La Medicina Tradicional Xinesa: “Una eina davant la fallida de la salut Pública”

IMG_20141122_182921

Dissabte passat l’Eli Robles, acupuntora del Centre Saüc de Banyoles, ens va fer una xerrada molt interessant en la que ens va exposar els principis de la medicina tradicional xinesa. Agraïm a l’Eli s’hagi ofert a fer-nos a aquesta conferència i us deixem amb el resum que ella mateixa ens ha preparat.

La Medicina Tradicional Xinesa:  “Una eina davant la fallida de la salut Pública”
Argelaguer, 22 de novembre de 2014

En aquesta xerrada he volgut exposar que el sistema de salut vigent serà inviable si la situació social i econòmica es manté en el temps, I que enfront de la fallida del sistema públic de salut una bona opció seria conèixer una diferent visió de la salut i la malaltia per exemple la de la Medicina Tradicional Xinesa.

Les característiques que la fan més viable són:

  • PERSONALITZA en els diagnòstics i tractaments en comptes de fer servir protocols de tractament.
  • IMPLICA L’INDIVIDU EN EL PROCÉS PATOLÒGIC al contrari de l’actitud paternalista, en què el pacient es desentén de la seva malaltia i es posa totalment en mans del sistema.
  • El cost es MOLT BARAT en comparació amb el cost elevat dels tractaments amb fàrmacs i/o cirurgia.

Introdueixo alguns conceptes bàsics de la visió oriental per què la gent vegi que, una vegada identificats els conceptes principals res no s’allunya del sentit  comú més bàsic.

Nocions bàsiques per comprendre les Medicines Orientals:

  1. L’Home/dona, integrat en el COSMOS: connectat amb el cel i amb la terra i en constant intercanvi energètic.
  2. El QI o ENERGIA, que es podria traduir com “Energia Vital” o Força Motriu”.
  1. El YIN i el YANG. Són les dues polaritats del QI I estan en contínua transformació. Aquesta idea és paral·lel al concepte occidental de matèria i energia.

Principals objectius de la Medicina Tradicional Xinesa:

Mantenir el flux d’energia (QI), en moviment harmònic i, a través de l’observació del pacient discernir on hi ha excés, deficiència o bloqueig d’aquest yin i Yang, restablir-ne el bon funcionament i/o millorar-ne la qualitat.

Com?

Alimentació:

  • Basada en aliments d’energia neutra. Que són els cereals i els vegetals (totes les verdures i llegums). També peix, carns blanques i ous.
  • Disminuir les carns vermelles sucres i estimulants.
  • La forma de cocció i les espècies s’utilitzen per modificar l’energia pròpia dels aliments.

Respiració:

  • Meditació, Qi gong, respiració conscient.

Descans:

  • Dormir entre 7 i 9 hores, per tal de mantenir l’equilibri Yin-yang.

Equilibri emocional:

  • Les emocions portades a l’extrem són l’origen de molts i diferents desequilibris energètics.

Quin és el paper de l’acupuntor?

  1. Recull de la història clínica d’un malalt amb els símptomes actuals, antecedents familiars, fisiològics, patològics, etc.
  2. Observació objectiva: qualitat del pols, aspecte de la llengua, color de la pell … segons la informació obtinguda amb l’anamnesi i l’observació, es pot deduir la “situació energètica” del pacient, quin és l’origen del problema i quina és la seva possible evolució si no s’hi posa remei.
  3. Tractament amb acupuntura, mitjançant una tria de punts d’acupuntura, Millorar els símptomes, millorar el sistema energètic en general (la persona) per obtenir efectes duradors, i aportar al pacient comprensió del seu propi procés per tal que pugui fer els canvis vitals que calguin.

Com a idea principal el que vull transmetre és que des d’aquest punt de vista la salut està sempre i en tot moment a les nostres mans i que com amb la gestió dels recursos naturals, gestionar el nostre Qi de forma racional ens donarà una llarga i saludable vida.

Presentació utilitzada durant la xerrada (PDF)

confelirobles

 

 

Perquè les societats col·lapsen? El cas de la Illa de Pasqua

Isla_de_Pascua La Illa de Pasqua és el troç de terra habitable més remot del món. Xile és troba a 3.700 km i el petit grup d’illes de Pitcairn a 2.100 km. Pasqua amb una extensió de poc més de 160 km2, va ser colonitzada per polinesis aproximadament en el segle X i fins el segle XVIII quan van arribar els primers europeus els seus habitats van viure en un total aïllament.

Els pocs illencs que van arribar van prosperar durant els segles següents fins assolir una població d’uns 15-20.000 habitants (s. XIV).

Quan arribaren els europeus, els ocupants de l’illa eren però uns 2000 i la illa estava totalment desforestada. A banda trobaren centenars de les impressionants estatues que tots coneixem (moais) escampades per tota la illa i les no menys complexes plataformes on les erigien (ahu). Per organitzar el tallat, transport i aixacament dels moais i la construcció de les plataformes és evident que es requereix d’una població nombrosa i d’una societat complexa que visques en un entorn ric en recursos. Població, societat i recursos inexistents en el moment de l’arribada dels primers navegants europeus.

La història de la illa de Pasqua té moltes semblances amb la situació que viu avui la nostra societat i d’aquí l’interès en dedicar-li aquest post.

illadepasqua2La illa de Pasqua per la seva ubicació i orografia presenta diverses dificultats pel desenvolupament d’un assentament humà. És molt ventòs el que comporta problemes pel desenvolupament de l’agricultura, la pesca és relativament escassa comparada amb altres illes de la Polinesia. Plou relativament poc el que limita la disponibilitat d’aigua dolça.  No s’han trobat restes d’animals domèstics com porcs o gossos comuns en altres illes i sembla que únicament tenien pollastres el que confirmaria el seu aïllament.

La societat es dividia en 12 clans i cada un estava format per una èlit i la resta de la comunitat. Els recursos estaven repartits, si en el territori d’un clan hi havia la platja des d’on es sortia a pescar, una altra tenia la millor pedra per fer eines i en una altra estava la pedrera on es tallaven els moais. Ademés s’havia de creuar el territori de diferents clans per transportar els moais fins el lloc definitiu, etc el que obligava a col·laborar (al menys inicialment).

La construcció dels moais i ahus i el manteniment de la societat que hi vivia requeria d’una quantitat enorme de materia primera i energia que obtenien fonamentalment dels boscos que ocupaven gran part del territori. Els estudis realitzats demostren que fins l’arribada dels primers colons, Pasqua era una illa amb un bosc subtropical d’arbres alts ben desenvolupat. Arbres que varen servir per transportar i erigir els moais, construir embarcacions i trenar cordes, fabricar arpons, construir les grans canoes  necessaries per endinsar-se en la mar, obtenir llenya, construir vivendes,  …

Tots aquest usos del bosc que van fer els illencs des de la seva arribada varen implicar l’inici d’un llarg procés de desforestació que ja hauria d’assolir grans proporcions cap a 1400 i que finalitzà probablement a principis del segle XVI. La totalitat del bosc va desapareixer el que va suposar la impossibilitat de construir canoes, calentar-se a l’hivern, la pèrdua de sol fèrtil i de fulles i altres restes vegetals que servien per abonar els horts i, evidentment, de transportar i erigir moais.

La competència entre els clans per construir moais cada vegada més grans es transforma en competència pels pocs arbustos que anaven quedant. Fins i tot el costum d’incinerar els morts es feu inviable tenint que enterrar els morts.

La major part dels aliments del bosc desapareixeren i sense possibilitat de construir canoes la pesca de dofins i tonyines, base important de la alimentació dels habitants de Pasqua els primers segles, es va fer també impossible. Les aus terrestres desaparagueren també i les marines reduiren la seva població considerablement.

La fam, la guerra civil i, fins i tot, el canibalisme es feren present a l’illa a partir de 1400 i les estatues foren enderrocades. Així doncs, el col·lapse de la societat de Pasqua s’inicià ràpidament a partir del moment en que s’arribà al cim del número d’illencs, de la construcció d’estatues i de màxim impacte ambiental.

Cal preguntar-se què pensaven els habitants de l’illa de Pasqua quan tallaven els darrers arbres. Esperaven trobar una tecnologia que resolgués els problemes? Creien que trobarien un substitut a la preuada fusta? o esperaven trobar un bosc encara no descobert en algun racó de la petita illa?.

 Com diu Jared Diamond en el seu llibre Colapso d’on hem tret el material per redactar aquest post:

Els paral · lelismes entre l’illa de Pasqua i el món modern en el seu conjunt són esgarrifosament obvis. Gràcies a la globalització, al comerç internacional, als vols en avió i a internet, avui dia tots els països de la Terra comparteixen recursos i s’afecten mútuament, exactament igual com ho van fer la dotzena de clans de Pasqua. L’illa polinèsia de Pasqua estava tan aïllada en l’oceà Pacífic com la Terra ho està en l’espai. Quan els habitants de l’illa de Pasqua es van veure en dificultats no hi havia cap lloc on poguessin fugir ni a quí puguessin recórrer a la recerca d’ajuda; tampoc nosaltres, els moderns terrícoles, podem recórrer a cap altre lloc si s’aguditzen els nostres problemes. Aquestes són les raons per les quals la gent veu en l’esfondrament de la societat de l’illa de Pasqua una metàfora, el pitjor escenari possible, del que pot estar oferint-nos el futur.

És dificil no veure en el comportament dels habitants de Pasqua quan anaven a tallar les darreres branques per escalfar-se o els darrers arbres per fer canoes, el mateix comportament quan nosaltres fem betzina per fer funcionar els nostres cotxes, màquines  i calderes o quan seguim consumint quantitats ingents de plàstics. Com ells, poc a poc estem esgotant el recurs que permet mantenir la complexitat de la nostra societat i el seu creixement. Com ells, estem abocats al col·lapse i a la reducció de complexitat (i de població). Podem, com ells, fer-ho d’una forma desordenada, violenta i accelerada o de forma ordenada, pacífica i paulatina.

emaze

http://app.emaze.com/545531/perqu-les-societats-collapsenpptx#slidenum=1

 

Conferència sobre comunitats resilients

eraresilienciaEl dissabte passat i com estava programat Jordi Grané va impartir-nos una interessantíssima conferència sobre resiliència i comunitats resilients. 

Jordi Grané és llicenciat en Filosofia per l’UAB i Màster en Sociologia i Gestió Pública. Ha treballat en la promoció de la convivència, la gestió de conflictes, els diàlegs socials i el pensament apreciatiu. Ha estudiat amb profunditat la resiliència i és co-autor de diversos llibres sobre el tema.

Va acompanyar la seva conferència d’una excel·lent presentació i va saber mantenir l’atenció del nombrós públic durant les més de dues hores que va durar la seva xerrada.

Va començar la seva exposició amb unes imatges de la ciutat de Detroit actualment gairebé una ciutat fantasma per afirmar a continuació que l’era industrial ha mort. Va seguir amb una altra afirmació contundent: l’era de la informació està agonitzat, afirmació que – segons Jordi Grané – la crisi actual avala.

El futur és doncs, segons Grané, de les persones i organitzacions  generatives,  creatives, resilients. Les organitzacions de i amb futur seran resilients o no seran. Si una organització vol afrontar la crisi que va paralitzar l’economia a partir del 2008 i construir un futur esperançador necessitarà que la resiliència es converteixi en un element central de la seva cultura organitzativa.

I acaba aquesta primera part afirmant que les iniciatives en transició són per definició iniciatives resilients. Persones i comunitats que es neguen a acceptar ser presoners de l’adversitat (canvi climàtic, pic del petroli, crisi econòmica, …) i que es preparen per afrontar aquestes adversitats. Persones i comunitats que volen escriure i protagonitzar el seu projecte vital.

En la segona part de la seva conferència, Jordi Grané, descriu les característiques de les comunitats resilients i podem veure que totes elles són pròpies de les iniciatives en transició.

  1. En les comunitats resilients les persones no esperen que el govern resolgui els problemes sinó que les persones que en formen part s’impliquen en la resolució d’allò que els afecta.
  2. En les comunitats resilients, les persones descobreixen noves maneres de contribuir a crear el canvi en el món i les seves pràctiques i creences cerquen solucionar els problemes revelant nous recursos i possibilitats. Es tracta de deixar de veure només els obstacles i començar a visualitzar les possibilitats que el món ofereix.
  3. Les comunitats resilients s’autoorganitzen. Aprenen a trobar en ells mateixos la solució i a prendre control del seu propi futur.
  4. Les comunitats resilients estan formades per persones ubuntu. Persones obertes i disposades a ajudar als altres, persones que se senten segures i part d’una comunitat. Persones que comparteixen els valors de compartir, confiar, cooperar, cuidar i respectar.
  5. Les comunitats resilients són capaces de canviar de forma radical i generar possibilitats abans que l’adversitat es produeixi.

Una idea poderosa va plantejar el conferenciant a continuació: El canvi s’ha de fer sota una premissa especial: trauma zero.

Va acabar la conferència fent una referència a la necessitat de no veure la realitat com un munt de problemes que requereixen solució sinó més aviat com un munt de possibilitats per fer un món millor.

Resta només agrair aquí a Jordi Grané hagi compartit amb nosaltres els seus coneixements i el seu interès per conèixer AenT i la passió que va demostrar en la seva exposició. Gràcies Jordi.

 

 

Presentació AenT dins la programació VII Violinada

aentlogo2

Dins la programació de la ja tradicional Violinada vam fer la presentació
d’Argelaguer en Transició. Amb l’assistència d’un nombrós públic molt interessat i motivat. Durant una hora llarga vam poder explicar l’origen d’AenT, els seus fonaments i la nostra experiència.

La presentació va estar acompanyada d’unes diapositives que us adjuntem al final del post i d’un intens debat amb tots els participants.

Agraïm a l’organització de la Violinada l’oportunitat que ens va oferir i a tots els assistents la seva presència.

Presentació aent 

Trobada per a la creació d’horts comunitaris a Argelaguer

nens
La tarda del dissabte 25 de gener ens vam trobar al Casal una colla de veïns interessats a crear uns horts comunitaris a Argelaguer inspirats en les idees de  l’American Community Gardening Association i de Transition network

Es tractava de fer la presentació de la proposta consensuada en lassemblea d’AenT del matí  i constituir un grup de persones que desenvolupin i implantin el projecte.

La presentació, a la que vam assistir unes 20 persones, va començar amb la projecció d’un vídeo de la xerrada de Ron Finley, un veí que planta horts a South Central Los

ronfinley

Angeles en terrenys abandonats, espais públics i al llarg de les voreres. Ho fan – ell i el seu grup – per  diversió, per la bellesa i per oferir alguna alternativa al menjar ràpid que molts dels seus veïns estan consumint i que perjudica la seva salut (veure vídeo).

A continuació, vam fer la presentació de la proposta. Com sabeu Argelaguer en transició és un col·lectiu que reflexiona i es prepara per a un món que es preveu  sense creixement econòmic, ni energia barata i abundant, ni plena ocupació. Així, la preocupació per garantir el subministrament d’aliments a la població en un entorn com el que preveiem és una prioritat. La col·laboració i l’ajuda mútua serà imprescindible i els horts comunitaris són una bona eina per avançar en aquest camí.

Un primer pas ha estat definir els objectius d’aquests horts a l’assemblea i a la reunió de la tarda. Són els  següents:

  • Construir comunitat mitjançant la creació i la millora d’horts comunitaris i ecològics.
  • Millorar la qualitat de vida dels veïns d’Argelaguer proporcionant-los un espai de trobada i ajuda mútua.
  • Estimular la interacció social, el foment de l’autosuficiència i de la resiliència i l’embelliment del nostre entorn.
  • Promoure la producció d’aliments nutritius.
  • Contribuir a la reducció dels pressupostos familiars d’aliments.
  • Evitar el malbaratament de recursos.

respostaajuntamentSeguidament, vam analitzar la proposta que sobre aquest tema fa l’Ajuntament d’Argelaguer. En la carta rebuda aquest dijous, en resposta a la instància que vam presentar 40 veïns l’octubre passat, podem veure la proposta que es fa des de l’Ajuntament:

  1. Convocatòria a totes les persones interessades en un hort perquè ho sol·licitin a l’Ajuntament.
  2. Reunió amb els interessats per tractar la normativa.
  3. Demanar a les persones que disposin d’un hort i no l’utilitzin si volen oferir-lo.

Al mateix temps, l’Ajuntament està  habilitant un espai al costat de la riera entre la carretera i l’autovia.hortajuntament

Considerem que aquesta és una bona proposta de l’Ajuntament i segueix el que han fet altres ajuntaments del nostre entorn.

Les iniciatives pobles en transició consideren però que el paper de l’administració ha de ser d’acompanyar i facilitar la implementació i desenvolupament dels  projectes, assistir i participar en les reunions de treball que es facin i fer un seguiment dels projectes que es desenvolupin, plantejament en què coincideix AenT.

Així es va acordar que quan es faci, des de l’Ajuntament, la convocatòria a totes les persones interessades en un hort presentar-nos com a col·lectiu i demanar la delegació de la gestió i desenvolupament  de la part que com a grup de persones interessades membres del col·lectiu’AenT se’ns pugui assignar de l’espai que finalment es destini a horts públics.

Seguidament vam definir el que considerem són els passos a seguir:

1. Crear un grup emprenedor.
2. Identificar els recursos disponibles.
3. Triar un lloc.
4. Preparar el lloc escollit.
5. Organitzar l’hort.
6. Definir un espai pels nens.
7. Determinar les normes i redactar-les.
Finalment, es va constituir un grup de 10 veïns i veïnes per crear aquests horts comunitaris a Argelaguer amb els objectius definits. Tothom que vulgui afegir-se pot fer-ho en qualsevol moment contactant amb AenT.
.
Pròxima reunió del grup horts el 22 de febrer a les 18h a 20h al Casal. Tothom hi és convidat.
.
Podeu veure aquí la presentació que es va fer dissabte.
.
hortscomunitarisaent

Conferència sobre estalvi energètic

casaInteressantíssima conferència la que ens va oferir aquest dissabte Josep Maria Ciurana (biuarquitectura.comsobre l’estalvi energètic a casa. Les més de dues hores es van fer curtes i el nombrós públic que va assistir va acabar amb ganes d’una segona part que de ben segur haurem de fer.

La xerrada es va centrar en què podem fer per estalviar energia. La idea que ens proposa Josep Maria Ciurana és orientar la nostra intervenció cap a la reducció de la demanda energètica. Per això cal, per una banda, evitar pèrdues millorant en la mesura del possible l’aïllament i, per altra banda, aprofitar el sol com a font d’energia. Amb la resolució correcta d’aquests dos aspectes podem reduir el consum entre un 50 i un 80%.

xerrada estalvi energèticEl conferenciant ens va explicar les diferents possibilitats per aïllar la nostra casa i els diferents materials que es poden utilitzar. A continuació va parlar dels avantatges d’aprofitat el sol i sobre com utilitzar l’efecte hivernacle.

La conferència va seguir amb una exposició entorn de l’ús de la biomassa com a combustible  i una descripció de les diferents calderes i estufes que existeixen en l’actualitat. D’especial interès la descripció que va fer de les anomenades “estufes russes”.

Vam acabar la conferència parlant de la importància d’una bona gestió de les obertures i de l’ús adient de cortines, porticons i catifes. Finalment es va obrir un interessant torn de preguntes.

El nostre agraïment a Josep Maria Ciurana i als responsables del Casal que amablement ens van facilitar l’ús de l’espai, les cadires necessàries i el projector.

Presentació de la  conferència (pdf)

Principis de l’autosuficiència energètica

oliviersavane
Hem començat avui el Cicle formatiu sobre l’energia que la comissió d’energia d’AeT ha organitzat amb la xerrada d’Olivier Savane sobre els Principis de l’autosuficiència energètica.

Ha estat un xerrada molt interessant en la que l’Olivier ens ha descrit el seu camí personal cap a l’autosufiència en general i l’autosuficiència energètica en particular.

L’Olivier ha començat destacant la necessitat de prendre consciència del cost ambiental i social enorme que comporta la construcció i  manteniment de tota la infraestructura necessaria per poder mantenir i augmentar constantment el nivell de consum energètic de la nostra societat.

També ha destacat que les avantatges que suposadament ens aporta el model energètic actual com un major nivell de vida, més comoditat, més seguretat, més temps per a nosaltres o més llibertat personal en realitat tenen un cost  molt alt. “Gaudir” d’aquests avantatges comporta dependre (ser esclaus) del sistema i tenir que dedicar moltes hores de treball per poder pagar aquestes suposades avantatges.

Per altra banda, es important entendre que el control i la propietat de tot el sistema energètic està concentrat en unes poques empreses que tenen un poder sobre les nostres vides i sobre els governs absolutament desproporcionat.

Finalment, l’Olivier, ens alerta també sobre el desenvolupament de les energies renovables que estan cada vegada més integrades en el mateix sistema centralitzat i en mans de les mateixes empreses que controlen les energies no renovables. Unes empreses que, per exemple, aconsegueixen canvis legislatius en contra de l’autoconsum o de la generació d’electricitat de forma distribuïda.

El camí doncs passa, segons l’ Olivier,  necessariament pel decreixement, el reciclatge i l’intercanvi i l’empoderament individual. Cal reduir la nostra dependència energètica consumint menys energia, cal rebutjar el consum de coses que gasten molta energia per a produir-se i/o que venen des de molt lluny i si no es pot, reduir aquest consum i reutilitzar i reciclar i cal augmentar la nostra capacitat individual i comunitaria per produir el que realment necessitem.

Gràcies Olivier

xerrada autosuf energ