La bona vida

suficiente

“Res és suficient per a qui suficient és poc”.  Epicur  (Samos, 341 a.C. – Atenas, 270 a.C.)

No sé quants de vosaltres creieu que la bona vida consisteix, com deia Quico Pi de la Serra en la seva cançó El burgès, en menjar, jeure i no fer res. Els anglesos Robert Skidelsky, economista i Edward Skidelsky, filòsof  han publicat recentment un llibre amb el títol original How much is enough? (en castellà ¿Cuánto es suficiente? Editorial Crítica, Barcelona 2012) en el que tracten aquest interessant tema de forma rigorosa.

A partir de la pregunta quant és suficient?, els autors estableixen el que consideren son els béns que constitueixen la bona vida. La necessitat de replantejar-se què vol dir una “bona vida” està cada dia més present i és cada vegada més necessària, en vista del canvi de paradigma que està representant aquesta llarga crisi de la qual encara trigarem a sortir, i quan ho fem serà amb molts danys col·laterals.

Per comprendre el que significa tenir suficient, diuen els autors, hem de plantejar-nos què és la bona vida i conclouen que hi han uns béns que anomenen bàsics que constitueixen la bona vida.

La bona vida consistiria,  així doncs, en fer realitat aquest béns bàsics. Els criteris per determinar quins son els béns bàsics son quatre:

  • Són universals, el que significa que no estan vinculats a una cultura determinada
  • Són finals, son bons per si mateixos i no només per assolir un altre bé.
  • Són sui generis, és a dir, no formen part de cap altra be.
  • Són indispensables, el que vol dir que es pot considerar que a qui li manquin patirà una pèrdua o dany greu.

Quins són, segons aquests autors, els béns que compleixen aquests criteris? Reconeixent que la seva proposta està oberta al debat, identifiquen set béns bàsics i una vida que els fa realitat seria una bona vida. Aquests són:

  1. Salut entesa en el sentit antic de perfecció natural del cos. Inclouria tot el necessari pel manteniment de la vida “funcionant com ha de ser” i defugint de la idea de salut com un ideal de millora perpètua que ens allunyaria d’un criteri de suficiència.
  2. Seguretat, fa referència a que la vida de tota persona transcorri sense pertorbacions. És a dir,  no alterada per guerres, crims, revoltes o dificultats econòmiques d’importància.
  3. Respecte.  Respectar a algú significar indicar mitjançant una formalitat que es té en consideració els seus punts de vista, que no poden ignorar-se ni atropellar-se.
  4. Harmonia amb la natura. Viure  amb harmonia amb quelcom significa no manipular-lo per a fins propis. Es tracta doncs de relacionar-nos “amb” la natura i no “contra” la natura.
  5. Personalitat, es refereix a la capacitat que tota persona ha de tenir per formular i executar un pla de vida. Personalitat implica també un espai privat on l’individu tingui plena llibertat per desenvolupar-se i ser ell mateix.
  6. Amistat. Els autors es refereixen aquí a totes les relacions d’afecte, tant les familiars con les no familiars i que els autors consideren essencials per a una bona vida.
  7. Oci. Entendrem l’oci de la manera antiga. No simplement com el temps fora del treball sinó com tot allò que fem pel fet de fer-ho, per gaudi i sense propòsit.

Una societat que s’orientés a fer realitat aquests béns bàsics per a tots els seus membres hauria d’organitzar-se, segons els autors, reduint la quantitat de treball per persona i alliberant així temps per a l’oci. Hauria de garantir una distribució menys desigual de la riquesa i dels ingressos i hauria de fer més èmfasi en el localisme i menys en el centralisme i la globalització. Per altra banda caldria implementar una renta bàsica, reduir la pressió per consumir i la publicitat.

Com veieu una proposta molt interessant a considerar i que comporta abandonar el creixement indefinit com a fi i condicionar-lo a la satisfacció d’uns béns bàsics per a una bona vida per a tothom. Un gir de 180 graus a la política que segueixen els nostres governs i que el moviment Argelaguer en transició, modestament, ha iniciat a casa nostra.

Si estàs interessat en aprofundir en el tema, passeu per casa i us deixaré el llibre.

Un pensament sobre “La bona vida

  1. ester j.

    Em sembla molt interessant. i molt important replantejar-nos sovint el valor de les coses i de la verdadera prioritat del que necessitem.Em sembla un exercici molt bo per millorar la nostra vida.

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s