El camí de la simplicitat. TREBALL I TEMPS

espiral del tempsRepensar les actituds cap al treball i les hores de treball és fonamental en el camí de la simplicitat. La major part de les coses que consumim s’han de comprar, i això vol dir que com més es consumeix, més temps hem de passar treballant per pagar pel nostre estil de vida.

CONSIDERA LA REDUCCIÓ DE JORNADA

La situació de cadascú és diferent, pel que la reducció de les hores de treball pot no ser factible per a tothom. Però si trobes maneres de reduir significativament la teva despesa de consum general, és possible que no hagis de treballar tantes hores a la setmana.

Això allibera temps per dedicar-se a les teves passions privades i comprometre´t amb la teva comunitat de manera significativa i satisfactòria. Això pot reduir la teva riquesa material, però és probable que augmenti la teva qualitat de vida.  

 PERÒ COM?

Si creus que pot ser factible finançar un estil de vida més simple treballant menys, la qüestió és com fer això una realitat. Hi ha dos camins principals per aconseguir una reducció de la jornada de treball: una opció és trobar un nou treball que ofereix poder treballar a temps parcial. La segona opció és acostar-te al teu ocupador actual i demanar si seria possible treballar menys hores per setmana amb una reducció proporcional del salari. El teu ocupador podria estar més oberts del que et penses. Després de tot, això significa reduir costos per a ell.

QUÈ FER AMB UN AUGMENT DE SOU?

Probablement arribarà un moment en el teu treball que t’oferiran un augment de sou. Una opció, com es va assenyalar anteriorment, és acceptar aquest augment. Però hi ha una altra opció, també. En lloc d’acceptar l’extra de diners i gastar més, pregunta si pots romandre amb el mateix salari, però treballar menys. Per exemple, és possible demanar una tarda lliure a la setmana. Un cop més, el teu ocupador podria estar bastant disposat a acceptar tal arranjament.  

EL TREBALL DE CASA UN DIA PER SETMANA

Una altra forma de replantejar la teva vida de treball és considerar si seria possible treballar un o més dies a casa. Això no serà possible per a tots els llocs de treball, però si per a alguns. Això pot ser una bona manera de passar un dia de la teva feina. També reduirà la quantitat de viatges que fas a la feina i significarà menys petroli-dependència.  

CONSIDERA LA POSSIBILITAT DE TREBALLAR A DISTÀNCIA ENLLOC DE VIATJAR

Molts treballs requereixen avui viatjar entre ciutats o fins i tot països. L’ús de la  vídeo – conferència pot reduir en gran mesura la necessitat de viatjar per feina. Considera si pots utilitzar aquesta tecnologia que també farà feliç al teu ocupador ja que reduirà els seus costos i, de pas, també reduiràs significativament les emissions de carboni.  

SI NECESSITES MENYS, TINDRÀS MENYS PRESSIÓ PER TREBALLAR PER EMPRESES POC FIABLES

De vegades les persones es troben pressionades o seduïdes per raons financeres a treballar per a empreses que realment no contribueixen al bé comú. Si no necessites molts diners, és possible que puguis triar un treball amb un sou més baix, però que podria ser més satisfactori i socialment més valuós.  

VOTA AMB EL TEU TEMPS

A la secció anterior vam veure que la forma en què gastem els nostres diners és també una forma de votar. El mateix passa amb la forma com passem el nostre temps. El temps és la vida, no el malgastis. Només tenim aquest temps.

Traduït del text EL CAMÍ DE LA SIMPLICITAT. Un pràctic pla d’acció per viure més amb menys. Ted Trainer, 2012

Descarrega’t el text original complet The Simpler Way Report. A practical action plan for living more on less (pdf).

El camí de la simplicitat. DINERS

Resultat d'imatges de dinero“La pràctica de la simplicitat és molt més que ser frugal amb els diners i consumir menys, com acabem de veure, també és un estat mental. No obstant això, en una economia de mercat, gastar sàviament juga un paper central.

VOTA AMB ELS TEUS DINERS

Sovint es diu que la forma en què gastem els nostres diners és la forma com aprovem el que hi ha al món. Aquesta és una visió extremadament important. La compra d’alguna cosa envia un missatge al mercat, afirmant el producte, el seu impacte ecològic, el seu procés de fabricació, etc. Els diners són poder, i amb aquest poder ve la responsabilitat. Si gastem els nostres diners de manera diferent, podem canviar el món. Sigues conscient de com gastes els teus diners.

COMPRA LOCAL, ORGANIC, DE COMERÇ JUST, VERD, ETC

Amb  els teus diners pots donar recolçament a les empreses que el mereixen comprant els seus productes o no donar recolçament a les empreses que no el mereixen no comprant els seus productes. La despesa ètica és de vegades més cara el que pot ser un repte. No obstant això, és important fer tot el possible. Aneu amb compte, amb el ‘rentat verd’, i recorda que “el consumisme verd és també consumisme”.

CONEIX LES TEVES FINANCES AMB DETALL

És extremadament important tenir una molt clara comprensió dels teus ingressos i despeses. Es necessita temps per guanyar diners, per la qual cosa no els llencis. Llegeix LBorsa o la Vida, per Joe Domínguez i Vicki Robin.

L’EXPERIMENT DELS 30 DIES

Durant un mes anota totes les teves despeses. Al final del mes, categoritzar les teves despeses en lloguer / hipoteca, aliments, electricitat, vins, cafès, esmorzars, etc, llavors multiplica aquestes categories per dotze per obtenir una idea aproximada del cost anual de cadascuna de les categories. Veuràs que les coses petites sumen importants quantitats al cap d’un any. Això vol dir que petits canvis en els hàbits de consum poden produir un estalvi significatiu.

PRESSUPOST

Fixa’t objectius financers. Començar per intentar estalviar una petita quantitat cada setmana. Aquest és un exercici important en l’auto – disciplina. Gaudeix del desafiament.

VIU PER SOTA DE LES TEVES POSSIBILITATS

Proporciona una sensació de seguretat viure amb menys del que es guanya. També demostra que no ets un consumidor insaciable. Allibera’t.

ESTALVIA SI TENS MÉS INGRESSOS

La majoria de la gent quan té un augment salarial es plantegen immediatament augmentar el seu nivell de vida material i comencen a gastar més. Però hi ha una alternativa. Quan tinguis un augment, considera immediatament posar aquest extra en un compte d’estalvis. Una vegada més, això demostra que els teus desitjos no són infinits.  

COMPTE AMB LES TARGETES DE CRÈDIT

Els bancs estan generalment molt disposats a oferir diners a crèdit, ja que és la seva manera que tenen de tenir guanys. Compte amb els deutes. La regla útil és: “Si no tinc els diners, no ho compro.”  

REPENSA LES TEVES DESPESES

Revisa si estàs gastant els teus diners sàviament. Tots assumim que som malgastadors racionals, però potser podríem ser capaços de redirigir les nostres despeses de manera que compleixin millor els nostres objectius de vida i, si gastes menys o amb més cura, probablement hauràs de treballar menys.”

Traduït del text EL CAMÍ DE LA SIMPLICITAT. Un pràctic pla d’acció per viure més amb menys. Ted Trainer, 2012

Descarrega’t el text original complet The Simpler Way Report. A practical action plan for living more on less (pdf).

Sobre els diners

dineroSorprèn el poc que sabem d’un producte del quan depenem per gairebé tot i del que en aquest blog hem parlat moltes vegades: el petroli. Què és?, d’on surt?, qui el controla?, quin cost humà, social i ambiental té la seva extracció i producció?, …

Però no deixa de sorprendre tampoc el gran desconeixement de la majoria de nosaltres d’un altre producte del qual també depenem tan o més que del petroli: els diners. Què són?, com es creen?, qui els controla?, …

Michael Linton ens diu que els diners convencionals es caracteritzen per:

  • La seva capacitat de moviment, els diners es mouen per arreu i es poden utilitzar en qualsevol lloc.
  • Són escàssos i limitats, el que fa que tingui  valor.
  • El creen “ells”, ni tu ni jo. El creen les autoritats monetàries i, més en concret, els bancs en prestar-lo. Els diners, paradoxalment, no es presten perquè existeixen sinó que existeixen perquè es presten. Els diners són deute.

Si una de les formes més eficients d’avançar en el que hem anomenat la transició consisteix a reduir el nostre consum energètic i la nostra dependència dels combustibles fòssils. Sens dubte, una altra mesura important serà reduir la nostra dependència dels diners convencionals.

Com sabem, diu Michael Linton, els diners ens arriben mitjançant el que ingressem pel nostre treball remunerat, pel que podem vendre o del rendiment de possibles operacions en el mercat de valors i marxen amb el que gastem ja sigui per pagar el lloguer, l’alimentació, el transport, els impostos, …  Aquest sistema ens crea una absoluta dependència del flux de diners, una autèntica drogoaddicció que ens porta a què cada vegada necessitem més diners i a la incertesa de què els podem aconseguir. Una situació que molts coneixem i vivim quotidianament.

Hi ha diferents formes de reduir la dependència del diner convencional. Les més obvies són, com ja plantejàvem en el nostre taller d’economia domèstica, eliminar el deute i controlar la despesa. Altres iniciatives que ja em plantejat aquí i que ens ajudaran a reduir la nostra dependència del diner convencional són els bancs de temps, l’economia del regal, els sistemes d’intercanvi, o les monedes complementàries de les que ja us vam parlar en aquesta entrada i sobre les que avui volem aprofundir.

Les monedes complementàries també són diners però a diferencia dels diners convencionals tenen unes característiques que val la pena conèixer doncs, entre altres avantatges, ens ajuden a limitar la nostra dependència del diner convencional. Vegem-ho, les  monedes complementàries:

  1.  es mouen com els diners convencionals, sinó no servirien, però ho fan DINS una comunitat de forma restrictiva. No es mouen per qualsevol lloc, no marxen, circulen només per la comunitat que l’accepta.  
  2. el diner convencional és escàs, la moneda complementaria és suficient, existeix la moneda que necessitem per fer les coses que fem.
  3. no ve de fora, de forces que no controlem, no ve d’ells. La creem nosaltres, les persones de la comunitat on s’utilitza.

Com diu Michael Linton, que els diners no marxin i es quedin a la comunitat és una bona idea. La qüestió és com fer-ho. Com hem vist no es pot fer amb els diners convencionals doncs una de les seves característiques principals es que se’n van. Cal doncs un canvi radical.

Quan gastem utilitzant una moneda complementària, els diners van a una altra persona de la xarxa. Quan el meu saldo baixa, puja el d’una altra persona de la comunitat. Es com respirar, diu Linton, simple i directe. En lloc de gastar i veure com els diners marxen, amb la moneda complementària els diners no marxen sinó que circulen per la xarxa creant ocupació i riquesa local doncs el sistema  exigeix que tothom participi oferint serveis i productes augmentant així la resiliència de la comunitat.

Per altra banda, cal fer esment, de que les xarxes de moneda complementària són autogestionades. No hi ha una direcció, ni una jerarquia, ni estructures de control, és la mateixa gent de la comunitat qui gestiona el funcionament de la moneda.

Una altra característica de les monedes complementàries és la seva multiplicitat. Com diu Michael Linton, si una moneda local és bona perquè no dues o tres o quatre. Així com hi han diverses habitacions en una casa, diferents programes en un ordinador o moltes eines en una caixa, perquè no tenir moltes monedes en la nostra cartera? Les persones no pertanyen a un sol grup, a una sola comunitat. Cada grup, cada comunitat a la que pertany una persona pot tenir la seva moneda. Si és pot crear una moneda, també se’n poden crear altres i moltes és millor que una.

Per acabar aquesta entrada un aclariment, les monedes complementàries no pretenen monetaritzar espais que ja funcionen sense els diners convencionals com el regal o l’intercanvi directe sinó ser una eina per fer més rics i àgils els intercanvis i promoure l’economia local i de proximitat potenciant la capacitat de les persones per aportar coses que altres persones del seu entorn proper necessiten.

llierca6bnEn una propera entrada us explicarem el funcionament d’una moneda complementària i us proposarem la creació d’una moneda d’aquest tipus en el nostre entorn que podria anomenar-se el Llierca, que us sembla?

 

El problema de la potència

Global-oil-productionEn física la potència és la quantitat de treball efectuat per unitat de temps.

Quan parlem de Peak Oil ho associem moltes vegades a l’esgotament del petroli i, d’aquí, que sorgeixin veus – cada vegada menys – negant la seva realitat i assegurant que encara hi ha petroli  per a moltes dècades. De fet, en part, aquesta afirmació es certa doncs es creu que fins ara hem consumit aproximadament el 50% del petroli existent i per tant es cert que encara hi ha molt petroli en el subsòl de la Terra. També és cert però que quan es fa aquesta afirmació no sempre es distingeix entre recursos i reserves, ni entre reserves provades i provables ni, molt menys, es té en compte que no tot el petroli és igual.

Però el Peak Oil el que indica  és l’arribada del moment a partir del qual és inviable mantenir el ritme creixent d’extracció i producció de petroli i l’inici d’una reducció progressiva del mateix. És a dir, el Peak Oil el que ens indica és la impossibilitat d’augmentar la potència (que en física es defineix com treball per temps) d’extracció-producció mundial de petroli. En el nostre cas: extracció de barrils de petroli (treball) per dia (temps).

Per entendre-ho imaginem que tot el petroli del món es troba en un únic pou. Aquest és enorme en extensió i profunditat. Inicialment és relativament senzill extreure el petroli i mantenir un ritme creixent amb una infraestructura i una tecnologia poc sofisticada, ja que el petroli es troba molt a prop del punt d’extracció. Amb el temps la cosa es complica i per mantenir el ritme creixent d’extracció necessitem cada vegada més recursos i una tecnologia més sofisticada fins que arriba un moment en què, per molta inversió, innovacions tecnològiques que fem i recursos que hi esmercem ens és impossible mantenir i/o incrementar el ritme  – la potència – d’extracció de forma que sigui rendible econòmica i energèticament. Aquest moment és el que anomenem Peak Oil, es va produir  el 2005 i se va situar entorn dels 93 milions de barrils (mbd) /dia dels quals un 75% era petroli cru i la resta petroli no convencional o – millor dit – altres hidrocarburs líquids.

Els 5 més grans consumidors de petroli actualment són USA amb 18,5 mbd; Xina amb 10,3 mbd; Japó amb 4,7 mbd; Índia amb 3,6 mbd i Rússia amb 3,2 mbd el que equival a prop del 50% del consum mundial. Espanya consumeix entorn d’1,2 mbd i ha sofert una reducció del consum de prop del 25% des de 2008 i actualment el consum és equivalent al consum que tenia l’any 1996.

Havent assolit el límit de potència i sense més capacitat d’extracció-producció se´ns obre un període incert en què o els diferents països col·laboren en el repartiment d’un pastís cada vegada més petit – cosa poc probable – o ens enfrontem – com malauradament estem veient – a un període de lluites i enfrontaments a escala global que cada vegada serà més intens.

La nostra societat necessita per créixer i funcionar un augment constant del flux d’energia, com dèiem més potència cada any. Aquest requeriment és ja impossible de satisfer i per tant estem abocats a un inevitable canvi de paradigma. Hem d’aprendre a viure en una societat sense creixement econòmic perpetuo i assumir les conseqüències que això implica però malauradament se segueix apostant pel creixement com a sortida a l’actual “crisi”.

Que passeu una bona setmana.

Tarifes planes d’electricitat i gas?

llumigas
Algunes companyies han començat a oferir tarifes planes de gas i electricitat el que pot crear certa confusió si considerem que són tarifes semblants al que entenem per tarifa plana.

Normalment associem tarifa plana a pagar cada mes el mateix independentment del consum que fem.

Nogensmenys en el cas de les noves ofertes de les companyies de  llum i el gas la cosa no va ben bé així. Veiem que és la tarifa plana elèctrica segons un dels proveïdors d’aquesta nova fórmula de contractació.

Què és la Tarifa Plana Elèctrica?

La Tarifa Plana Elèctrica és una tarifa amb què pagaràs cada mes el mateix import en els rebuts del teu subministrament elèctric i que t’ajuda a gestionar millor la teva economia domèstica perquè amb la Tarifa Plana Elèctrica saps per endavant el que pagaràs i per tant no et portaràs cap sorpresa desagradable o inesperada en les factures del teu subministrament d’electricitat.

Fins aquí podria semblar una cosa interessant. Quan llegim els detalls veiem que hi ha truc.

 En el cas que vostè sobrepassi el límit de consum de la seva Tarifa Plana Elèctrica, l’excés d’energia elèctrica que vostè hagi consumit li seria facturat en finalitzar el contracte.

Ep!, maco. Tu paga sempre el mateix però si et passes del consum anual contractat, t’ho cobren a final d’any. Algunes companyies ofereixen per altra banda que si no arribes al consum contractat no et cobren un mes.

Confesso que no he mira’t amb detall totes les ofertes però molt em temo que són el mateix o variacions del mateix, tant en el cas de l’electricitat com en el del gas. L’objectiu d’aquest post no és entrar en detall sinó només alertar a qui pugui estar temptat de contractar alguna d’aquestes noves tarifes “planes” que en realitat el que busquen – davant la davallada de consum en els darrers anys és que consumim més.

En un post anterior us vam donar unes orientacions bàsiques per Estalviar en la factura de la llum que us recomanem rellegiu i us suggerim que us oblideu de les tarifes planes.

 

 

Berenar debat sobre les opcions laborals en una societat postpetroli

treballartesa“Hay que empezar a construir, desde ya, la sociedad del mañana, con el doble propósito de salir con urgencia del capitalismo y de perfilar estructuras autogestionadas desde abajo, lejos del trabajo asalariado y de la mercancía.”
Carlos Taibo, octubre 2014

El dissabte 18 d’octubre vam fer una trobada per debatre sobre les opcions laborals en una societat postpetroli. Ens vam trobar a les 6 de la tarda al jardí de casa d’Eulàlia i l’Àngels al voltant d’una taula amb una mica de berenar. La conversa va estar ben animada i profitosa.

El punt de partida és l’acceptació de que ja s’ha superat el Pic de petroli com reconeix la mateixa AIE i que hem iniciat una nova etapa en què cada any la disponibilitat d’energia serà menor i previsíblement més cara.

Òbviament aquest davallar en la disponibilitat d’energia no afectarà a tots per igual ni en el mateix grau però si que és evident que comportarà, com ja estem veient, un augment de les desigualtats i una progressiva major dificultat, com també estem ja començant a percebre, per accedir a molts serveis i productes que fins ara eren habituals.

Descartem del debat les impossibles solucions tecnològiques i les teories conspiranoiques per tal de centrar-nos en els trets que configuraran el nou entorn en que ens haurem de desenvolupar i, a partir d’aquesta anàlisi, veure quines oportunitats laborals sorgeixen.

Trets que configuraran el nou entorn

En primer lloc. el que constatem és que totes aquelles ocupacions i activitats econòmiques que requereixen un fàcil i abundant accés al petroli i els seus derivats, senzillament deixaran de ser viables. En segon lloc, també serà inviable mantenir el lloc de treball a aquells que hagin de desplaçar-se diàriament molt kilòmetres per arribar al seu lloc de treball. I, en tercer lloc, aquelles ocupacions i activitats dedicades a proveir serveis o productes no estrictament necessaris deixaran de tenir sentit.

D’aquí poden concloure que les ocupacions i activitats amb més probabilitat de desenvolupar-se en el pròxims anys seran aquelles que requereixin menys energia, menys recursos, menys tecnologia i siguin essencials per a la supervivència.

Oportunitats laborals que sorgeixen.

En concret les àrees que identifiquem com a més interessants per crear ocupació en unes societats amb un accés cada vegada més difícil i car al petroli són totes aquelles relacionades amb:

  • L’alimentació: Producció, recol·lecció,  elaboració i conservació d’aliments.
  • Recuperació, reparació i reciclatge de tot tipus de productes.
  • Treball artesà i oficis tradicionals. Aquí entren moltes ocupacions que actualment hem oblidat o delegat en tercers i que s’hauran de fer de forma local.
  • Construcció i rehabilitació d’habitatges mitjançant tècniques tradicionals i amb materials locals
  • Construcció d’eines, especialment agrícoles.
  • Serveis d’atenció a les persones: salut, ensenyament, resolució de conflictes, serveis socials, …
  • Manteniment de serveis bàsics com neteja, aigua potable o tractament de residus
  • Transport col·lectiu i  de mercaderies

Constatem, però, que la majoria de nosaltres no estem realitzant ni estem capacitats per realitzar cap de les activitats d’aquest segon grup que hem identificat com a “ocupacions de futur”. I, seguim treballant o estem formats per desenvolupar feines del primer grup, aquelles que hem identificat com a inviables en una societat sense petroli.

En aquest punt de la conversa surt la reflexió que la necessitat de molts de nosaltres de mantenir un flux periòdic d’ingressos econòmics en moneda legal ens “lliga” al primer grup d’activitats (inviables) i ens fa molt complexa la transició a una ocupació del segon grup ja que aquestes difícilment ens permetrien mantenir el flux d’ingressos necessari per mantenir l’estil de vida que tenim encara.

Però, per altra banda, podem també observar que el model actual s’està esgotant pel que “sortir” d’aquest model és cada vegada més una necessitat per moltes persones abans que el model els faci fora com ja està succeint. Aquest “sortir” del model actual necessàriament passa per “deslligar-se” progressivament del primer model. En altres paraules, la majoria de nosaltres haurem de passar gradualment d’una vida basada en el consum de productes i serveis produïts i prestats per tercers a una vida basada en la simplicitat (radical), l’autosuficiència i la cooperació.

En aquest nou context – local i sense disponibilitat abundant i barata d’energia -, com ha estat majoritàriament la llarg de la història, la cooperació, l’intercanvi i el regal hauran de recuperar el seu lloc. El diner deixarà de ser un bé en si mateix per recuperar la seva funció d’unitat d’intercanvi i el treball remunerat, per la majoria, quelcom marginal.

Aquest canvi, aquesta transició, no serà sense esforç. Caldrà arremangar-se i embrutar-se les mans i la roba i caldran moltes trobades com la d’aquest dissabte però segur que podem fer-ho.

Estalvi i eficiència (el cas de la gasolina)

En el cotxe privat és potser on els esforços per millorar l’eficiència i l’estalvi han estat més grans. Una carrera que sembla no tenir fi i que ha permès que any rere any els fabricants puguin oferir nous models amb consums de combustibles cada vegada més petits i reduccions en les emissions de CO2 per quilòmetre. Així ja no és rar trobar models amb un consum per sota del 5l/100 km i amb emissions de CO2 inferior a 100gr/Km.

Tot aquest treball d’enginyeria però no ha servit en absolut per reduir el consum global de combustible ni les emissions totals de CO2 que fan els vehicles de motor sinó més aviat el contrari. Mai havien circulat pel planeta Terra tants vehicles de motor ni mai havien consumit un volum de combustible ni emès tantes tones de CO2 com en l’actualitat. La paradoxa de Jevons explica bé com a mesura que augmenta l’eficiència amb que  s’utilitza un recurs, és més probable un augment del consum de l’esmentat recurs que una disminució.

D’aquí que ens puguem plantejar quin sentit té l’estalvi i/o l’eficiència d’un recurs si no comporta cap reducció del seu consum global. És evident (o hauria de ser-ho) que qui es planteja voluntàriament una reducció en el seu nivell de consum de qualsevol producte o recurs ja sigui gasolina, plàstic, carn, … no ho fa perquè consideri que la seva acció tindrà cap efecte a escala global – que ja sabem que no la té-. Ho fa (o hauria de fer) per consciència, per preparar-se per un món en què la disponibilitat i accés a molts recursos anirà minvant i/o simplement per adaptar el seu consum a un nivell d’ingressos – molt probablement – progressivament inferior. I aquests motius són, al meu entendre, suficients per iniciar en l’àmbit individual una reducció dels recursos que actualment consumim sense considerar ni el seu esgotament ni el malbaratament que suposa aquest consum (veure per exemple el documental Comprar, tirar, comprar o aquest altre Taste the waste).

En aquest post veurem com hem reduït el consum de gasolina a casa.

L’any 2008 teníem dos cotxes i el consum total que vam fer aquell any va ser de 3.448 litres de gasolina (un consum equivalent a pràcticament 290 litres/mes). Aquest consum – que ara  em sembla increïble – l’hem anat reduint progressivament i de forma voluntària fins a l’actualitat. El moment clau es va produir el 2010 quan per causa d’un accident ens vam quedar amb un sol vehicle i vam decidir no substituir l’accidentat amb un nou segon cotxe. El consum el 2011 va ser ja de només 750 litres (uns 62 litres mensuals). D’ençà del 2011 i ja molt més conscients del nostre consum en gasolina i de la despesa que representava hem seguit reduint el nostre consum i aquest any 2014 estem en un consum mensual de tan sols 39 litres!!

El millor i més sorprenent de tot plegat és que aquesta enorme reducció en el consum de gasolina a casa nostra que ha estat gradual i voluntària no ha suposat massa esforç ni una disminució significativa ni en el nostre “benestar” ni en la nostra mobilitat.

Vegem-ho en aquestes dues gràfiques:
1. Consum anual en litres de gasolina a casa nostra 2008-2014 (fins a 30 de setembre)

consum 08 - 14

 

 

2. Consum mensual mig de gasolina a casa nostra 2008 – 2014 (fins a 30 de setembre)consum litresmes 08-14

Una altra dada important és la que es refereix a la reducció en el pressupost familiar que ha implicat aquesta dràstica disminució en el consum de gasolina. Si bé el cost del litre de gasolina en aquest període ha variat d’un mínim l’any 2008 de 0,84 euros/litre a un màxim el 2013 d’1,22 euros/litre – preus MIG pagats cada any i sense iva -, la reducció de la despesa familiar per aquest concepte ha estat molt gran. Dels 3.356,00 euros (+ 18% IVA) de l’any 2008 hem passat als 694,00 euros (+21% IVA) l’any 2013 i a 550,00 euros (+21% IVA) aquest 2014 -fins a 30 de setembre-. Òbviament, en aquest període 2008 – 2014 hem incrementat l’ús del transport públic i  hem fet un ús més compartir del cotxe però la despesa total en transport és en l’actualitat, ben segur, molt inferior a la quantitat de 2008.

Gràficament:

3. Despesa anual en euros (sense iva) en consum gasolina  a casa nostra 2008 – 2014 (fins  a 30 de setembre) 

Despesa 08-14

4. Preu mig/any  per litre gasolina en euros (sense iva) pagat a casa nostre període 2008 – 2014 (fins a 30 de setembre) 

Preu litre-mes

Si hem d’esperar com totes les dades objectives ens indiquen un augment dels preus dels combustibles  i una reducció important en la seva disponibilitat els anys vinents fins al punt que serà inviable o pràcticament inviable el transport privat en un període de 5-10 anys tal com l’entenem avui, no és forassenyat seguir treballant a casa nostra en la reducció gradual del consum de gasolina ni que inicieu per la vostra part un procés similar. La millor forma de fer-ho és, sens dubte, de forma gradual i voluntària, així si actualment estem consumint 4o l/mes podem plantejar-nos reduir el nostre consum a 35 l/mes l’any 2015 i a 30l/mes l’any 2016.

Conclusió. Davant la previsible reducció en la disponibilitat de petroli els  anys vinents i en conseqüència de la gasolina, iniciar una gradual i voluntària reducció del seu consum ens permetrà adaptar-nos sense trauma a aquest canvi que ja ha començat a la vegada que reduir de forma significativa una despesa important del pressupost familiar. Fer-ho és possible.

Quin és el vostre consum en gasolina actualment? heu reduït el seu consum en els darrers anys?,  ha estat de forma conscient i voluntària o forçat per les circumstàncies?