Berenar debat sobre les opcions laborals en una societat postpetroli

treballartesa“Hay que empezar a construir, desde ya, la sociedad del mañana, con el doble propósito de salir con urgencia del capitalismo y de perfilar estructuras autogestionadas desde abajo, lejos del trabajo asalariado y de la mercancía.”
Carlos Taibo, octubre 2014

El dissabte 18 d’octubre vam fer una trobada per debatre sobre les opcions laborals en una societat postpetroli. Ens vam trobar a les 6 de la tarda al jardí de casa d’Eulàlia i l’Àngels al voltant d’una taula amb una mica de berenar. La conversa va estar ben animada i profitosa.

El punt de partida és l’acceptació de que ja s’ha superat el Pic de petroli com reconeix la mateixa AIE i que hem iniciat una nova etapa en què cada any la disponibilitat d’energia serà menor i previsíblement més cara.

Òbviament aquest davallar en la disponibilitat d’energia no afectarà a tots per igual ni en el mateix grau però si que és evident que comportarà, com ja estem veient, un augment de les desigualtats i una progressiva major dificultat, com també estem ja començant a percebre, per accedir a molts serveis i productes que fins ara eren habituals.

Descartem del debat les impossibles solucions tecnològiques i les teories conspiranoiques per tal de centrar-nos en els trets que configuraran el nou entorn en que ens haurem de desenvolupar i, a partir d’aquesta anàlisi, veure quines oportunitats laborals sorgeixen.

Trets que configuraran el nou entorn

En primer lloc. el que constatem és que totes aquelles ocupacions i activitats econòmiques que requereixen un fàcil i abundant accés al petroli i els seus derivats, senzillament deixaran de ser viables. En segon lloc, també serà inviable mantenir el lloc de treball a aquells que hagin de desplaçar-se diàriament molt kilòmetres per arribar al seu lloc de treball. I, en tercer lloc, aquelles ocupacions i activitats dedicades a proveir serveis o productes no estrictament necessaris deixaran de tenir sentit.

D’aquí poden concloure que les ocupacions i activitats amb més probabilitat de desenvolupar-se en el pròxims anys seran aquelles que requereixin menys energia, menys recursos, menys tecnologia i siguin essencials per a la supervivència.

Oportunitats laborals que sorgeixen.

En concret les àrees que identifiquem com a més interessants per crear ocupació en unes societats amb un accés cada vegada més difícil i car al petroli són totes aquelles relacionades amb:

  • L’alimentació: Producció, recol·lecció,  elaboració i conservació d’aliments.
  • Recuperació, reparació i reciclatge de tot tipus de productes.
  • Treball artesà i oficis tradicionals. Aquí entren moltes ocupacions que actualment hem oblidat o delegat en tercers i que s’hauran de fer de forma local.
  • Construcció i rehabilitació d’habitatges mitjançant tècniques tradicionals i amb materials locals
  • Construcció d’eines, especialment agrícoles.
  • Serveis d’atenció a les persones: salut, ensenyament, resolució de conflictes, serveis socials, …
  • Manteniment de serveis bàsics com neteja, aigua potable o tractament de residus
  • Transport col·lectiu i  de mercaderies

Constatem, però, que la majoria de nosaltres no estem realitzant ni estem capacitats per realitzar cap de les activitats d’aquest segon grup que hem identificat com a “ocupacions de futur”. I, seguim treballant o estem formats per desenvolupar feines del primer grup, aquelles que hem identificat com a inviables en una societat sense petroli.

En aquest punt de la conversa surt la reflexió que la necessitat de molts de nosaltres de mantenir un flux periòdic d’ingressos econòmics en moneda legal ens “lliga” al primer grup d’activitats (inviables) i ens fa molt complexa la transició a una ocupació del segon grup ja que aquestes difícilment ens permetrien mantenir el flux d’ingressos necessari per mantenir l’estil de vida que tenim encara.

Però, per altra banda, podem també observar que el model actual s’està esgotant pel que “sortir” d’aquest model és cada vegada més una necessitat per moltes persones abans que el model els faci fora com ja està succeint. Aquest “sortir” del model actual necessàriament passa per “deslligar-se” progressivament del primer model. En altres paraules, la majoria de nosaltres haurem de passar gradualment d’una vida basada en el consum de productes i serveis produïts i prestats per tercers a una vida basada en la simplicitat (radical), l’autosuficiència i la cooperació.

En aquest nou context – local i sense disponibilitat abundant i barata d’energia -, com ha estat majoritàriament la llarg de la història, la cooperació, l’intercanvi i el regal hauran de recuperar el seu lloc. El diner deixarà de ser un bé en si mateix per recuperar la seva funció d’unitat d’intercanvi i el treball remunerat, per la majoria, quelcom marginal.

Aquest canvi, aquesta transició, no serà sense esforç. Caldrà arremangar-se i embrutar-se les mans i la roba i caldran moltes trobades com la d’aquest dissabte però segur que podem fer-ho.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s