Plastikfreie Zone

A Espanya el 2007 es van consumir 6.500.000 tones de plàstic. D’aquestes es recicla un 21%. Font: CEP

El plàstic envaeix i contamina  tot el nostre entorn  convertint-se en un producte que ens acompanya en la realització de qualsevol activitat en la nostra societat (utilitzem objectes de plàstic per  rentar-nos, alimentar-nos, desplaçar-nos, relacionar-nos,…). Podem trobar restes de plàstic en els llocs més remots i en tots els ambients terrestres, marítims i, fins i tot, aeris.

De fet però la paraula plàstic és una forma de referir-se a materials  capaços d’entrar en un estat plàstic.

Existeix una gran varietat de plàstics i poden classificar-se de diferents formes. Així podríem diferenciar entre naturals i sintètics (principalment derivats del petroli).

Molts dels avantatges dels productes plàstics es converteixen en un desavantatge en el moment en què els rebutgem ja sigui perquè l’envàs és descartable o bé quan llencem objectes de plàstic perquè s’han trencat. Si bé els plàstics podrien ser reutilitzats o reciclats en la seva gran majoria, el cert és que avui aquests residus són un problema de difícil solució. És realment una tasca costosa i complexa  la recollida i disposició final dels residus ja que a la quantitat d’envasos se li ha de sumar el volum que representen.

Una família austríaca viu des de fa tres anys limitant al màxim el consum d’aquest material sintètic. L’experiència d’aquests tres anys els relata Sandra Krautwaschluna fisioterapeuta de 40 anys que viu prop de la ciutat de Graz, en un llibre titulat Plastikfreie Zone (“Zona lliure de plàstic“, en alemany) que es va publicar recentment.

Tot va començar  l’estiu de 2009, quan durant unes vacances a Croàcia els  tres fills de Krautwashl li van preguntar sobre l’origen de tota les escombraries de plàstic que surava en el mar i s’acumulava en la riba. Encara amb aquestes preguntes rondant-li el cap, Krautwaschl, va veure el documental Plastic Planet, que alertava sobre l’efecte tòxic d’aquesta substància tant per al nostre cos com per al planeta.  Werner Boote, el director de la pel·lícula, alertava en la seva obra que hi ha ja més partícules diminutes de plàstic en l’oceà que de plàncton. Per això, els humans també tenim ja traces d’aquest material sintètic en la sang sense que sapiguem quin és el seu efecte sobre la salut a llarg termini.

Després que el seu marit i els seus tres fills acceptessin el projecte, en principi d’un mes, la família Krautwaschl va decidir treure al carrer tots el productes de plàstic: joguines, carmanyoles, mobles de jardí, electrodomèstics i roba, objectes tan presents que gairebé s’havien convertit en invisibles. A més va començar a escriure un blog en Internet en el qual relata la seva experiència i que es va convertir en la base del seu llibre.

“El problema no és el plàstic en si, sinó la forma en que l’utilitzem. I també que prestem poca atenció als seus efectes sobre la salut a llarg termini”, recalca Krautwaschl sobre l’ús d’un material que triga segles en degradar-se.

Krautwaschl tanmateix reconeix que no han pogut renunciar a tots els productes plàstics, segueixen utilitzant un cotxe, que comparteixen amb una altra família, i tenen també un telèfon mòbil, entre altres coses. “Tractem d’usar el plàstic el menys possible i de la forma més sostenible possible”, destaca.

Krautwaschl recalca que ella i la seva família són persones flexibles que s’adapten a cada situació, en cap cas uns activistes contra el plàstic, sinó contra el seu malbaratament. “L’objectiu es no produir deixalles de plàstic o produir una quantitat molt petita. Era molt important no imposar-se prohibicions absolutes ni tornar-se un radical, perquè no es pot motivar a uns altres si un es torna extremista”, assegura.

La reacció de la gent davant la seva decisió de crear una zona lliure de plàstics, assegura, ha estat en la seva majoria positiva i el més gratificant és haver conegut a persones que van trobar inspirador el seu esforç. El missatge que vol donar la família Krautwaschl amb el seu projecte és que el món pot canviar, que cada acció individual pot tenir un efecte. Cadascun de nosaltres pot contribuir amb les seves accions a aquest canvi.

Per a Krautwaschl, si el seu projecte permet que algú es concienciï i renunciï, per exemple, a usar borses de plàstic en les seves compres, o a qualsevol altre gest, l’esforç ja haurà merescut la pena.

Web: http://www.keinheimfuerplastik.at/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s