Sobre els diners

dineroSorprèn el poc que sabem d’un producte del quan depenem per gairebé tot i del que en aquest blog hem parlat moltes vegades: el petroli. Què és?, d’on surt?, qui el controla?, quin cost humà, social i ambiental té la seva extracció i producció?, …

Però no deixa de sorprendre tampoc el gran desconeixement de la majoria de nosaltres d’un altre producte del qual també depenem tan o més que del petroli: els diners. Què són?, com es creen?, qui els controla?, …

Michael Linton ens diu que els diners convencionals es caracteritzen per:

  • La seva capacitat de moviment, els diners es mouen per arreu i es poden utilitzar en qualsevol lloc.
  • Són escàssos i limitats, el que fa que tingui  valor.
  • El creen “ells”, ni tu ni jo. El creen les autoritats monetàries i, més en concret, els bancs en prestar-lo. Els diners, paradoxalment, no es presten perquè existeixen sinó que existeixen perquè es presten. Els diners són deute.

Si una de les formes més eficients d’avançar en el que hem anomenat la transició consisteix a reduir el nostre consum energètic i la nostra dependència dels combustibles fòssils. Sens dubte, una altra mesura important serà reduir la nostra dependència dels diners convencionals.

Com sabem, diu Michael Linton, els diners ens arriben mitjançant el que ingressem pel nostre treball remunerat, pel que podem vendre o del rendiment de possibles operacions en el mercat de valors i marxen amb el que gastem ja sigui per pagar el lloguer, l’alimentació, el transport, els impostos, …  Aquest sistema ens crea una absoluta dependència del flux de diners, una autèntica drogoaddicció que ens porta a què cada vegada necessitem més diners i a la incertesa de què els podem aconseguir. Una situació que molts coneixem i vivim quotidianament.

Hi ha diferents formes de reduir la dependència del diner convencional. Les més obvies són, com ja plantejàvem en el nostre taller d’economia domèstica, eliminar el deute i controlar la despesa. Altres iniciatives que ja em plantejat aquí i que ens ajudaran a reduir la nostra dependència del diner convencional són els bancs de temps, l’economia del regal, els sistemes d’intercanvi, o les monedes complementàries de les que ja us vam parlar en aquesta entrada i sobre les que avui volem aprofundir.

Les monedes complementàries també són diners però a diferencia dels diners convencionals tenen unes característiques que val la pena conèixer doncs, entre altres avantatges, ens ajuden a limitar la nostra dependència del diner convencional. Vegem-ho, les  monedes complementàries:

  1.  es mouen com els diners convencionals, sinó no servirien, però ho fan DINS una comunitat de forma restrictiva. No es mouen per qualsevol lloc, no marxen, circulen només per la comunitat que l’accepta.  
  2. el diner convencional és escàs, la moneda complementaria és suficient, existeix la moneda que necessitem per fer les coses que fem.
  3. no ve de fora, de forces que no controlem, no ve d’ells. La creem nosaltres, les persones de la comunitat on s’utilitza.

Com diu Michael Linton, que els diners no marxin i es quedin a la comunitat és una bona idea. La qüestió és com fer-ho. Com hem vist no es pot fer amb els diners convencionals doncs una de les seves característiques principals es que se’n van. Cal doncs un canvi radical.

Quan gastem utilitzant una moneda complementària, els diners van a una altra persona de la xarxa. Quan el meu saldo baixa, puja el d’una altra persona de la comunitat. Es com respirar, diu Linton, simple i directe. En lloc de gastar i veure com els diners marxen, amb la moneda complementària els diners no marxen sinó que circulen per la xarxa creant ocupació i riquesa local doncs el sistema  exigeix que tothom participi oferint serveis i productes augmentant així la resiliència de la comunitat.

Per altra banda, cal fer esment, de que les xarxes de moneda complementària són autogestionades. No hi ha una direcció, ni una jerarquia, ni estructures de control, és la mateixa gent de la comunitat qui gestiona el funcionament de la moneda.

Una altra característica de les monedes complementàries és la seva multiplicitat. Com diu Michael Linton, si una moneda local és bona perquè no dues o tres o quatre. Així com hi han diverses habitacions en una casa, diferents programes en un ordinador o moltes eines en una caixa, perquè no tenir moltes monedes en la nostra cartera? Les persones no pertanyen a un sol grup, a una sola comunitat. Cada grup, cada comunitat a la que pertany una persona pot tenir la seva moneda. Si és pot crear una moneda, també se’n poden crear altres i moltes és millor que una.

Per acabar aquesta entrada un aclariment, les monedes complementàries no pretenen monetaritzar espais que ja funcionen sense els diners convencionals com el regal o l’intercanvi directe sinó ser una eina per fer més rics i àgils els intercanvis i promoure l’economia local i de proximitat potenciant la capacitat de les persones per aportar coses que altres persones del seu entorn proper necessiten.

llierca6bnEn una propera entrada us explicarem el funcionament d’una moneda complementària i us proposarem la creació d’una moneda d’aquest tipus en el nostre entorn que podria anomenar-se el Llierca, que us sembla?

 

Un pensament sobre “Sobre els diners

  1. Administrador

    Reblogged this on Coses de l'Economia i l'Empresa and commented:
    Michael Linton ens diu que els diners convencionals es caracteritzen per:
    – La seva capacitat de moviment, els diners es mouen per arreu i es poden utilitzar en qualsevol lloc.
    – Són escàssos i limitats, el que fa que tingui valor.
    – El creen “ells”, ni tu ni jo. El creen les autoritats monetàries i, més en concret, els bancs en prestar-lo. Els diners, paradoxalment, no es presten perquè existeixen sinó que existeixen perquè es presten. Els diners són deute.

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s