Transició i moral

Ética, Wordcloud, Molino, Fuente, NuevoMoral (del llatí mos, moris, ‘costum’)

No justifiquem totes les nostres decisions de la mateixa manera, ni un mateix -al llarg de la seva vida- argumenta amb raons idèntiques: la nostra consciència moral segueix un procés de creixement o de maduresa.

Una de les funcions de la consciència moral és la de formular judicis sobre el que hem de fer o hem de rebutjar. Lawrence Kohlberg, psicòleg contemporani deixeble de Jean Piaget, va estudiar el desenvolupament de la consciència partint de l’anàlisi dels judicis morals, especialment a partir dels raonaments que tots formulem davant dilemes morals. Kohlberg arriba a la conclusió que si bé les normes morals o els valors d’una cultura poden ser diferents dels d’una altra, els raonaments que els fonamenten segueixen estructures o pautes semblants. Totes les persones seguim -defensa- uns esquemes universals de raonament i, vinculats a la pròpia psicològica, evolucionem d’esquemes més infantils i egocèntrics a esquemes més madurs i altruistes.

Nivells i estadis

Kohlberg considera que el desenvolupament moral d’una persona passa per tres grans nivells: el Preconvencional, el Convencional i el Postconvencional.

  • Nivell Preconvencional

El nivell Preconvencional és un nivell en el qual les normes són una realitat externa que es respecten només atenent les conseqüències (premi, càstig) o el poder dels qui les estableixen. No s’ha entès, encara, que les normes socials són convencions per un bon funcionament de la societat.

  • Nivell Convencional

En aquest nivell, les persones viuen identificades amb el grup; es vol respondre favorablement a les expectatives que els altres tenen de nosaltres. S’identifica com a bo o dolent allò que la societat així ho considera.  Kohlberg considera que aquest és l’estadi en el qual es troba la majoria poblacional.

  • Nivell Postconvencional

És el nivell de comprensió i acceptació dels principis morals generals que inspiren les normes: els principis racionalment escollits pesen més que les normes.  Es reconeix que a més de la pròpia família, grup i país, tots els éssers humans (i no humans) tenen el dret a la vida i a la llibertat, drets que estan per sobre de totes les institucions socials o convencions.  En aquest nivell impera la regla d’or de la moralitat: “fer a l’altre el que vull per a mi”. I es té el coratge d’enfrontar-se a les lleis que atempten als principis ètics universals com el de la dignitat humana o el de la igualtat. És l’estadi moral suprem,

Avanç progressiu pels diferents estadis

El desenvolupament moral es produeix sempre passant progressivament pels diferents nivells, sense cap tipus de salt evolutiu, sense tornar cap enrere. És un desenvolupament -aquesta és una de les grans tesis que defensa Kohlberg- que va vinculat al desenvolupament psicològic de la persona. Sense desenvolupament psicològic no hi ha desenvolupament moral.

+ informació a http://www.xtec.cat/~lvallmaj/passeig/kohlber2.htm

Afrontar els canvis que implica la transició suposa, necessàriament, superar el nivell convencional en el que ens trobem la majoria de la població i assolir el nivell postconvencional. Aleshores, prendre consciència que el nostre comportament estúpid i esgoista ens perjudica a nosaltres, a altres éssers i a les generacions futures impedint-lis l’accés a una vida digna – i moltes vegades a a la vida mateixa – ens obligaria a actuar i iniciar els canvis necessaris.

Test de velocitat de la transició

Resultat d'imatges de testSimplificar és una forma excel·lent d’iniciar la transició. Per això, aprofitant el treball de Trainer el Camí de la simplicitat que hem traduït al català en aquest blog les darreres setmanes, ens hem atrevit a elaborar un test que t’ajudi a veure en quin punt de la transició et trobes i, a la vegada, et serveixi de guia per aprofundir en el camí de la transició.

Seguint les categories de Trainer hem seleccionat 40 accions que ens han semblat especialment rellevants. Per completar el test cal que indiquis per cada una de les accions que hem inclòs si és una acció que necessites millorar, si és una acció en la qual ja has començat a progressar o si ja és una acció que tens integrada en el teu sistema de vida.

Segons sigui la teva resposta per cada acció obtindràs 0 punts, 1 punt o 2 punts havent de sumar al final el total de punts obtinguts.

El total de punts et donarà una idea de quina etapa del procés de canvi o del despertar et trobes. Seguint un text de  i  organitzadores dels Cercles de Resiliència sobre el despertar distingirem cinc etapes:

  1. Negació.
    La primera vegada que escoltem la  idea de la realitat canviant  i el seu impacte potencial en l’economia nacional i en la nostra vida quotidiana, la majoria de la gent comença negant.
  2. Semi-consciència.
    Tot el que està succeint al nostre entorn (a la nostra economia i forma de vida)  fa que creixi l’evidència i podem començar a sentir una vaga sensació d’ansietat.
  3. Plena consciència
    En algun moment podem sentir que alguna cosa  es trenca i prendre plena consiciència de la inevitabilitat i la gravetat de les conseqüències de la situació actual.
  4. Punt de no retorn
    Un cop despertat, sobretot perquè els canvis econòmics i del medi ambient s’intensifiquen, entenem que no hi ha marxa enrere.
  5. Acció.
    En aquesta darrera etapa acceptem els límits de la nostra manca de poder en general i també trobem els paràmetres del poder que tenim en aquesta nova situació estranya. En aquest punt, la nostra curiositat i la creativitat es desenvolupa i podem començar a seguir els nostres instints naturals per trobar el que és factible i gratificant per salvaguardar-nos a nosaltres mateixos, les nostres famílies, les nostres comunitats i el planeta.

Per altra banda, podràs veure clarament quins aspectes o accions cal millorar el que t’ajudarà a avançar en el camí de la transició.

T’animo a completar el test i a comentar el resultat.

TEST DE LA TRANSICIÓ
NECESSITO
MILLORAR
PROGRESSO
ADEQUADAMENT 
ÍTEM INTEGRAT
0 punts 1 punt 2 punts
ATENCIÓ I ACTITUD
Estàs realment a punt per fer les coses diferents?
Saps quan és suficient?
DINERS
Coneixes les teves finances amb detall?
Vius per sota de les teves possibilitats?
TREBALL I TEMPS
Has reduït la teva jornada de treball?
ALIMENTACIÓ
Compres localment?
Produeixes la major part del teu aliment?
Has reduït el teu consum de carn, làctics i peix?
TRANSPORT
Et desplaces a peu o en bicicleta en els desplaçaments curts?
Utilitzes el transport públic sempre que és possible?
Utilitzes el cotxe únicament quan no hi ha alternativa?
Has renunciat a  viatjar en avió?
HABITATGE
Vius en un habitatge modest?
Vius a prop d’on treballes?
ENERGIA
Compres energia “verda”?
Produeixes la teva energia?
Són els teus electrodomèstics eficients?
Utilitzes sistemes d’il·luminació de baix consum?
Tens contractat un sistema de tarifa nocturna?
És adequada la potència que tens contractada?
Tens un sistema solar per escalfar aigua?
ROBA
Vesteixes de forma senzilla?
Compres roba de segona mà?
Saps reparar la teva roba?
COSES
Tens moltes coses innecessàries o que no utilitzes?
Tens en compte l’origen i la  forma que es fabriquen les coses que compres?
AIGUA
Disposes de dipòsits per reduir la teva dependència de la xarxa?
Disposes d’un sistema de recollida d’aigües grises?
Utilitzes algun sistema per reduir el teu consum d’aigua?
Fas un ús conscient dels electrodomèstics que utilitzen aigua?
DEIXALLES
Rebutjes, redueixes, reutilitzes i recicles?
Evites els envasos de plàstic?
Utilitzes bosses de roba?
TECNOLOGIA APROPIADA
La tecnologia que utilitzes contribueix positivament a la teva vida?
Utilitzes la tecnologia més simple possible?
OCI
Les teves activitats d’oci impliquen sempre una despesa?
Fas un ús conscient de la televisió i d’internet?
COMUNITAT
Comparteixes les teves coses?
Comparteixes les teves habilitats?
Participes activament en un grup de transició?
Resultats:
Negació 0-16 punts
Semi-consciència 17-32 punts
Plena consciència 33-48 punts
Punt de no retorn 49-64 punts
Acció o En transició > 64 punts

Capacitat de càrrega

La capacitat de càrrega explica la necessitat d’un ús sostenible dels recursos naturals, ja que, per a qualsevol espècie, l’única possibilitat que té de perpetuar-se de manera indefinida en un medi depèn del fet que consumeixi els recursos naturals més lentament que la capacitat que aquest tenen de reposició. Font: Wikipèdia

A casa, com a totes les cases, tenim un determinat nombre d’ingressos anuals i unes determinades despeses. La cosa és que des de 1971 (si 1971) a casa nostra les despeses superen els ingressos i no només això sinó que a més a més cada any la diferència és cada vegada més gran.

De manera que aquest any el dia 8 d’agost (l’any passat va ser el 13 d’agost) ja ens havíem gastat tot el pressupost d’enguany. Us preguntareu que com ens ho fem per viure d’aquesta manera. La resposta és ben senzilla.

Utilitzem dos mecanismes que fins ara ens han anat molt bé. Per una banda, estirem dels estalvis. No, no és que nosaltres tinguem molts estalvis, són els estalvis dels nostres pares, dels nostres avis i dels nostres rebesavis. I, per altra, banda recorrem al deute. Ei però no us penseu que ens endeutem nosaltres, no. Són deutes que carreguem als nostres fills, als nostres néts i als nostres renéts.

Que us sembla la nostra manera de funcionar? No direu que no està ben pensada.

Aquest comportament no és exclusiu de casa, és el comportament habitual de TOTS nosaltres.

L’any 1971 vam sobrepassar per primera vegada la capacitat de càrrega del nostre planeta i des de llavors cada any aquest fet es produeix més aviat. Enguany, el 8 d’agost, hem utilitzat més del nostre planeta que el que la Terra pot regenerar. Això passa perquè hem emès més diòxid de carboni a l’atmosfera del que els nostres oceans i boscos poden absorbir, i hem esgotat pesqueries i talat boscos més ràpidament del que poden reproduir-se i tornar a créixer.

Estem i seguim esgotant i malbaratant recursos (estalvis) de tota mena a un ritme molt superior a la capacitat de la Terra de regenerar-los. Des d’aigua dolça fins a terres cultivables i boscos, des de minerals fins als combustibles fòssils. I estem i seguim abocant (deute) residus de tota mena que són els causants del canvi climàtic i que tardaran segles a ser absorbits si és que ho són mai i promovent la reducció accelerada de la biodiversitat.  Des de CO2 fins a plàstics o materials radioactius.

Un comportament que no dubtem en qualificar d’estúpid i egoista. Superada la possibilitat d’evitar el desastre tot indica que ens hauríem de centrar a intentar mitigar els efectes. Però ni això sembla que estiguem disposats a intentar. Sense dubte serem qualificats pels nostres fills i néts com la generació més estúpida de la història.

Ens resta, com a individus però també com a comunitat, la possibilitat de ser modests exemples del canvi radical que cal fer el que ens donaria una mica de dignitat quan siguem interpel·lats.

El camí de la simplicitat. CONCLUSIONS

bread-farmer-582751_640El camí de la simplicitat, com s’indica en aquest text, es presenta com una filosofia de vida coherent com a resposta a molts dels més grans problemes de la nostra època, incloent la degradació ecològica, la pobresa global, el creixement econòmic, el pic del petroli, i el malestar dels consumidors.

La perspectiva de nou mil milions persones al planeta a mitjan segle fa que sigui encara més clar que ha arribat el moment de seguir el camí de la simplicitat com estratègia. En un món com el nostre, centrat tan intensament en la maximització de la riquesa material, és important que  fem un pas enrere i ens preguntem: Què són els diners?  i Quina és la nostra economia? Quan ens fem aquestes preguntes, es fa ràpidament evident que el sentit de la vida no pot consistir en el consum i l’acumulació de coses materials. Hi ha més a la vida que desitjar grans cases, una catifa nova, roba de luxe, cotxes cars, vacances luxoses, etc. Hi ha llibertat de tals desitjos. Tot i haver de responsabilitzar-se per una cultura materialista, conservem la facultat de recompondre els nostres propis destins, de fer coses noves, de ser actius  essent pioners un cop més. Aquest és el repte – el repte alegre – que està davant dels que exploren el camí de la simplicitat. No obstant això, quan una majoria de la societat s’orienta cap a la producció i el consum, pot ser molt difícil per a les persones que viuen i pensen de manera diferent – fins i tot per aquells de nosaltres que ho volem. No hi ha fàcil solució a aquest problema.

No obstant això, un pas que es pot prendre és dedicar més la nostra atenció a la recerca de formes alternatives de vida i de benestar, i que l’exploració ha d’estat el focus d’aquest pla d’acció pràctic.

És important entendre, però, que cada element en aquest document planteja una sèrie de qüestions complexes que haurà d’abordar cadascú des de la seva pròpia perspectiva. El camí de la simplicitat és més sobre preguntes que sobre respostes, les quals impliquen que en realitat la pràctica del camí de  la simplicitat requereix una interpretació creativa i una aplicació personalitzada. Cada un de nosaltres vivim vides úniques, i cada un de nosaltres ens trobem en diferents situacions, amb diferents capacitats i amb diferents responsabilitats. El que això significa és que l’aplicació pràctica d’aquest document és molt probable representi diferents coses per a diferents persones. En conseqüència, qualsevol persona que seriosament vol abraçar el camí de la simplicitat ha d’estar preparat per a reflexionar sobre la idea de si mateix, fins que s’arrela en l’experiència personal. Comenceu amb uns pocs petits passos, gaudeix de l’aventura, i molt aviat la teva vida haurà canviat.

Aquest pla d’acció pràctic haurà complert el seu propòsit si el lector acaba amb un augment de la seva curiositat sobre la vida i el reconeixement que amb una mica de coratge i una mica d’esforç imaginatiu, la porta del camí de la simplicitat s’obrirà.

‘Velles accions per la gent gran, i noves accions per a la gent jove” – Henry Thoreau

Traduït del text EL CAMÍ DE LA SIMPLICITAT. Un pràctic pla d’acció per viure més amb menys. Ted Trainer, 2012

Descarrega’t el text original complet The Simpler Way Report. A practical action plan for living more on less (pdf).

Assemblea AenT juliol 2016

logoaent2016Acta de reunió Argelaguer en Transició

Dissabte 16 de juliol de 2016, al Casal

Projecte Pilot “Municipis en transició”

  • S’han fet les enquestes familiars i repassem alguns errors:
  • Acordem com s’ha de passar l’enquesta i que cal tenir-les fetes el dissabte 23 de juliol.

Nit de la pizza

En Marcos va proposar fer la “Nit de la pizza” ja que en Miquel té el forn de llenya.
En Miquel posa el forn i la llenya.

Ho farem a la plaça Sant Damas. Que cadascú porti els ingredients: farina… i ja amassarem allà i les farem. En 5 minuts quedaran fetes. Farem la Nit de la Pizza el 2 de setembre a les 8 del vespre.

Excursions

A l’agost no en farem (al juliol tampoc l’hem fet).

 Curs societats postpetroli

Han contestat de l’EPSI que amb el canvi de rectorat tot va molt lent i encara estan revisant les propostes de l’anterior equip. Que pel primer semestre del 2016-2017 no es publicitarà el curs i més endavant, ja ho veurem.

Invitació de Limnos 

Va anar molt bé. Hi havia força gent.

En Miquel va proposar fer la mateixa xerrada a Argelaguer, Però l’Oriol M. (Ajuntament d’Argelaguer) prefereix que la facin els de la Red (pagant).

 Xerrada sobre alimentació natural

Hi va haver força assistència. La Isha LL. es va oferir a fer tallers pràctics sobre el tema. Sembla una bona proposta.

Tertúlies transicioneres

En la darrera assemblea es va proposar reemprendre les tertúlies transicioneres. Ens emplacem al setembre per veure com podem treballar, per exemple, la transició interior.

Guia per al descens energètic (edició en català)

Pendents de com s’ha de tramitar l’ISBN: l’Eulàlia M. que es va comprometre, encara no ho ha fet.

Farmàcia Viva

Cal tornar-se a trobar: les plantes ja s’estan assecant i cal veure com s’han de recollir, tallar..

Grup de cosum

Ja ha fet la seva última trobada i es tornarà a posar en marxa el primer dimecres de setembre, que no hi ha comanda, però sí que es farà una trobada per preparar el curs.

Propera assemblea: 17 de setembre, a les 10 del matí.

El camí de la simplicitat. POLÍTICA

ajuntament-argelaguerL’acció personal i de la comunitat són les forces impulsores dels canvi però a la nostra societat les decisions es duen a terme dins d’ “estructures” legals, polítiques i econòmiques que fan algunes opcions de vida fàcil i altres opcions de vida difícil. Nosaltres vivim en una societat que està estructurada per promoure l’estil de vida dels consumidors, i això fa que l’elecció d’estils de vida més simples siguin molt més difícil del que haurien de ser.

En molts aspectes, l’estructura de la societat de consum ens està bloquejant la possibilitat d’un estil de vida simple. Hem alliberar-nos d’aquestes estructures.

PRODUCCIÓ LOCAL D’ALIMENTS 

Crear horts comunitaris en cada barri i permetre a la gent  cultivar i produir el seu aliment. Subvencionar la relocalització de la producció dels aliments.

BICICARRILS I TRANSPORT PÚBLIC

Aquest tema és un exemple perfecte de per què es necessita una política de la simplicitat. Els nostres governs han d’invertir molt més en carrils per a bicicletes i en transport públic,

ETIQUETAT DE PRODUCTES

Si “votem amb els nostres diners”, necessitem informació dels productes que comprem – on i com es van fer i de que estan fets. Els governs han d’exigir un etiquetatge prou detallat de tots els productes.  

REDUCCIÓ D’HORES DE TREBALL

Moltes persones estan realitzant jornades de 40 – hora per setmana  tot i que preferirien treballar menys hores encara que cobressin menys diners. Això afavoreix que hagin de portar un estil de vida consumista. A Holanda hi ha una la llei que permet als empleats reduir les seves hores de treball, simplement sol·licitant-li al seu ocupador. L’ocupador està obligat a acceptar aquesta sol·licitud llevat que hi hagi una bona raó comercial per negar-lis (el que passa en menys del 5% dels casos). En protegir l’ocupació a temps parcial, Holanda ha té la proporció més alta de treballadors a temps parcial al món.

PREU DELS COMBUSTIBLES FÒSSILS I INVERSIÓ EN ENERGIES RENOVABLES

Hem d’acabar amb l’addicció als combustibles fòssils. Els nostres governs han de començar a augmentat el  preu dels combustibles fòssils i a invertit fortament en l’energia renovable més adequada i suprimir les subvencions als combustibles fòssils.

 PROTEGIR LA NATURA

Els governs han d’ajudar a protegir la natura.

 POSTCREIXEMENT DE L’ECONOMIA

Potser l’objectiu general més important en la política de la simplicitat és superar la creença que una economia més gran és sempre millor. Això és especialment important a causa de que existeixen uns “límits del creixement”. Necessitem que els nostres governs es centrin en la promoció de la qualitat de vida, fins i tot quan no es produeix creixement econòmic. Hem de començar a mesurar progrés nacional utilitzant indicadors alternatius ‘com el de Genuine
Progress Indicator (GPI) i prestar menys atenció al producte intern brut (PIB).

REDUïR LA POBRESA I LA DESIGUALTAT ECONÒMICA

La pobresa i la desigualtat econòmica són socialment corrosives. Si eliminem la pobresa sense dependre del creixement il·limitat, aleshores cal distribuir la riquesa de manera més equitativa. Altrament tipus impositius progressius i una assegurança de renda bàsica seria una bona manera de començar. La manera més simple consisteix a garantir que tothom té ‘prou’.

VOTA

Tot això depèn d’una ciutadania que exerceixi pressió sobre partits polítics des de la base.

RESPONSABILITAT

Quan menys facin els nostres governs, més hem de fer nosaltres.

Traduït del text EL CAMÍ DE LA SIMPLICITAT. Un pràctic pla d’acció per viure més amb menys. Ted Trainer, 2012

Descarrega’t el text original complet The Simpler Way Report. A practical action plan for living more on less (pdf).

Assemblea AenT juny 2016

logoaent2016Assemblea Argelaguer en Transició

Dissabte 18 de juny de 2016, a Cal Ros vam celebrar l’assemblea corresponent al mes de juny d’aent.

Guia per al descens energètic

Ja està penjada al blog en format pdf. S’ha imprés una còpia en paper. No ha arribat la part  de presentació de l’ajuntament d’Argelaguer, quan ens la facin arribar la inclourem en el pdf.

 Curs societats postpetroli

Malauradament no hem rebut la confirmació de si es realitzarà o no el curs. Sembla que no sabem res abans de l’estiu.

Xerrada sobre alimentació natural

Finalment aquest xerrada es fara el diumenge 103 de juliol a les 19h, al casal.

Curs a València

Es va demanar a l’Ajuntament que col·laborés econòmicament, ho van discutir i van decidir que no.  Es van recollir 270,00 €, que van aportar una dotzena de persones i en donem les gràcies. Les despeses totals han estat de 391,00 €.

La Núria i la Loli ja han començat a enviar els resums i els materials que es van entregar en el curs.

La valoració que fan la Núria i la Loli és que va estar molt positiu. Hi van trobar un ambient molt bo, jove, obert, disposat a provar coses i a aprendre. Molt intens i bon ambient de treball. Es van explicar i posar en pràctica diferents tècniques per dinamitzar grups.

Van fer bons contactes. I d’especial interés va estar poder conèixer els representants dels altres dos municipis triats junt a Argelaguer pel projecte pìlot de la Red de Transición España.

Aquestes taller han propiciat que es formi un grup de transició a València.

Durant el taller s’han treballat activament els principis de la transició i es va fer molt d’èmfasi de que la transició és en inici interna. Potser sí que nosaltres hem començat a fer coses, però a Argelaguer potser no hem tingut prou en compte aquesta vessant.

Proposta Núria: fer una tarda de curs o experiment per treballar la transició interior. Isha diu que en podríem dir Laboratori d’experiències

Als assistents al taller Juan del Rio els hi va regalar un exemplar del seu llibre Guia del movimiento de transición.

Isha diu podríem reemprendre les tertúlies transicioneres. Quan una cosa es comparteix, creixen les idees. Avui hi ha una part de contingut en l’assemblea que s’emportarà amb ella.

Projecte Pilot “Municipis en transició”

Pendent  fer una trobada online dels tres municipis que previsiblement es farà al juliol. Després d’aquesta trobada caldrà recollir informació sobre la situació a Argelaguer i algunes dades estadístiques que serviran per fer una diagnòsi. També ens han comunicant que probablement es farà una reunió presencial al setembre i després els reponsables del projecte faran un informe i elaboraran un pla d’acció.

Excursions

La darrera sortida es va anar a Puig Clarà i a les Estunes (Banyoles).

Propera assemblea: 16 de juliol, a les 10 del matí al Casal d’Argelaguer