Espigolar

Las espigadoras

Espigolar: v.tr. AGR..‘arreplegar allò que un altre ha deixat’.

“Quan els llauradors havien fet el desplegament d’homes i dones, sacs, carros i algun que altre camió, es dedicaven frenèticament a collir, ensacar, pesar i carregar el producte de la terra. En dos dies, arrasaven camps de gran extensió i el color verd fosc de la fulla de la creïlla o el marró suau de la palla de la xufa, canviava per un desert de terra batuda per les aixades i el forcat. En aquest punt, famílies humils, generalment del veïnatge, demanaven permís al propietari per tal d’espigolar el camp.” Josep Salafranca

La pràctica de permetre als pobres recollir el que sobra és molt antiga: va lligada a la nostra ètica i a la història de Catalunya. En la Bíblia ja es reconeix el costum d’espigolar, propi d’una societat agrícola estable i que permet la integració d’una població en situació precària, l’única que es podia dedicar a una tasca tan penosa i poc productiva.

Així en el Deuteronomi podem llegir: “Quan seguis la collita de la teva terra, no segaràs fins al límit extrem del teu camp ni recolliràs les espigues caigudes; les deixaràs per al pobre i l’estranger, per als orfes i les vídues ” (Dt 24,19). En els mateixos termes es parla de la recol·lecció de l’oliva i del raïm.

També es pot citar una regulació de 1585 atorgada a les Corts de Monzón pel rei Felipe II en la que s’estableix que: “ Por disposición divina, se permite a los pobres entrar en los campos y propiedades ajenas para aprovechar las espigas que han caido en el suelo”.

No fa tants anys que a Catalunya, especialment en els anys difícils de la guerra i postguerra, espigolar encara era una pràctica habitual, que ara s’està recuperant. Cada vegada podem veure més gent anant als camps a espigolar o als boscos a recollir la llenya que ha quedat després de que s’hagi obert un camí o netejat una finca.

espigolant També és, cada vegada més, una imatge habitual  la que podíem anomenar versió “moderna” d’espigolar. Gent que després d’un mercat setmanal o en els contenidors de qualsevol supermercat  rebusquen aliments que ja no es poden vendre.  Més dramàtica és la imatge de gent buscant en abocadors qualsevol producte aprofitable per revendre o, en les ciutats, gent amb un carro de supermercat o una furgoneta recuperant dels contenidors cartrons, ferralla, roba o altres objectes susceptibles de generar algun ingrés.

Són molts els recursos que la nostra societat falsament opulenta llença. Quantitats ingents de coses útils, de deixalles aprofitables acaben en contenidors i abocadors. Una societat on cada vegada son més els que per viure es veuen obligats a espigolar encara que també hi ha els que espigolen per ètica, o per principis.

Us recomanem per aprofundir i reflexionar sobre aquest tema dos documentals:

Les glaneurs et la glaneuse d’Agnès Varda (2000).

i El gust pel rebuig

També podeu visitar la web d’Espigoladors, una empresa social dedicada a recuperar la fruita i la verdura que es descarta, ja sigui per un descens de les vendes, per raons estètiques, per excedents de producció o perquè la fruita està madura i el consumidor ja no la compra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s