El problema de la potència

Global-oil-productionEn física la potència és la quantitat de treball efectuat per unitat de temps.

Quan parlem de Peak Oil ho associem moltes vegades a l’esgotament del petroli i, d’aquí, que sorgeixin veus – cada vegada menys – negant la seva realitat i assegurant que encara hi ha petroli  per a moltes dècades. De fet, en part, aquesta afirmació es certa doncs es creu que fins ara hem consumit aproximadament el 50% del petroli existent i per tant es cert que encara hi ha molt petroli en el subsòl de la Terra. També és cert però que quan es fa aquesta afirmació no sempre es distingeix entre recursos i reserves, ni entre reserves provades i provables ni, molt menys, es té en compte que no tot el petroli és igual.

Però el Peak Oil el que indica  és l’arribada del moment a partir del qual és inviable mantenir el ritme creixent d’extracció i producció de petroli i l’inici d’una reducció progressiva del mateix. És a dir, el Peak Oil el que ens indica és la impossibilitat d’augmentar la potència (que en física es defineix com treball per temps) d’extracció-producció mundial de petroli. En el nostre cas: extracció de barrils de petroli (treball) per dia (temps).

Per entendre-ho imaginem que tot el petroli del món es troba en un únic pou. Aquest és enorme en extensió i profunditat. Inicialment és relativament senzill extreure el petroli i mantenir un ritme creixent amb una infraestructura i una tecnologia poc sofisticada, ja que el petroli es troba molt a prop del punt d’extracció. Amb el temps la cosa es complica i per mantenir el ritme creixent d’extracció necessitem cada vegada més recursos i una tecnologia més sofisticada fins que arriba un moment en què, per molta inversió, innovacions tecnològiques que fem i recursos que hi esmercem ens és impossible mantenir i/o incrementar el ritme  – la potència – d’extracció de forma que sigui rendible econòmica i energèticament. Aquest moment és el que anomenem Peak Oil, es va produir  el 2005 i se va situar entorn dels 93 milions de barrils (mbd) /dia dels quals un 75% era petroli cru i la resta petroli no convencional o – millor dit – altres hidrocarburs líquids.

Els 5 més grans consumidors de petroli actualment són USA amb 18,5 mbd; Xina amb 10,3 mbd; Japó amb 4,7 mbd; Índia amb 3,6 mbd i Rússia amb 3,2 mbd el que equival a prop del 50% del consum mundial. Espanya consumeix entorn d’1,2 mbd i ha sofert una reducció del consum de prop del 25% des de 2008 i actualment el consum és equivalent al consum que tenia l’any 1996.

Havent assolit el límit de potència i sense més capacitat d’extracció-producció se´ns obre un període incert en què o els diferents països col·laboren en el repartiment d’un pastís cada vegada més petit – cosa poc probable – o ens enfrontem – com malauradament estem veient – a un període de lluites i enfrontaments a escala global que cada vegada serà més intens.

La nostra societat necessita per créixer i funcionar un augment constant del flux d’energia, com dèiem més potència cada any. Aquest requeriment és ja impossible de satisfer i per tant estem abocats a un inevitable canvi de paradigma. Hem d’aprendre a viure en una societat sense creixement econòmic perpetuo i assumir les conseqüències que això implica però malauradament se segueix apostant pel creixement com a sortida a l’actual “crisi”.

Que passeu una bona setmana.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s