Advertència de la Comunitat Científica Mundial a la Humanitat: Segon Avís

L’Resultat d'imatges de contaminacion Alliance of World Scientists (AWS) és una nova assemblea internacional de científics, independent de les organitzacions governamentals i no governamentals i de les empreses. Sosté que, per evitar la misèria generalitzada causada pels danys catastròfics causats a la biosfera, la humanitat ha de practicar una alternativa més sostenible amb el medi ambient diferent al que ha fet fins ara.

AWS acaba de publicar un artícle (llegir original en anglés)  – que traduïm al català i publiquem per contribuir a la seva difusió – en el que alerta sobre com  la humanitat no està prenent els passos urgents que necessitem per salvaguardar la nostra molt amenaçada biosfera.

Advertència de la Comunitat Científica Mundial a la Humanitat: Segon Avís

William J. Ripple, Christopher Wolf, Mauro Galetti, Thomas M Newsome, Mohammed Alamgir, Eileen Crist, Mahmoud I. Mahmoud, William F. Laurance
i 15,364 co-signataris de 184 països.

Fa 25 anys, l’associació nord-americana Union of Concerned Scientists i més de 1.500 científics independents, incloent la majoria dels Premis Nobel en Ciències que vivien llavors, van escriure  l’ “Advertència dels Científics del Món a la Humanitat”, 1992 (veure material suplementari en la versió en anglès).

Aquests professionals preocupats, van reclamar a la humanitat que frenés la destrucció ambiental i van avisar de “caldria un gran canvi en la nostra manera de tenir cura de la Terra i la vida sobre ella, si volia evitar-se una enorme misèria humana …“. En el seu manifest, mostraven que els éssers humans estaven en rumb de col·lisió amb el món natural. Van expressar preocupació sobre els danys actuals, imminents i potencials sobre el planeta Terra respecte a: La destrucció de la capa d’ozó, la disponibilitat d’aigua dolça, el col·lapse de la pesca marina, l’increment de zones mortes en els oceans, la pèrdua de massa forestal, la destrucció de biodiversitat, el canvi climàtic i el creixement continuat de la població. Van proclamar que canvis fonamentals eren urgents i necessaris per evitar les conseqüències que el nostre actual rumb podrien implicar.

Els autors de la declaració de 1992 temien que la humanitat estava empenyent els ecosistemes de la Terra més enllà de la seva capacitat de suportar la xarxa de la vida. Van descriure com de ràpid ens estàvem aproximant a molts dels límits del que el planeta pot tolerar sense danys seriosos i irreversibles. Els científics van al·legar que hauríem estabilitzar la població, descrivint com l’enorme xifra d’éssers humans – que ha crescut en 2.000 milions des de 1992, un increment del 35% – exerceix una pressió sobre la Terra que pot aixafar altres esforços per aconseguir un futur sostenible (Crist et al . 2017). Implorar que reduíssim les emissions de gasos efecte hivernacle (en endavant, GEH) i eliminéssim els combustibles fòssils, reduíssim la desforestació i revertissim la tendència d’extinció de la biodiversitat.

En el 25è aniversari de la seva crida d’atenció, mirem cap enrere a la seva alarma i avaluem la resposta humana, analitzant l’evolució en el temps dels indicadors disponibles. Des de 1992, amb l’excepció que s’ha estabilitzat la capa d’ozó, la humanitat ha fracassat en fer suficients progressos per resoldre aquests reptes ambientals previstos i, de manera molt alarmant, en la majoria d’ells, estem molt pitjor que llavors (figura 1, taula suplementària S1). Especialment preocupant és la trajectòria actual del catastròfic canvi climàtic d’origen humà a causa de les creixents emissions de GEH procedents de la crema de combustibles fòssils (Hansen et al. 2013), la desforestació (Keenan et al. 2015) i la producció agrícola – principalment per la ramaderia de remugants i el consum de carn (Ripple et al. 2014). A més, hem desencadenat un esdeveniment d’extinció massiva d’espècies, la sisena en uns 540 milions d’anys, mitjançant la qual molts de les actuals formes de vida podrien ser aniquilades o, com a mínim, compromeses a l’extinció cap al final d’aquest segle.

Per la present, donem un Segon Avís a la Humanitat, il·lustrat per l’alarmant tendència de variables mostrades a la figura 1. Estem posant en perill el nostre futur pel nostre desproporcionat consum material i per no adonar-nos que l’esbojarrat creixement de la població mundial és el principal impulsor darrera de la majoria d’amenaces ecològiques i, fins i tot, socials (Crist et al. 2017). Amb el seu fracàs a limitar adequadament el creixement de la població, en reavaluar el paper d’una economia arrelada en el creixement permanent, en reduir l’emissió de GEH, a incentivar l’energia renovable, en protegir l’hàbitat, en restaurar els ecosistemes, en parar l’extinció de fauna, en frenar les espècies invasives, la humanitat no està prenent els passos urgents que necessitem per salvaguardar la nostra molt amenaçada biosfera.

La ràpida reducció mundial de les substàncies que destruïen la capa d’ozó ens mostra que podem fer canvis positius quan actuem de manera decidida. També hem fet avenços importants per reduir la pobresa extrema i la fam (www.worldbank.org). Altres progressos notables (no inclosos en la figura 1) inclouen: ràpida reducció de les taxes de fertilitat en moltes regions mitjançant polítiques educatives entre dones i joves (www.un.org/esa/population), la prometedora reducció de la taxa de desforestació en algunes regions i el ràpid desplegament d’energies renovables. Hem après molt des de 1992, però el progrés dels canvis necessaris i urgents en polítiques ambientals, comportament humà i reducció de les desigualtats globals està, encara, lluny de ser suficient.

Les transicions cap a la sostenibilitat es poden produir de diferents maneres, però totes requereixen pressió de la societat civil i argumentacions basades en evidències, lideratge polític, polítiques adequades, mercats i altres consideracions. Exemples d’accions diferents i efectives que la humanitat pot prendre per a la transició a la sostenibilitat inclouen (sense presumir ordre d’importància o urgència):

  • Prioritzar la promulgació de grans reserves protegides d’una proporció significativa dels hàbitats terrestres, marins, d’aigua dolça i aeris de tot el món;
  • Mantenir els serveis ecosistèmics de la natura parant la conversió de selves, boscos, pastures i altres hàbitats naturals;
  • Restaurar comunitats amb plantes autòctones a gran escala, principalment, boscos;
  • Retornar a la naturalesa salvatge zones amb espècies natives, especialment amb depredadors àpex, per recuperar processos i dinàmiques ecològics;
  • Implementar polítiques adequades per posar remei a l’extinció d’espècies animals, la caça furtiva i l’explotació i comerç d’espècies amenaçades;
  • Reduir el malbaratament d’aliments mitjançant educació i millors infraestructures;
  • Promoure un canvi cap a dietes més vegetals i menys animals;
  • Promoure la reducció addicional dels índexs de fertilitat procurant que dones i homes tinguin accés a l’educació reproductiva i als serveis voluntaris de planificació familiar, especialment, en llocs on faltin aquests recursos;
  • Augmentar l’educació ambiental per a nens i fomentar un major estima per la naturalesa per part de la societat.
  • Desinvertir en inversions monetàries i invertir en iniciatives que promoguin canvi ambiental.
  • Idear i promoure tecnologies no contaminants i adoptar massivament energies renovables i, simultàneamente, eliminar subvencions a la producció d’energia amb combustibles fòssils.
  • Revisar la nostra economia per reduïr desigualtats i mirar que els preus, impostos i sistemes d’incentius tinguin en compte els costos reals que el nostre patró de consum imposen en el nostre medi ambient; i
  • Avaluar de manera científica la mida de població humana sostenible a llarg termini i demanar a les nacions i als seus líders que donin suport aquest objectiu vital.


(A) Mostra les emissions globals de gasos halògens, que destrueixen la capa d’ozó de l’estratosfera, suposant que els nivells naturals d’emissió són constants a raó de 0,11 milions de tones anuals (MTM / a) de CFC-11 equivalent . En (c) es mostra com les captures globals de pesca marina han anat descendint des de mitjans dels 1990s mentre que, simultàniament, els esforços pesquers han augmentat de manera constant. L’indicador d’abundància de vertebrats mostrat en (f), tot i que ha estat ajustat per biaixos de tipus geogràfic i taxonòmic, incorpora relativament poques dades dels països en desenvolupament, on hi ha menys estudis; entre 1970 i 2012, el nombre d’espècies de vertebrats es va reduir un 58%, amb poblacions que es van reduir en el 81% les espècies d’aigua dolça, el 36% les espècies marines i el 35% les espècies terrestres (veure taula suplementària S1). En (h) es mostren els canvis en la temperatura superficial, prenent mitjanes de 5 anys. En (i) es mostra l’evolució de la població humana en milers de milions i de bestiar remugant, que inclou vaques, ovelles, cabres i búfals. Noten que els eixos I de les gràfiques no comencen a zero i que cal analitzar els rangs de dades per interpretar cada gràfica. Els canvis en percentatge, des de 1992, per a les variables de cada panell, inclouen (a) -68.1%, (b) -26.1%, (c) -6.4%, (d) + 75.3%, (i) -2.8% , (f) -28.9%, (g) + 62.1%, (h) + 167.6%, (i) humans: + 35.5%; bestiar remugant: + 20.5%.

Reconeixements
Peter Frumhoff y Doug Boucher, de la Union of Concerned Scientists, así como las siguientes personas, han planteado profundas discusiones, comentarios y datos para este documento: Stuart Pimm, David Johns, David Pengelley, Guillaume Chapron, Steve Montzka, Robert Diaz, Drik Zeller, Gary Gibson, Leslie Green, Nick Houtman, Peter Stoel, Karen Josephson, Robin Comforto, Terralyn Vandetta, Luke Painter, Rodolfo Dirzo, Guy Peer, Peter Haswell, and Robert Johnson.

Referèncias citades
Crist E, Mora C, Engelman R. 2017. The interaction of human population, food production, and biodiversity protection (La interacción de la población humana, la producción de alimentos y la protección de la biodiversidad). Science 356: 260–264.
Hansen J, et al. 2013. Assessing “dangerous climate change”: Required reduction of carbon emissions to protect young people, future generations and nature. (Evaluación del “cambio climático peligroso”: Necesitamos reducir las emisiones de carbono para proteger a los jóvenes, a las generaciones futuras y a la naturaleza). PLOS ONE 8: e81648.
Keenan, RJ, Reams GA, Achard F, de Freitas JV, Grainger A, Lindquist E. 2015. Dynamics of global forest area: results from the FAO Global Forest Resources Assessment 2015 (Dinámica del área forestal global: resultados de la Valoración 2015 de los Recursos Forestales Globales de la FAO). Forest Ecology and Management, 352: 9–20.
Ripple WJ, Smith P, Haberl H, Montzka SA, McAlpine C, Boucher DH. 2014. Ruminants, climate change and climate policy (Rumiantes, cambio climático y política climática). Nature Climate Change 4: 2–5. doi:10.1038/nclimate2081
William J. Ripple (bill.ripple@oregonstate.edu), Christopher Wolf y Thomas M. Newsome pertenecen al Global Trophic Cascades Program, en el Departmento de Ecosistemas Forestales y Sociedad de la Oregon State University, en Corvallis. TMN pertenece también al Centre for Integrative Ecology, en la School of Life and Environmental Sciences, en Deakin University, en Geelong, Australia. Mauro Galetti pertenece al Instituto de Biociências, de la Universidade Estadual Paulista, Departamento de Ecologia, en São Paulo, Brazil. Mohammed Alamgir pertenece al Institute of Forestry and Environmental Sciences, en la University of Chittagong, en Bangladesh. Eileen Crist pertenece al Department of Science and Technology in Society, en Virginia Tech, en Blacksburg. Mahmoud I. Mahmoud pertenece al ICT/Geographic Information Systems Unit de la National Oil Spill Detection and Response Agency (NOSDRA), en Abuja, Nigeria. William F. Laurance pertenece al Centre for Tropical Environmental and Sustainability Science y al College of Science and Engineering, en la James Cook University, en Cairns, Queensland, Australia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s