Cuba, una esperança

Què  succeeix a un país industrialitzat que practica l’agricultura moderna quan perd la seva base de recursos energètics fòssils? Existeixen dos països en què això ja ha passat. Corea del Nord i Cuba.

Cap dels dos té recursos energètics propis o molt pocs, tots dos depenien de la Unió soviètica per les seves importacions de petroli i tots dos van experimentar una caiguda important de les seves importacions de petroli quan va caure l’imperi soviètic.

En una entrada anterior un vam parlar de l’experiència de Corea del Nord , en aquesta entrada us parlarem de l’ experiència de Cuba.

De la mateixa manera que va succeir a Corea del Nord, el col·lapse de l’URSS va comportar per a Cuba la pèrdua de les importacions de petroli i la del seu soci comercial més important. Hi ha però algunes diferències importants entre Cuba i Corea del Nord. Per una banda, Cuba té un clima molt més càlid, té també un millor índex de població respecte a la terra cultivable, té un major percentatge de científics, enginyers i doctors en la seva població  i quan va arribar la crisi disposaven ja d’instituts regionals d’investigació i centres d’entrenament per capacitar als ramaders i  agricultors. Per altra banda, el govern disposava de programes socials en funcionament per ajudar als agricultors  i a la població en la crisi i en la transició cap l’agricultura ecològica.

Des de la revolució fins als anys vuitanta, l’agricultura cubana es va mecanitzar més que la de qualsevol altra país llatinoamericà i el sucre era el seu principal producte d’exportació. A finals dels vuitanta, les terres dedicades a les plantacions estatals de sucre eren tres vegades més que les terres dedicades a la producció d’aliments.

Així, com l’agricultura cubana estava dedicada al cultiu del sucre, el tabac i els cítrics, havien d’importar (de l’URSS principalment) el 60% dels aliments, la major part del petroli, el 48% dels fertilitzants i el 82% dels pesticides el que feia que Cuba fos extremadament vulnerable.

Els primers anys després de la dissolució de l’URSS (1990) van tenir una gran repercussió sobre Cuba. Cuba va perdre el 85% del seu comerç i una reducció del 80% dels fertilitzants, pesticides i aliments per animals. Les importacions d’aliments es van reduir a la meitat i la producció agrícola va caure un 55% en quatre anys.

El govern va però mantenir i incrementar els programes alimentaris dirigits a la població més vulnerable i la cartilla de racionament. Aquesta xarxa de seguretat va evitar que la crisi assolís proporcions similars a les de Corea del Nord.

ubpc cubaLes reformes agràries de mitjans dels 90 van ser clau per recuperar-se de la crisi alimentaria però no haurien funcionat sense les reformes anteriors i uns pagesos formats. Aquestes reformes es centraren en el desenvolupament d’una agricultura sostenible i la privatització de les granges estatals (Unidades Básicas de Producción Cooperativa ((UBPC).

Un altre aspecte a destacar en les reformes és l’agricultura urbana. Els horts urbans produeixen el 60% de tots els vegetals que es consumeixen a Cuba. Aquests horts urbans no només produeixen aliments per qui els treballen sinó que donen part de la producció a escoles, hospitals i geriàtrics i part es ven en mercats locals.

Malgrat que la dieta calòrica per habitant no ha assolit encara els nivells de 1980, la producció local d’aliments s’ha recuperat de forma notable. Per altra banda però, la producció de proteïna animal encara és manté en nivells de 1994, això és degut parcialment a què el model agroecològic no és de fàcil aplicació a la producció animal sent la transició de la cria animal industrial a la cria sostenible i ecològicament factible molt més lenta que la transició en l’agricultura.

El nou model agrícola cubà s’enfronta a molts reptes però molts analistes consideren que l’experiment de Cuba conté moltes de les claus per la supervivència futura de la població.  A mesura que disminueixi la producció de combustibles fòssils i la tecnologia actual sigui inservible, el model cubà podrà inspirar a altres en la transició cap a una agricultura sostenible.

Font: Aprendiendo la lección de la experiencia: las crisis agrícolas en corea del norte y cuba. Dale Allan Pfeiffer. Publicat a la revista Una amargo declinar. Energía y totalitarismo ecológico. Invierno 2012.

Un pensament sobre “Cuba, una esperança

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s