El camí de la simplicitat. ALIMENTACIÓ

alimentacionEl menjar és una de les necessitats materials bàsiques de la vida. No fa molt temps la gent produïa tots o la majoria dels aliments que menjaven. Avui en dia, hem externalitzat la producció dels aliments a empreses globals que estan més interessades a fer beneficis que en proporcionar aliments nutritius o en la producció d’aliments de manera sostenible. Relocalitzar la producció d’aliments és extremadament important.

PRODUEIX LA QUANTITAT MÉS GRAN DEL TEU ALIMENT COM ET SIGUI POSSIBLE

No tothom pot produir el seu propi menjar, però tothom pot fer créixer alguna cosa, fins i tot si es tracta d’una herba o d’un enciam a l’ampit d’una finestra. L’horticultura és un important acte revolucionari.  

 PERQUÈ TENIR GESPA QUAN ES POT TENIR UN HORT

Si anem a una transició més localitzada i a una producció sostenible d’aliments, molts espais amb gespa (o parts d’aquests espais) hauran de convertir-se en bonics horts. Expandeix el teu hort tant com sigui possible. Potser hi ha també espai per un galliner? Potser un parell d’arbres fruiters acuradament col·locats?  

PENSA A PLANTAR ALGUNES VERDURES O FRUITERS EN EL TEU ENTORN

Revisa la normativa sobre plantació en el teu entorn o, simplement fes-ho.  No només això et donarà més espai per conrear els teus propis aliments, sinó que també enviaràs un missatge a la comunitat que et preocupes per la producció d’aliments.

SI NECESSITES MÉS ESPAI PER CONREAR ELS TEUS ALIMENTS, MIRA SI HI HA ALGUN ESPAI DISPONIBLE A LA TEVA COMUNITAT

Els horts comunitaris estan sorgint per tot arreu, i la tendència és probable que continuï. Feu una mica de recerca i mira si n’hi ha un en el teu barri.

HORT COMUNITARI

Si no hi ha un hort de la comunitat en el teu barri, pots unir-te amb alguns veïns i crea un. No hi ha major regal que puguis donar a la teva comunitat.

DONA SUPORT ALS PRODUCTORS LOCALS

La majoria de la gent no serà capaç de produir totes les seves pròpies fruites i verdures. Complementa la teva pròpia producció d’aliments donant suport als agricultors locals. Evita els supermercats tant com sigui possible.  

PENSA QUÈ ESTÀS INGERINT

Menjar sa, aliments orgànics i menja de forma moderada. Evita greixos  i aliments processats.  

REDUEIX EL CONSUM DE CARN, LÀCTICS I PEIX

El fet és que els alts nivells de consum de carn i de peix està afectant de manera molt negativa el nostre planeta. Intenta reduir la quantitat de carn i de peix que consumeixes. Comença per consumir-ne només dos dies per setmana. Amb això estalviaràs diners i alleugeriràs el teu impacte.  

 CONSIDERA EL VEGETARIANISME

Una dieta vegetariana és sana i deliciosa i la transició a una alimentació sense aliments d’origen animal podria ser més fàcil del que et penses.  

APRÉN A COURE EL TEU PROPI PA I A CONSERVAR ELS ALIMENTS

Res fa més bona olor que el pa acabat de fer! I la conservació dels aliments és una forma important de reduir la distància que el teu aliment viatja fins a arribar a la teva taula. Pots conrear o comprar el teu menjar “de temporada ” i, a continuació, conservar-lo per menjar més endavant.

Traduït del text EL CAMÍ DE LA SIMPLICITAT. Un pràctic pla d’acció per viure més amb menys. Ted Trainer, 2012

Descarrega’t el text original complet The Simpler Way Report. A practical action plan for living more on less (pdf).

Naps

OLYMPUS DIGITAL CAMERAAquesta tardor hem descobert el nap com a verdura d’hivern, una època en la qual és difícil obtenir verdures i hortalisses en el nostre entorn.

Els naps (Brassica rapa) són plantes bianuals d’origen asiàtic o mediterrani. Les fulles són enteres i neixen directament de l’arrel. El primer any desenvolupa una arrel engruixida en la part superior i el segon any floreix, fent de 8 a 12 fulles de 30 a 35cm de llarg per entre 7 i 12 cm d’ample, que donen llavors dins d’una siliqua.

L’arrel és rica en vitamina C, mentre que les fulles verdes i tendres (comestibles) ho són en major mesura en A, però també en C, K i calci.

A terra es planta en fileres separades 25 cm, i dins de cada filera, se separen 5 cm entre llavors. Cal cobrir les llavors i premsar lleugerament.  Quan brota, se sol replantar una distància entre plantes de 8 cm.

El sembrat es pot fer durant tot l’any. El cultiu sol durar un parell de mesos, amb rec abundant. No requereix  Sol directe.

El cultiu de primavera se sol recollir a l’estiu pel consum directe. Les de l’estiu es cullen abans de les gelades i se solen conservar durant el període hivernal de manera similar a la pastanaga.

Encara que els naps es mengen normalment bullits havent tret la capa exterior que acostuma a estar bruta de terra, també poden menjar-se guisats, fregits i, fins i tot, crus. Combinen bé amb el porc i altres greixos animals. Com gran part de les plantes de la família Brassicaceae es considera que el seu consum protegeix de diversos tipus de càncer.

Els l’arròs amb fesols i naps són un plat típic de la gastronomia valenciana. Nap i col és també una combinació molt típica. Són plantes ja conegudes per grecs i romans després substituïdes per les patates.

Qualsevol recepta que utilitzi patates, aquestes poden ser substituïdes per naps i el resultat és sempre excel·lent. Per acabar us descric una senzilla recepta:

Ingredients:

  • 1 l aigua o caldo vegetal
  • 3/4 alls
  • 3/4 llesques de pa
  • Oli d’oliva
  • 6 naps
  • Sal

Preparació:

Poseu a bullir l’aigua o el caldo vegetal. Quan bulli i afegiu el pa del  dia i sense crosta encara que també podeu utilitza pa sec. Afegiu l’all tallat en fines làmines, un bon raig d’oliva, un pessic de sal i els naps tallats a quadrets. Deixeu bullir 2o -25 minuts i serviu ben calent. Opcionalment podeu afegir un ou per persona cinc minuts abans d’apagar el foc.

Plants for a futur

pffSabies que la decocció de l’arrel de la malva s’usa com un substitut de clara d’ou per fer merenga?

Us presento a aquesta setmana una web, Plants For A Future, que m´ha semblat especialment interessant i útil en la que podreu descobrir usos insospitats de moltes plantes.

Plants For A Future és  un centre de recursos i informació de plantes comestibles i altres d’utilitats

Plantes pel Futur (PFAF) és una ONG originalment creada per donar suport al treball de Ken i Addy Fern al seu lloc experimental a Cornwall, on van portar a terme la investigació i recollir informació sobre plantes comestibles i eines adequades per al seu cultiu a l’aire lliure en un clima temperat.

Amb el temps es van plantar 1.500 espècies de plantes comestibles a “The Field” a Cornwall, el que constituia la seva base des de 1989. Fa més de deu anys, Ken va començar a compilar una base de dades, que actualment consta d’aproximadament 7.000 espècies de plantes.

El web inclou molta informació però la part més útil i interessant és potser la base de dades. Permet la cerca de més de 7.000 plantes comestibles i medicinals segons diferents criteris de cerca, incloent : noms comuns i llatins, la paraula clau, la família, l’hàbitat i l’ús (medicinal , comestible o un altre).

Es pot fer una recerca més detallada usant la secció de recerca Propietats . Això permet buscar un número de característiques de la planta alhora. Per exemple, pot ser que vulgueu buscar una planta que necessita un sòl sorrenc , entre 1 mi 5 m d’alçada i que li agrada l’ombra. La recerca de base de dades trobareu plantes que tenen aquestes 3 característiques.

La secció Usos de les Plantes  ofereix una àmplia varietat d’usos de plantes, incloent les seves qualitats medicinals i comestibles, així com altres usos, per exemple, materials de construcció, tints, … En molts casos, aquesta informació es recolza en la base de dades amb enllaços directes a les plantes corresponents.

També es pot trobar una secció  Top 20 plants que inclou algunes de les plantes favorites que ens semblen  que mereixen un article per a ells sols, per exemple, Allium, Cornus i Viola. Una altra secció està dedicada a les Top Medicinal Plants.

Pàgines addicionals inclouen Woodland Jardineria , Vegetariana Organics , Plantes perennes , i Habitats.

El web està en anglés però inclou una part traduida al castellà amb aquestes seccions:

Com a curiositat i exemple de la molta informació que podreu trobar a la web destaquem aquest  link en el que trobareu 225 substituts del cafè o aquest en el que trobareu 17 possibles substituts de la sal.

Felicitem els autors i us recomanem l’afegiu Plants For A Future a la vostra llista de llocs favorits.

Quins aliments hem de comprar? La transició alimentària

supermercadoL’oferta d’aliments que tenim al nostre abast durant tot l’any és, en l’actualitat, amplíssima. Podem trobar tant productes locals com productes d’orígens exòtics, de temporada i de fora de temporada. Frescos, congelats, precongelats, envasats al buit, precuinats, cuinats, … i tot amb els més diversos formats, tamanys i colors. En realitat, però, la llista de productes que necessitem comprar és molt reduida si som capaços de mantenir un hort i un corral cosa que a Argelaguer podem plantejar-nos fer amb relativa facilitat.

He demanat a l’Isha que reflexiones sobre aquest tema i aquest és el resultat. Gràcies Isha.

No m’és fàcil imaginar-me un món sense petroli, o que escassegi de tal manera que se’ns faci molt difícil el desplaçament d’un lloc a un altre tal com fem ara. I encara més si penso que la majoria de les coses que comprem arriben a casa nostra havent passat com a mínim per un vehicle, el combustible del qual és un derivat del petroli.

Durant molt de temps he cregut que l’evolució de la història anava molt a poc a poc, tant que semblava que tot havia de ser sempre de la mateixa manera. Que l’època medieval va succeir en el temps de l’antigor. La única cosa que he vist evolucionar molt i molt de pressa és la tècnica, els aparells electrònics o els electrodomèstics aviat resulten obsolets. He tingut la percepció durant molts anys que “l’estatus quo” havia de mantenir-se tota la vida. La política democràtica, la vida laboral on la majoria de gent teníem una feina que ens permetia sentir-nos amb la llibertat de fer vacances, de gastar en una societat on el consum és habitual i, és més, “és bo per a l’economia!”. Tota aquesta visió estàtica ja sabia que era tant sols una percepció, perquè sé que en menys de cent anys hem estat sotmesos a dues dictadures, a una curta república, una guerra civil, dues guerres mundials, moltes lluites socials…  Que si jo vaig poder votar quan em va arribar la majoria d’edat és perquè molts homes i dones van lluitar per fer-ho possible.

Per poder mirar amb una major perspectiva em fa falta aturar-me i observar des de una distancia major que l’habitual, i llavors és quan me n’adono que res no està, ni ha estat quiet, que la vida en sí mateixa és moviment constant. I l’època que ens esta tocant de viure és especialment moguda i crec que en poc temps encara serà molt més canviant.

Formar part del moviment de pobles i ciutats en transició és fer-nos conscients i paral·lelament preparar-nos per anar canviant hàbits que teníem assumits com a normals. Així doncs,  avui ens plantegem: Quins aliments poden ser imprescindibles a la nostra cuina? I d’aquests, quins ens podrem produir nosaltres mateixos i quins són els que haurem de comprar?

Evidentment, que si entrem ara a la cuina de cada casa d’Argelaguer i indaguem quins són els aliments imprescindibles, trobarem que d’una casa a una altre poden ser diversos i fins i tot contraposats. I que la majoria els hem de comprar, per no dir tots.

Tenint en compte que ja hem iniciat l’experiència d’un hort comunitari i que aquesta experiència pot evolucionar cap a fer-nos autosuficients respecte a les hortalisses de temporada,  també podríem pensar que ens podríem proveir d’un corral que ens abastís d’ous i carn per aquells que no poguessin prescindir-ne de la dieta.

La dieta més simple, més fàcil i  més respectuosa amb el medi ambient és la dieta vegana, és a dir, que inclou només aliments d’origen vegetal. La producció d’aliments d’origen vegetal té un cost energètic molt menor que la producció d’aliments d’origen animal. Una dieta vegana pot ser perfectament equilibrada.

Quan, a l’alimentació vegana, hi sumem el plus de prendre els aliments vius, i això vol dir que els processos d’elaboració a la cuina no superin els 42º de temperatura llavors aquesta dieta esdevé més nutritiva, saludable i energètica. De manera que menjant menys,  s’obté un rendiment molt més elevat i més sa comparat amb altres tipus de dietes.  Podeu trobar més informació sobre nutrició crudivegana aquí.

Podem tenir en compte també altres variants de dietes vegetarianes:

La ovolactovegetariana que inclou els ous i els làctics.

La macrobiòtica no utilitza ous i làctics, però si que inclou una mica de peix, algues i aliments fermentats.

Tenint en compte que la majoria de gent de les nostres contrades practica una dieta omnívora amb un alt consum de carn. Potser caldria començar-nos a plantejar també una transició alimentària. Un canvi radical en el tipus de dieta no es pot fer d’un dia per l’altre, cal anar implementant els nous hàbits alimentaris d’una forma progressiva i respectuosa amb el propi cos.

Partint d’una dieta bàsicament d’origen vegetal, amb la possible inclusió d’ous, derivats làctics i de carn o peix un cop a la setmana, torno doncs a la pregunta: Dels aliments imprescindibles, quins haurem de comprar?

Si mengem únicament aliments de temporada, preferentment del nostre hort; elaborem de forma casolana el pa, el formatge, els iogurts, les llets vegetals, la pasta. I en cas d’introduir a la dieta ous i carn que fossin del nostre corral, ens adonem que la llista d’aliments bàsics que haurem d’adquirir i garantir-ne el subministrament és molt reduïda:

  •             L’oli
  •             La sal
  •             Els cereals: blat, sègol, ordi, mill, civada, el fajol (en format gra i en format farina)
  •             L’arròs
  •             Les llegums

Altres aliments que haurem de comprar ocasionalment atès que de forma local no sempre serà possible disposar-ne, serien:

  •             La fruita de temporada i d’origen local que no tinguem a l’abast
  •             Fruits secs
  •             Llavors
  •             Peix
  •             Algues
  •             Llet (?)
  •             Mel, melassa o sucre

Veureu que hem posat molts cereals que probablement ara moltes persones no en prenen, però per fer una dieta vegana equilibrada és bo que hi hagi una varietat d’aliments  i especialment de cereals. Hem inclòs el fajol que es conrea tradicionalment a la Garrotxa i que es molt nutritiu. En termes botànics, no és pròpiament un cereal, però es cuina com si ho fos. Vegeu: http://www.etselquemenges.cat/rebost/el-fajol

Aquesta llista alguns la podríem encara restringir més, d’altres la trobareu insuficient. Evidentment tot és relatiu i depèn molt de la capacitat d’adaptació que tinguem a una nova situació.  Tot plegat ens convida a la reflexió  i perquè no, a iniciar avui mateix una transició alimentaria.

Isha LLobet

 

L’hort de la il·lusió

hortaentpreparantterra
El diumenge 9 de març de 2014 serà, sens dubte, un dia important per AenT. Aquest diumenge vam iniciar el treball en el que ha de ser el primer hort d’AenT. Un hort que treballarem de forma conjunta 16 famílies d’Argelaguer i que ens ha estat cedit per un particular.

Moltes ganes de treballar, bon humor, un dia preciós i molta il·lusió per iniciar les tasques de neteja i preparació del terreny.

L’hort té uns 500 m2 i es divideix en tres grans parcel·les. Ens vam repartir la feina i al final del matí ja teníem el terreny desbrossat i amb una primera passada de motocultor feta. Vam poder netejar la canal per on arribarà l’aigua i vam fer una petita tanca en un costat de l’hort.

Un dinar compartit al final va servir per relaxar-nos i parlar sobre les properes tasques a fer.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotos Julián M.

Trobada per a la creació d’horts comunitaris a Argelaguer

nens
La tarda del dissabte 25 de gener ens vam trobar al Casal una colla de veïns interessats a crear uns horts comunitaris a Argelaguer inspirats en les idees de  l’American Community Gardening Association i de Transition network

Es tractava de fer la presentació de la proposta consensuada en lassemblea d’AenT del matí  i constituir un grup de persones que desenvolupin i implantin el projecte.

La presentació, a la que vam assistir unes 20 persones, va començar amb la projecció d’un vídeo de la xerrada de Ron Finley, un veí que planta horts a South Central Los

ronfinley

Angeles en terrenys abandonats, espais públics i al llarg de les voreres. Ho fan – ell i el seu grup – per  diversió, per la bellesa i per oferir alguna alternativa al menjar ràpid que molts dels seus veïns estan consumint i que perjudica la seva salut (veure vídeo).

A continuació, vam fer la presentació de la proposta. Com sabeu Argelaguer en transició és un col·lectiu que reflexiona i es prepara per a un món que es preveu  sense creixement econòmic, ni energia barata i abundant, ni plena ocupació. Així, la preocupació per garantir el subministrament d’aliments a la població en un entorn com el que preveiem és una prioritat. La col·laboració i l’ajuda mútua serà imprescindible i els horts comunitaris són una bona eina per avançar en aquest camí.

Un primer pas ha estat definir els objectius d’aquests horts a l’assemblea i a la reunió de la tarda. Són els  següents:

  • Construir comunitat mitjançant la creació i la millora d’horts comunitaris i ecològics.
  • Millorar la qualitat de vida dels veïns d’Argelaguer proporcionant-los un espai de trobada i ajuda mútua.
  • Estimular la interacció social, el foment de l’autosuficiència i de la resiliència i l’embelliment del nostre entorn.
  • Promoure la producció d’aliments nutritius.
  • Contribuir a la reducció dels pressupostos familiars d’aliments.
  • Evitar el malbaratament de recursos.

respostaajuntamentSeguidament, vam analitzar la proposta que sobre aquest tema fa l’Ajuntament d’Argelaguer. En la carta rebuda aquest dijous, en resposta a la instància que vam presentar 40 veïns l’octubre passat, podem veure la proposta que es fa des de l’Ajuntament:

  1. Convocatòria a totes les persones interessades en un hort perquè ho sol·licitin a l’Ajuntament.
  2. Reunió amb els interessats per tractar la normativa.
  3. Demanar a les persones que disposin d’un hort i no l’utilitzin si volen oferir-lo.

Al mateix temps, l’Ajuntament està  habilitant un espai al costat de la riera entre la carretera i l’autovia.hortajuntament

Considerem que aquesta és una bona proposta de l’Ajuntament i segueix el que han fet altres ajuntaments del nostre entorn.

Les iniciatives pobles en transició consideren però que el paper de l’administració ha de ser d’acompanyar i facilitar la implementació i desenvolupament dels  projectes, assistir i participar en les reunions de treball que es facin i fer un seguiment dels projectes que es desenvolupin, plantejament en què coincideix AenT.

Així es va acordar que quan es faci, des de l’Ajuntament, la convocatòria a totes les persones interessades en un hort presentar-nos com a col·lectiu i demanar la delegació de la gestió i desenvolupament  de la part que com a grup de persones interessades membres del col·lectiu’AenT se’ns pugui assignar de l’espai que finalment es destini a horts públics.

Seguidament vam definir el que considerem són els passos a seguir:

1. Crear un grup emprenedor.
2. Identificar els recursos disponibles.
3. Triar un lloc.
4. Preparar el lloc escollit.
5. Organitzar l’hort.
6. Definir un espai pels nens.
7. Determinar les normes i redactar-les.
Finalment, es va constituir un grup de 10 veïns i veïnes per crear aquests horts comunitaris a Argelaguer amb els objectius definits. Tothom que vulgui afegir-se pot fer-ho en qualsevol moment contactant amb AenT.
.
Pròxima reunió del grup horts el 22 de febrer a les 18h a 20h al Casal. Tothom hi és convidat.
.
Podeu veure aquí la presentació que es va fer dissabte.
.
hortscomunitarisaent

Compartir el que cuinem

compartir menjarEls promotors del web www.consumocolaborativo.com diuen que compartir ha passat de ser quelcom de pobres a ser una cosa de llestos.

En aquest blog ja us hem parlat de diferents iniciatives per compartir i AeT ja té en funcionament alguna d’aquestes iniciatives.

Avui us presentem dues iniciatives més que complementen una  que, en una entrada anterior, ja us vam explicar per compartir el que estàs cuinant i que nosaltres hem adaptat amb el nom COMPARTIR TECA.

La primera d’aquestes iniciatives és Comparto Plato.

Comparto Plato és una plataforma en línia per facilitar la trobada i l’intercanvi entre la gent a la qual li agrada el bon menjar. A través d’aquesta plataforma pots compartir els teus menjars amb la gent del teu barri o poble. O, si la cuina no és el teu però menjar sí que ho és, pots veure què ofereixen els teus veïns.

Marieke Hart y Jan Thij Bakker, van fundar  Compartoplato el març de 2012 a Holanda. Expliquen la seva història així: “Des del nostre jardí , solíem olorar el que la nostra veïna estava cuinant. Estàvem intrigats per l’olor que venia de la seva cuina, teníem curiositat pel que cuinava i per saber qui era. Així que ens vam atrevir a demanar-li si podíem tastar el seu menjar un dia i a ella li va encantar la idea. Aquell mateix cap de setmana vam passar per casa seva amb alguns euros i vam tornar amb tres deliciosos plats de sopa de carbassa. Així ens vam adonar que compartir menjar era una molt bona manera de conèixer els teus veïns. Altres veïns també van començar a participar. Tots estaven entusiasmats així que vam decidir intentar-ho i construir una plataforma en línia que permetés a tots a Holanda compartir menjar amb els veïns. Així és com va començar Compartoplato”.

Com funciona?

Per una banda, el comensal. En registrar-te en el lloc web, reps automàticament un correo electrònic amb tots els àpats del teu veïnat. O, si ho compartoplatoprefereixes, pots buscar a la pàgina web per veure quins menjars s’ofereixen prop de casa teva.

Si veus alguna cosa que t’agrada fas clic a “demanar ” per encarregar el menjar seleccionat i la teva comanda serà enviada per correu electrònic al cuiner.

Quan el cuiner accepta la teva comanda, reps un segon e – mail amb la confirmació i la informació de contacte. El preu i l’hora de recollida ja les hauràs vist en el lloc web, però s’esmenten en el correu electrònic també.

Per l’altra, el cuiner.  Una vegada que ofereixes un apat a Comparto Plato, apareixes com a “cuiner ” en el lloc web. Quan el plat està a la web, els altres membres del barri o poble reben un correu electrònic amb la descripció del plat. Aquests poden fer clic a l’enllaç al teu plat i encarregar-lo. Llavors rebràs un correu electrònic perquè acceptis o rebutgis la comanda. Quan acceptis rebràs un correu electrònic amb la informació del comensal. Els e-comensals et diran a quina hora volen recollir el plat, així que sabràs de quin temps disposes per comprar els ingredients i a quina hora vindran.

La segona iniciativa que us presentem és LeftoverSwap

LeftoverSwap és una aplicació per iPhone i iPad que aviat estarà disponible per a Android i a la web.

La idea que promou aquesta iniciativa d’Ian Newman i Bryan Summersett (USA) és la de compartir les restes de menjar podent pujar una foto del que no ens menjarem i oferir-lo als veïns. El producte estrella que s’ofereix és la pizza però també molt usuaris pugen llaunes i altres aliments que van comprar i que no utilitzaran.

L’objectiu principal  és ajudar a les persones a estalviar una mica en el pressupost mensual. Més enllà de això, es busca cridar l’atenció sobre les grans mides de les racions i ajudar a les persones a trobar una mica de menjar addicional barata si ho necessiten.

leftoverswap

Com funciona?

Per compartir el menjar, n’hi ha prou amb fer-li una foto i publicar-la, col·locant una agulla en el mapa en el qual se situa la persona que vol donar aquests aliments que li sobren perquè uns altres puguin trobar-la. En el cas de voler recollir aquest menjar, l’usuari pot navegar a través de les  banderoles d’ubicació de les sobres i, si està interessat, contactar amb la persona que ho ha publicat a través de la plataforma de missatgeria de la mateixa aplicació per fixar la cita per a l’intercanvi de menjar.

Com veieu dos excel·lents iniciatives per compartir, reduir el malbaratament d’aliments i promoure la resiliència que amb una mica d’imaginació podríem adoptar a Argelaguer.