Renunciar a viatjar en avió

airport queue204.386.371 és el número de passatgers que van utilitzar els aeroports espanyols durant el 2011.  Sent els de Madrid, Barcelona, Palma i Màlaga els més utilitzats.

L’increment respecte al 2010 ha estat d’un 6% però l’evolució en el temps ha estat exponencial. Així, per exemple, el número de passatgers en l’aeroport del Prat ha passat d’un  milió de passatgers a l ‘any 1963 a més de  34 milions al 2011.

A partir de 1995, la liberalització del sector de les línees aèries a la Unió Europea i l’aparició de les anomenades companyies low-cost (subvencionades) va provocar una continua baixada de preus. I això va propiciar aquest augment de passatgers, fins el punt que, per itineraris relativament curts, és més barat viatjar en avió que en tren o en cotxe.

El consum de combustible  – per exemple el Boing 737 – 700 consumeix 2.420 kg combustible/ hora vol –  i la contaminació  – un avió comercial emet 0,17 kg CO2 per quilòmetre i passatger, mentre que el tren emet 0,06 kg CO2 i un cotxe petit amb un sol ocupant 0,12 kg CO2 per quilòmetre i passatger – representen actualment unes quantitats molt importants amb uns efectes directes significatius sobre el canvi climàtic.

Les persones que viuen a prop dels  aeroports han de patir molts inconvenients. Des de la contaminació ambiental i acústica fins els associats al tràfic continuat de vehicles i mercaderies o la por a ser afectats per una ampliació de l’aeroport.

Per altra banda, el que evidencia que les coses no funcionen adequadament en el món de la navegació aèria és el fet que nombroses companyies han fet fallida en els darrers anys: Spanair, Futura, LTE, American Airlines, American Eagle, Air Comet, MalevAlitalia, Sterling Airways, Japan Airlines, Sabena, Varig, Air Madrid, … i sense oblidar que Iberia en aquests moments declara unes pèrdues d’un milió  d’euros diaris i que està en procés de reestructuració/liquidació o que Air Europa i Air Nostrum darrerament han hagut de fer  retallades i acomiadaments.

Aquest procés no ha acabat i l’encariment dels combustibles i la reducció de les subvencions entre altres privilegis obligaran al tancament de moltes més companyies i a la pujada dels preus dels bitllets en els propers anys.

Plane Stupid es una xarxa de grups de base que treballen contra l’expansió de l’aviació amb tres objectius:

  • Fi dels vols de curt recorregut (fins a 500 km) i de l’expansió dels aeroports
  • Aturar la publicitat de l’aviació
  • Una transició justa a llocs de treball i a formes de transport sostenibles

Què podem fer?

L’opció més radical és, sens dubte, renunciar a viatjar amb avió. Però, sense ser tan radicals, podem plantejar-nos reduir significativament l’ús de l’avió per viatjar i assumir el compromís de limitar, per exemple, el número de viatges que fem anualment amb avió; utilitzar el tren o l’autocar per viatjar o evitar la temptació d’aprofitar per les nostres vacances les ofertes que fan les companyies low-cost.

5 pensaments sobre “Renunciar a viatjar en avió

  1. Núria fluvià

    Ens falta conciència medioambiental. Jo he pujat a un avió tres vegades a la meva vida. I no és per concienciació: és que em fan pànic…Si he de viatjar, que sigui “piano, piano”…
    Però, a qui li agradi conèixer mons llunyans, com ho farà sense l’avió?

    Respon
    1. Miquel Tort

      Fins fa només 40 – 50 anys viatjar en general era un luxe i només es feia per necessitat o per feina. Viatjar per plaer o a terres llunyanes era un cosa literalment impensable.

      El desenvolupament del turisme a partir dels anys 60 – 70 va estar, de fet, la manera de fer rendible el temps que no passava el treballador a la fàbrica (al menys que es bellugin!! varen pensar). Es tractava de que els treballadors fossin rentables en tot moment fins i tot quan descansen. I així, es va crear aquesta nova necessitat i desenvolupar aquest nou negoci que és el turisme subvencionant hotels, aeroports, carreteres, cotxes, …

      La gent relament motivada i que viatja per conèixer mons llunyans com tu dius són una proporció molt petita dels que diàriament volen en avió. L’absurd arriba a tal extrem que hi ha gent que viatja de Londres a Girona per comprar tabac o a Cancun o a Isla Margarita per tancar-se 10 dies en un hotel.

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s