Newsletter AenT número 0, Gener 2018

 

Argelaguer en transició

Butlletí mensual amb informació i idees per preparar-nos per a un món en decreixement, sense creixement econòmic ni energia barata i abundant ni plena ocupació.

Número 0 – Gener 2018

  CONTRA EL DILUVIO

Notas sociales contra el cambio climàtico. Número 1

Après moi le déluge! [¡Después de mí, el diluvio!] es el lema de todo capitalista y de toda nación capitalista. Por eso el capital no tiene en consideración la salud ni la duración de la vida del obrero, a menos que le obligue a ello la sociedad.
Karl Marx

Descarregar pdf

Andreu Escrivà: “Para hablar de cambio climático tenemos que apelar a las emociones”

El mayor problema para afrontar el calentamiento global, según el ambientólogo, es que nos cuesta mucho ver a largo plazo.

+ informació

Basura, Contenedor De Residuos, Residuos

China deja de reciclar tu plástico

El gigante asiático prohíbe las importaciones de basura del extranjero para mejorar su medio ambiente.

+ informació

Cambio Climático

La captura del CO2 no será la solución al cambio climático

Las academias europeas de ciencias advierten de la limitada utilidad de las tecnologías de emisión negativa.

+ informació

llibre recomanat:

EL DESIERTO QUE VIENE

LA ECOLOGÍA DE KROPOTKIN
DAVIS, MIKE

En este iconoclasta folleto, Mike Davis explora la genealogía del cambio climático antropogénico, reconociendo su rastro desde la Grecia antigua hasta la desastrosa sequía de 2007-2010 en Siria. La desecación, la deforestación, el colonialismo europeo y la agricultura extensiva han cambiado profundamente los climas «locales» alterando sus ciclos.

LLEI 16/2017, de l’1 d’agost, del canvi climàtic.

Capítol preliminar. Disposicions generals

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquesta llei és la regulació de les mesures encaminades a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic, la definició del model de governança de l’Administració pública amb relació al canvi climàtic i l’establiment d’impostos com a instrument per a actuar contra el canvi climàtic.

(text íntegre al web de la Generalitat de Catalunya)

Home  – Contacte

El decreixement en el PROGRAMA POLÍTIC DE LA CUP-CC

El proper dijous 21 de desembre es celebren, com tots sabeu, eleccions al Parlament de Catalunya.

Es aquesta entrada volem reproduir els punts 209 i 210 del programa polític de la CUP-CC   en els que es fà una referència explícita i repetida a la necessitat de  fomentant el decreixement del consum energètic i material.

Una referència absolutament excepcional en els programes polítics que creiem val la pena destacar.

 

Aquestes propostes es troben en el capítol 5 del programa que porta el títol Per una República ecologista que trenqui amb les lògiques de creixement capitalistes i garanteixi el futur ambiental de les classes populars .

“209. Així, immerses dins d’un sistema econòmic instaurant en el creixement infinit i en
un planeta de recursos limitats, l’experiència ens demostra que necessitem un canvi
en el model socioproductiu que atengui a aquestes relacions entre natura i societat.
Per mitjà d’un decreixement del consum energètic i material podrem fer front a la crisi ecològica global i el canvi climàtic i garantir el futur de les classes populars dels Països Catalans. Avançar cap a un model social no extractivista i establir noves lògiques per satisfer les necessitats humanes, i no del capital, en equilibri amb l’entorn natural des dels següents principis:

• Recuperar la gestió dels béns comuns naturals, actualment subjectes al benefici
del capital. Instaurar i consolidar formes de presa de decisions democràtiques,
populars i transversals.

• Reforçar el paper dels municipis i dels barris com a unitats polítiques de presa de
decisions que vehiculin mesures que afavoreixin la resiliència ambiental del teixit
social i econòmica local.

• Garantir i incloure el dret de la població a viure en un ambient sa i ecològicament
equilibrat que garanteixi: la preservació de l’entorn natural, la conservació
d’ecosistemes, la biodiversistat i la integritat del patrimoni genètic, la prevenció de
les agressions ambientals i la recuperació dels espais naturals degradats.

Disminuir la petjada ecològica de Catalunya i reduir el consum energètic i material
actual i la generació de residus.

• Garantir els drets ambientals de les generacions futures i revertir la crisi ecolò-
gica global, fomentant el decreixement del consum energètic i material.

• Fer efectiu el dret a viure en entorns laborals i socials ambientalment saludables
i lliures de tòxics i el dret a una alimentació lliure de contaminants.

Promocionar tecnologies i energies alternatives no contaminants i de baix impacte
que garanteixin la sobirania energètica, la sobirania alimentària i el dret a
l’accés a l’aigua.

• Fomentar la reconversió del cicle de vida dels productes amb l’objectiu de reduir
les externalitats negatives i en consonància amb els límits de capacitat
d’assimilació i de regeneració del medi natural i dels entorns urbans.

• Gestionar públicament les infraestructures bàsiques de mobilitat: ports i aeroports,
xarxa ferroviària, carreteres i autopistes i tots els mitjans de transport públic col·lectiu; de generació i transport de l’energia, i de la resta de béns comuns naturals; i amb plena efectivitat dels usos del sòl, d’acord amb la seva funció social i que impedeixen l’apropiació privada de les rendes generades per la col·lectivitat.

• Controlar efectivament les infraestructures de sanejament d’aigües, així com de
les plantes potabilitzadores i dessalinitzadores, les quals juguen un paper clau en
el procés d’abastament d’aigua.

• Garantir el dret a la qualitat ambiental i de l’aigua, tant superficial com subterrà-
nia, lliure de contaminants i saludable.

• Garantir el dret de les classes populars a l’accés dels cursos fluvials, zones litorals
i aigües marines no privatitzades i lliures de contaminats, preservant els
ecosistemes associats.

210. Per tal d’avançar cap a una república ecologista que trenqui amb la lògica de
l’acumulació il·limitada del capital, que subordina la natura als interessos de la producció, i amb l’objectiu de construir un nou model de país que garanteixi el futur ambiental de les classes populars, la CUP-CC es compromet a:

Constituir de manera immediata una comissió intergovernamental (Generalitat
de Catalunya, Ajuntaments, Ciutadania) i transversal (Territori, Agricultura, Energia,
Salut, Educació, etc.) d’estudi i seguiment per a definir una agenda que aposti
pel decreixement del consum material i energètic i que aposti per la resiliència,
amb l’objectiu de fer compatible l’activitat humana amb els nostres recursos, així
com les accions a dur a terme per assolir aquesta compatibilitat.

• Aprovar la Llei de biodiversitat per tal de garantir la preservació del conjunt
d’ecosistemes i espècies del nostre territori.

• Refer el projecte de Llei de residus amb què està treballant el Govern de la Generalitat, i aprovar-lo amb criteris que apliquin la minimització, el residu zero,
la territorialització de la gestió, la municipalització dels serveis de recollida i el
tractament per separat, especialment de l’orgànica, i la responsabilitat dels productors
sobre els residus derivats de productes o activitats econòmiques.

Rehabilitar la Llei de canvi climàtic suspesa pel TC per tal de reduir les emissions
de gasos d’efecte hivernacle progressivament i elaborar un pla de tancament
el processos de valorització energètica dels residus en cimenteres i plantes
incineradores.

Elaborar un nou pla de reducció de la contaminació atmosfèrica associada al
transport privat, transport marítim i a l’activitat industrial amb propostes estructuralsi vinculants que garanteixin nivells de contaminació atmosfèrica dins els
límits legals. Implementar, alhora, zones de baixes emissions que limitin l’accés
del vehicle privat i fomentin el transport públic i la reducció de les tarifes.

• Garantir una xarxa de transport interterritorial democràtic i no contaminant. Un
model que, allunyat del vehicle privat, aposti per modes de transport col·lectiu i
posi l’accent en el servei social i ecològic i no en retorn econòmic. Potenciar, alhora,
els modes de transport no contaminants com la bicicleta.

• Generalitzar i sistematitzar estudis epidemiològics continuus en àrees amb forta
contaminació ambiental, com l’entorn dels polígons químics i petroquímics, o les
àrees nuclears.

• Prohibir l’ús de fitosanitaris en espais i parcs públics, especialment del glifosat,
i implementar plans de contractació pública de productes lliures de disruptors
endocrins.

• Fer efectiva la sobirania alimentària com a objectiu estratègic de la nova República,
entesa com un model del sector agropecuari de proximitat, que preservi
l’agrobiodiversitat i enforteixi les xarxes de desenvolupament cooperatiu, allunyat
dels models productivistes de l’agricultura industrial lligats a l’ús de transgènics i
productes derivats del petroli.

• Produir energia renovable i popular que garanteixi l’accés a les classes populars
i que no generi externalitats negatives sobre l’entorn natural subjectes a
l’especulació econòmica.

• Regular i establir mecanismes de control del contingut de sofre en combustibles
d’ús marítim, que garanteix una concentració de 0.1% en les aigües territorials de
Catalunya.

• Aturar la licitació per a la construcció de la nova Terminal F de creuers del Port
de Barcelona.

• Nacionalitzar els béns comuns naturals com l’aigua, el litoral o el sòl, els quals
esdevenen elements essencials en la construcció d’una nova República i que estan
en el punt de mira de la darrera onada de privatitzacions directes i indirectes.
Béns comuns naturals, productes del subsòl, jaciments minerals i hidrocarburs
que incloen els que es troben en zones cobertes per les aigües del mar territorial
i zones marítimes: el sòl, l’aigua, l’ambient atmosfèric, així com el patrimoni natural
i genètic.

• Recuperar el control de la gestió de l’aigua en alta (distribució supramunicipal)
i afavorir la gestió directa del servei d’abastament d’aigua de les poblacions, a
través de l’establiment d’un nou marc de regulació que dificulti la gestió indirecta
o externalització d’aquest servei, així com la creació d’eines que en facilitin la recuperació, allà on actualment, és gestionat per mitjà d’empreses privades (en el
cas de l’aigua, quasi sempre per filials d’AGBAR).

• Oposar i neutralitzar del Pla Hidrològic Nacional que, de nou, posa en risc el cabal
ecològic de l’Ebre i el futur del Delta i les seves comarques.

• Derogar el Pla de Gestió de Conques Internes i elaborar un nou pla que gestioni
eficaçment els cursos fluvials i que incrementi els cabals ecològics de tots els rius,
donant compliment als criteris establerts al Pla sectorial de cabals de manteniment
i a la Directiva Marc de l’Aigua.

• Aprovar el Pla de Sequera previst en el Pla de gestió del districte de conca fluvial
de Catalunya de 2009.

• Revisar els regadius del Segarra-Garrigues i del Xerta-Sénia, i auditar les obres
dels Segarra-Garrigues.

• Elaborar un Pla de descontaminació de sòls, rius i aqüífers que carregi els costos
de les actuacions als responsables de la contaminació.

• Reformular el projecte de Llei de Ports i Transport Marítim presentat pel Govern
de la Generalitat, per tal de revertir la liberalització del sector que es promou, i
incrementar el control i la gestió ambiental. El nou text legal hauria d’incorporar
la municipalització dels ports, l’elaboració de plans d’actuació per reduir les emissions
per mitjà de la implementació de sistemes d’electrificació dels ports catalans,
el retorn de la gestió dels ports de Tarragona i Barcelona, actualment en
mans del Govern espanyol. I eliminar les bonificacions als creuers i suprimir la
figura del Pla Director Urbanístic Portuari (PDU-P).

Revisar la Llei de Política Territorial (vigent des de 1983) i de la Llei d’Urbanisme
(vigent des de 2002) per tal de potenciar els principis de reequilibri territorial, la
reducció de la petjada ecològica, l’adaptació al canvi climàtic i a la crisi energètica
(peak oil), el decreixement, l’autosuficiència connectada en els camps de l’energia
i l’alimentació de les diferents unitats territorials (municipis, comarques, regions),
l’eficiència energètica dels assentaments humans i l’edificació, i la interconnexió
dels espais naturals, inclosos el litoral, el submarí i els sistemes d’espais lliures
en sòl urbà.

• Revisar el Pla Territorial General de Catalunya (vigent des de 1995) i dels Plans
Territorials Parcials per tal de donar compliment als nous criteris de planejament
territorial introduïts, així com per revertir les reserves de sòl estratègic,
especialment quan promouen la urbanització de grans peces agràries o agroforestals.
Igualment es promouran les desclassificacions de sòls urbanitzables en
aquells indrets on manifestament no sigui necessari.

• Paralitzar la tramitació de tots els Plans Directors Urbanístics fins que es revisin
les Lleis de Política Territorial i d’Urbanisme i es considerin els nous criteris de
planejament territorial i urbanístic.

• Suspendre els següents Plans Directors Urbanístics aprovats: PDU del Circuit
Barcelona – Catalunya, PDU del Delta del Llobregat, PDU per a la delimitació i
ordenació del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès, PDU de reordenació
de l’àmbit del centre recreatiu i turístic de Vila-seca i Salou, PDU Gran Via, PDU
per al desenvolupament d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques a les
comarques de l’Alt i el Baix Penedès, PDU de les àrees residencials estratègiques
i el Pla Caufec – Porta BCN.

• Fomentar espais de deliberació relacionats amb l’entorn natural i el medi ambient:
ajuntaments, consells de gestió d’espais naturals, associacionisme ambiental,
etcètera.

• Donar suport a totes les mobilitzacions, iniciatives i lluites en defensa de la terra,
el medi en general i els béns comuns naturals.”

Advertència de la Comunitat Científica Mundial a la Humanitat: Segon Avís

L’Resultat d'imatges de contaminacion Alliance of World Scientists (AWS) és una nova assemblea internacional de científics, independent de les organitzacions governamentals i no governamentals i de les empreses. Sosté que, per evitar la misèria generalitzada causada pels danys catastròfics causats a la biosfera, la humanitat ha de practicar una alternativa més sostenible amb el medi ambient diferent al que ha fet fins ara.

AWS acaba de publicar un artícle (llegir original en anglés)  – que traduïm al català i publiquem per contribuir a la seva difusió – en el que alerta sobre com  la humanitat no està prenent els passos urgents que necessitem per salvaguardar la nostra molt amenaçada biosfera.

Advertència de la Comunitat Científica Mundial a la Humanitat: Segon Avís

William J. Ripple, Christopher Wolf, Mauro Galetti, Thomas M Newsome, Mohammed Alamgir, Eileen Crist, Mahmoud I. Mahmoud, William F. Laurance
i 15,364 co-signataris de 184 països.

Fa 25 anys, l’associació nord-americana Union of Concerned Scientists i més de 1.500 científics independents, incloent la majoria dels Premis Nobel en Ciències que vivien llavors, van escriure  l’ “Advertència dels Científics del Món a la Humanitat”, 1992 (veure material suplementari en la versió en anglès).

Aquests professionals preocupats, van reclamar a la humanitat que frenés la destrucció ambiental i van avisar de “caldria un gran canvi en la nostra manera de tenir cura de la Terra i la vida sobre ella, si volia evitar-se una enorme misèria humana …“. En el seu manifest, mostraven que els éssers humans estaven en rumb de col·lisió amb el món natural. Van expressar preocupació sobre els danys actuals, imminents i potencials sobre el planeta Terra respecte a: La destrucció de la capa d’ozó, la disponibilitat d’aigua dolça, el col·lapse de la pesca marina, l’increment de zones mortes en els oceans, la pèrdua de massa forestal, la destrucció de biodiversitat, el canvi climàtic i el creixement continuat de la població. Van proclamar que canvis fonamentals eren urgents i necessaris per evitar les conseqüències que el nostre actual rumb podrien implicar.

Els autors de la declaració de 1992 temien que la humanitat estava empenyent els ecosistemes de la Terra més enllà de la seva capacitat de suportar la xarxa de la vida. Van descriure com de ràpid ens estàvem aproximant a molts dels límits del que el planeta pot tolerar sense danys seriosos i irreversibles. Els científics van al·legar que hauríem estabilitzar la població, descrivint com l’enorme xifra d’éssers humans – que ha crescut en 2.000 milions des de 1992, un increment del 35% – exerceix una pressió sobre la Terra que pot aixafar altres esforços per aconseguir un futur sostenible (Crist et al . 2017). Implorar que reduíssim les emissions de gasos efecte hivernacle (en endavant, GEH) i eliminéssim els combustibles fòssils, reduíssim la desforestació i revertissim la tendència d’extinció de la biodiversitat.

En el 25è aniversari de la seva crida d’atenció, mirem cap enrere a la seva alarma i avaluem la resposta humana, analitzant l’evolució en el temps dels indicadors disponibles. Des de 1992, amb l’excepció que s’ha estabilitzat la capa d’ozó, la humanitat ha fracassat en fer suficients progressos per resoldre aquests reptes ambientals previstos i, de manera molt alarmant, en la majoria d’ells, estem molt pitjor que llavors (figura 1, taula suplementària S1). Especialment preocupant és la trajectòria actual del catastròfic canvi climàtic d’origen humà a causa de les creixents emissions de GEH procedents de la crema de combustibles fòssils (Hansen et al. 2013), la desforestació (Keenan et al. 2015) i la producció agrícola – principalment per la ramaderia de remugants i el consum de carn (Ripple et al. 2014). A més, hem desencadenat un esdeveniment d’extinció massiva d’espècies, la sisena en uns 540 milions d’anys, mitjançant la qual molts de les actuals formes de vida podrien ser aniquilades o, com a mínim, compromeses a l’extinció cap al final d’aquest segle.

Per la present, donem un Segon Avís a la Humanitat, il·lustrat per l’alarmant tendència de variables mostrades a la figura 1. Estem posant en perill el nostre futur pel nostre desproporcionat consum material i per no adonar-nos que l’esbojarrat creixement de la població mundial és el principal impulsor darrera de la majoria d’amenaces ecològiques i, fins i tot, socials (Crist et al. 2017). Amb el seu fracàs a limitar adequadament el creixement de la població, en reavaluar el paper d’una economia arrelada en el creixement permanent, en reduir l’emissió de GEH, a incentivar l’energia renovable, en protegir l’hàbitat, en restaurar els ecosistemes, en parar l’extinció de fauna, en frenar les espècies invasives, la humanitat no està prenent els passos urgents que necessitem per salvaguardar la nostra molt amenaçada biosfera.

La ràpida reducció mundial de les substàncies que destruïen la capa d’ozó ens mostra que podem fer canvis positius quan actuem de manera decidida. També hem fet avenços importants per reduir la pobresa extrema i la fam (www.worldbank.org). Altres progressos notables (no inclosos en la figura 1) inclouen: ràpida reducció de les taxes de fertilitat en moltes regions mitjançant polítiques educatives entre dones i joves (www.un.org/esa/population), la prometedora reducció de la taxa de desforestació en algunes regions i el ràpid desplegament d’energies renovables. Hem après molt des de 1992, però el progrés dels canvis necessaris i urgents en polítiques ambientals, comportament humà i reducció de les desigualtats globals està, encara, lluny de ser suficient.

Les transicions cap a la sostenibilitat es poden produir de diferents maneres, però totes requereixen pressió de la societat civil i argumentacions basades en evidències, lideratge polític, polítiques adequades, mercats i altres consideracions. Exemples d’accions diferents i efectives que la humanitat pot prendre per a la transició a la sostenibilitat inclouen (sense presumir ordre d’importància o urgència):

  • Prioritzar la promulgació de grans reserves protegides d’una proporció significativa dels hàbitats terrestres, marins, d’aigua dolça i aeris de tot el món;
  • Mantenir els serveis ecosistèmics de la natura parant la conversió de selves, boscos, pastures i altres hàbitats naturals;
  • Restaurar comunitats amb plantes autòctones a gran escala, principalment, boscos;
  • Retornar a la naturalesa salvatge zones amb espècies natives, especialment amb depredadors àpex, per recuperar processos i dinàmiques ecològics;
  • Implementar polítiques adequades per posar remei a l’extinció d’espècies animals, la caça furtiva i l’explotació i comerç d’espècies amenaçades;
  • Reduir el malbaratament d’aliments mitjançant educació i millors infraestructures;
  • Promoure un canvi cap a dietes més vegetals i menys animals;
  • Promoure la reducció addicional dels índexs de fertilitat procurant que dones i homes tinguin accés a l’educació reproductiva i als serveis voluntaris de planificació familiar, especialment, en llocs on faltin aquests recursos;
  • Augmentar l’educació ambiental per a nens i fomentar un major estima per la naturalesa per part de la societat.
  • Desinvertir en inversions monetàries i invertir en iniciatives que promoguin canvi ambiental.
  • Idear i promoure tecnologies no contaminants i adoptar massivament energies renovables i, simultàneamente, eliminar subvencions a la producció d’energia amb combustibles fòssils.
  • Revisar la nostra economia per reduïr desigualtats i mirar que els preus, impostos i sistemes d’incentius tinguin en compte els costos reals que el nostre patró de consum imposen en el nostre medi ambient; i
  • Avaluar de manera científica la mida de població humana sostenible a llarg termini i demanar a les nacions i als seus líders que donin suport aquest objectiu vital.


(A) Mostra les emissions globals de gasos halògens, que destrueixen la capa d’ozó de l’estratosfera, suposant que els nivells naturals d’emissió són constants a raó de 0,11 milions de tones anuals (MTM / a) de CFC-11 equivalent . En (c) es mostra com les captures globals de pesca marina han anat descendint des de mitjans dels 1990s mentre que, simultàniament, els esforços pesquers han augmentat de manera constant. L’indicador d’abundància de vertebrats mostrat en (f), tot i que ha estat ajustat per biaixos de tipus geogràfic i taxonòmic, incorpora relativament poques dades dels països en desenvolupament, on hi ha menys estudis; entre 1970 i 2012, el nombre d’espècies de vertebrats es va reduir un 58%, amb poblacions que es van reduir en el 81% les espècies d’aigua dolça, el 36% les espècies marines i el 35% les espècies terrestres (veure taula suplementària S1). En (h) es mostren els canvis en la temperatura superficial, prenent mitjanes de 5 anys. En (i) es mostra l’evolució de la població humana en milers de milions i de bestiar remugant, que inclou vaques, ovelles, cabres i búfals. Noten que els eixos I de les gràfiques no comencen a zero i que cal analitzar els rangs de dades per interpretar cada gràfica. Els canvis en percentatge, des de 1992, per a les variables de cada panell, inclouen (a) -68.1%, (b) -26.1%, (c) -6.4%, (d) + 75.3%, (i) -2.8% , (f) -28.9%, (g) + 62.1%, (h) + 167.6%, (i) humans: + 35.5%; bestiar remugant: + 20.5%.

Reconeixements
Peter Frumhoff y Doug Boucher, de la Union of Concerned Scientists, así como las siguientes personas, han planteado profundas discusiones, comentarios y datos para este documento: Stuart Pimm, David Johns, David Pengelley, Guillaume Chapron, Steve Montzka, Robert Diaz, Drik Zeller, Gary Gibson, Leslie Green, Nick Houtman, Peter Stoel, Karen Josephson, Robin Comforto, Terralyn Vandetta, Luke Painter, Rodolfo Dirzo, Guy Peer, Peter Haswell, and Robert Johnson.

Referèncias citades
Crist E, Mora C, Engelman R. 2017. The interaction of human population, food production, and biodiversity protection (La interacción de la población humana, la producción de alimentos y la protección de la biodiversidad). Science 356: 260–264.
Hansen J, et al. 2013. Assessing “dangerous climate change”: Required reduction of carbon emissions to protect young people, future generations and nature. (Evaluación del “cambio climático peligroso”: Necesitamos reducir las emisiones de carbono para proteger a los jóvenes, a las generaciones futuras y a la naturaleza). PLOS ONE 8: e81648.
Keenan, RJ, Reams GA, Achard F, de Freitas JV, Grainger A, Lindquist E. 2015. Dynamics of global forest area: results from the FAO Global Forest Resources Assessment 2015 (Dinámica del área forestal global: resultados de la Valoración 2015 de los Recursos Forestales Globales de la FAO). Forest Ecology and Management, 352: 9–20.
Ripple WJ, Smith P, Haberl H, Montzka SA, McAlpine C, Boucher DH. 2014. Ruminants, climate change and climate policy (Rumiantes, cambio climático y política climática). Nature Climate Change 4: 2–5. doi:10.1038/nclimate2081
William J. Ripple (bill.ripple@oregonstate.edu), Christopher Wolf y Thomas M. Newsome pertenecen al Global Trophic Cascades Program, en el Departmento de Ecosistemas Forestales y Sociedad de la Oregon State University, en Corvallis. TMN pertenece también al Centre for Integrative Ecology, en la School of Life and Environmental Sciences, en Deakin University, en Geelong, Australia. Mauro Galetti pertenece al Instituto de Biociências, de la Universidade Estadual Paulista, Departamento de Ecologia, en São Paulo, Brazil. Mohammed Alamgir pertenece al Institute of Forestry and Environmental Sciences, en la University of Chittagong, en Bangladesh. Eileen Crist pertenece al Department of Science and Technology in Society, en Virginia Tech, en Blacksburg. Mahmoud I. Mahmoud pertenece al ICT/Geographic Information Systems Unit de la National Oil Spill Detection and Response Agency (NOSDRA), en Abuja, Nigeria. William F. Laurance pertenece al Centre for Tropical Environmental and Sustainability Science y al College of Science and Engineering, en la James Cook University, en Cairns, Queensland, Australia.

Caminar sobre l’abisme dels límits


Ecologistas en Acción ha presentat recentment la publicació  ‘Caminar sobre l’abisme dels límits’, un informe sobre els reptes als quals ens enfrontem com a societat davant un escenari proper de reduccions de recursos energetics.

L’informe planteja mesures i estratègies polítiques, socials i econòmiques que es poden desenvolupar en aquest context.

En aquesta entrada reproduïm i traduïm l ‘artícle original publicat per Ecologistas en Acción en el que es presenta aquest informe.

“Amb motiu de la vintè tercera conferència de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (COP23) que està tenint lloc aquests dies a la ciutat alemanya de Bonn, Ecologistas en Acción ha presentació l’informe ‘Caminar sobre l’abisme dels límits. Polítiques davant la crisi ecològica, social i econòmica ‘.

L’informe està dirigit a agents polítics, organitzacions social i ciutadania amb l’objectiu de que siguin parts actives en la construcció de nous paradigmes. Les seves pàgines ofereixen un diagnòstic el calat i profunditat real del qual no són suficientment coneguts, així com una bateria d’accions a desenvolupar per respondre als principals reptes que ens enfrentamos.

Segons Ecologistas en Acción vivim un moment crucial de canvi civilitzatori. Els reptes i oportunitats que se’ns plantegen ens obliguen a elaborar estratègies que atenguin a les dades que la comunitat científica i els organismes internacionals estan revelant i que posen en perill la sostenibilitat de la vida tal com la coneixem avui.

‘Caminar sobre l’abisme de els límits‘ és un informe que apel·la a l’acció. Cecilia Fernández, portaveu d’Ecologistas en Acción, emfatitza: “No Podem seguir impassibles al canvi climàtic, l’esgotament dels recursos fòssils, materials, aigua i sòl o la pèrdua de la biodiversitat sense admetre que aquestes qüestions estan comprometent la possibilitat d’un vida digna per a la immensa majoria de la població present i futura “.

Ecologistas en Acción afirma en aquest informe que si no ens es qüestionen les conseqüències de l’actual sistema de producció i consum la crisi sistèmica en què ens trobem ens precipitarà cap escenaris de desigualtat i injustícia ecosocial cada vegada més grans.

Una de les primeres situacions a les que cal fer front està en la imminent superació dels pics d’extracció de tots els  combustibles líquids, del gas i del carbó. Aquest fet empeny a les societats, irremeiablement, a realitzar una transició cap a un model energètic basat en les renovables, assumint les pròpies limitacions de les mateixes quant a potència i versatilitat es refereix.

Per altra banda, es necessita estabilitzar la concentració de CO2 atmosfèric i frenar els pitjors escenaris del canvi climàtic les conseqüències són preocupants: situacions d’escassetat alimentària i aigua, pèrdua de biodiversitat, fenomens meteorològics extrems, desenvlupament de plagues i malalties, desplaçaments humans en massa, etc.

Resulta urgent així mateix frenar la pèrdua de biodiversitat que està comportant la gran sisena extinció i que amenaça greument l’equilibri d’inter i ecodepenent que sustenta la vida humana. Finalment, l’informe assenyala el sobrepassament de límits de materials no energètics i recursos essencials com el sòl i l’aigua,  requereix de l’aposta per la reducció del consum i el repartiment just i equitatiu d’aquests recursos.

Dins d’aquest context, la organització ecologista proposa accions que ofereixen l’oportunitat de transitar cap a un nou ordre social que doni resposta de forma global als reptes que se’ns plantegen, preservant al mateix temps l’equilibri amb la natura i una vida digna per a les majories sociales.

Aquestes accions requereixen , en definitiva, un trencament amb la lògica del capitalisme i el paradigma cultural de la modernitat, que segueixen perpetuant la idea que és possible un creixement Il·limitat gràcies a l’augment de l’eficiència i la innovació tecnológica.

Per això, la segona part de l’informe ‘Caminar sobre els límits de l’abisme‘ aprofundeix en aquests grans reptes i en les mesures que es necessiten articular en l’econòmic, en el social i en l’ecològic.  Són mesures que trenquen amb el paradigma del progrés continu gràcies a la innovació tecnològica, i que se serveixen de totes aquelles estratègies col·lectives, comunitàries i cooperatives que garanteixin formes de vida més sostenibles i acords a la naturalesa humana de interdependencia.

Algunas d’aquestes propostes es troben en l’aposta per la sobirania alimentària, l’agricultura ecològica, la transformació de la mobilitat i el transport i la millora en els processos de gestió de residus. També en el foment de sistemes econòmics de base solidària, feminista i ecològica, la creació de models d’Estat i societat amb forts valors emancipadors, comunitaris i ecosocials en creixent regionalització i en els plans de conservació dels coneixements que siguin més útils per a les societats post petroli cap a les que ens dirigim.

Com a tancament, la tercera i última part de l’informe concreta una sèrie de propostes per a l’acció encaminades a generar polítiques per a la sostenibilitat ambiental i la justícia social atenent a un objectiu estratègic principal i classificades per sectors: recursos, canvi climàtic, biodiversitat, economia , transport i urbanisme, alimentació i salut, paradigma cultural i educació.”

Descarrega’t aquí  l’Informe ‘Caminar sobre l’abisme dels límits’ (pdf)

Manifest per una Ciutadania Resilient

Solidaritat Internacional Andalusia ha presentat a escala internacional el Manifest per una Ciutadania resilient que, pel seu interès, reproduïm i traduïm al català en aquesta entrada.

Aquest manifest ha estat elaborat per nombroses persones i organitzacions de la societat civil andalusa en el marc de la Campanya de Sensibilització i Mobilització Ciutadana “Andalusia resilient”.

Manifest per una Ciutadania Resilient

“Vivim a la frontera de dos temps. Entre la fantasia del progrés material il·limitat i la certesa dels límits biofísics del planeta. El sempre anhelat creixement econòmic global es retorça ara contra els límits ambientals i socials que el fan manifestament insostenible. El col·lapse de la nostra civilització ens aguaita. Podem sentir la seva presència.

De la mà de la crisi energètica i el canvi climàtic, en els pròxims trenta o quaranta anys, la nostra civilització industrial i de consum s’enfronta no només a les ja creixents i doloroses desigualtats socials o l’evident deteriorament ecològic, sinó a l’amenaça de soscavar, per sempre, les condicions necessàries per a la reproducció de la vida.

Ni la tecnologia, ni les patents, ni les renovables, ni l’absurda quarta revolució industrial vindran al nostre auxili amb els seus “sostenibilitats”. Són només mitges veritats, descarades mentides o mites irracionals darrere dels quals amagar-nos per seguir amb més del mateix. Qualsevol cosa menys posar en dubte el mantra i l’objectiu del creixement econòmic, del qual governs i corporacions transnacionals ens asseguren que depèn el benestar de les nostres societats.

No obstant això, el PIB, el seu fetitxe, creix i creix cada trimestre malgrat l’atur, tot i el preu de l’habitatge, tot i la destrucció de l’economia local, tot i la precarietat, tot i la desigualtat, a tot i l’exclusió … i a compte de la privatització i mercantilització de la cosa  pública i del que és comú, de la degradació dels ecosistemes i de l’esgotament dels recursos naturals. L’evidència és clara: el model econòmic-financer capitalista sobreviu només per al benefici d’uns pocs segons les injustícies i les violències que imposa sobre les majories socials i la natura a través d’una economia extractivista, classista, patriarcal i colonial que se sosté sota una democràcia de baixa intensitat i mitjançant la corrupció, la repressió, els conflictes armats, els desplaçaments forçosos, les formes de producció esclaves o l’acaparament de terres, aigua i altres recursos. I, sobretot, gràcies a la por.

Un model, per fi, genocida i ecosuicida que enfonsa les seves arrels en l’hegemonia d’una sèrie de valors culturals com el progrés, l’individualisme i la dominació; i en institucions com el mercat i la democràcia liberal-representativa, des d’on es defineixen l’estructura i l’agenda econòmica, política i social en benefici de les oligarquies que les ocupa.

Davant l’empoderament d’aquestes elits que, davant els límits ambientals, es manifesten amb caràcter ecofascista, aquesta crisi civilitzatòria també ens dóna l’oportunitat de transitar cap a noves formes d’organització basades en valors alternatius que posin en el centre el desenvolupament d’una vida bona per a totes les persones, en equilibri amb els límits ecològics del planeta i el bé comú. Una transició que resultarà decisiva en les dècades venidores, a mesura que la producció industrial, el comerç global i els estats nacionals, dels quals depenem, es deteriorin fins a l’esgotament en la seva impossible negació del col·lapse.

Tanmateix, aquest context no només suposa una oportunitat, sinó també un enorme desafiament per als que volem sostenir la vida en condicions de dignitat. Un repte que requerirà un profund canvi cultural, social, polític i econòmic, basat en la cura de la natura i de les persones, el respecte a la diversitat, l’enfortiment del comú i la democràcia radical, que busqui la millora de la resiliència de les nostres poblacions i territoris, enfortint la nostra capacitat de sobreposar-nos a les adversitats i impactes esdevenidors a través de:

a) la reducció de la complexitat i la velocitat de les nostres maneres de vida, les nostres formes d’habitar i transportar-, reduint els consums sumptuosos i aquells dependents de les energies fòssils,

b) l’aposta per tecnologies adequades que ens permetin adaptar-nos als nous escenaris d’escassetat i canvi climàtic, en una conjunció del coneixement actual amb la recuperació dels sabers tradicionals;

c) el canvi radical en les maneres de producció, el disseny dels assentaments i l’organització territorial, perquè siguin molt més estalviadors i eficients;

d) el repartiment equitatiu dels recursos, la terra i els treballs socialment necessaris -cuidant especialment una distribució justa entre homes i dones-;

e) la construcció de societats convivencials i igualitàries en la diversitat, reconeixent i impulsant tota la riquesa d’éssers, poders i sabers i superant les múltiples relacions de dominació sobre la natura i les persones (de classe, gènere, orientació sexual, ètnia, nacionalitat, religió …); i

f) la posada en marxa de polítiques centrades en la satisfacció de les necessitats de les persones, desacoblant-les del creixement econòmic, i en la recuperació dels ecosistemes danyats o destruïts pel mateix.

Polítiques que atenguin l’emergència social present, alhora que permetin fer passos en la reconstrucció de les resiliències locals davant les següents etapes del col·lapse.

I tot això, sense perdre de vista la necessitat d’enfortir les xarxes de suport mutu i de solidaritat entre els pobles, que ens allunyin d’opcions militaristes, racistes i excloents, ampliant així les possibilitats d’una vida bona per a qualsevol persona i població del globus . Un horitzó de possibilitat que, sens dubte, està avui més obert gràcies a la florida de la mobilització social, el desenvolupament comunitari i l’organització política protagonitzat, durant els últims anys, per tantes persones, col·lectius, comunitats i poblacions al llarg i ample d’aquest món.

En aquest camí cap a un futur comú que sigui desitjable i sostenible, necessitem d’una societat civil forta, autoorganitzada democràticament, capaç tant de comprendre el moment de cruïlla històrica que travessem com de sumar voluntats, esforços, pràctiques i estratègies.

Per això, fem una crida al conjunt de la ciutadania per a:

1) visibilitzar el procés de col·lapse de la nostra civilització industrial;

2) deslegitimar el manteniment de la lògica de la modernitat capitalista i de tot el seu entramat cultural, econòmic i productiu per la seva incompatibilitat amb la sostenibilitat de la vida;

3) legitimar un nou relat cultural entre les majories socials que ens permeti transitar cap a societats més democràtiques, justes, equitatives, solidàries, sostenibles i diverses; i

4) visibilitzar, enfortir i impulsar en els nostres camps, barris, pobles i ciutats tota una diversitat de mobilitzacions, iniciatives i polítiques capaces de disputar de forma no violenta una vida bona que vagi construint les alternatives que necessitem per aconseguir una ciutadania resilient que tingui cura de la Terra i la seva gent.”

Vull adherir-me

AenT tanca una etapa


Després de sis mesos sense reunir-nos, el dissabte passat varem fer una trobada per analitzar i decidir el futur del grup.

Després d’un intens debat vam concloure que haviem de celebrar tot el que haviem fet i el que ens havia aportat AenT en aquest cinc anys d’existencia a tots nosaltres i donar per acabada aquesta etapa donat que haviem arribat a un punt d’estancament.

Avançar en la transició requereix d’una consciència i d’un compromis superior al que tenim en aquest moments. Probablement la situació no és prou  greu ni el deteriorament prou evident per fer-nos fer més passes en aquest camí com a grup. 

Una nova etapa requereix una nova imatge pel que he canviat l’aparença d’aquest blog en el que espero seguir escrivint i aportant idees i reflexions que ajudin a qui pugui interessar a  preparar-se per a un món en decreixement, sense creixement econòmic ni energia barata i abundant ni plena ocupació. Un món que ja és el nostre món.

Miquel Tort

Acta Assemblea AenT
Dissabte 21 d’octubre de 2017 – 10h
Assisteixen: Miquel, Montserrat, Marc, Francesc, Núria, Julián, Ester i Eulàlia
S’excusen: Loli, Mariona i Joan

Únic punt del dia: “Continuïtat AenT”

Després d’un llarg debat,  arribem a les següents conclusions

  1. AenT ha estat una bona iniciativa però hem tocat sostre d’acció i no anem més enllà.
  2. A tots AenT ens ha aportat molt, en diferents aspectes de la nostra vida personal i social.
  3. Fins que no hi hagi una nova iniciativa o reformulació, deixem de funcionar com a grup.
  4. No es vol perdre el canal de comunicació que ha suposat la llista de distribució, però es creu millor que tingui un nom diferent a Argelaguer en Transició.
  5. Es crearà una llista de distribució nova,  no moderada, però amb temes concrets. En Marc  i en Francesc  ho gestionaran conjuntament.
  6. Tothom que estava a la llista de correu d’AenT serà donat d’alta a la nova llista que tindrà per nom “Decreixem Argelaguer” (Per donar-se d’alta escriure a decreixemargelaguer@gmail.com)
  7. Temes que tractarem en la nova llista:
    • Socials
    • Transició
    • Resiliència
    • Sostenibilitat
    • Ecologia

Tensant la corda. Sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya

“Nació és un grup cultural amb quatre característiques: comparteixen més o menys el mateix idioma; tenen més o menys la mateixa fe, religió o visió; té una història en comú, és a dir, un conjunt de mites compartits; i una geografia per la qual senten un vincle de pertinença. Si hi ha més d’una nació que té un sentiment de pertinença sobre un mateix espai geogràfic, llavors tenim un problema.” Johan Galtung

Els conflictòlegs defineixen el conflicte com aquella situació entre dues parts en què una considera que l’altra (de forma real o imaginària) l’impedeix o dificulta greument assolir els seus objectius.

Conflictes n’hi ha de moltes menes i es donen en totes les situacions de la vida. Així parlem de conflictes pels recursos, conflictes de poder, conflictes estructurals, conflictes d’autoestima, conflictes de valors, conflictes d’identitat, etc.

La forma habitual de resoldre els conflictes és mitjançant el diàleg i la negociació entre les parts sense la intervenció de cap tercer. En aquests casos normalment les parts estan ben identificades i el motiu de conflicte també.

Quan les parts no són per si soles capaces de resoldre el conflicte és quan solen recórrer a un tercer. Formes de tercer que poden ajudar a resoldre un conflicte també n’hi ha moltes i distingim entre tercers informals i formals. Entre els primers podem trobar un  amic comú a les parts, un veí o un familiar per exemple. Entre els tercers formals trobem des de la figura del jutge de pau fins a un facilitador, un conciliador, un mediador, un àrbitre o un jutge, entre altres.

Totes aquestes fórmules són vàlides però cadascuna d’elles tenen característiques i metodologies diferents pel que és molt important analitzar bé el conflicte plantejat (quines són les parts en conflicte, quins són els temes en conflicte, en quin punt en l’escalada del conflicte es troben, quina disponibilitat per resoldre el conflicte tenen les parts, etc) per decidir amb cura quin dels diferents mètodes és més adient en cada cas.

En els darrers dies l’anomenat conflicte entre Catalunya i Espanya ha arribat a un punt alarmant en què el risc de convertir-se en un conflicte violent és molt proper si no s’ha assolit ja. D’aquí que són moltes les veus que s’han sentit demanant la intervenció d’un tercer i en concret d’un mediador.

Les crides al diàleg i la negociació que hem pogut escoltar amb més intensitat darrerament de les dues parts en conflicte  són retòriques i  expressen en realitat la impossibilitat de les parts de dialogar o negociar directament.

Per altra banda, a hores d’ara hauria d’estar clar per a tothom que aquest no és – només – un conflicte normatiu (es discuteix perquè s’incompleix una norma legal o s’ignora la llei) ni de legitimitat (es discuteix perquè una part considera que l’altra no està autoritzat per actuar com ho fa, ho ha fet o ho pretén fer) pel que recórrer únicament a la llei per resoldre aquest conflicte que és com es tracten aquest tipus de conflictes com pretén una part no és suficient ni resoldrà el conflicte.

Respecte a la crida a la mediació o a la intervenció d’un mediador, algunes consideracions al respecte per veure si aquesta metodologia ens pot ser útil en aquest cas.

La mediació es defineix com  un procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial que s’adreça a facilitar la comunicació entre les persones perquè gestionin per elles mateixes una solució dels conflictes que els afecten, amb l’assistència d’una persona mediadora que actua d’una manera imparcial i neutral.

En el conflicte Catalunya- Espanya serà molt difícil en aquests moments iniciar un procés de mediació per la dificultat  que és compleixin les condicions que el caracteritzen. Una de les parts ja ha expressat les seves reticències (per altra banda totalment legítimes) de participar voluntàriament en un procés de mediació. El moment d’alta tensió actual fan molt difícil si no impossible la necessària confidencialitat del procés. Per que aquesta fos possible caldria que ambdues parts renunciessin a seguir escalant el conflicte i possiblement obrir un període de “treva” d’un any com a mínim, cosa que sembla bastant improbable ara mateix. I per últim, trobar un tercer imparcial i neutral tampoc seria tasca fàcil.

Però de totes les dificultats per iniciar un procés de mediació en aquest cas, la que volem destacar és la necessitat  que les parts superin la posició  en què es troben actualment – allò que diuen que volen – i siguin capaços de definir el conflicte en forma d’interès compartit. Un interès compartit que no pot ser altra que el manteniment de la pau i de la convivència i assolir el  grau més gran de benestar per a tothom (els d’aquí i els d’allà, els que volen la independència i els que no).

La forma d’assolir aquest interès compartit és el que es discutiria en el procés de mediació i a priori no s’hauria de descartar cap possibilitat. S’hauria d’analitzar en profunditat quina de les diferents opcions que hi ha sobre la taula (independència, reforma constitució, estat federal o confederal, …) o qualsevol altra opció que pugui sorgir és la que millor resolt el que hauria de ser l’interès compartit de totes les parts.

Ens troben entre els que posen la indepèndencia de Catalunya i els que posen la unitat d’Espanya per damunt de qualsevol altra valor. Tots dos estirant una corda a punt de trencar-se. Definides així les coses,  la mediació  és inviable i ho serà fins que no es faci  un  esforç real i tangible per assolir les condicions necessàries per que la intervenció de tercers tingui alguna opció de ser útil.

Mentrestant el més probable que succeeixi és un agreujament de la situació i la continuació de l’escalada del conflicte amb el risc de causar danys molt importants a totes les parts però sobretot i principalment a la gent, al poble com en diuen ells.

Versión en español