Interpel·lació de la CUP-CC sobre el decreixement al Parlament de Catalunya

El dijous 7 de setembre Sergi Saladié Gil, Diputat de la CUP-CC va fer  una INTERPEL·LACIÓ SOBRE EL DECREIXEMENT en el Ple del Parlament de Catalunya. Pel seu interés, reproduim en aquest post les Propostes concretes per al decreixement i la resiliència que fa el diputat i us adjuntem l’enllaç al document i als vídeos de la seva intervenció i de la resposta i replica que li fa el conseller Junqueres.

També incloem l’enllaç a l’entrevista al diputat Saladié li fa Manuel Casado a la revista 15/15/15 i l’anàlisi de la interpel·lació que ha publicat Antonio Turiel en el seu blog.

Propostes concretes per al decreixement i la resiliència
Sergi Saladié Gil, Diputat de la CUP-CC

Les propostes que es fan a continuació s’han d’entendre com a un primer esbós amb la intenció d’anar avançant cap a la implementació de mesures per al decreixement i la resiliència en tots els àmbits de la vida.
Les propostes concretes per al decreixement i la resiliència parteixen dels següents objectius:

  • Posar fre de forma immediata al consumisme, al malbaratament, la depredació no només dels bens naturals emprats en la producció (materials i energia) sinó també els dilapidats en altres fases del model productiu com el transport, la distribució, la comercialització i la gestió de residus.
  • Protegir fermament tots els bens naturals esmentats i també el territori (tant el sòl rural agrari i forestal com el sòl urbà que sovint es sacrifiquen per mandat del model econòmic productivista).
  • Minimitzar les conseqüències socials de l’era post-petroli, empoderant la població (democràcia directa), augmentant la seva resiliència personal i comunitària, i promovent la difusió dels coneixements i de les tecnologies a l’abast de les persones per fer possibles les sobiranies energètica i alimentària (autosuficiència), i la capacitat d’auto-organització comunitària per a l’atenció a les cures reproductives (salut, assistència social, tercera edat, diversitat funcional) millorant la capacitat de resiliència.
  • Garantir la participació ciutadana en tots els processos de redefinició del nou model econòmic¡, social , cultural i ambiental envers elDecreixement, mitjançant mecanismes de democràcia directa.

Una proposta de marc metodològic per a la definició concreta de propostes per al decreixement i la resiliència seria l’establiment plans en tots els àmbits, tot anticipant els efectes del declivi de l’energia fòssil i del canvi climàtic i elaborant propostes adaptatives al nou escenari caracteritzat per la manca de materials i energia.

3.1. Organització territorial i política:
a) Reforçar el paper dels municipis i/o barris com a unitats polítiques de presa de decisions i com a administració pública amb la suficient dotació econòmica i normativa per endegar les mesures tendents a promoure el Decreixement i afavorir la resiliència de les poblacions en front d’un cada cop més probable col·lapse del sistema.
b) Afavorir que es posin en marxa una diversitat de solucions múltiples a nivell local per maximitzar la possibilitat d’èxit i replicació de les que es demostrin més efectives.

3.2. Economia:
a) Descartar l’economicisme imperant en l’actual model basat en el creixement continuat i abocat al col·lapse per esgotament dels bens naturals (recursos) i per les creixents desigualtats socials.
b) Considerar l’economia únicament com a mitjà per assolir quotes d’igualtat , benestar real i d’estabilitat en els intercanvis amb el medi, i no, com succeeix actualment, en que els plantejaments econòmics són objectius en si mateixos, supeditant els interessos de la majoria social al seu compliment.
c) Adoptar la visió econòmica de l’Economia Ecològica.
d) Substituint la mesura del PIB com a indicador de “salut” econòmica per indicadors biofísics i socials que reflecteixen realment el benestar de la població, el seu nivell de resiliència i de la relació de co-dependència amb el medi ambient (natura) del que formem part. Aquests indicadors alternatius hauran d’incorporar també el “valor” de les tasques
reproductives i de cures que actualment queden fora del PIB.
e) Re-conceptualitzar l’IVA com a mecanisme regulador del consum de
forma que:
o Qualitativament sigui de tipus “0” per als bens bàsics i essencials i gravi de forma creixent el consum de bens prescindibles, luxosos, o malbaratadors d’energia o materials.
o Quantitativament gravi de forma creixent el sobre-consum de bens en funció de la seva petjada ecològica i de la seva “exclusivitat” social (entesa com a no disponibilitat per al conjunt de la població).
f) Establir una fiscalitat que compensi aquelles externalitats que actualment recauen en el conjunt de la societat a través del seu finançament amb diner públic.

3.3. Producció:
a) Potenciar aquelles formes de producció i aquelles activitats econòmiques basades en l’equilibri social i ambiental. En concret fomentar la creació de cooperatives de treball i models productius horitzontals.
b) Fomentar la investigació i desenvolupament de tecnologies assumibles en un context de no disponibilitat de combustibles fòssils i amb una eficiència energètica màxima. (a tots nivells: producció industrial, primer sector, generació, transformació i transport energètic…)
c) Prioritzar la relocalització en territori català d’aquelles indústries que produeixin serveis i productes de primera necessitat, i orientar el seu disseny perquè utilitzin energies i materials essencialment locals.
d) Prioritzar la producció autocentrada en les necessitats del país i no per a l’exportació.
e) Preveure i implementar plans de reconversió per aquelles activitats econòmiques que ocasionen una petjada ecològica (i de CO2) que no tindrien sentit en un model econòmic i social basat en la igualtat social i la justícia ambiental, tendint cap a un estat econòmic estacionari
realment perdurable al llarg del temps i en tots els espais del planeta.
f) Reconvertir totes les activitats econòmiques dependents de l’energia fòssil o de productes d’origen fòssil.

3.4. Proveïment de bens bàsics (autosuficiència i sobirania):
a) Promoure la sobirania i autosuficiència energètica i alimentària.
b) Assegurar els subministraments bàsics a la població que hauran de ser considerats drets, fonamentats sobre el principi de la gratuïtat o baix cost per a l’ús responsable però amb un encariment considerable per a l’ús desmesurat o el malbaratament.
c) Garantir el dret vital bàsic sobre els bens naturals essencials com l’aigua, l’aire (que hauran de ser de qualitat i exempts de contaminants) i els serveis energètics essencials. Re-municipalitzar i/o nacionalitzar els serveis d’obtenció, transport i comercialització d’aquests bens.
d) En el marc del Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya i de la futura Llei de transició energètica:
o Promoure una ràpida i profunda transició cap a energies renovables en paral·lel a una reducció del consum energètic global fins a situar el consum total de Catalunya en termes
sostenibles.
o Afavorir la creació d’empreses municipals d’energia renovable i la contractació amb cooperatives d’energia renovable locals.
o Facilitar l’autoabastiment energètic d’habitatges, empreses, edificis públics i comunitats.
o Promoure una Nova Cultura de l’Energia que prioritzi, per aquest ordre, l’estalvi, l’eficiència i la gestió de la demanda amb polítiques i fiscalitat energètiques per reduir el consum
dràsticament.
o Impulsar i eliminar traves econòmiques i normatives per afavorir la producció energètica descentralitzada, promoure la immediata desnuclearització i signar el tractat de no
proliferació nuclear.
o Adoptar el Protocol d’Uppsala o d’Esgotament del Petroli.
o Elaborar un pla d’aprofitament de la biomassa per a usos tèrmics, que prevegi la protecció d’aquelles àrees boscoses i àrees naturals amb major valor.
o Legislació sobre la producció de biocombustibles i limitacions al seu ús.
e) En el marc del sector agroalimentari:
o Fomentar la recuperació del sector primari, potenciant la producció ecològica i el consum de proximitat, alliberant la producció alimentària de la dependència del petroli i del gas natural (fertilitzants de síntesi) així com el seu transport, empaquetat i conservació.
o Adoptar els canvis normatius i fiscals necessaris per permetre la comercialització directa per parts dels productors.
o Donar suport decididament a la creació i/o consolidació de xarxes locals de distribució d’aliments i cooperatives de consum ecològic i local.
o Potenciar els bancs de terres, també en zones urbanes i periurbanes per posar en contacte propietats de finques potencialment productives amb habitants interessats en la
producció hortícola per autoconsum o per venda a petita escala.
o Revitalitzar els sistemes comunals de gestió de béns naturals, terrestres i marins.
o Definir indicadors de resiliència alimentària a nivell local,comarcal i nacional i mantenir-los actualitzats de manera continuada per poder avaluar el grau d’avanç cap als objectius
marcats.
o Facilitar l’accés a una parcel·la de terra suficient per a aquelles persones que optin per autoabastir de productes alimentaris o de primera necessitat obtinguts mitjançant agricultura de
subsistència.

3.5. Ordenació del Territori:
a) Revisar i implementar en la normativa amb caràcter obligatori i que siguin obligatoris un conjunt de vectors de sostenibilitat forta des del punt de vista del decreixement, tant en l’explotació dels recursos naturals (sòl, aigua, energia , etc.) com en la limitació i reducció dels impactesambientals, que permetin reformular els instruments de gestió del territori.
b) Establiment d’un pla de xoc per avaluar la viabilitat de les urbanitzacions i ciutats dormitori, tot preveient plans de reallotjament on calgui.
c) Pla de rehabilitació integral d’espais degradats, tan urbans com naturals.

3.6. Mobilitat:
a) Re-configurar la mobilitat de persones i mercaderies, privilegiant els circuits curts, reajustant els models geogràfics de mobilitat i urbanisme. Potenciar, en primer lloc, els mitjans de menor consum energètic com anar a peu o en bicicleta, i, en segon lloc, garantint el dret a una mobilitat
bàsica i limitada, amb mitjans públics basats en energies renovables i sostenibles.
b) Establir plans de reducció de la mobilitat privada, acompanyat amb estratègies i inversions que millorin el transport col·lectiu. Establir vectors obligatoris en el planejament del territori que obligui les institucions públiques a invertir en vies alternatives al transport privat (tan de
caràcter municipal, supramunicipal com intercomarcal).
c) Revisar i implementar vectors de mobilitat sostenible en la normativa i que siguin obligatoris .
d) Establir plans de reducció de la mobilitat generada pel transport de mercaderies, acompanyat amb estratègies i inversions que millorin el transport ferroviari, fluvial i marítim-coster.
e) Replantejament de les xarxes logístiques.
f) Avaluar la viabilitat dels esquemes de mobilitat a les grans conurbacions.
g) Establir plans de distribució de mercaderies a diverses escales territorials.

3.7. Residus:
a) Avançar ràpidament cap el residu zero, com fan els sistemes naturals, i assumint la responsabilitat de gestionar tots els residus que hem generat fins ara, sense exportar-los fora de les nostres fronteres, impulsant l’economia ecològica, que fomenta el tancament de tots els cicles de materials.
b) Crear normatives contra l’obsolescència programada en tot tipus de productes i que prevalguin els que menys residus produeixin i que més durin. Implantar obligatorietat que les empreses fabricants es facin càrrec del cost de la gestió dels productes un cop acabada la seva vida útil.
c) Creació de plans d’emergència per adaptar els sistemes de gestió d’aigües residuals a una situació de desproveïment energètic.
d) Progressiva implantació de sistemes no dependents de combustibles fòssils per al transport i tractament d’aigües residuals.
e) Priorització de la reutilització i repensar i reestructurar les xarxes de reciclatge.

3.8. Turisme:
a) Establir immediatament una moratòria sobre noves construccions destinades a l’allotjament turístic en tot el territori.
b) Elaborar i implementar un sistema d’indicadors de pressió turística del que se’n derivi la implementació d’un pla d’actuació per a la minimització dels impactes negatius de l’activitat turística, tot promovent, quan s’escaigui, límits al nombre de visitants.
c) Presentar propostes d’alternatives productives al turisme, basades en el desenvolupament de l’economia local, el respecte al medi ambient i ladignitat dels llocs de treball.

3.9. Educació:
a) Reformular el concepte d’escola pública de manera que aquesta esdevingui realment un procés d’educació integrador i anivellador de les desigualtats amb l’objectiu clar de formar persones satisfetes que puguin integrar-se plenament en la societat.
b) Reflectir als plans de formació, a tots nivells, la realitat de la insostenibilitat del creixement continuat, incentivant actituds i capacitats que fomentin una visió crítica envers el consumisme i ofereixin elements per configurar un marc mental compatible amb una consciència
integradora de la persona dins d’una col·lectivitat i dins l’entorn ambiental.
c) Implementar els canvis normatius necessaris per permetre la formació i educació fora de l’àmbit espacial de l’escola a fi de permetre i recolzar altres opcions com la formació al si de la família o de la comunitat.
d) Incloure als currículums formatius matèries que reforcin la capacitat d’autogestió, d’autosuficiència i auto-organització de l’alumnat, així com la seva resiliència i els modes de vida baixos en consum d’energia i materials, i que incloguin activitats que familiaritzin els alumnes amb la cooperació, en detriment de la competitivitat, així com els oficis necessaris en una societat sense combustibles fòssils, amb les tasques i treballs de la terra, i que tinguin com a objectiu final afavorir la resiliència de la ciutadania en front dels canvis que els poden afectar. (per exemple els horts escolars).
e) Realitzar plans de reciclatge formatiu per a aquelles persones que treballin en sectors que hagin de decréixer, per incorporar-los a sectors sostenibles i necessaris per a un futur post-capitalista. Afavorir l’autoocupació i la creació de cooperatives en aquests sectors, prèviament identificats i comunicats a la societat.

f) Potenciar una societat del coneixement per possibilitar que tothom (no només unes elits determinades) pugui comprendre i racionalitzar la societat del decreixement.

3.10. Salut:
a) Preveure i adoptar les accions necessàries per adaptar l’actual model sanitari a un context caracteritzat per l’escassedat energètica i de materials . En aquest sentit s’hauran d’impulsar models assistencials de proximitat (descentralització), amb persones formades per adaptar-se a
l’escassedat de materials, medicaments, estris i tecnologia complexa.
b) Estimular al màxim la salut preventiva entre la població, així com la màxima autogestió de la salut i la medicina comunitària (APOC), potenciant hàbits de vida i alimentació saludables, donant prioritat a la disponibilitat d’aire i aigua de qualitat i lliures de contaminants i facilitant
l’accés a un hàbitat digne, suficient, saludable, energèticament eficient i ben aïllat.

3.11. Serveis socials:
a) Promoure, difondre i formar persones i organitzacions per que puguin assumir des dels municipis les tasques de cures i reproducció al si de la comunitat (a títol d’exemple: recuperar la tradició de les associacions mutuals i de socors mutu que van estar implantades a molts pobles de Catalunya durant el segle passat).
b) Dotació Incondicional d’Autonomia Universal (una variant de la Renda Universal Garantida), que:
o Haurà de reflectir-se en part amb la gratuïtat dels subministraments i serveis bàsics
o Haurà de ser gestionada, com a mínim parcialment en un inici, des dels municipis implementant progressivament una moneda social local, per la qual cosa s’hauran de dotar els ajuntaments de l’oportú finançament i adaptar la normativa per que ho contempli.
o La part restant podria ser satisfeta amb moneda convencional i amb càrrec al pressupost de la Generalitat.
o La base d’emissió de les monedes en què es denominin aquestes dotacions ha de ser la riquesa generada a partir de l’energia i recursos renovables a cada lloc o en el conjunt del
país.
o Integrar aquesta dotació amb el dret a disposar d’una parcel·la suficient de terra cultivable per autoabastir-se d’aliments.
c) Creació de plans d’acolliment de poblacions desplaçades i / o refugiades a causa no només de conflictes bèl·lics sinó també pel caos climàtic (desertitzacions previstes en bona part del territori ibèric) o per causa del col·lapse de les seves regions.

3.12. Mitjans de comunicació:
a) Realitzar campanyes de conscienciació per facilitar la comprensió social del procés cap al Decreixement i per la Resiliència.
b) Crear i difondre programes de ràdio i TV que contribueixin al canvi social i cultural necessari, que aportin informacions d’utilitat per a “viure millor amb menys” i que posin en valor iniciatives i processos que tant dins de Catalunya com en altres països mostrin el camí a seguir.
c) Informar públicament sobre els avenços en els esmentats nous indicadors econòmics i socials.
d) Posar en marxa premis a les millors iniciatives i idees per al Decreixement i la Resiliència.
e) Combatre la publicitat i el màrqueting que bé pels seus missatges o pels productes que promouen, intentin mantenir el model consumista i la seva cultura associada.
f)Afavorir la publicació d’estudis, revistes i tot tipus de documents tant electrònics com impresos que contribueixin al procés de Decreixement i Resiliència. Realitzar traduccions al català de les obres fonamentals per a comprendre la situació d’emergència civilitzatòria i per construir la
nova civilització.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s