Manifest per una Ciutadania Resilient

Solidaritat Internacional Andalusia ha presentat a escala internacional el Manifest per una Ciutadania resilient que, pel seu interès, reproduïm i traduïm al català en aquesta entrada.

Aquest manifest ha estat elaborat per nombroses persones i organitzacions de la societat civil andalusa en el marc de la Campanya de Sensibilització i Mobilització Ciutadana “Andalusia resilient”.

Manifest per una Ciutadania Resilient

“Vivim a la frontera de dos temps. Entre la fantasia del progrés material il·limitat i la certesa dels límits biofísics del planeta. El sempre anhelat creixement econòmic global es retorça ara contra els límits ambientals i socials que el fan manifestament insostenible. El col·lapse de la nostra civilització ens aguaita. Podem sentir la seva presència.

De la mà de la crisi energètica i el canvi climàtic, en els pròxims trenta o quaranta anys, la nostra civilització industrial i de consum s’enfronta no només a les ja creixents i doloroses desigualtats socials o l’evident deteriorament ecològic, sinó a l’amenaça de soscavar, per sempre, les condicions necessàries per a la reproducció de la vida.

Ni la tecnologia, ni les patents, ni les renovables, ni l’absurda quarta revolució industrial vindran al nostre auxili amb els seus “sostenibilitats”. Són només mitges veritats, descarades mentides o mites irracionals darrere dels quals amagar-nos per seguir amb més del mateix. Qualsevol cosa menys posar en dubte el mantra i l’objectiu del creixement econòmic, del qual governs i corporacions transnacionals ens asseguren que depèn el benestar de les nostres societats.

No obstant això, el PIB, el seu fetitxe, creix i creix cada trimestre malgrat l’atur, tot i el preu de l’habitatge, tot i la destrucció de l’economia local, tot i la precarietat, tot i la desigualtat, a tot i l’exclusió … i a compte de la privatització i mercantilització de la cosa  pública i del que és comú, de la degradació dels ecosistemes i de l’esgotament dels recursos naturals. L’evidència és clara: el model econòmic-financer capitalista sobreviu només per al benefici d’uns pocs segons les injustícies i les violències que imposa sobre les majories socials i la natura a través d’una economia extractivista, classista, patriarcal i colonial que se sosté sota una democràcia de baixa intensitat i mitjançant la corrupció, la repressió, els conflictes armats, els desplaçaments forçosos, les formes de producció esclaves o l’acaparament de terres, aigua i altres recursos. I, sobretot, gràcies a la por.

Un model, per fi, genocida i ecosuicida que enfonsa les seves arrels en l’hegemonia d’una sèrie de valors culturals com el progrés, l’individualisme i la dominació; i en institucions com el mercat i la democràcia liberal-representativa, des d’on es defineixen l’estructura i l’agenda econòmica, política i social en benefici de les oligarquies que les ocupa.

Davant l’empoderament d’aquestes elits que, davant els límits ambientals, es manifesten amb caràcter ecofascista, aquesta crisi civilitzatòria també ens dóna l’oportunitat de transitar cap a noves formes d’organització basades en valors alternatius que posin en el centre el desenvolupament d’una vida bona per a totes les persones, en equilibri amb els límits ecològics del planeta i el bé comú. Una transició que resultarà decisiva en les dècades venidores, a mesura que la producció industrial, el comerç global i els estats nacionals, dels quals depenem, es deteriorin fins a l’esgotament en la seva impossible negació del col·lapse.

Tanmateix, aquest context no només suposa una oportunitat, sinó també un enorme desafiament per als que volem sostenir la vida en condicions de dignitat. Un repte que requerirà un profund canvi cultural, social, polític i econòmic, basat en la cura de la natura i de les persones, el respecte a la diversitat, l’enfortiment del comú i la democràcia radical, que busqui la millora de la resiliència de les nostres poblacions i territoris, enfortint la nostra capacitat de sobreposar-nos a les adversitats i impactes esdevenidors a través de:

a) la reducció de la complexitat i la velocitat de les nostres maneres de vida, les nostres formes d’habitar i transportar-, reduint els consums sumptuosos i aquells dependents de les energies fòssils,

b) l’aposta per tecnologies adequades que ens permetin adaptar-nos als nous escenaris d’escassetat i canvi climàtic, en una conjunció del coneixement actual amb la recuperació dels sabers tradicionals;

c) el canvi radical en les maneres de producció, el disseny dels assentaments i l’organització territorial, perquè siguin molt més estalviadors i eficients;

d) el repartiment equitatiu dels recursos, la terra i els treballs socialment necessaris -cuidant especialment una distribució justa entre homes i dones-; e) la construcció de societats convivencials i igualitàries en la diversitat, reconeixent i impulsant tota la riquesa d’éssers, poders i sabers i superant les múltiples relacions de dominació sobre la natura i les persones (de classe, gènere, orientació sexual, ètnia, nacionalitat, religió …); i

f) la posada en marxa de polítiques centrades en la satisfacció de les necessitats de les persones, desacoblant-les del creixement econòmic, i en la recuperació dels ecosistemes danyats o destruïts pel mateix.

Polítiques que atenguin l’emergència social present, alhora que permetin fer passos en la reconstrucció de les resiliències locals davant les següents etapes del col·lapse.

I tot això, sense perdre de vista la necessitat d’enfortir les xarxes de suport mutu i de solidaritat entre els pobles, que ens allunyin d’opcions militaristes, racistes i excloents, ampliant així les possibilitats d’una vida bona per a qualsevol persona i població del globus . Un horitzó de possibilitat que, sens dubte, està avui més obert gràcies a la florida de la mobilització social, el desenvolupament comunitari i l’organització política protagonitzat, durant els últims anys, per tantes persones, col·lectius, comunitats i poblacions al llarg i ample d’aquest món.

En aquest camí cap a un futur comú que sigui desitjable i sostenible, necessitem d’una societat civil forta, autoorganitzada democràticament, capaç tant de comprendre el moment de cruïlla històrica que travessem com de sumar voluntats, esforços, pràctiques i estratègies.

Per això, fem una crida al conjunt de la ciutadania per a:

1) visibilitzar el procés de col·lapse de la nostra civilització industrial;

2) deslegitimar el manteniment de la lògica de la modernitat capitalista i de tot el seu entramat cultural, econòmic i productiu per la seva incompatibilitat amb la sostenibilitat de la vida;

3) legitimar un nou relat cultural entre les majories socials que ens permeti transitar cap a societats més democràtiques, justes, equitatives, solidàries, sostenibles i diverses; i

4) visibilitzar, enfortir i impulsar en els nostres camps, barris, pobles i ciutats tota una diversitat de mobilitzacions, iniciatives i polítiques capaces de disputar de forma no violenta una vida bona que vagi construint les alternatives que necessitem per aconseguir una ciutadania resilient que tingui cura de la Terra i la seva gent.”

Vull adherir-me

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s