Assemblea AeT abril 2013

Hem dedicat l’assemblea d’aquest mes d’abril a conèixer l’ ECOXARXA Garrotxa  que ens van venir a presentar la Sabina, l’Adrià i la Charo.

Les Ecoxarxes integren totes les necessitats bàsiques de les persones d’un  territori

Ecoxarxes i núclis locals.
Una Ecoxarxa és una xarxa d’intercanvi de béns, serveis i coneixements amb la voluntat de recuperar la dimensió ètica i humana de les activitats econòmiques, superant l’individualisme i la competitivitat capitalista i impulsant una economia basada en la confiança, la reciprocitat, la solidaritat, la cooperació i l’ecologia.

Les promouen persones d’una mateixa comarca o bioregió, que s’uneixen de forma estable amb el compromís de construir una altra forma de relacionar-se, fomentant l’economia local, el consum responsable i les relacions humanes, cobrint així les necessitats bàsiques personals. A més es creen mecanismes de suport mutu entre les persones, permetent a aquestes desenvolupar noves habilitats més enllà de les purament professionals.

La seva característica més distintiva és l’ús d’una moneda social (també coneguda com com a moneda local o comunitària), per permetre el funcionament d’un sistema d’intercanvis multi recíprocs a la regió, sense fer ús dels diners. El nom de la moneda social de l’ecoxarxa Garrotxa és el troc.

Els nuclis locals són xarxes o grups de persones i col·lectius que comparteixen els principis de la Cooperativa Integral Catalana a nivell local, implementant i coordinant en la mesura de les seves possibilitats, projectes i iniciatives per a l’autogestió holística de les persones que participen en ell.

Una trobada molt profitosa i intensa que ens ha permès conèixer una mica més la Cooperativa Integral Catalana i l’ECOXARXA Garrotxa. Agraïm a la Sabina, l’Adrià i la Charo hagin compartit la seva experiència amb nosaltres i esperem retrobar-los aviat.

3 pensaments sobre “Assemblea AeT abril 2013

  1. aminka5aminka

    Agraeixo a Sabina, Adrià i Charo la seva dedicació i el seu temps. Sempre és enriquidor conèixer opcions i maneres de fer.
    De totes maneres, personalment, a pesar de donar-li voltes i més voltes, hi ha alguna cosa que no em quadra del tot. En la meva opinió, la filosofia és atractiva, els ideals prometedors. Però pot ser el que no em lliga del tot és que aquesta postura té per mi una contradicció: que cerca les relacions humanitàries i de confiança creant un sistema de funcionament. I els sistemes surten quan no es confia; perquè en el fons no hi ha confiança en que les persones ho farien per si mateixes.

    Per una altra part s’intenta estendre a un grup més ampli com és una comarca una confiança que per definició es produeix en nuclis petits com la família o el veïnat… Viure en confiança no crec que sigui possible, si no es viu en comunitat.

    En la comunitat coneixes al altre, hi confies, saps quan necessita ajuda i en quina mida. Això és impossible amb gent que viu a 10 o 20 km, perquè no coneixes la seva vida ni la seves circumstàncies.

    Per a mi la sortida hi és més alguna cosa que sembla ha sorgit de forma natural a Argelaguer i al Banc de Temps en concret:
    “et conec, sé ell que necessites, i ho faig per tú. Demà ja et demanaré quan et necessiti, i sé que hi estaràs ahí per ajudar-me, perquè et conec i sé que puc confiar en tú.”

    Si això ho fem tots al nostre petit cercle, s’acabaran unint molts petits cercles a tot arreu. Però sense que calgui que em preocupi de gent desconeguda a 20 km, perquè no funcionarà. No és la manera de fer natural, i crec que així no durarà gaire. En el fons és tot molt més senzill; sense tanta organització, tanta globalització, …

    I un altra reflexió:
    Es va dir durant la trobada que la nostra riquesa no són els bens, si no les capacitats de cadascú. Pot ser jo aniria més enllà i diria que la nostra riquesa són els nostres valors com éssers humans.
    No es valoraria a les persones pel que saben fer(capacitats), perquè hi ha persones que no tenen capacitats o coneixements massa concrets. Simplement se’ls valoraria perquè són humanes, si ho són de debò (valors), perquè saben escoltar, són persones íntegres, serenes o coherents, o estan al teu costat quan ho necessites… Aquest és l’autèntic valor de cadascú.

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s