La experiència de Corea del Nord

coreanordautopista

Què  succeeix a un país industrialitzat que practica l’agricultura moderna quan perd la seva base de recursos energètics fòssils? Existeixen dos paisos en que això ja ha passat. Corea del Nord i Cuba.

Cap dels dos té recursos energètics propis o molt pocs, tots dos depenien de la Unió soviètica per les seves importacions de petroli i tots dos van experimentar una caiguda important de les seves importacions de petroli quan va caure l’imperi soviètic.

En aquesta entrada us parlarem de l’experiència de Corea del Nord i en una propera entrada de la de Cuba.

Corea del Nord depenia de les importacions per la totalitat del seu petroli i gas natural provinent de la Unió soviètica, Xina i Iran. Després de la dissolució de la URSS (1990), les importacions russes van caure un 90% el que va comportar que l’any 1996 les importacions totals de petroli disminuïssin més d’un 40% respecte 1990.

Per altra banda, durant la dècada dels 90 Corea del Nord va patir una sèrie de desastres naturals que la manca de recursos energètics va impedir afrontar. La major part de la maquinària i indústria es va anar deteriorant davant la impossibilitat d’adquirir recanvis de la URSS. I això va comportar un deteriorament en les màquines, els generadors, les turbines, els transformadors i les línies de transmissió. S’entra així en un cercle viciós. Les velles màquines  i infraestructures condueixen a una reducció en la producció de carbó i d’energia hidroelèctrica disponible i disminueix també la capacitat de transportar el carbó i la electricitat per les deteriorades línies d’alta tensió, carreteres i ferrocarril.

Com a conseqüència d’això els nordcoreans començaren a cremar biomassa, el que va comportar una disminució de la massa forestal del país, més inundacions  i una major erosió del sòl.

La manca d’energia va afectar al transport per carretera, la indústria, l’agricultura, la electricitat domèstica, la calefacció i, fins i tot, la energia per cuinar. L’any 1996 el consum total d’energia havia caigut un 51% respecte 1990.

La crisi energètica va generar una crisi alimentària de grans dimensions. La agricultura industrialitzada va col·lapsar i es calcula que més de 3 milions de persones van morir a conseqüència d’aquest col·lapse el que representa més del 15% del total de la població.

L’agricultura requereix fertilitzants, la producció dels quals ha de competir amb la indústria, la generació d’electricitat, la calefacció domèstica i moltes altres necessitats. La conseqüència es que la producció de fertilitzants es va reduïr dràsticament. I això és la causa de que les collites siguin tan pobres a Corea del Nord.

L’agricultura es va veure afectada també per la reduïda disponibilitat de combustible dièsel necessari per fer funcionar els tractors i la resta de petita maquinària agrícola i ramadera. El dièsel també es necessari per transportar les mercaderies fins els mercats i per processar els aliments.  Aquest combustible escàs cal compartir-lo amb la resta de sectors amb l’agreujant de que el sector militar sempre és el que primer se n’abasteix. Resultat: disminució d’un 80% d’utilització d’equips agrícoles.  Aquesta pèrdua de potència mecànica ha exigit la seva substitució (en part ja que és impossible realitzar tot el treball que feien les màquines) per treball humà i animals de tir que requereixen de més aliments difícils de produir, per no dir impossible.

Per últim la manca d’electricitat ha afectat a la capacitat de bombeig i d’irrigar que es veu agreujada per les avaries, talls i manca de manteniment de la xarxa elèctrica. La manca de reg afecta també de forma important a la producció de les collites.

La crisi energètica ha afectat seriosament també a l’ús domèstic de l’energia principalment en les àrees rurals on el consum elèctric ha 7-corea-del-norte-y-del-surcaigut un 50%. La població ha de recórrer a l’escàs carbó i a la biomassa per escalfar-se i cuinar el que provoca contaminació, desforestació i erosió del sol. Per altra banda la recerca i recollida de biomassa requereix temps i esforç que cal per la realització de tasques agrícoles i la producció d’aliments.

El poble de Corea del Nord ha fet front a aquesta crisi de forma unida però les continues privacions be poden acabar en rivalitats i violència. la societat rural evoluciona millor que la urbana i està absorbint treballadors de les zones urbanes per atendre la creixent demanda de mà d’obra agrícola. Però la generalització de la marxa de la ciutat pot conduir a confrontacions violentes.

La història de Corea del Nord demostra com la crisi energètica en una nació industrial pot comportar el col·lapse del sistema donat que els problemes que apareixen es retroalimenten i interrelacionen entre si empitjorant les condicions de vida de forma accelerada i les dificultats per gestionar el deteriorament que es produeix.

La experiència de Corea del Nord indica que gestionar una crisi energètica no es simplement una qüestió de trobar formes alternatives de transport, fonts alternatives d’energia i un retorn a l’agricultura orgànica. Els sistemes complexes com les societat industrials modernes requereixen canvis graduals. Enfrontats a canvis sobtats aquests sistemes col·lapsen.

Això significa que per un món que s’enfronta a la fi de la producció creixent d’energia, els canvis haurien d’haver començar fa dècades, fent possible una transició gradual. Ara es simplement massa tard. Encara que trobéssim solucions tècniques, NO QUEDA TEMPS PER FER LA TRANSICIÓ.

Això no vol dir que no es pugui fer res. Podem fer una transició cap a una societat més simple, concentrant els nostres esforços en fer el declivi més suau i construir una societat més igualitària i democràtica amb una existència confortable per nosaltres i les futures generacions.

Font: Aprendiendo la lección de la experiencia: las crisis agrícolas en corea del norte y cuba. Dale Allan Pfeiffer. Publicat a la revista Una amargo declinar. Energía y totalitarismo ecológico. Invierno 2012.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s