Escenaris de futur

bcn2015

Podem només esperar que les nacions i la humanitat en el seu conjunt aprenguin ràpidament que l’ús de recursos per captar recursos retrà un menor retorn i demandarà costos i riscos creixents un món en el que l’energia s’esgota i es torna cada vegada més dispersa.David Holmgren, 2009

Distints estudis i treballs han analitzat diferents escenaris de futur cap on pot evolucionar la societat industrial. Tots es poden agrupar en tres  blocs:

  1. Superació. La societat actual trobarà la manera de resoldre els problemes derivats del pic del petroli, el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat i seguir creixent.
  2. Adaptació. S’accepta que hi hauran canvis en la forma de viure derivats del pic del petroli i la dificultat de substituir-lo però es creu que la civilització (occidental) sabrà adaptar-se a aquests canvis.
  3. Col·lapse. La societat, tal com l’hem coneguda les darreres dècades, desapareixerà davant la impossibilitat de continuar el creixement continuo que la sustenta. Aquest procés comportarà una reducció important de la complexitat del nostre sistema social i de la població fins a equilibrar-se amb la capacitat de càrrega del planeta.

D’especial interès és el treball de David Holmgren Future Scenarios: how communities can adapt to peak oil and climate change publicat el 2009 i disponible en l’espanyol al web  de Red de transición Espanya.

Holmgrem senyala quatre futurs escenaris. Aquests quatre grans escenaris proporcionen un marc per a considerar l’ampli espectre de probables futurs per les properes dècades i més enllà. Són aquests:

  1. Tecno-Explosió, aquest escenari es basa en què descobrirem noves fonts d’energia que permetran continuar el creixement econòmic i de la població.
  2. Tecno-Estabilitat, sobre la base del desenvolupament d’energies renovables i de tecnologies que puguin mantenir – si no millorar – la qualitat dels serveis i sistemes disponibles en l’actualitat, arribarem a una societat en equilibri dinàmic no molt diferent de l’actual.
  3. Descens Energètic, contempla una reducció en l’activitat econòmica, de la complexitat i de les poblacions humanes a mesura que els combustibles fòssils es vagin esgotant. La creixent dependència de recursos renovables – amb menor densitat d’energia que els no renovables –  canviarà progressivament l’estructura de la societat, fins a semblar-se en gran mesura a les societats preindustrials. Aquest escenari preveu una ruralització dels assentaments humans i de l’economia, amb un moviment més lent i de menor volum d’energia i recursos, i una disminució lenta de les poblacions humanes
  4. Col·lapse, aquest escenari suggereix un fracàs complet de tots els sistemes  que mantenen i donen suport a la societat industrial, en la mesura que els combustibles fòssils d’alta qualitat es vagin esgotant i/o el canvi climàtic vagi danyant radicalment els sistemes de suport ecològic. Aquest col·lapse seria ràpid i més o menys continu. Involucraria inevitablement una ràpida i pronunciada caiguda de la població humana i una pèrdua dels coneixements i de la infraestructura necessària per a la civilització industrial així com la pèrdua d’una part important de la biodiversitat del planeta.

    escenarisHolmgrem

La probabilitat de que l’escenari 1 (tecno-explosió) sigui el dominant en les properes dècades és molt baixa. Per una banda, no sembla realista pensar en que es trobarà en breu un nova font d’energia que pugi substituir els combustibles fòssils i, per altra banda, el creixement continu és físicament impossible.

L’escenari 2 plantejat per Holmgrem (tecno-estabilitat) és, sens dubte, molt atractiu. Planteja que, sense grans sacrificis i amb una gradual transició a les energies renovables, podrem assolir un punt d’equilibri amb el planeta. És però també un escenari molt improbable per molts motius. Entre altres, requereix una coordinació i col·laboració de tots els governs que no sembla es pugui donar, implica una estabilització i una reducció progressiva i voluntària de la població mundial que també és molt improbable, necessita  un temps, un capital i uns materials que molt probablement ja no disposem, …

Així doncs, el debat se centra en els escenaris 3 (descens energètic) i 4 (col·lapse).

L’escenari 3 (descens energètic) pressuposa que es donarà de forma gradual, com hem dit, un llarg període de fins a 250 anys de progressiva reducció de l’energia global disponible. Si bé aquest no és un escenari tan atractiu com l’escenari 2 i per tant més difícil d’assimilar per la majoria de la població, sí que és – davant de la inviabilitat dels escenaris 1 i 2- el més desitjable. Permetria una adaptació progressiva impossible en l’escenari 4 i un canvi no-violent. El desenvolupament d’aquest escenari requereix però una presa de consciència general del problema per part de la població que està lluny de donar-se, una reducció del consum energètic general molt important en un primer moment i d’un inici immediat de canvis en les polítiques per part dels governs que, de moment no percebem enlloc.

En el darrer escenari és el 4 (col·lapse) el procés de destrucció de la societat industrial seria ràpid – 50/70 anys – i continuo. Comportaria una ràpida reducció de la població humana d’uns 500 milions de persones per dècada i una pèrdua important dels coneixements i infraestructures actuals. Podem dir que és cap on ens dirigim amb el vent a favor i a tota vela quan mantenim, com sembla,  l’objectiu del creixement i seguim disposant dels recursos que tenim i dels que no tenim.

El més probable però, és que es produeixi una combinació en el temps i en l’espai dels diferents escenaris. Veurem que mentre algunes zones seguiran en l’escenari 1 durant anys, altres ja han començat a un període de no creixement mentre altres ja han començat a col·lapsar. De la mateixa manera, en un mateix territori, un petit grup de persones seguiran mantenint un alt consum energètic i de recursos, un segon grup més nombrós però també minoritari podran adaptar-se a la reducció global dels combustibles fòssils sense grans sacrificis  i, finalment, un tercer grup format per la majoria de la població es veurà obligada, com estem ja veient,  a reduir el seu consum energètic – i d’altres recursos – de forma important i fins i tot dràstica (col·lapsaran).

Quin escenari creus que és el més probable? Com creus que podem afrontar-lo?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s