Brigades ciutadanes de millora de l’espai públic?

argelaguerobresQue les necessitats són superiors als recursos i que aquests sempre són escassos és quelcom conegut des de fa molts anys.

D’aquí que ens hagi cridat poderosament l’atenció la noticia publicada en el darrer número de L’Argelaga (revista semestral de l’Ajuntament d’Argelaguer)  que informa que “ l’Ajuntament d’Argelaguer compta amb una plantilla d’un sol operari per al manteniment, i en algunes feines l’ajuden tant l’alcalde com els regidors. Tot i així, el terme municipal és gran, i hi ha coses en què no podem destinar el temps que hi faria falta. És per això que s’ha pensat en la creació de brigades ciutadanes per treballar en la millora de l’espai públic, i així fomentar la responsabilitat ciutadana i fer veure als argelaguencs i argelaguenques que des del voluntariat i la consciència podem aconseguir una millora en la conservació dels espais públics del municipi.”

La necessitat de fomentar la responsabilitat i la consciència ciutadana és cosa antiga i que precisament ara sigui quan l’Ajuntament s’ha decidit per iniciar tant lloable tasca ens fa pensar més en una precarietat econòmica de les arques municipals que no pas en altra cosa i més quan no apareixia ni en el programa de CiU ni en el d’ERC cap proposta per crear brigades ciutadanes.

Aquest dies també llegim a LV que l’Ajuntament d’Almenar (Lleida) pagarà els llibres escolars dels nens que les seves famílies no puguin pagar sempre que les famílies realitzin unes hores equivalents en treballs a la comunitat.

Iniciatives com aquestes – que a molts poden semblar bones idees – aniran apareixen progressivament més com a resposta del sistema a la situació de col·lapse social i econòmic en que estem immersos, que no pas com com a resposta  a la necessitat de responsabilitzar a la gent.

Els riscos d’aquest tipus d’iniciatives son evidents.  De brigades voluntàries és pot passar a brigades obligatòries. De treballs propis del voluntariat a suplir treballs remunerats. De treballs per l’administració a treballs per l’empresa privada. Atenció que encara prendrem mal!

Segons dades IDESCAT (2011) Argelaguer té una població activa de 285 persones i 30 persones registrades a l’atur. A aquestes dades cal que hi afegim les persones subocupades i que les perspectives per a 2013 (i següents) no són gens positives.

Aquestes dades ens confirmen la conveniència, com ja vam analitzar en un post anterior,  de repartir el treball i de reduir progessivament la jornada laboral  per tal de facilitar que un major número de persones puguin accedir a un lloc de treball.

Així, les administracions locals enlloc de pensar en crear brigades ciutadanes o condicionar l’ajuda pública a la realització de treballs comunitaris,  creiem que haurien d’assumir – amb certa urgència – un paper proactiu per garantir el dret al treball actuant com a ofertants de llocs de treball (remunerats)  d’última instància. És a dir, els ajuntaments haurien de poder oferir un treball remunerat  equivalent al salari mínim interprofessional a tot aquell que pugui i vulgui treballar i que no tingui accés al mercat laboral convencional per tal de garantir uns ingressos mínims a tota la població.

Necessariament això comporta aprofundir en la participació ciutadana, la transparència i la democràcia en la gestió del pressupost municipal i assumir, d’una vegada per totes, que el creixement i la plena ocupació no tornaran mai més.

2 pensaments sobre “Brigades ciutadanes de millora de l’espai públic?

  1. aminka5nka5

    Bueno, dir que “mai més” tornarà el creixement és dir massa, perquè no podem saber-ho…
    El que sí és veritat és que ens queden uns quants anys complicats, i que cal estar preparats sobre tot mentalment…
    Jo no vaig entendre al principi el que aquest post volia dir, però després de que m’ho hagin explicat, és çert que pot ser perillós que ens demanin treballs publics a canvi d’ajuts (que per ara no sembla ser el cas d’Argelaguer, però sí que sembla ser el cas de aquest ajuntament lleidetà). Aixó podria suposar un estil en çerta manera nou-feudal que esclavitzaria la població més desfavorida: tu treballa gratis per mí, si vols accedir a ajudes…
    Sería més just que et donessin l’oportunitat de treballar per organismes publics, però a canvi de un petit sou, que cadascú utilitzaria com millor el semblés

    Respon
  2. Miquel Tort Autor de l'entrada

    Si que sabem que el creixement econòmic entés com a creixement del PIB no tornarà per que simplement és impossible físicament (no hi han els recursos ni energètics ni materials necessaris). I no ho dic jo si no que ho diu Antonio Turiel, Jordi Pigem, Santiago Niño Becerra, Arcadi Oliveras, …
    Unicament podem esperar a Europa creixements del PIB negatius o entorn a l’1-2% anual que son insuficients per crear ocupació. Reconec que és dificil d’acceptar però ja portem 5 anys sense creixement i el proper ja sabem que tampoc creixerà el PIB ni a Catalunya ni a Espanya. Quant anys necessitarem per assumir aquesta realitat com a societat i reaccionar?

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s