Un arbre enorme

arbre gegantImagineu-vos un arbre enorme. Un arbre amb una capçada de 250 metres de diàmetre i ple de fruits madurs. Imagineu-vos que quan el descobriu té 4.000.000 de fruits ben macos i madurs.

Imagineu-vos que descobriu que el fruit d’aquest arbre únic us dona tanta energia que només amb 10 fruits al dia podeu alimentar-vos vosaltres i tota la vostra comunitat i, a més a més, satisfer totes les vostres necessitats bàsiques.

L’esforç per agafar, transportar, transformar i gaudir d’aquest miraculós fruit és, al principi, mínim ja que el trobeu a l’abast de la mà.

Amb el temps, la sensació de disposar d’un recurs inesgotable i la facilitat per accedir, fa inevitable que comenceu a fer coses abans impensables. La vostra comunitat s’amplia amb nous membres, es construeixen infraestructures i es creen nous serveis i productes. En definitiva, comenceu a créixer.

Dels 10 fruits inicials diaris heu passat a necessitar-ne´n 15 en pocs anys i 25 pocs anys després però, sense adonar-vos, heu engegat un mecanisme diabòlic. Cada any necessiteu més fruits  i necessiteu més esforç per recollir el número de fruits diaris que us calen per mantenir la organització, cada vegada més complexa, de la vostra comunitat.

El nombre de fruits disponibles és, aparentment, tan gran – 4.000.000 hem dit – que els poc més de 9.000 fruits anuals que la vostra comunitat consumeix 20 anys després del gran descobriment no sembla cap problema.

Més tard, 40 anys després del que hem anomenat gran descobriment, el ritme de creixement ha continuat i el nombre de fruites diàries per mantenir la vostra societat és ja de 60 el que equival a uns 22.000 fruits anuals. La infraestructura, el temps i els recursos que s’han  de destinar a la tasca diària de recollir la fruita que necessiteu és ara una mica més complexa. Ara cal pujar a l’arbre, tenir un espai on emmagatzemar-la, necessiteu persones que revisin els fruits i els distribueixin equitativament entre tot el territori i tota la població, hi ha hagut intents de robatoris i lluites pel control en l’accés a l’arbre, ha sorgit un mercat negre de fruits, etc.

En 40 anys la vostra societat ha consumit 325.000 d’aquests meravellosos fruits però el 90% que resta a l’arbre encara sembla moltíssim.

El temps segueix el seu curs i la dinàmica engegada també. 60 anys més tard del gran descobriment els fills dels primers descobridors consumeixen per mantenir la societat que han creat 85 fruits diàris, uns 30.000 anuals.

El total consumit s’acosta al 25% del total disponible i els problemes per mantenir el ritme actual de consum són evidents. A part dels problemes ja descrits, ara calen escales per arribar on estan els fruits, alguns fruits ja estan picats o fets malbé pel temps, etc el que implica que una part no menyspreable de la collita és dedica a l’esforç que requereix la mateixa collita.

80 anys després del gran descobriment les coses s’han complicat molt. Els néts dels descobridors necessiten un consum de 180 fruits diaris (65.000 anuals) i s’han consumit 2.500.000 dels fruits disponibles, més del 50%.

Algunes persones comencen a alertar de què en pocs anys el consum necessari serà de més de 200 fruits diaris i que cal prendre alguna mesura per endarrerir l’esgotament d’aquest increïble fruit. S’intenta reproduir de diferents maneres però el creixement és desesperadament lent, es milloren les tècniques per evitar que es faci malbé, es recull la que ha caigut ha terra i es transforma en una melmelada que no té les mateixes propietats que el fruit de l’arbre però que com a succedani serveix. Es planten nous arbres d’espècies de la mateixa família però el resultat és incert i caldrà esperar anys per comprovar les propietats de la nova fruita.

100 anys després del gran descobriment el consum diari és de 225 fruits el que representa un consum anual de 82.000 fruites. S’han consumit més del 75% dels fruits disponibles i l’esforç per mantenir el ritme de recollida és inassumible. En realitat fà ja una dècada que el creixement del PIB és negatiu degut a que més d’un 20% de les fruites recollides s’inverteixen en la mateixa tasca de recollida i transformació. En menys de 10 anys no quedaran fruits o els que quedaran no es podran recuperar pel l’enorme cost que requeriria en temps i recursos.

N´hi ha – la majoria – que creuen que en breu es trobarà una alternativa a aquests fruits (les investigacions són molt prometedores). D’altres – els menys – però desconfien i comencen a preparar-se per una societat diferent. Una societat en la que aquell recurs tan fantàstic que van descobrir fa 100 anys els seus avis no estarà disponible o  ho estarà en menor mesura i només per uns pocs.

Que passeu unes bones festes i que durant 2014 comenceu de forma decidida la vostra transició.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s