Test de velocitat de la transició

Resultat d'imatges de testSimplificar és una forma excel·lent d’iniciar la transició. Per això, aprofitant el treball de Trainer el Camí de la simplicitat que hem traduït al català en aquest blog les darreres setmanes, ens hem atrevit a elaborar un test que t’ajudi a veure en quin punt de la transició et trobes i, a la vegada, et serveixi de guia per aprofundir en el camí de la transició.

Seguint les categories de Trainer hem seleccionat 40 accions que ens han semblat especialment rellevants. Per completar el test cal que indiquis per cada una de les accions que hem inclòs si és una acció que necessites millorar, si és una acció en la qual ja has començat a progressar o si ja és una acció que tens integrada en el teu sistema de vida.

Segons sigui la teva resposta per cada acció obtindràs 0 punts, 1 punt o 2 punts havent de sumar al final el total de punts obtinguts.

El total de punts et donarà una idea de quina etapa del procés de canvi o del despertar et trobes. Seguint un text de  i  organitzadores dels Cercles de Resiliència sobre el despertar distingirem cinc etapes:

  1. Negació.
    La primera vegada que escoltem la  idea de la realitat canviant  i el seu impacte potencial en l’economia nacional i en la nostra vida quotidiana, la majoria de la gent comença negant.
  2. Semi-consciència.
    Tot el que està succeint al nostre entorn (a la nostra economia i forma de vida)  fa que creixi l’evidència i podem començar a sentir una vaga sensació d’ansietat.
  3. Plena consciència
    En algun moment podem sentir que alguna cosa  es trenca i prendre plena consiciència de la inevitabilitat i la gravetat de les conseqüències de la situació actual.
  4. Punt de no retorn
    Un cop despertat, sobretot perquè els canvis econòmics i del medi ambient s’intensifiquen, entenem que no hi ha marxa enrere.
  5. Acció.
    En aquesta darrera etapa acceptem els límits de la nostra manca de poder en general i també trobem els paràmetres del poder que tenim en aquesta nova situació estranya. En aquest punt, la nostra curiositat i la creativitat es desenvolupa i podem començar a seguir els nostres instints naturals per trobar el que és factible i gratificant per salvaguardar-nos a nosaltres mateixos, les nostres famílies, les nostres comunitats i el planeta.

Per altra banda, podràs veure clarament quins aspectes o accions cal millorar el que t’ajudarà a avançar en el camí de la transició.

T’animo a completar el test i a comentar el resultat.

TEST DE LA TRANSICIÓ
NECESSITO
MILLORAR
PROGRESSO
ADEQUADAMENT 
ÍTEM INTEGRAT
0 punts 1 punt 2 punts
ATENCIÓ I ACTITUD
Estàs realment a punt per fer les coses diferents?
Saps quan és suficient?
DINERS
Coneixes les teves finances amb detall?
Vius per sota de les teves possibilitats?
TREBALL I TEMPS
Has reduït la teva jornada de treball?
ALIMENTACIÓ
Compres localment?
Produeixes la major part del teu aliment?
Has reduït el teu consum de carn, làctics i peix?
TRANSPORT
Et desplaces a peu o en bicicleta en els desplaçaments curts?
Utilitzes el transport públic sempre que és possible?
Utilitzes el cotxe únicament quan no hi ha alternativa?
Has renunciat a  viatjar en avió?
HABITATGE
Vius en un habitatge modest?
Vius a prop d’on treballes?
ENERGIA
Compres energia “verda”?
Produeixes la teva energia?
Són els teus electrodomèstics eficients?
Utilitzes sistemes d’il·luminació de baix consum?
Tens contractat un sistema de tarifa nocturna?
És adequada la potència que tens contractada?
Tens un sistema solar per escalfar aigua?
ROBA
Vesteixes de forma senzilla?
Compres roba de segona mà?
Saps reparar la teva roba?
COSES
Tens moltes coses innecessàries o que no utilitzes?
Tens en compte l’origen i la  forma que es fabriquen les coses que compres?
AIGUA
Disposes de dipòsits per reduir la teva dependència de la xarxa?
Disposes d’un sistema de recollida d’aigües grises?
Utilitzes algun sistema per reduir el teu consum d’aigua?
Fas un ús conscient dels electrodomèstics que utilitzen aigua?
DEIXALLES
Rebutjes, redueixes, reutilitzes i recicles?
Evites els envasos de plàstic?
Utilitzes bosses de roba?
TECNOLOGIA APROPIADA
La tecnologia que utilitzes contribueix positivament a la teva vida?
Utilitzes la tecnologia més simple possible?
OCI
Les teves activitats d’oci impliquen sempre una despesa?
Fas un ús conscient de la televisió i d’internet?
COMUNITAT
Comparteixes les teves coses?
Comparteixes les teves habilitats?
Participes activament en un grup de transició?
Resultats:
Negació 0-16 punts
Semi-consciència 17-32 punts
Plena consciència 33-48 punts
Punt de no retorn 49-64 punts
Acció o En transició > 64 punts

Assemblea AenT desembre 2015

logo aent

El passat dissabte 19 de desembre de 2015 vam celebrar la darrera assemblea AenT d’enguany. Vam tractar els següents temes:

Taller d’aquarel·les

  • Se n’han fet dues sessions i està anant molt bé.
  • La propera setmana es farà dimarts.
  • Cada setmana es decideix quan es farà la propera setmana.
  • Està obert a tothom, encara que no sigui d’AenT, però cal confirmar disponibilitat de places amb l’Ester Jaume.

Fireta de Nadal

  • Estem contents de com va anar, tot i que no es van fer grans vendes, tot i que va ser pensada com a una activitat comercial, sinó més com per un altre dia per compartir.
  • Va fer bon dia, van venir unes 80 persones i l’arròs estava molt bo.
  • Hi va haver poca gent de fora, segurament perquè vam fer poca difusió. Per tant, de cara al proper any, si la tornem a fer, podríem repartir-nos específicament la distribució de cartells.

Local d’Entitats de l’Ajuntament

  • Ens hi apuntem i farem aquesta primera actuació de treure mobles, pintar, etc.
  • La Núria Fluvià serà la interlocutora amb l’AAVV i l’ajuntament.
  • Demanarem la clau, que la tindrà en Joan Tarrades.
  • Demanarem que l’ajuntament s’encarregui de la neteja setmanal.

Curs Societats Postpetroli: eines per afrontar el pic del petroli…

  • S’ha presentat una proposta per fer un curs a l’EPSI – UAB que ha estat validada.
  • Prepararem ara una proposta detallada per fer un curs de 24h a la primavera.
  • Si té èxit, podrem preparar un curs de més durada per més endavant.

Excursions

  • A la darrera excursió vam comptar amb la participació d’una colla de l’Empordà. Si els convidem, tornaran a venir.
  • La propera excursió serà el dissabte 2 de gener de 2016, a conèixer el projecte Can Amat i anirem fins els Salt del Sallent. Sortida a les 9h del Casal d’Argelaguer

Farmàcia viva

 

  • Es parla de les diverses activitats.
  • Reunions a la Sala de Cultura.
  • Rutes-visites a gent sàvia.
  • Contacte amb l’Ajuntament per proposar les plantes del jardí del voltant de l’església.
  • Visita a Susqueda, on van ensenyar a fer el més bàsic (pel que no cal alambí)
  • Ruta amb Flora Catalana de Banyoles.
  • Qui vulgui estar informat, que s’apunti a la llista corresponent.

Reglament de participació ciutadana Ajuntament d’Argelaguer

  • No hi ha novetats.
  • La següent reunió és l’11 de gener del 2016.

Traducció Guia pel decreixement

 

  • Per Reis tindrem la revisió final del text
  • Eulàlia M s’ofereix per fer la maquetació amb suport de disseny gràfic.
  • Cal pensar en si busquem editorial o fem autoedició. En Paco R consultarà algunes editorials.
  • La Núria F exposa adaptacions d’estil que han aplicat amb la Mercè.

Xerrada a l’Ateneu Barcelonès.

  • Paco R informa de que l’’han convidat a l’Ateneu Barcelonès per parlar d’AenT, a la tertúlia… hi convida a en Miquel T. És agradable i estan molt interessats. No hi ha data, encara, es convoca de trimestre en trimestre. En Miquel accepta

Propera assemblea 16 de gener de 2016, provarem a la tarda 16h.

La transició com a innovació

Els dies 28 i 29 d’agost es va celebrar a Argelaguer una  consulta popular  organitzada per l’ajuntament en la que es demanava als veïns majors de 16 anys  es posicionessin sobre la construcció d’un nou aparcament. En aquesta consulta AenT defensava la no execució del projecte per entendre que era un projecte contrari a les idees que defensem.

Si veiem el que planteja el moviment pobles en transició com una idea innovadora , llavors l’anomenada Teoria de Difusió d’Innovacions de Rogers ens pot ajudar a entendre el moment actual d’acceptació de les idees que defensem i la previsible evolució de la seva acceptació en la nostra comunitat.

La Teoria de Difusió d’Innovacions  és una teoria sociològica que pretén explicar com, per què i a quina velocitat es mouen les noves idees i tecnologies a través de les diverses cultures. La teoria va ser molt popular gràcies al text escrit per Everett Rogers (1962), Diffusion of Innovations.

El principal element d’aquesta teoria és la innovació, que és definida per Rogers com “una idea, pràctica o objecte que és percebut per un individu com a nou”. D’aquesta manera si un individu percep la idea com a nova, dins d’aquesta teoria aquesta idea és una innovació.

La Teoria de Difusió d’Innovacions  distingeix entre els individus que accepten les innovacions en els primers instants de la seva emissió i aquells que ho fan en etapes posteriors. En aquest sentit, s’estableixen cinc categories d’adoptants en funció del temps que requereixen els individus per adoptar una innovació. Les categories d’adoptants són: innovadors (2,5% de la població), usuaris primerencs (13,5%), primera majoria (34%), majoria tardana (34%) i els més endarrerits (16%) – veure gràfica-.

El temps (línea horitzontal en la gràfica) és un altre element a tenir en compte en la teoria. La velocitat amb la qual una innovació és acceptada en un sistema social és un índex de la seva acceptabilitat en aquesta societat. La velocitat d’adopció d’una innovació depèn igualment del sistema social, diferents sistemes socials posseeixen diverses velocitats d’adopció per a una mateixa innovació.

Si llegim el resultat de la consulta popular celebrada com el grau d’acceptació de les idees que defensa AenT entre la població d’Argelaguer, podem interpretar que les idees que defensem es troben a Argelaguer en un punt d’acceptació que supera clarament el grup d’innovadors i que inclou ja el grup de primers seguidors segons la classificació de Rogers. Estaríem parlant d’un grup proper ja al 16% de la població d’Argelaguer.

En una societat com la nostra acostumada al creixement continuat i tecnoptimista, insolidària i egoista, haver superat clarament el grup d’innovadors i tenir ja un destacat grup de primers seguidors dels nostres plantejaments que són radicalment  oposats al pensament dominant, ha de ser i és motiu de satisfacció per tots els que estem a AenT.

Que una idea innovadora sigui acceptada i adoptada per un número cada vegada més gran de persones depèn, en primera instància, que la idea sigui coneguda. Des d’AenT seguirem treballant per fer que les idees de canvi que defensem siguin conegudes, acceptades i implementades progressivament per una majoria de veïns a Argelaguer. El problema és, al nostre entendre, que ja fem tard per evitar les greus conseqüències de no canviar i justos de temps per poder-les alleugerir.

 

Sobre els diners

dineroSorprèn el poc que sabem d’un producte del quan depenem per gairebé tot i del que en aquest blog hem parlat moltes vegades: el petroli. Què és?, d’on surt?, qui el controla?, quin cost humà, social i ambiental té la seva extracció i producció?, …

Però no deixa de sorprendre tampoc el gran desconeixement de la majoria de nosaltres d’un altre producte del qual també depenem tan o més que del petroli: els diners. Què són?, com es creen?, qui els controla?, …

Michael Linton ens diu que els diners convencionals es caracteritzen per:

  • La seva capacitat de moviment, els diners es mouen per arreu i es poden utilitzar en qualsevol lloc.
  • Són escàssos i limitats, el que fa que tingui  valor.
  • El creen “ells”, ni tu ni jo. El creen les autoritats monetàries i, més en concret, els bancs en prestar-lo. Els diners, paradoxalment, no es presten perquè existeixen sinó que existeixen perquè es presten. Els diners són deute.

Si una de les formes més eficients d’avançar en el que hem anomenat la transició consisteix a reduir el nostre consum energètic i la nostra dependència dels combustibles fòssils. Sens dubte, una altra mesura important serà reduir la nostra dependència dels diners convencionals.

Com sabem, diu Michael Linton, els diners ens arriben mitjançant el que ingressem pel nostre treball remunerat, pel que podem vendre o del rendiment de possibles operacions en el mercat de valors i marxen amb el que gastem ja sigui per pagar el lloguer, l’alimentació, el transport, els impostos, …  Aquest sistema ens crea una absoluta dependència del flux de diners, una autèntica drogoaddicció que ens porta a què cada vegada necessitem més diners i a la incertesa de què els podem aconseguir. Una situació que molts coneixem i vivim quotidianament.

Hi ha diferents formes de reduir la dependència del diner convencional. Les més obvies són, com ja plantejàvem en el nostre taller d’economia domèstica, eliminar el deute i controlar la despesa. Altres iniciatives que ja em plantejat aquí i que ens ajudaran a reduir la nostra dependència del diner convencional són els bancs de temps, l’economia del regal, els sistemes d’intercanvi, o les monedes complementàries de les que ja us vam parlar en aquesta entrada i sobre les que avui volem aprofundir.

Les monedes complementàries també són diners però a diferencia dels diners convencionals tenen unes característiques que val la pena conèixer doncs, entre altres avantatges, ens ajuden a limitar la nostra dependència del diner convencional. Vegem-ho, les  monedes complementàries:

  1.  es mouen com els diners convencionals, sinó no servirien, però ho fan DINS una comunitat de forma restrictiva. No es mouen per qualsevol lloc, no marxen, circulen només per la comunitat que l’accepta.  
  2. el diner convencional és escàs, la moneda complementaria és suficient, existeix la moneda que necessitem per fer les coses que fem.
  3. no ve de fora, de forces que no controlem, no ve d’ells. La creem nosaltres, les persones de la comunitat on s’utilitza.

Com diu Michael Linton, que els diners no marxin i es quedin a la comunitat és una bona idea. La qüestió és com fer-ho. Com hem vist no es pot fer amb els diners convencionals doncs una de les seves característiques principals es que se’n van. Cal doncs un canvi radical.

Quan gastem utilitzant una moneda complementària, els diners van a una altra persona de la xarxa. Quan el meu saldo baixa, puja el d’una altra persona de la comunitat. Es com respirar, diu Linton, simple i directe. En lloc de gastar i veure com els diners marxen, amb la moneda complementària els diners no marxen sinó que circulen per la xarxa creant ocupació i riquesa local doncs el sistema  exigeix que tothom participi oferint serveis i productes augmentant així la resiliència de la comunitat.

Per altra banda, cal fer esment, de que les xarxes de moneda complementària són autogestionades. No hi ha una direcció, ni una jerarquia, ni estructures de control, és la mateixa gent de la comunitat qui gestiona el funcionament de la moneda.

Una altra característica de les monedes complementàries és la seva multiplicitat. Com diu Michael Linton, si una moneda local és bona perquè no dues o tres o quatre. Així com hi han diverses habitacions en una casa, diferents programes en un ordinador o moltes eines en una caixa, perquè no tenir moltes monedes en la nostra cartera? Les persones no pertanyen a un sol grup, a una sola comunitat. Cada grup, cada comunitat a la que pertany una persona pot tenir la seva moneda. Si és pot crear una moneda, també se’n poden crear altres i moltes és millor que una.

Per acabar aquesta entrada un aclariment, les monedes complementàries no pretenen monetaritzar espais que ja funcionen sense els diners convencionals com el regal o l’intercanvi directe sinó ser una eina per fer més rics i àgils els intercanvis i promoure l’economia local i de proximitat potenciant la capacitat de les persones per aportar coses que altres persones del seu entorn proper necessiten.

llierca6bnEn una propera entrada us explicarem el funcionament d’una moneda complementària i us proposarem la creació d’una moneda d’aquest tipus en el nostre entorn que podria anomenar-se el Llierca, que us sembla?

 

Excursió a Coll Pregon (1.535 m)

La retirada 04Cada mes de febrer AenT organitza una excursió en record dels exiliats de la guerra civil coincidint amb l’aniversari de la retirada. Amb aquest nom amb  es coneix a Catalunya l’èxode republicà, és a dir, l’emigració majoritàriament a peu de militars i famílies senceres cap a l’altra banda dels Pirineus a partir de l’hivern de 1939, després de que Barcelona caigué en mans dels franquistes el 26 de gener, i a la gestió que d’aquesta va fer l’Estat Francès. Bàsicament, la gestió de l’Administració fran­cesa va consistir a internar molts dels exiliats a precaris camps de concentració francesos que no reunien les mínimes condici­ons d’habitabilitat i salubritat.

Per rememorar aquells fets vam  refer un dels camins que van seguir molts d’aquells exiliats, en concret, el que des d’Espinavell puja fins el punt fronterer de coll Pregon. A l’igual que aquell febrer del 39 aquest dissabte vam trobar neu, fred i boira el que ens va permetre reviure les dures condicions d’aquell exili.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El problema de la potència

Global-oil-productionEn física la potència és la quantitat de treball efectuat per unitat de temps.

Quan parlem de Peak Oil ho associem moltes vegades a l’esgotament del petroli i, d’aquí, que sorgeixin veus – cada vegada menys – negant la seva realitat i assegurant que encara hi ha petroli  per a moltes dècades. De fet, en part, aquesta afirmació es certa doncs es creu que fins ara hem consumit aproximadament el 50% del petroli existent i per tant es cert que encara hi ha molt petroli en el subsòl de la Terra. També és cert però que quan es fa aquesta afirmació no sempre es distingeix entre recursos i reserves, ni entre reserves provades i provables ni, molt menys, es té en compte que no tot el petroli és igual.

Però el Peak Oil el que indica  és l’arribada del moment a partir del qual és inviable mantenir el ritme creixent d’extracció i producció de petroli i l’inici d’una reducció progressiva del mateix. És a dir, el Peak Oil el que ens indica és la impossibilitat d’augmentar la potència (que en física es defineix com treball per temps) d’extracció-producció mundial de petroli. En el nostre cas: extracció de barrils de petroli (treball) per dia (temps).

Per entendre-ho imaginem que tot el petroli del món es troba en un únic pou. Aquest és enorme en extensió i profunditat. Inicialment és relativament senzill extreure el petroli i mantenir un ritme creixent amb una infraestructura i una tecnologia poc sofisticada, ja que el petroli es troba molt a prop del punt d’extracció. Amb el temps la cosa es complica i per mantenir el ritme creixent d’extracció necessitem cada vegada més recursos i una tecnologia més sofisticada fins que arriba un moment en què, per molta inversió, innovacions tecnològiques que fem i recursos que hi esmercem ens és impossible mantenir i/o incrementar el ritme  – la potència – d’extracció de forma que sigui rendible econòmica i energèticament. Aquest moment és el que anomenem Peak Oil, es va produir  el 2005 i se va situar entorn dels 93 milions de barrils (mbd) /dia dels quals un 75% era petroli cru i la resta petroli no convencional o – millor dit – altres hidrocarburs líquids.

Els 5 més grans consumidors de petroli actualment són USA amb 18,5 mbd; Xina amb 10,3 mbd; Japó amb 4,7 mbd; Índia amb 3,6 mbd i Rússia amb 3,2 mbd el que equival a prop del 50% del consum mundial. Espanya consumeix entorn d’1,2 mbd i ha sofert una reducció del consum de prop del 25% des de 2008 i actualment el consum és equivalent al consum que tenia l’any 1996.

Havent assolit el límit de potència i sense més capacitat d’extracció-producció se´ns obre un període incert en què o els diferents països col·laboren en el repartiment d’un pastís cada vegada més petit – cosa poc probable – o ens enfrontem – com malauradament estem veient – a un període de lluites i enfrontaments a escala global que cada vegada serà més intens.

La nostra societat necessita per créixer i funcionar un augment constant del flux d’energia, com dèiem més potència cada any. Aquest requeriment és ja impossible de satisfer i per tant estem abocats a un inevitable canvi de paradigma. Hem d’aprendre a viure en una societat sense creixement econòmic perpetuo i assumir les conseqüències que això implica però malauradament se segueix apostant pel creixement com a sortida a l’actual “crisi”.

Que passeu una bona setmana.

Assemblea AenT Gener 2015

El passat dissabte vam celebrar la primera assemblea d’enguany. En aquesta vam repassar les properes activitats programades. En primer lloc però vam agrair a la Mariona V. la seva assistència a la trobada estatal de pobles en transició celebrada el passat novembre a Barcelona i que ens hagi fet un resum que publicarem aquí aviat.

La primera activitat que farem enguany serà participar el dissabte vinent en els actes organitzats per Hora de Joglar per promoure el seu nou disc. Els actes començaran a les 9:30 amb una caminada pels voltants d’Argelaguer i seguiran amb una arrosset, jocs de cucanya, concert a càrrec de Kilombo i Vianda i, per acabar, una Jam session. El preu són 10,00 euros i cal apuntar-se a horadejoglar@gmail.com. Els actes es faran al pavelló i, cas de pluja, al Casal.

Com comença a ser ja tradició a AenT, el primer dissabte de febrer farem una sortida per rememorar un dels més coneguts camins de la retirada. Anirem d’Espinavell a Coll Pregon, un recorregut que rememora el camí emprat per molts homes i dones que al final de la Guerra Civil, a partir de febrer de 1939 (Barcelona va caure en mans nacionals a finals de gener), van fugir a França dels horrors, la repressió i les persecucions del règim franquista. Sortirem a les 9h del Casal.

Acordem celebrar el 21 de març  la segona edició de la Fira del Donar coincidint amb la celebració de 3r aniversari d’AenT. En l’assemblea de febrer concretarem els detalls.

Per últim acordem també convocar una trobada per analitzar quines propostes i iniciatives considerem haurien d’incorporar les candidatures que es presentin a Argelaguer a les pròximes eleccions municipals que s’ha de celebrar el 25 de maig. Farem aquesta trobada el dissabte 21 de febrer a les 18 h al Casal d’Argelaguer.

Per últim, repassem les activitats que caldria fer a l’hort comunitari i acordem que la setmana que ve prepararem el terreny i encarregarem un viatge de fems.