme
(vigent des de 2002) per tal de potenciar els principis de reequilibri territorial, la
reducció de la petjada ecològica, l’adaptació al canvi climàtic i a la crisi energètica
(peak oil), el decreixement, l’autosuficiència connectada en els camps de l’energia
i l’alimentació de les diferents unitats territorials (municipis, comarques, regions),
l’eficiència energètica dels assentaments humans i l’edificació, i la interconnexió
dels espais naturals, inclosos el litoral, el submarí i els sistemes d’espais lliures
en sòl urbà.

• Revisar el Pla Territorial General de Catalunya (vigent des de 1995) i dels Plans
Territorials Parcials per tal de donar compliment als nous criteris de planejament
territorial introduïts, així com per revertir les reserves de sòl estratègic,
especialment quan promouen la urbanització de grans peces agràries o agroforestals.
Igualment es promouran les desclassificacions de sòls urbanitzables en
aquells indrets on manifestament no sigui necessari.

• Paralitzar la tramitació de tots els Plans Directors Urbanístics fins que es revisin
les Lleis de Política Territorial i d’Urbanisme i es considerin els nous criteris de
planejament territorial i urbanístic.

• Suspendre els següents Plans Directors Urbanístics aprovats: PDU del Circuit
Barcelona – Catalunya, PDU del Delta del Llobregat, PDU per a la delimitació i
ordenació del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, PDU de reordenació
de l’àmbit del centre recreatiu i turístic de Vila-seca i Salou, PDU Gran Via, PDU
per al desenvolupament d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques a les
comarques de l’Alt i el Baix Penedès, PDU de les àrees residencials estratègiques
i el Pla Caufec – Porta BCN.

• Fomentar espais de deliberació relacionats amb l’entorn natural i el medi ambient:
ajuntaments, consells de gestió d’espais naturals, associacionisme ambiental,
etcètera.

• Donar suport a totes les mobilitzacions, iniciatives i lluites en defensa de la terra,
el medi en general i els béns comuns naturals.”

Advertència de la Comunitat Científica Mundial a la Humanitat: Segon Avís

L’Resultat d'imatges de contaminacion Alliance of World Scientists (AWS) és una nova assemblea internacional de científics, independent de les organitzacions governamentals i no governamentals i de les empreses. Sosté que, per evitar la misèria generalitzada causada pels danys catastròfics causats a la biosfera, la humanitat ha de practicar una alternativa més sostenible amb el medi ambient diferent al que ha fet fins ara.

AWS acaba de publicar un artícle (llegir original en anglés)  – que traduïm al català i publiquem per contribuir a la seva difusió – en el que alerta sobre com  la humanitat no està prenent els passos urgents que necessitem per salvaguardar la nostra molt amenaçada biosfera.

Advertència de la Comunitat Científica Mundial a la Humanitat: Segon Avís

William J. Ripple, Christopher Wolf, Mauro Galetti, Thomas M Newsome, Mohammed Alamgir, Eileen Crist, Mahmoud I. Mahmoud, William F. Laurance
i 15,364 co-signataris de 184 països.

Fa 25 anys, l’associació nord-americana Union of Concerned Scientists i més de 1.500 científics independents, incloent la majoria dels Premis Nobel en Ciències que vivien llavors, van escriure  l’ “Advertència dels Científics del Món a la Humanitat”, 1992 (veure material suplementari en la versió en anglès).

Aquests professionals preocupats, van reclamar a la humanitat que frenés la destrucció ambiental i van avisar de “caldria un gran canvi en la nostra manera de tenir cura de la Terra i la vida sobre ella, si volia evitar-se una enorme misèria humana …“. En el seu manifest, mostraven que els éssers humans estaven en rumb de col·lisió amb el món natural. Van expressar preocupació sobre els danys actuals, imminents i potencials sobre el planeta Terra respecte a: La destrucció de la capa d’ozó, la disponibilitat d’aigua dolça, el col·lapse de la pesca marina, l’increment de zones mortes en els oceans, la pèrdua de massa forestal, la destrucció de biodiversitat, el canvi climàtic i el creixement continuat de la població. Van proclamar que canvis fonamentals eren urgents i necessaris per evitar les conseqüències que el nostre actual rumb podrien implicar.

Els autors de la declaració de 1992 temien que la humanitat estava empenyent els ecosistemes de la Terra més enllà de la seva capacitat de suportar la xarxa de la vida. Van descriure com de ràpid ens estàvem aproximant a molts dels límits del que el planeta pot tolerar sense danys seriosos i irreversibles. Els científics van al·legar que hauríem estabilitzar la població, descrivint com l’enorme xifra d’éssers humans – que ha crescut en 2.000 milions des de 1992, un increment del 35% – exerceix una pressió sobre la Terra que pot aixafar altres esforços per aconseguir un futur sostenible (Crist et al . 2017). Implorar que reduíssim les emissions de gasos efecte hivernacle (en endavant, GEH) i eliminéssim els combustibles fòssils, reduíssim la desforestació i revertissim la tendència d’extinció de la biodiversitat.

En el 25è aniversari de la seva crida d’atenció, mirem cap enrere a la seva alarma i avaluem la resposta humana, analitzant l’evolució en el temps dels indicadors disponibles. Des de 1992, amb l’excepció que s’ha estabilitzat la capa d’ozó, la humanitat ha fracassat en fer suficients progressos per resoldre aquests reptes ambientals previstos i, de manera molt alarmant, en la majoria d’ells, estem molt pitjor que llavors (figura 1, taula suplementària S1). Especialment preocupant és la trajectòria actual del catastròfic canvi climàtic d’origen humà a causa de les creixents emissions de GEH procedents de la crema de combustibles fòssils (Hansen et al. 2013), la desforestació (Keenan et al. 2015) i la producció agrícola – principalment per la ramaderia de remugants i el consum de carn (Ripple et al. 2014). A més, hem desencadenat un esdeveniment d’extinció massiva d’espècies, la sisena en uns 540 milions d’anys, mitjançant la qual molts de les actuals formes de vida podrien ser aniquilades o, com a mínim, compromeses a l’extinció cap al final d’aquest segle.

Per la present, donem un Segon Avís a la Humanitat, il·lustrat per l’alarmant tendència de variables mostrades a la figura 1. Estem posant en perill el nostre futur pel nostre desproporcionat consum material i per no adonar-nos que l’esbojarrat creixement de la població mundial és el principal impulsor darrera de la majoria d’amenaces ecològiques i, fins i tot, socials (Crist et al. 2017). Amb el seu fracàs a limitar adequadament el creixement de la població, en reavaluar el paper d’una economia arrelada en el creixement permanent, en reduir l’emissió de GEH, a incentivar l’energia renovable, en protegir l’hàbitat, en restaurar els ecosistemes, en parar l’extinció de fauna, en frenar les espècies invasives, la humanitat no està prenent els passos urgents que necessitem per salvaguardar la nostra molt amenaçada biosfera.

La ràpida reducció mundial de les substàncies que destruïen la capa d’ozó ens mostra que podem fer canvis positius quan actuem de manera decidida. També hem fet avenços importants per reduir la pobresa extrema i la fam (www.worldbank.org). Altres progressos notables (no inclosos en la figura 1) inclouen: ràpida reducció de les taxes de fertilitat en moltes regions mitjançant polítiques educatives entre dones i joves (www.un.org/esa/population), la prometedora reducció de la taxa de desforestació en algunes regions i el ràpid desplegament d’energies renovables. Hem après molt des de 1992, però el progrés dels canvis necessaris i urgents en polítiques ambientals, comportament humà i reducció de les desigualtats globals està, encara, lluny de ser suficient.

Les transicions cap a la sostenibilitat es poden produir de diferents maneres, però totes requereixen pressió de la societat civil i argumentacions basades en evidències, lideratge polític, polítiques adequades, mercats i altres consideracions. Exemples d’accions diferents i efectives que la humanitat pot prendre per a la transició a la sostenibilitat inclouen (sense presumir ordre d’importància o urgència):

  • Prioritzar la promulgació de grans reserves protegides d’una proporció significativa dels hàbitats terrestres, marins, d’aigua dolça i aeris de tot el món;
  • Mantenir els serveis ecosistèmics de la natura parant la conversió de selves, boscos, pastures i altres hàbitats naturals;
  • Restaurar comunitats amb plantes autòctones a gran escala, principalment, boscos;
  • Retornar a la naturalesa salvatge zones amb espècies natives, especialment amb depredadors àpex, per recuperar processos i dinàmiques ecològics;
  • Implementar polítiques adequades per posar remei a l’extinció d’espècies animals, la caça furtiva i l’explotació i comerç d’espècies amenaçades;
  • Reduir el malbaratament d’aliments mitjançant educació i millors infraestructures;
  • Promoure un canvi cap a dietes més vegetals i menys animals;
  • Promoure la reducció addicional dels índexs de fertilitat procurant que dones i homes tinguin accés a l’educació reproductiva i als serveis voluntaris de planificació familiar, especialment, en llocs on faltin aquests recursos;
  • Augmentar l’educació ambiental per a nens i fomentar un major estima per la naturalesa per part de la societat.
  • Desinvertir en inversions monetàries i invertir en iniciatives que promoguin canvi ambiental.
  • Idear i promoure tecnologies no contaminants i adoptar massivament energies renovables i, simultàneamente, eliminar subvencions a la producció d’energia amb combustibles fòssils.
  • Revisar la nostra economia per reduïr desigualtats i mirar que els preus, impostos i sistemes d’incentius tinguin en compte els costos reals que el nostre patró de consum imposen en el nostre medi ambient; i
  • Avaluar de manera científica la mida de població humana sostenible a llarg termini i demanar a les nacions i als seus líders que donin suport aquest objectiu vital.


(A) Mostra les emissions globals de gasos halògens, que destrueixen la capa d’ozó de l’estratosfera, suposant que els nivells naturals d’emissió són constants a raó de 0,11 milions de tones anuals (MTM / a) de CFC-11 equivalent . En (c) es mostra com les captures globals de pesca marina han anat descendint des de mitjans dels 1990s mentre que, simultàniament, els esforços pesquers han augmentat de manera constant. L’indicador d’abundància de vertebrats mostrat en (f), tot i que ha estat ajustat per biaixos de tipus geogràfic i taxonòmic, incorpora relativament poques dades dels països en desenvolupament, on hi ha menys estudis; entre 1970 i 2012, el nombre d’espècies de vertebrats es va reduir un 58%, amb poblacions que es van reduir en el 81% les espècies d’aigua dolça, el 36% les espècies marines i el 35% les espècies terrestres (veure taula suplementària S1). En (h) es mostren els canvis en la temperatura superficial, prenent mitjanes de 5 anys. En (i) es mostra l’evolució de la població humana en milers de milions i de bestiar remugant, que inclou vaques, ovelles, cabres i búfals. Noten que els eixos I de les gràfiques no comencen a zero i que cal analitzar els rangs de dades per interpretar cada gràfica. Els canvis en percentatge, des de 1992, per a les variables de cada panell, inclouen (a) -68.1%, (b) -26.1%, (c) -6.4%, (d) + 75.3%, (i) -2.8% , (f) -28.9%, (g) + 62.1%, (h) + 167.6%, (i) humans: + 35.5%; bestiar remugant: + 20.5%.

Reconeixements
Peter Frumhoff y Doug Boucher, de la Union of Concerned Scientists, así como las siguientes personas, han planteado profundas discusiones, comentarios y datos para este documento: Stuart Pimm, David Johns, David Pengelley, Guillaume Chapron, Steve Montzka, Robert Diaz, Drik Zeller, Gary Gibson, Leslie Green, Nick Houtman, Peter Stoel, Karen Josephson, Robin Comforto, Terralyn Vandetta, Luke Painter, Rodolfo Dirzo, Guy Peer, Peter Haswell, and Robert Johnson.

Referèncias citades
Crist E, Mora C, Engelman R. 2017. The interaction of human population, food production, and biodiversity protection (La interacción de la población humana, la producción de alimentos y la protección de la biodiversidad). Science 356: 260–264.
Hansen J, et al. 2013. Assessing “dangerous climate change”: Required reduction of carbon emissions to protect young people, future generations and nature. (Evaluación del “cambio climático peligroso”: Necesitamos reducir las emisiones de carbono para proteger a los jóvenes, a las generaciones futuras y a la naturaleza). PLOS ONE 8: e81648.
Keenan, RJ, Reams GA, Achard F, de Freitas JV, Grainger A, Lindquist E. 2015. Dynamics of global forest area: results from the FAO Global Forest Resources Assessment 2015 (Dinámica del área forestal global: resultados de la Valoración 2015 de los Recursos Forestales Globales de la FAO). Forest Ecology and Management, 352: 9–20.
Ripple WJ, Smith P, Haberl H, Montzka SA, McAlpine C, Boucher DH. 2014. Ruminants, climate change and climate policy (Rumiantes, cambio climático y política climática). Nature Climate Change 4: 2–5. doi:10.1038/nclimate2081
William J. Ripple (bill.ripple@oregonstate.edu), Christopher Wolf y Thomas M. Newsome pertenecen al Global Trophic Cascades Program, en el Departmento de Ecosistemas Forestales y Sociedad de la Oregon State University, en Corvallis. TMN pertenece también al Centre for Integrative Ecology, en la School of Life and Environmental Sciences, en Deakin University, en Geelong, Australia. Mauro Galetti pertenece al Instituto de Biociências, de la Universidade Estadual Paulista, Departamento de Ecologia, en São Paulo, Brazil. Mohammed Alamgir pertenece al Institute of Forestry and Environmental Sciences, en la University of Chittagong, en Bangladesh. Eileen Crist pertenece al Department of Science and Technology in Society, en Virginia Tech, en Blacksburg. Mahmoud I. Mahmoud pertenece al ICT/Geographic Information Systems Unit de la National Oil Spill Detection and Response Agency (NOSDRA), en Abuja, Nigeria. William F. Laurance pertenece al Centre for Tropical Environmental and Sustainability Science y al College of Science and Engineering, en la James Cook University, en Cairns, Queensland, Australia.

Caminar sobre l’abisme dels límits


Ecologistas en Acción ha presentat recentment la publicació  ‘Caminar sobre l’abisme dels límits’, un informe sobre els reptes als quals ens enfrontem com a societat davant un escenari proper de reduccions de recursos energetics.

L’informe planteja mesures i estratègies polítiques, socials i econòmiques que es poden desenvolupar en aquest context.

En aquesta entrada reproduïm i traduïm l ‘artícle original publicat per Ecologistas en Acción en el que es presenta aquest informe.

“Amb motiu de la vintè tercera conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (COP23) que està tenint lloc aquests dies a la ciutat alemanya de Bonn, Ecologistas en Acción ha presentació l’informe ‘Caminar sobre l’abisme dels límits. Polítiques davant la crisi ecològica, social i econòmica ‘.

L’informe està dirigit a agents polítics, organitzacions social i ciutadania amb l’objectiu de que siguin parts actives en la construcció de nous paradigmes. Les seves pàgines ofereixen un diagnòstic el calat i profunditat real del qual no són suficientment coneguts, així com una bateria d’accions a desenvolupar per respondre als principals reptes que ens enfrentamos.

Segons Ecologistas en Acción vivim un moment crucial de canvi civilitzatori. Els reptes i oportunitats que se’ns plantegen ens obliguen a elaborar estratègies que atenguin a les dades que la comunitat científica i els organismes internacionals estan revelant i que posen en perill la sostenibilitat de la vida tal com la coneixem avui.

‘Caminar sobre l’abisme de els límits‘ és un informe que apel·la a l’acció. Cecilia Fernández, portaveu d’Ecologistas en Acción, emfatitza: “No Podem seguir impassibles al canvi climàtic, l’esgotament dels recursos fòssils, materials, aigua i sòl o la pèrdua de la biodiversitat sense admetre que aquestes qüestions estan comprometent la possibilitat d’un vida digna per a la immensa majoria de la població present i futura “.

Ecologistas en Acción afirma en aquest informe que si no ens es qüestionen les conseqüències de l’actual sistema de producció i consum la crisi sistèmica en què ens trobem ens precipitarà cap escenaris de desigualtat i injustícia ecosocial cada vegada més grans.

Una de les primeres situacions a les que cal fer front està en la imminent superació dels pics d’extracció de tots els  combustibles líquids, del gas i del carbó. Aquest fet empeny a les societats, irremeiablement, a realitzar una transició cap a un model energètic basat en les renovables, assumint les pròpies limitacions de les mateixes quant a potència i versatilitat es refereix.

Per altra banda, es necessita estabilitzar la concentració de CO2 atmosfèric i frenar els pitjors escenaris del canvi climàtic les conseqüències són preocupants: situacions d’escassetat alimentària i aigua, pèrdua de biodiversitat, fenomens meteorològics extrems, desenvlupament de plagues i malalties, desplaçaments humans en massa, etc.

Resulta urgent així mateix frenar la pèrdua de biodiversitat que està comportant la gran sisena extinció i que amenaça greument l’equilibri d’inter i ecodepenent que sustenta la vida humana. Finalment, l’informe assenyala el sobrepassament de límits de materials no energètics i recursos essencials com el sòl i l’aigua,  requereix de l’aposta per la reducció del consum i el repartiment just i equitatiu d’aquests recursos.

Dins d’aquest context, la organització ecologista proposa accions que ofereixen l’oportunitat de transitar cap a un nou ordre social que doni resposta de forma global als reptes que se’ns plantegen, preservant al mateix temps l’equilibri amb la natura i una vida digna per a les majories sociales.

Aquestes accions requereixen , en definitiva, un trencament amb la lògica del capitalisme i el paradigma cultural de la modernitat, que segueixen perpetuant la idea que és possible un creixement Il·limitat gràcies a l’augment de l’eficiència i la innovació tecnológica.

Per això, la segona part de l’informe ‘Caminar sobre els límits de l’abisme‘ aprofundeix en aquests grans reptes i en les mesures que es necessiten articular en l’econòmic, en el social i en l’ecològic.  Són mesures que trenquen amb el paradigma del progrés continu gràcies a la innovació tecnològica, i que se serveixen de totes aquelles estratègies col·lectives, comunitàries i cooperatives que garanteixin formes de vida més sostenibles i acords a la naturalesa humana de interdependencia.

Algunas d’aquestes propostes es troben en l’aposta per la sobirania alimentària, l’agricultura ecològica, la transformació de la mobilitat i el transport i la millora en els processos de gestió de residus. També en el foment de sistemes econòmics de base solidària, feminista i ecològica, la creació de models d’Estat i societat amb forts valors emancipadors, comunitaris i ecosocials en creixent regionalització i en els plans de conservació dels coneixements que siguin més útils per a les societats post petroli cap a les que ens dirigim.

Com a tancament, la tercera i última part de l’informe concreta una sèrie de propostes per a l’acció encaminades a generar polítiques per a la sostenibilitat ambiental i la justícia social atenent a un objectiu estratègic principal i classificades per sectors: recursos, canvi climàtic, biodiversitat, economia , transport i urbanisme, alimentació i salut, paradigma cultural i educació.”

Descarrega’t aquí  l’Informe ‘Caminar sobre l’abisme dels límits’ (pdf)