Seminari PEI Obert : PETROLI

En aquest post us enllacem els vídeos de l’interessant seminari que es va celebrar el passat divendres 26 i dissabte 27 de maig al MACBA de Barcelona amb el títol de PETROLI i en el marc del programa PEI.

Uns ponents exepcionals i uns continguts de gran interés justifiquen sobradament la visualització calmada d’aquests vídeos.

El seminari s’estructura en tres sessions i podeu clicar a sobre el títol de cada ponència per accedir al contingut directament o veure la gravació completa de cada sessió que trobareu al final del programa de cada sessió.

Programa

26 i 27 DE MAIG DE 2017
Lloc: Auditori Meier – MACBA (Barcelona)

Divendres 26
LÍMITS ULTRAPASSATS 1a sessió
Presentació: Pablo Martínez, cap de Programes del MACBA, i Emilio Santiago Muíño, director del seminari i doctor en Antroplogia Social, activista i fundador de l’Instituto de Transición Rompe el Círculo.
.
Emilio García Ladona – L’ocàs del petroli
Des de fa dècades se sap que el petroli barat, el que és fàcil d’explotar, tenia data de caducitat i que, un cop passada aquesta data, entraríem en una nova era caracteritzada per la volatilitat: volatilitat de preus, política i social. Aquesta nova època, la de l’energia poc assequible, ja ha començat. En aquesta xerrada s’abordarà què està passant amb el petroli i amb l’energia en general, i explicarem cap a on ens condueixen les tendències actuals.
.
Alicia Valero – Límits minerals a la tercera revolució industrial

De què està fet un panell fotovoltaic? I un aerogenerador? Quins materials contenen les bateries que permetran electrificar els vehicles? D’on provenen aquestes matèries primeres? Hi ha prou materials en l’escorça terrestre per abastir el creixement necessari de les renovables i frenar així el canvi climàtic? Quina és la relació energia-materials-medi ambient? Quin percentatge de materials s’està reciclant actualment? Aquestes i altres preguntes s’abordaran en aquesta ponència.
.
Leah Temper – Una història de la patologia sociometabòlica global vista des dels conflictes socioecològics
En aquesta presentació Leah Temper desemmascara, a través d’un mapeig, els conflictes socioecològics i narra la història de la ruptura metabòlica cada vegada més acusada entre els éssers humans i la natura. Una descripció que comença amb la separació del camp i la ciutat que ja va observar Marx i arriba fins als conflictes contemporanis globals motivats per l’acaparament de terres, la mineria a cel obert i les noves formes d’extracció extrema d’energia.

Dissabte 27
EL PROBLEMA DEL CREIXEMENT 2a sessió

Vicenç Navarro – Les amagades causes polítiques de la crisi
Aquesta conferència mostrarà la importància que ha tingut el conflicte capital-treball, i la victòria del primer sobre el segon, com a causes de la crisi, tant financera com econòmica, que ha determinat la crisi política del món capitalista occidental.
.
Ugo Bardi – La transició ecosocial davant el penya-segat de Sèneca
L’estudi de sistemes complexos és una part fonamental de la revolució científica de la nostra era. Des de l’estudi del clima fins al dels sistemes socioeconòmics, hem de recórrer a noves eines que transcendeixin la «ciència lineal» típica de la física. Els sistemes complexos tenen les seves pròpies regles: es nodreixen d’efectes retroactius que sempre ataquen de nou, sovint amb més intensitat. Per estudiar aquests sistemes es necessiten eines com la dinàmica de sistemes o la simulació basada en agents que ens expliquin com es comporta el sistema, encara que no necessàriament com es comportarà. Amb l’ajuda d’aquestes eines descobrirem una enorme quantitat de fenòmens de gran importància per comprendre el món que ens envolta. Un d’ells és el que he anomenat «efecte Sèneca», és a dir, un sistema que colpeja de cop i volta amb gran força, o que en comptes de procedir lentament, en un moment donat s’ensorra amb inusitada rapidesa. Quan això s’esdevé en grans sistemes, com el transport aeri o el mercat borsari, el col·lapse afecta un gran nombre de persones. Altres sistemes complexos són el clima i l’economia global. Analitzant aquests sistemes aprendrem a controlar-los, però només si deixem de creure que els podem obligar a comportar-se com volem nosaltres.
.
Miren Etxezarreta – La despossessió de la vida quotidiana
Amb la globalització desencadenada als anys noranta del segle XX i la crisi econòmica iniciada el 2007, s’han produït arreu del món canvis profunds en l’economia, la societat i la vida de la ciutadania. La restauració del capitalisme per sortir d’una crisi requereix afrontar les múltiples conseqüències de les seves contradiccions internes. Els mecanismes restauradors de la taxa de guany són recurrents al llarg de la història: augment de l’explotació i noves formes d’espoli del treballador i despossessió de propietats o drets. En cada moment històric les formes de despossessió han variat. Avui dia, el capitalisme requereix aprofundir en la seva absorció de la riquesa en tots els àmbits i en totes les formes possibles. Això condueix a una nova etapa en què s’intensifica l’absorció de la renda i la riquesa de la població per mitjans diferents de l’explotació en el treball, formes que D. Harvey, seguint les idees de Marx pel que fa a l’acumulació primitiva, ha denominat de despossessió. En aquesta xerrada s’intentarà ampliar una mica el concepte de despossessió i il·lustrar-ho amb alguns exemples concrets de la manera en què s’està produint a l’Espanya del segle XXI.
.
Ugo Bardi, Miren Extezarreta, Yayo Herrero, Vicenç Navarro (taula rodona) – El futur del creixement econòmic
Si hi ha cap consens sòlid que unifica divergències ideològiques és el creixement econòmic. Cap partit polític pot aspirar a guanyar unes eleccions si no promet unes taxes d’increment del PIB substancials. Tota la nostra estructura social funciona amb aquest prerequisit. Tanmateix, el creixement econòmic depèn d’un consum creixent d’energia i recursos naturals, que són limitats. Aquesta taula rodona gira entorn d’una de les qüestions estratègiques de la propera dècada: les possibilitats de mantenir economies expansives en un context d’ultrapassament ecològic accelerat, i les implicacions que això té per als projectes d’emancipació social. El desacoblament energia-creixement i la desmaterialització de l’economia són realment una solució? Una economia d’estat estacionari és compatible amb el capitalisme? Poden funcionar els projectes econòmics alternatius, que no aspirin al creixement perpetu, en el marc de la Unió Europea? Podem aconseguir una vida bona que no depengui de l’increment continuat dels nostres consums?

POLÍTIQUES I SUBJECTES INSOSTENIBLES 3a sessió
Razmig Keucheyan – L’auge dels econacionalismes
Davant l’augment de les catàstrofes naturals, l’escassetat de recursos, les crisis alimentàries, la desestabilització dels pols i oceans i la perspectiva d’un futur amb milions de «refugiats climàtics», les grans potències van adoptant una resposta militar als problemes ecològics. La Guerra Freda forma part del passat: benvinguts a les «guerres verdes». Des de Nova Orleans fins a la glacera de Siachen passant pels blocs de gel de l’Àrtic, en aquesta conferència s’exploraran els llocs rellevants d’aquesta nova «geoestratègia climàtica».
.
Yayo Herrero – Els feminismes davant la crisi socioecològica
La col·lisió entre la dinàmica expansiva del capitalisme i els límits físics del planeta soscava les bases materials que sostenen la vida. Però la vida humana no sols se sosté sobre la natura, els seus béns i els seus cicles, sinó que el metabolisme social també se sosté sobre un conjunt de relacions que es fan càrrec dels cossos vulnerables i finits, i aquest sistema relacional també està en crisi. La crisi ecosocial és també una crisi d’identitat, posa en qüestió unes nocions de persona, de progrés i d’emancipació que es podrien qualificar de fossilistes. El feminisme, històricament, ha denunciat el fet que aquesta noció de persona s’hagi construït sobre la subordinació de les dones, però no ha relacionat prou la seva crítica amb l’evident inserció de la vida humana en la natura. L’ecofeminisme aporta llum en aquesta direcció i obliga a plantejar noves reflexions dins de tots dos moviments.
.
Jorge Riechmann – Reconstruir cultures, transformar identitats: sobre la necessitat de la conversió socioecològica
«Cómo remará el siglo XXI / para llegar a dónde…», ens preguntava Félix Grande des d’aquell immens poema que és La cabellera de la Shoá. I, en efecte, l’horitzó es presenta molt difícil: sabem que el BAU (Business As Usual, diuen els anglosaxons: seguir fent les coses com les hem fetes) desemboca en el col·lapse de les societats industrials. L’ecocidi, acompanyat de genocidi, no és una fatalitat ineluctable, però ara com ara avancem a gran velocitat cap a aquest abisme. Per evitar-lo caldrien canvis d’una transcendència immensa, comparables als que van sacsejar les comunitats humanes en aquelles èpoques que hem anomenat Revolució Neolítica o Revolució Industrial; però en aquest cas haurien de ser canvis intencionats, guiats per valors com la sostenibilitat, la igualtat, la cooperació i la biofília. Autocontenció: limitar-se per deixar existir l’altre. Autoconstrucció: bricolatge politicomoral per adobar una mica algunes de les tares del simi avariat que som. ¿Impossible? Com que les alternatives són espantoses, ho haurem d’intentar. En aquesta conferència ens interrogarem sobre algunes dimensions culturals d’aquesta possible Gran Transformació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s