Capacitat de càrrega

La capacitat de càrrega explica la necessitat d’un ús sostenible dels recursos naturals, ja que, per a qualsevol espècie, l’única possibilitat que té de perpetuar-se de manera indefinida en un medi depèn del fet que consumeixi els recursos naturals més lentament que la capacitat que aquest tenen de reposició. Font: Wikipèdia

A casa, com a totes les cases, tenim un determinat nombre d’ingressos anuals i unes determinades despeses. La cosa és que des de 1971 (si 1971) a casa nostra les despeses superen els ingressos i no només això sinó que a més a més cada any la diferència és cada vegada més gran.

De manera que aquest any el dia 8 d’agost (l’any passat va ser el 13 d’agost) ja ens havíem gastat tot el pressupost d’enguany. Us preguntareu que com ens ho fem per viure d’aquesta manera. La resposta és ben senzilla.

Utilitzem dos mecanismes que fins ara ens han anat molt bé. Per una banda, estirem dels estalvis. No, no és que nosaltres tinguem molts estalvis, són els estalvis dels nostres pares, dels nostres avis i dels nostres rebesavis. I, per altra, banda recorrem al deute. Ei però no us penseu que ens endeutem nosaltres, no. Són deutes que carreguem als nostres fills, als nostres néts i als nostres renéts.

Que us sembla la nostra manera de funcionar? No direu que no està ben pensada.

Aquest comportament no és exclusiu de casa, és el comportament habitual de TOTS nosaltres.

L’any 1971 vam sobrepassar per primera vegada la capacitat de càrrega del nostre planeta i des de llavors cada any aquest fet es produeix més aviat. Enguany, el 8 d’agost, hem utilitzat més del nostre planeta que el que la Terra pot regenerar. Això passa perquè hem emès més diòxid de carboni a l’atmosfera del que els nostres oceans i boscos poden absorbir, i hem esgotat pesqueries i talat boscos més ràpidament del que poden reproduir-se i tornar a créixer.

Estem i seguim esgotant i malbaratant recursos (estalvis) de tota mena a un ritme molt superior a la capacitat de la Terra de regenerar-los. Des d’aigua dolça fins a terres cultivables i boscos, des de minerals fins als combustibles fòssils. I estem i seguim abocant (deute) residus de tota mena que són els causants del canvi climàtic i que tardaran segles a ser absorbits si és que ho són mai i promovent la reducció accelerada de la biodiversitat.  Des de CO2 fins a plàstics o materials radioactius.

Un comportament que no dubtem en qualificar d’estúpid i egoista. Superada la possibilitat d’evitar el desastre tot indica que ens hauríem de centrar a intentar mitigar els efectes. Però ni això sembla que estiguem disposats a intentar. Sense dubte serem qualificats pels nostres fills i néts com la generació més estúpida de la història.

Ens resta, com a individus però també com a comunitat, la possibilitat de ser modests exemples del canvi radical que cal fer el que ens donaria una mica de dignitat quan siguem interpel·lats.

2 pensaments sobre “Capacitat de càrrega

  1. gsanta

    text interessant. Però no estic gaire segur que el gràfic estigui ben fet. Es a dir, marc que si tota la gent del planet consumís com els australians necessiatríem 5.4 planetes… però no et diu el que el territori Australià permet generar per el nombre de persones que hi viu… Això hem fa sentir que la informació que dona es confusa (seria com dir que la gent de costa que t’é més hort, fruita i verdures consumeix més que els d’alta montanya que mengen més senzill… sí… segurament). Algú va fer un rati que era algo així comel nombre d’hectaries per habitant d’un país que es necesitàven per mantenir el seu consum.

    Respon
  2. Miquel Tort Autor de l'entrada

    Gràcies pel comentari. Bé són dos indicadors diferents. Aquí pots veure les dades per països de l’evolució de la relació biocapacitat i petjada ecològica: http://www.footprintnetwork.org/ecological_footprint_nations/. Si tothom visqués com els espanyols necessitaríem 2,1 planetes com indica la gràfica i per altra banda els espanyols necessitaríem 3 Espanyes per viure com vivim o el que és el mateix el territori d’Espanya només dona per cobrir la forma de vida 1/3 de la població actual. De tota manera poc importa les dades exactes, l’important és prendre consciència que superem en molt la capacitat de càrrega del planeta el que és evident que no és sostenible per molt que parlem de capitalisme verd, desenvolupament sostenible, capitalisme conscient, consum responsable, … El que és insostenible és el capitalisme, el desenvolupament i el consum.

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s