El concepte d’espai vital (Lebensraum en alemany)

World_population 2006Lebensraum és un terme que en alemany significa «espai vital». Aquesta expressió va ser encunyada pel geógraf alemany Friedrich Ratzel (1844-1904), influït pel biologisme i el naturalisme del segle XIX. Establia la relació entre espai i població, assegurant que l’existència d’un Estat quedava garantida quan disposés del suficient espai per a atendre a les necessitats del mateix. 

Arran d’un post de Javier Pérez  publicat recentment amb el títol Lebensraum: el regreso de un concepto siniestro  en el blog The Oil Crash vaig demanar a Fran Garcinuño em fes un comentari sobre el que li suggeria la seva lectura. Amablement Fran m’envia el següent text que comparteixo aquí.

Bones Miquel.

Segurament no aportaré res de nou, doncs ara diré coses que ja s’han dit al mateix blog d’en Turiel a més d’algun altre. Però per a mi al problema actual (crisi energètica) només hi ha 3 sortides.

La primera d’elles és gairebé utòpica doncs passaria primerament pel reconeixement del veritable problema per part dels governs i el seu plantejament a l’opinió pública global (planetària); i posteriorment la realització a nivell global d’un canvi en el model de desenvolupament de la humanitat (utòpic totalment a dia d’avui).

Les altres 2 “sortides” realment no són més que dos possibles desenvolupaments del problema. Ja sabem que tot caurà, però com? De forma controlada o descontrolada. De moment la caiguda és controlada: rescats de països, bancs, etc. Al mateix blog d’en Turiel en una ocasió es parlava que la situació actual a la nostra societat ésequiparable a unes granotes que es comencen a cuinar. Si les granotes es tiren directament a l’aigua bullent (caiguda sobtada del sistema) aquestes saltaran de l’olla (revolucions), però si es fiquen a l’aigua freda i es  va escalfant poc a poc, les granotes es deixaran cuinar.

Ara mateix els governs (o les mans que hi ha al darrera) volen agafar aquest darrer camí. I quan arribi el moment per la lluita pels recursos naturals (moment que ja ha arribat) si els governs continuen funcionant, les guerres seran entre nacions o grups de nacions. En aquest cas crec que nosaltres poc tenim a fer, perquè estarem mancats de voluntat, sempre supeditats a les ordres donades des dels governs (en certa manera és la situació que comencem a viure).

En el cas que la caiguda de tot el “sistema” sigui descontrolada, o sigui, si s’escalfa massa ràpid l’aigua de les granotes i aquestes comencen a saltar de l’olla, el poder dels governs passarà a un pla secundari, doncs el perill de caiguda en l’anarquia és molt alt. Des del meu punt de vista aquesta “sortida” és més dura d’entrada però més desitjable a llarg termini doncs la sobirania recaurà sobre les persones i no sobre governs o mans amagades. Si pensem que tot caurà a l’anarquia, és quan podem començar a parlar de fer coses en comunitat. I tinc molt clar que el primer punt a solucionar és el de la seguretat, perquè sense aquesta, tota la resta no té sentit.

Tot això ja ha passat altres vegades a la història. Sense parlar de la caiguda de Babilònia que queda molt llunyana, tenint el cas de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident. Després la desaparició del poder romà a l’Europa occidental, la caiguda de població és reconeguda (no tant en la quantitat) i la major part de la pèrdua de població va ser derivada de la situació d’inseguretat, per això l’arribada del sistema feudal (protecció per part d’un senyor feudal a dins d’un recinte murallat).

Evidentment tot passarà a ser una lluita per la supervivència, però els humans, a diferència de la major part de les bèsties, saben que la unió fa la força, per això penso que més que una lluita entre tu i jo, serà entre nosaltres i vosaltres. Per força ens hem d’unir. Però per mi tot això només té sentit si és per lluitar per nosaltres, per mi no té cap sentit lluitar per un govern, on mai la meva paraula serà escoltada i sempre estaré mancat de voluntat.

Gràcies

Fran

Un pensament sobre “El concepte d’espai vital (Lebensraum en alemany)

  1. filgut

    Hola Fran,
    estic més o menys d’acord en l’exposició de les 3 sortides, però no en la teva conclusió.
    No acabo d’entendre ben bé què vols dir amb això de: “penso que més que una lluita entre tu i jo, serà entre nosaltres i vosaltres”. Qui són “vosaltres”?
    Jo el que penso és que tot això que està passant, per més penós i dolorós que sigui, no deixa de ser el principi de la possible gran solució a aquesta manera de viure que ha tingut fins ara la humanitat. Hem arribat a extrems insostenibles, com molt bé s’explica post rera post a aquest matiex blog i ara s’estan sacsejant els fonaments d’aquesta societat i espero que s’acabin derrumbant… Ara bé… com serà la caiguda? és el que dius tu… pot ser sostinguda o pot baixar tot de cop. Lo important, però, és que acabi caiguent i llavors de les cendres a veure que som capaços de construir.
    Penso que aquest és un moment històric de la humanitat. Som sers privilegiats. Perquè viurem en les nostres “carns” un punt d’inflexió de la humanitat. I sóc molt optimista. Sobretot perquè veig que l’actual sistema s’està enfonsant. I com que crec amb NOSALTRES i amb VOSALTRES, penso que serem capaços de trobar el sistema que funcioni per tothom (digue’m optimista). Crec que serem capaços de convéncer fins i tot als “VOSALTRES”. Que si ho fem només per NOSALTRES algun dia els ALTRES se’ns menjaran… I no crec que sigui bo crear un nou sistema per seguir lluigant contra algú.
    És el meu punt de vista. Molt utòpic si vols. Però posats a crear un món millor. Fem-lo per tots!

    Gràcies per la teva aprotació.

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s