Què podem fer?

Resultat d'imatges de guadaña

“Cada avenç de la tecnologia crea nous problemes, que requereixen nous progressos. Cadascun d’aquests progressos tendeix a fer la societat més gran, més complexa, més allunyada de l’escala humana, més destructiva de la vida no humana i més procliu a col·lapsar sota el seu propi pes.” Paul Kingsnorth

Vaig acabar la darrera entrada dient que en les properes entrades analitzaria què podem fer i com ho podem fer.  Convençut de que cal preparar-nos (i a la vegada convençut de què la majoria no es vol preparar), reflexionaré en les properes entrades sobre el que crec que podem fer i com ho podem fer en tres àmbits que seran clau en  la transició que hem de fer (per les bones o per les males). Aquests àmbits són: la mobilitat, l’alimentació i l’habitatge.

Abans però, permeteu-me, que en aquesta entrada reculli les respostes a que ha arribat Paul Kingsnorth en el seu treball Ecología oscura. Buscando certezas en un mundo post-verde davant la pregunta què no seria una pèrdua de temps en aquest moment de la història?

Kingsnorth arriba a cinc possibles respostes:

Una: Retirar-se. Si fas això, molta gent et dirà “derrotista” o “fatalista”, o assegurarà que estàs “cremat”. Et diran que tens l’obligació de treballar per la justícia climàtica o la pau mundial o la fi de tot el que està malament, i que “lluitar” és sempre millor que “renunciar”. Ignora’ls, i participa d’una tradició molt antiga i  pràctica: abandonar la batalla. Retira’t, no de manera cínica, sinó amb sentit crític.

Retira’t per poder seure en silenci i sentir, intuir, entendre què és el correcte per a tu i què és el que la naturalesa podria necessitar de tu. Retira’t perquè negar-se a seguir contribuint a l’avanç de la màquina -a donar una altra volta de rosca- és una posició profundament moral. Retira’t perquè l’acció no és sempre més efectiva que la inacció. Retira’t per examinar la teva visió del món: la cosmologia, el paradigma, les suposicions, el sentit de la marxa. Tot canvi veritable comença amb una retirada.

Dos: Preservar a la vida no humana. Els revisionistes continuaran dient-nos que ja no queda res en estat salvatge, que la naturalesa és per a les persones i que el progrés és Déu, i seguiran estant equivocats. Encara queda força diversitat natural però pot desaparèixer en poc temps. L’imperi humà és l’amenaça més gran al que queda de vida sobre la terra, i tu ets part d’ell. Què pots fer –fer realment, a nivell pràctic- al respecte? Potser pots comprar un tros de terra i tornar-la al seu estat silvestre; potser pots deixar créixer el teu jardí al seu capritx; potser pots treballar per a un grup de conservació o establir un tu mateix; potser pots posar el teu cos davant d’una excavadora; potser pots emprar les teves habilitats per evitar la destrucció d’un altre lloc en estat natural. Com pots crear o protegir un espai perquè la naturalesa no humana respiri millor?; Com pots donar a una cosa que no siguem nosaltres l’oportunitat de sobreviure als nostres apetits?

Tres: Embrutar-se les mans. Fes teva alguna cosa: algun treball pràctic, algun lloc, alguna manera de fer. Agafa la teva dalla o qualsevol cosa semblant que tinguis, surt fora i realitza un treball físic a l’aire lliure envoltat de coses que no pots controlar.

Oblida’t del teu ordinador portàtil i desfés-te del teu telèfon intel·ligent si tens un.

Pren les coses i els llocs, aprèn o practica habilitats convivencials a escala humana. Només fent-ho, més parlant d’això, és com s’aprèn a distingir la realitat del que no ho és, i el que té sentit del que és pura xerrameca.

Quatre: Insistir que la naturalesa té un valor més enllà de la seva utilitat. I dir-ho a tothom. Recorda que ets una forma de vida entre moltes i pensa que tot té un valor intrínsec. Si vols anomenar a això “ecocentrisme” o “ecologia profunda”, endavant. Si vols anomenar-ho d’una altra manera, doncs molt bé. Si vols tornar cap a les societats tribals a la recerca d’inspiració, fes-ho. Si això et resulta massa embafador, alça la vista cap al cel. Seu sobre l’herba, acaricia el tronc d’un arbre, fes un passeig per la muntanya, cava l’hort, dona un cop d’ull al que hi ha a terra, meravella’t amb tot el que cap en això que anomenem vida.

Valora-ho pel que és, tracta de comprendre el que és, i sent res més que llàstima o menyspreu cap als que et diguin que el seu únic valor rau en el que poden obtenir d’això.

Cinc: Construir refugis. Les pròximes dècades probablement qüestionaran la major part del que pensem sobre el progrés, i sobre el que som en relació a la resta de la natura. Les tecnologies avançades desafiaran el nostre sentit del què significa ésser humà alhora que continuarà la marea d’extinció. L’actual col·lapse de les infraestructures socials i econòmiques i l’entramat de la vida mateixa posarà fi a molt del que valorem. En aquest context, pregunta’t: quin poder tens per conservar el valuós – criatures, destreses, coses, llocs? Pots treballar, amb altres o en solitari, per crear llocs o xarxes que serveixin com a refugi davant la tempesta que s’està formant? Pots pensar, o actuar, com el bibliotecari d’un monestir en l’Alta Edat Mitjana, protegint els llibres antics mentre els imperis s’aixecaven i s’enfonsaven més enllà dels seus murs?

I acaba Kingsnorth dient: Aquestes són les coses que ara mateix tenen sentit per mi en pensar en el que ens ve i en el que jo puc fer, encara amb cert plaer i determinació. Si no sents desesperació en moments com aquest, és que no estàs viu del tot. Però també hi ha d’haver alguna cosa més enllà de la desesperació; millor dit, una cosa que l’acompanyi, com un company de camí. Aquest és el meu plantejament actual. Suposo que és el desenvolupament d’una filosofia personal per a un període fosc: una ecologia fosca. Res d’això salvarà el món: no es tracta de salvar el món, i els qui diuen que sí és dels qui has de salvar-lo.

Cinc propostes amb sentit fins i tot si el col·lapse finalment es produeix de forma desordenada.

Un pensament sobre “Què podem fer?

  1. Selene

    Tot canvi veritable comença amb una retirada…

    Per avui em quedo amb aquesta que m’ha arribat profundament.

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s