Recollir l’aigua de pluja

Quan ens manca o tenim dificultats per accedir a l’aigua ens adonem de la seva importància per la vida i pel desenvolupament de moltes activitats quotidianes: assedegar la sed, rentar-nos, regar, cuinar, rentar la roba, netejar la casa,… L’accés a l’aigua és doncs imprescindible i en el nostre afortunat context no ens adonem de la seva importància donat que només ens cal obrir una aixeta per tenir al nostre abast una quantitat (aparentment) il·limitada d’aquest preciós i escàs recurs.

Històricament totes les cases, a part dels pous, havien de procurar-se sistemes per emmagatzemar l’aigua per assegurar-se el seu subministrament  ja sigui en dipòsits o cisternes. L’aigua de pluja era un recurs molt aprofitat  i va tenir un paper molt important fins ben entrat el segle XX quan les canalitzacions d’aigua irromperen de manera massiva a les ciutats, pobles i viles, l’aigua de pluja va passar a un segon pla reservat gairebé de manera exclusiva a situacions molt especials.

En el nord d’Europa, malgrat que disposaven de moderns sistemes de canalització i de potabilització de l’aigua, ha esdevingut de nou important en els darrers anys la recollida d’aigua de pluja. Alemanya, per citar-ne un clar exemple, va començar a subvencionar aquest tipus d’iniciatives des de la reunificació, i centenars de milers de llars alemanyes compten actualment amb aquests equips malgrat l’escassa tradició d’aquests països respecte al nostre.

A Argelaguer la majoria d’habitatges poden  recuperar el costum d’aprofitar les aigües pluvials reorientant, com hem fet nosaltres (veure fotografies), les canaleres del teulat cap un dipòsit. A la Garrotxa la mitjana d’aigua anual supera els 800 litres per m2. Suposant un edifici amb una coberta de 60 m2 i un aprofitament del 80% de l’aigua de pluja, tindríem 38.400 litres d’aigua gratuïts cada any.

USOS DE L’AIGUA DE PLUJA

L’aigua de pluja presenta tota una sèrie de característiques avantatjoses.

  • D’una banda, és una aigua extremadament neta en comparació amb les altres fonts d’aigua dolça disponibles.
  • De l’altra, és un recurs essencialment gratuït i independent totalment de les companyies subministradores habituals.
  • Precisa d’una infraestructura bastant senzilla per a la seva captació, emmagatzematge i distribució.

Per a molts usos domèstics, la qualitat de l’aigua no precisa tenir la condició d’aigua “apta per al consum humà”. Ens referim a la utilització en rentadora, rentavaixelles, neteja de la casa, cisterna de l’inodor i el rec en general. En aquests casos l’aigua de pluja pot substituir perfectament l’aigua potable. A més, en ser una aigua molt tova, ens proporciona un estalvi considerable de detergent i sabons.

Però fins i tot més enllà d’aquestes indicacions, l’aigua de pluja s’ha emprat històricament per rentar-se, beure i cuinar-hi directament. Avui dia els criteris són una mica més restrictius i no sol aconsellar-se’n la utilització directa d’aigua de pluja per a aquests menesters. Però és relativament fàcil adaptar-la per tal de poder-ne disposar com a única font d’aigua si es desitja, amb totes les garanties sanitàries que es requereixen. En aquest cas, cal prendre una sèrie de precaucions i instal·lar uns sistemes complementaris de depuració de l’aigua senzills, però amb controls absolutament estrictes.

EQUIP BÀSIC DE RECOLLIDA I GESTIÓ DE L’AIGUA DE PLUJA

Per a entendre el disseny dels equips, cal recordar que l’aigua de pluja sol captar-se en uns mesos precisos i que ha de conservar-se per a poder ser utilitzada durant el període posterior fins a la nova època de pluges. Per aquest motiu, en molts casos la utilització de l’aigua de pluja es combina amb una altra font de subministrament d’aigua com pot ser la xarxa.

Aquesta duplicitat de qualitats d’aigua implica la necessitat d’un sistema eficient de gestió de tots dos tipus d’aigües. Aquí cal fer un aclariment important. Existeixen en el mercat equips dissenyats per “reomplir” amb aigua d’una altra procedència –xarxa pública, pou, etc.- el dipòsit on s’emmagatzema l’aigua de pluja quan aquesta s’està acabant o escasseja. Aquest criteri té en general dues deficiències. D’una banda, la barreja periòdica d’aigües de característiques diferents en el dipòsit dificulta l’adaptació i assentament del sistema en molts casos així com en disminueix la seva qualitat. De l’altra, implica la no utilització de tota la capacitat d’emmagatzematge d’aigua de pluja, ja que abans que aquesta s’exhaureixi ja n’afegim una altra de procedència diferent. El disseny que presentem a continuació pren com a criteri la recerca de l’aprofitament màxim de l’aigua de pluja i els seus sistemes d’emmagatzematge, preservant el circuit d’aigües pluvials de qualsevol barreja o contaminació amb aigua d’una altra qualitat.

El disseny bàsic de recollida d’aigües pluvials consta dels següents elements:

  1. Coberta: En funció dels materials emprats tindrem major o menor qualitat de l’aigua recollida.
  2. Canaló: Per recollir l’aigua i portar-la fins al dipòsit d’emmagatzematge. Abans dels baixants s’aconsella instal·lar algun sistema que eviti entrada de fulles i similars.
  3. Filtre: Necessari per fer una mínima eliminació de la brutícia i evitar que entri en el dipòsit o cisterna.
  4. Dipòsit:: Espai on s’emmagatzema l’aigua ja filtrada. El seu lloc idoni és enterrat o situat en el soterrani de la casa, evitant d’aquesta manera la llum (algues) i la temperatura (bacteris). És fonamental que posseeixi elements específics com deflector d’aigua d’entrada, sifó sobreeixidor antirosegadors, sistema d’aspiració flotant, sensors de nivell per informar el sistema de gestió, etc.
  5. Bomba: Per distribuir l’aigua als llocs prevists. És molt important que estigui construïda amb materials adequats per a l’aigua de pluja i és igualment interessant que sigui d’alta eficiència energètica.
  6. Sistema de gestió aigua de pluja-aigua de xarxa: Mecanisme pel qual tenim un control sobre la reserva d’aigua de pluja i la commutació automàtica amb l’aigua de xarxa. Aquest mecanisme és fonamental per aprofitar de forma confortable l’aigua de pluja. Òbviament se’n prescindeix si no existeix una altra font d’aigua.
  7. Sistemes de drenatge de les aigües excedents, de neteja, etc. que pot ser la xarxa de clavegueram, o el sistema de vessament de què disposi l’habitatge.
  8.  

    Opcionalment, abans del filtre, pot instal·lar-se un sistema de rentat de la coberta, que permet prescindir de forma automàtica dels litres inicials d’aigua amb més brutícia quan arriben les primeres pluges després de l’estiu.

    casa

Font : http://www.aguapur.com/0/ca_generalidades.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s