Tensant la corda. Sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya

“Nació és un grup cultural amb quatre característiques: comparteixen més o menys el mateix idioma; tenen més o menys la mateixa fe, religió o visió; té una història en comú, és a dir, un conjunt de mites compartits; i una geografia per la qual senten un vincle de pertinença. Si hi ha més d’una nació que té un sentiment de pertinença sobre un mateix espai geogràfic, llavors tenim un problema.” Johan Galtung

Els conflictòlegs defineixen el conflicte com aquella situació entre dues parts en què una considera que l’altra (de forma real o imaginària) l’impedeix o dificulta greument assolir els seus objectius.

Conflictes n’hi ha de moltes menes i es donen en totes les situacions de la vida. Així parlem de conflictes pels recursos, conflictes de poder, conflictes estructurals, conflictes d’autoestima, conflictes de valors, conflictes d’identitat, etc.

La forma habitual de resoldre els conflictes és mitjançant el diàleg i la negociació entre les parts sense la intervenció de cap tercer. En aquests casos normalment les parts estan ben identificades i el motiu de conflicte també.

Quan les parts no són per si soles capaces de resoldre el conflicte és quan solen recórrer a un tercer. Formes de tercer que poden ajudar a resoldre un conflicte també n’hi ha moltes i distingim entre tercers informals i formals. Entre els primers podem trobar un  amic comú a les parts, un veí o un familiar per exemple. Entre els tercers formals trobem des de la figura del jutge de pau fins a un facilitador, un conciliador, un mediador, un àrbitre o un jutge, entre altres.

Totes aquestes fórmules són vàlides però cadascuna d’elles tenen característiques i metodologies diferents pel que és molt important analitzar bé el conflicte plantejat (quines són les parts en conflicte, quins són els temes en conflicte, en quin punt en l’escalada del conflicte es troben, quina disponibilitat per resoldre el conflicte tenen les parts, etc) per decidir amb cura quin dels diferents mètodes és més adient en cada cas.

En els darrers dies l’anomenat conflicte entre Catalunya i Espanya ha arribat a un punt alarmant en què el risc de convertir-se en un conflicte violent és molt proper si no s’ha assolit ja. D’aquí que són moltes les veus que s’han sentit demanant la intervenció d’un tercer i en concret d’un mediador.

Les crides al diàleg i la negociació que hem pogut escoltar amb més intensitat darrerament de les dues parts en conflicte  són retòriques i  expressen en realitat la impossibilitat de les parts de dialogar o negociar directament.

Per altra banda, a hores d’ara hauria d’estar clar per a tothom que aquest no és – només – un conflicte normatiu (es discuteix perquè s’incompleix una norma legal o s’ignora la llei) ni de legitimitat (es discuteix perquè una part considera que l’altra no està autoritzat per actuar com ho fa, ho ha fet o ho pretén fer) pel que recórrer únicament a la llei per resoldre aquest conflicte que és com es tracten aquest tipus de conflictes com pretén una part no és suficient ni resoldrà el conflicte.

Respecte a la crida a la mediació o a la intervenció d’un mediador, algunes consideracions al respecte per veure si aquesta metodologia ens pot ser útil en aquest cas.

La mediació es defineix com  un procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial que s’adreça a facilitar la comunicació entre les persones perquè gestionin per elles mateixes una solució dels conflictes que els afecten, amb l’assistència d’una persona mediadora que actua d’una manera imparcial i neutral.

En el conflicte Catalunya- Espanya serà molt difícil en aquests moments iniciar un procés de mediació per la dificultat  que és compleixin les condicions que el caracteritzen. Una de les parts ja ha expressat les seves reticències (per altra banda totalment legítimes) de participar voluntàriament en un procés de mediació. El moment d’alta tensió actual fan molt difícil si no impossible la necessària confidencialitat del procés. Per que aquesta fos possible caldria que ambdues parts renunciessin a seguir escalant el conflicte i possiblement obrir un període de “treva” d’un any com a mínim, cosa que sembla bastant improbable ara mateix. I per últim, trobar un tercer imparcial i neutral tampoc seria tasca fàcil.

Però de totes les dificultats per iniciar un procés de mediació en aquest cas, la que volem destacar és la necessitat  que les parts superin la posició  en què es troben actualment – allò que diuen que volen – i siguin capaços de definir el conflicte en forma d’interès compartit. Un interès compartit que no pot ser altra que el manteniment de la pau i de la convivència i assolir el  grau més gran de benestar per a tothom (els d’aquí i els d’allà, els que volen la independència i els que no).

La forma d’assolir aquest interès compartit és el que es discutiria en el procés de mediació i a priori no s’hauria de descartar cap possibilitat. S’hauria d’analitzar en profunditat quina de les diferents opcions que hi ha sobre la taula (independència, reforma constitució, estat federal o confederal, …) o qualsevol altra opció que pugui sorgir és la que millor resolt el que hauria de ser l’interès compartit de totes les parts.

Ens troben entre els que posen la indepèndencia de Catalunya i els que posen la unitat d’Espanya per damunt de qualsevol altra valor. Tots dos estirant una corda a punt de trencar-se. Definides així les coses,  la mediació  és inviable i ho serà fins que no es faci  un  esforç real i tangible per assolir les condicions necessàries per que la intervenció de tercers tingui alguna opció de ser útil.

Mentrestant el més probable que succeeixi és un agreujament de la situació i la continuació de l’escalada del conflicte amb el risc de causar danys molt importants a totes les parts però sobretot i principalment a la gent, al poble com en diuen ells.

Versión en español

 

 

2 pensaments sobre “Tensant la corda. Sobre el conflicte entre Catalunya i Espanya

  1. Gràcies Miquel! Un goig trobar aquest article. Espero que obri la ment de molta gent! (a vere si algú s’anima a traduir-ho al castellà també… pel fet que hi ha una part important dels implicats en el conflicte que no enten el català…).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s