Les monedes locals, també dites socials o complementaries.

S’entén per sistemes monetaris socials, també coneguts com alternatius, comunitaris, complementaris, locals, paral·lels, etcètera, a aquells sistemes monetaris que es creen al marge de les monedes oficials del país, i que tenen com objectiu fonamental la promoció de projectes econòmics i socials de caràcter local.

Per tant, necessàriament han de ser sistemes amb una dimensió espacial limitada, basats en conceptes de veïnatge, solidaritat, coneixement i confiança mutus.

Generalment, els sistemes monetaris paral·lels, o paramonedas, no neixen contra la moneda oficial, sinó com un instrument complementari que permet generar diners i mobilitzar els recursos locals improductius o ociosos. No obstant això, a pesar de la seva vinculació amb els sistemes d’intercanvi, les monedes locals, tal com les entenem en els nostres dies, tenen un origen molt més recent. Podem remuntar-nos als anys de la Gran Depressió per a trobar els sistemes monetaris complementaris tal com els concebem en l’actualitat des de l’enfocament de l’economia de solidaridad o des del de les finances ètiques. L’escassetat  de la moneda oficial  i la desocupació massiva van obligar a moltes comunitats locals a improvisar monedes alternatives o complementàries.

Sense cap dubte, el principal objectiu dels sistemes monetaris locals és que els diners compleixi amb la seva comesa essencial, és a dir, que circuli i crei ocupació i desenvolupament en l’àmbit local i comunitari. En concret, l’atur és el principal motiu i la principal causa de la creació i implementació de sistemes monetaris socials.

Amb independència d’aquests objectius principals, podem enumerar altres no menys interessants i que expliquen la implementació de nombroses experiències de creació de sistemes monetaris complementaris en molts països del món, amb independència del seu nivell de desenvolupament:

• Accés a la moneda i al crèdit a comunitats desmonetizadas.
• Reducció de l’exclusió social i financera.
• Posada en valor i quantificació dels recursos econòmics locals que no estan valorats pel sistema monetari oficial, i que generalment s’engloben en l’economia informal
• Foment dels contactes veïnals i de la vertebració de les comunitats locals.
• Foment de  l’economia de solidaritat.
• Formalització de l’activitat de la dona en l’economia local, posant en relleu la importància del seu paper en la reproducció de la societat i dels sistemes assistencials informals.
• Substitució de sistemes de control complexos per sistemes de control senzills i transparents, autogestionats i fiscalitzats per la comunitat.
• Propicien salaris més justs i una més equitativa distribució de la riquesa en l’àmbit comunitari.
• Propicien un major ajustament entre el creixement real de la comunitat i el seu creixement potencial a través d’una major i més sostenible utilització dels recursos econòmics disponibles.
• Foment del comerç just i ètic.
• S’evita que la riquesa surti de l’àmbit local, és a dir, del circuit de la moneda complementària. Es tracta d’una forma de combatre l’estratègia esquilmadora de les empreses transnacionals.
• Posen de manifest les preferències col·lectives.
• Foment del desenvolupament local a través de la utilització dels recursos endogens.
• Reducció de la deteriorament mediambiental.
• Desenvolupament d’economies de veïnatge.

Un parell d’exemples.

Paul Glover, va crear en 1991 una moneda local, les Ithaca Hours, amb l’objectiu que els diners no sortís de la comunitat, doncs Ithaca era per aquell temps una de les zones més deprimides del estat de Nova York. El format del bitllet és molt simple, molt colorista i amb un paper especial que no és possible falsificar. Duu impresa el lema “in Ithaca we Trust“, a semblança dels bitllets de dòlar, i el seu valor pot ser de quinze minuts, trenta minuts, una hora o dues hores, equivalent cada hora a deu dòlars.

La filosofia del concepte “hora” dels bitllets és per a recordar que, a més de ser un mitjà d’intercanvi de productes, la moneda representa el treball d’algú, el temps emprat per a produir alguna cosa o realitzar un servei: el seu temps és valuós per a algú més, i igual de valuós per a tots (un principi molt similar al plantejament dels bancs de temps). Per a obtenir més informació, podeu visitar-se la web: http://www.ithacahours.org.

El «Túmin» és una moneda local que circula en el municipi d’Espinal, lloc enclavat en la Serra del Totonacapan (Mèxic). És fins a ara l’única localitat en el país que implementa el mètode per a enfortir l’economia comunitària.
http://www.economiasolidaria.org/noticias/el_tumin_una_moneda_local_para_fortalecer_la_economia_comunitaria

I, per acabar, us deixo el link del mapa de Bancs de Temps i Monedes Socials a Espanya i el video de la nova moneda digital bitcoin (www.weusecoins.com)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s