Estalvi i eficiència (el cas de la gasolina)

En el cotxe privat és potser on els esforços per millorar l’eficiència i l’estalvi han estat més grans. Una carrera que sembla no tenir fi i que ha permès que any rere any els fabricants puguin oferir nous models amb consums de combustibles cada vegada més petits i reduccions en les emissions de CO2 per quilòmetre. Així ja no és rar trobar models amb un consum per sota del 5l/100 km i amb emissions de CO2 inferior a 100gr/Km.

Tot aquest treball d’enginyeria però no ha servit en absolut per reduir el consum global de combustible ni les emissions totals de CO2 que fan els vehicles de motor sinó més aviat el contrari. Mai havien circulat pel planeta Terra tants vehicles de motor ni mai havien consumit un volum de combustible ni emès tantes tones de CO2 com en l’actualitat. La paradoxa de Jevons explica bé com a mesura que augmenta l’eficiència amb que  s’utilitza un recurs, és més probable un augment del consum de l’esmentat recurs que una disminució.

D’aquí que ens puguem plantejar quin sentit té l’estalvi i/o l’eficiència d’un recurs si no comporta cap reducció del seu consum global. És evident (o hauria de ser-ho) que qui es planteja voluntàriament una reducció en el seu nivell de consum de qualsevol producte o recurs ja sigui gasolina, plàstic, carn, … no ho fa perquè consideri que la seva acció tindrà cap efecte a escala global – que ja sabem que no la té-. Ho fa (o hauria de fer) per consciència, per preparar-se per un món en què la disponibilitat i accés a molts recursos anirà minvant i/o simplement per adaptar el seu consum a un nivell d’ingressos – molt probablement – progressivament inferior. I aquests motius són, al meu entendre, suficients per iniciar en l’àmbit individual una reducció dels recursos que actualment consumim sense considerar ni el seu esgotament ni el malbaratament que suposa aquest consum (veure per exemple el documental Comprar, tirar, comprar o aquest altre Taste the waste).

En aquest post veurem com hem reduït el consum de gasolina a casa.

L’any 2008 teníem dos cotxes i el consum total que vam fer aquell any va ser de 3.448 litres de gasolina (un consum equivalent a pràcticament 290 litres/mes). Aquest consum – que ara  em sembla increïble – l’hem anat reduint progressivament i de forma voluntària fins a l’actualitat. El moment clau es va produir el 2010 quan per causa d’un accident ens vam quedar amb un sol vehicle i vam decidir no substituir l’accidentat amb un nou segon cotxe. El consum el 2011 va ser ja de només 750 litres (uns 62 litres mensuals). D’ençà del 2011 i ja molt més conscients del nostre consum en gasolina i de la despesa que representava hem seguit reduint el nostre consum i aquest any 2014 estem en un consum mensual de tan sols 39 litres!!

El millor i més sorprenent de tot plegat és que aquesta enorme reducció en el consum de gasolina a casa nostra que ha estat gradual i voluntària no ha suposat massa esforç ni una disminució significativa ni en el nostre “benestar” ni en la nostra mobilitat.

Vegem-ho en aquestes dues gràfiques:
1. Consum anual en litres de gasolina a casa nostra 2008-2014 (fins a 30 de setembre)

consum 08 - 14

 

 

2. Consum mensual mig de gasolina a casa nostra 2008 – 2014 (fins a 30 de setembre)consum litresmes 08-14

Una altra dada important és la que es refereix a la reducció en el pressupost familiar que ha implicat aquesta dràstica disminució en el consum de gasolina. Si bé el cost del litre de gasolina en aquest període ha variat d’un mínim l’any 2008 de 0,84 euros/litre a un màxim el 2013 d’1,22 euros/litre – preus MIG pagats cada any i sense iva -, la reducció de la despesa familiar per aquest concepte ha estat molt gran. Dels 3.356,00 euros (+ 18% IVA) de l’any 2008 hem passat als 694,00 euros (+21% IVA) l’any 2013 i a 550,00 euros (+21% IVA) aquest 2014 -fins a 30 de setembre-. Òbviament, en aquest període 2008 – 2014 hem incrementat l’ús del transport públic i  hem fet un ús més compartir del cotxe però la despesa total en transport és en l’actualitat, ben segur, molt inferior a la quantitat de 2008.

Gràficament:

3. Despesa anual en euros (sense iva) en consum gasolina  a casa nostra 2008 – 2014 (fins  a 30 de setembre) 

Despesa 08-14

4. Preu mig/any  per litre gasolina en euros (sense iva) pagat a casa nostre període 2008 – 2014 (fins a 30 de setembre) 

Preu litre-mes

Si hem d’esperar com totes les dades objectives ens indiquen un augment dels preus dels combustibles  i una reducció important en la seva disponibilitat els anys vinents fins al punt que serà inviable o pràcticament inviable el transport privat en un període de 5-10 anys tal com l’entenem avui, no és forassenyat seguir treballant a casa nostra en la reducció gradual del consum de gasolina ni que inicieu per la vostra part un procés similar. La millor forma de fer-ho és, sens dubte, de forma gradual i voluntària, així si actualment estem consumint 4o l/mes podem plantejar-nos reduir el nostre consum a 35 l/mes l’any 2015 i a 30l/mes l’any 2016.

Conclusió. Davant la previsible reducció en la disponibilitat de petroli els  anys vinents i en conseqüència de la gasolina, iniciar una gradual i voluntària reducció del seu consum ens permetrà adaptar-nos sense trauma a aquest canvi que ja ha començat a la vegada que reduir de forma significativa una despesa important del pressupost familiar. Fer-ho és possible.

Quin és el vostre consum en gasolina actualment? heu reduït el seu consum en els darrers anys?,  ha estat de forma conscient i voluntària o forçat per les circumstàncies?

 

 

 

5 pensaments sobre “Estalvi i eficiència (el cas de la gasolina)

  1. nfluvia

    T’agraeixo aquest post. Demostres que les estadístiques també són útils en l’àmbit domèstic. Gràcies també per recordar-nos que l’austeritat no és sinònim de “pena de vida”.

    Respon
    1. Miquel Tort Autor de l'entrada

      Com explico en el post no es tracta d’estalvi ni d’eficiència, l’estalvi i l’eficiència no serveixen de res ja que el que tu no gastes ho gasta un altra. Com diu Javier Pérez en el post La paradoja de Jevons explicada a profanos (http://crashoil.blogspot.com.es/2013/05/la-paradoja-de-jevons-explicada-profanos.html): “La chica a la que no besaste no se metió a monja: se casó con otro.Si con este último ejemplo no queda claro, ¿qué carajo queréis que haga?”

      Respon
  2. Miquel Tort

    Important llegir http://despres-de-tot.blogspot.com.es/2014/10/desmuntant-la-paradoxa-de-jevons.html. En aquest post jordi solé ens diu: “Per tant, no és cert, des del meu punt de vista, que Jevons invalidi qualsevol acció que condueixi a un estat d’estalvi energètic. És cert, potser, actualment, però aquesta acció o conjunt d’accions o actituds són essencials perquè, quan arribi el moment de que les condicions necessàries no es satisfacin, permetin a aquesta part del sistema afrontar el futur i la davallada amb una mica més de possibilitats de sortir-se’n. Això els aportarà un avantatge sobre els grups o individus que no ho hagin fet abans i actuïn de forma reactiva, precisament perquè aquestes estratègies i actituds d’adaptació no s’aprenen, i molt menys s’implementen, d’avui per demà.”
    “Així doncs crec que el missatge és clar i cal ser molt conscients de què es fa quan es porta a terme una estratègia de decreixement voluntari. Per a mi el que s’intenta (a part de divertir-se, com diu en Rob Hopkins) és plantar les llavors que pugin germinar quan la situació i l’entorn permetin a aquest nou paradigma emergent desenvolupar-se. “

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s