El camí de la simplicitat. ALIMENTACIÓ

alimentacionEl menjar és una de les necessitats materials bàsiques de la vida. No fa molt temps la gent produïa tots o la majoria dels aliments que menjaven. Avui en dia, hem externalitzat la producció dels aliments a empreses globals que estan més interessades a fer beneficis que en proporcionar aliments nutritius o en la producció d’aliments de manera sostenible. Relocalitzar la producció d’aliments és extremadament important.

PRODUEIX LA QUANTITAT MÉS GRAN DEL TEU ALIMENT COM ET SIGUI POSSIBLE

No tothom pot produir el seu propi menjar, però tothom pot fer créixer alguna cosa, fins i tot si es tracta d’una herba o d’un enciam a l’ampit d’una finestra. L’horticultura és un important acte revolucionari.  

 PERQUÈ TENIR GESPA QUAN ES POT TENIR UN HORT

Si anem a una transició més localitzada i a una producció sostenible d’aliments, molts espais amb gespa (o parts d’aquests espais) hauran de convertir-se en bonics horts. Expandeix el teu hort tant com sigui possible. Potser hi ha també espai per un galliner? Potser un parell d’arbres fruiters acuradament col·locats?  

PENSA A PLANTAR ALGUNES VERDURES O FRUITERS EN EL TEU ENTORN

Revisa la normativa sobre plantació en el teu entorn o, simplement fes-ho.  No només això et donarà més espai per conrear els teus propis aliments, sinó que també enviaràs un missatge a la comunitat que et preocupes per la producció d’aliments.

SI NECESSITES MÉS ESPAI PER CONREAR ELS TEUS ALIMENTS, MIRA SI HI HA ALGUN ESPAI DISPONIBLE A LA TEVA COMUNITAT

Els horts comunitaris estan sorgint per tot arreu, i la tendència és probable que continuï. Feu una mica de recerca i mira si n’hi ha un en el teu barri.

HORT COMUNITARI

Si no hi ha un hort de la comunitat en el teu barri, pots unir-te amb alguns veïns i crea un. No hi ha major regal que puguis donar a la teva comunitat.

DONA SUPORT ALS PRODUCTORS LOCALS

La majoria de la gent no serà capaç de produir totes les seves pròpies fruites i verdures. Complementa la teva pròpia producció d’aliments donant suport als agricultors locals. Evita els supermercats tant com sigui possible.  

PENSA QUÈ ESTÀS INGERINT

Menjar sa, aliments orgànics i menja de forma moderada. Evita greixos  i aliments processats.  

REDUEIX EL CONSUM DE CARN, LÀCTICS I PEIX

El fet és que els alts nivells de consum de carn i de peix està afectant de manera molt negativa el nostre planeta. Intenta reduir la quantitat de carn i de peix que consumeixes. Comença per consumir-ne només dos dies per setmana. Amb això estalviaràs diners i alleugeriràs el teu impacte.  

 CONSIDERA EL VEGETARIANISME

Una dieta vegetariana és sana i deliciosa i la transició a una alimentació sense aliments d’origen animal podria ser més fàcil del que et penses.  

APRÉN A COURE EL TEU PROPI PA I A CONSERVAR ELS ALIMENTS

Res fa més bona olor que el pa acabat de fer! I la conservació dels aliments és una forma important de reduir la distància que el teu aliment viatja fins a arribar a la teva taula. Pots conrear o comprar el teu menjar “de temporada ” i, a continuació, conservar-lo per menjar més endavant.

Traduït del text EL CAMÍ DE LA SIMPLICITAT. Un pràctic pla d’acció per viure més amb menys. Ted Trainer, 2012

Descarrega’t el text original complet The Simpler Way Report. A practical action plan for living more on less (pdf).

Educació i transició

escolaPubliquem aquesta setmana un post que amablement ens ha fet arribar la Laia Segarra. La Laia és  professora d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, a Sabadell. 

En el seu article ens parla de la necessitat de trobar sortides i alternatives al model educatiu vigent. Que en gaudiu.

SOBRE EL FRACÀS ESCOLAR I LA REFORMA EDUCATIVA
Laia Sagarra i Marín, Professora d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, a Sabadell.

Sovint en sentim parlar, però potser no hem aprofundit suficient en el tema, malgrat la seva importància. L’educació crea la societat en què vivim, la qual alhora és resultat de les que ens han precedit.

Per començar entenem el fracàs escolar com a sinònim de fracàs acadèmic i potser hauriem de canviar  el punt de vista, i entendre’l com a fracàs del sistema escolar i/o educatiu? Simplement com una oportunitat per obrir-se a noves mirades.

En els darrers anys, l’Estat ha anat gestant un seguit de reformes educatives per intentar trobar-hi solucions. Fa poc temps, se n’ha aprovat una que ha generat queixes, crítiques, decepcions i mirades a un passat que molts creien superat. Potser no hem trobat unes raons profundes per donar la volta al sistema i alhora als resultats acadèmics.

Els sistemes educatius reglats, com els entenem actualment, són relativament joves. Tal com diu Xavier Melgarejo, autor del llibre Gracias, Finlandia, el primer país que en va establir un va ser Prússia i a continuació la República francesa, al segle XIX. Els agents que van motivar-los van ser l’educació militar, per preparar els joves per a la guerra. Així, doncs, el que interessava era transmetre unes informacions, i sobretot uns valors jeràrquics i una discplina. Calia guanyar la guerra a través de la força. Malgrat hi ha altres corrents que defensen l’escola com una eina per a preparar treballadors i professionals. Com si es tractés d’un projecte empresarial, No un projecte humà, que és del que es tracta. A tall d´exemple:
http://www.ted.com/talks/ken_robinson_says_schools_kill_creativity.html

En aquestes maneres de fer hi predomina l’ordre, la jerarquia, i sobretot la visió unidireccional en la transmissió d’informació. Amb el temps aquests sistemes educatius han anat evolucionant en alguns àmbits. Els currículums s’han anat adaptat als diferents països i realitats socials, hem anat acceptant les noves tecnologies, sobretot a les acaballes del segle XX i especialment al segle XXI: els mitjans audiovisuals i últimament internet ja han entrat a l’escola. Tanmateix, el sistema educatiu continua mostrant necessitats.

Però, per començar, ens hem plantejat què és un sistema?

Un sistema (del llatí systēma, provinent del grec σύστημα) és un objecte o cos complex, els components del qual es relacionen com a mínim amb algun altre component. Segons la visió sistèmica, tots els objectes són sistemes o components d’un altre sistema.

Potser necessitem establir lligams entre el tipus de societat del segle XXI i els infants i joves, dotant-los de capacitats i competències per habitar el món que els deixem. Potser estem vivint un desequilibri entre les necessitats dels alumnes, les metodologies, les institucions, la realitat social i tecnològica actual i el saber fer dels professionals encarregats de l’educació. Potser és el moment en què cal veure si les parts vinculades al sistema educatiu, doncs, estan prou enllaçades, si es poden fer més sinapsis entre elles, o simplement si l’educació contempla l’ésser humà com a sistema, atenent a totes les seves esferes, i vinculant-lo al medi social i natural.

Quan abans parlàvem dels primers sistemes educatius fèiem referència als valors de l’ordre, l’anàlisi, la seqüenciació de les parts, la divisió, el control. Valors heretats del món militar i de les cultures humanes occidentals que ens han precedit.

Aquesta és la mirada que tenim quan centrem l’atenció en el funcionament i capacitats de l’hemisferi esquerre del cervell, la qual predomina majoritàriament en el sistema educactiu actual, com a resposta dels valors socials imperants. Encara ara es pot sentir parlar de matèries “maries”, considerades de menys valor, les quals atenen precisament les capacitats de l’hemisferi dret i el propi cos. Aquesta nomenclatura, a més a més, denota una visió femenina que inconscientment és rebuda com a inferior.

Fruit d’aquesta mirada, hem creat els valors de la civilització humana actual, i d’on sorgeixen, segons el meu entendre, els diversos conflictes que patim arreu del món. Es una mirada que hem heretat des de fa segles i que potser ha arribat l’hora de canviar, optant per una altra visió de la realitat econòmica, social i educativa, fruit per tant, d’uns altres valors. Són les habilitats que ens ofereix l’hemisferi dret.

Aquest té una visió holística. Veu la totalitat globalment i no es queda encallat en  detalls de forma rígida, sigui a curt termini en quant a temps o a curta distància, en quant a espai. D’altra banda, ens ajuda a connectar amb l’emoció i l’intuïció, a establir relacions entre informacions, a buscar semblances, treballant des de la simultaneïtat.

En aquest sentit, a banda, dels beneficis reconeguts des del punt de vista acadèmic en quant a la lectura, escriptura, ortografia, matemàtiques…ens trobem amb les llavors per un desenvolupament com  a cultura, com a civilització i fins i tot com a gènere humà, que no deixen de ser urgents i necessaris. La consciència mediambiental, la solidaritat, l’ètica, els valors humans, l’empatia, l’art, la sensibilitat i l’espiritualitat són, de fet, la nostra autèntica FAM. Trobaríem nous punts d’anclatge i podria ser l’inici per sortir de la crisi sistèmica, econòmica, de valors, mediambiental, social, etc…en la que ens trobem. Faig referència al treball http://braingymblog.uninatur.com/canvi-de-consciencia.

Atenent a aquesta part del nostre cervell, aniríem deixant de veure’ns com a individus apartats del medi natural, del veïnatge, dels països llunyans, de concepcions religioses diferents a les pròpies. Gràcies a la possibilitat de poder copsar la relació i connexió entre les parts que formen el tot, la Vida, seriem capaços de compartir amb altres. Ens permetria comprendre l’existència com una experiència viva de qualitat: el Tot sempre és superior a les parts, no únicament com un fet quantificable. D’aquí que una nova concepció del Viure i de l’aprenentatge aniria assentant-se. Aquest tindria ànima i moviment: les relacions sempre comporten un fluir. L’aprenentatge, doncs, seria una experiència vivencial, on hi tindria cabuda la creativitat. Faig referència ara a http://braingymblog.uninatur.com/articles.

Einstein ja deia que no es pot trobar la solució a un problema des del mateix punt on s’està situat. Cal obrir la consciència.

I continuant amb aquesta anàlisi sistèmica profunda, caldria relacionar-la amb els diferents registres de l’ésser humà. Les persones, en tant que, protagonistes de l’educació, són també un sistema complex. L’ésser humà no és únicament en una ment racional, basada en aquest hemisferi esquerre que citàvem. Tenim també un cos físic, unes emocions i també una part espiritual.

Entenem, col·laborem i acceptem tota la complexitat i globalitat de l’ésser humà en el nostre sistema educatiu? Entenem que aquest desequilibri social, econòmic, mediambiental pugui ser fruit d’aquesta possible ignorància?

Aqui neix, doncs, la proposta: contemplar en l’educació tots els registres de la persona i alhora les diferents fases de l’evolució del cervell humà, com a mostra d’aquests.

En primer lloc, permetre al cos ser més present en l’aprenentatge, especialment en les primeres etapes, fent-lo més experiencial, i vivencial. Entenent que la vida és moviment, ja que el cor batega quan és viu, el cos en moviment hauria de ser un mitjà per aprendre. En aquest sentit estaríem parlant de la integració del cervell reptilià, la part més primitiva i instintiva que busca la supervivència, del nostre cervell.

Si el cos no es mou, les neurones tampoc ho fan en tota la seva potencialitat i això pot crear estrés o manca d’atenció i interès. Per tant, seria més difícil que l’experiència de l’aprendre fós viva i natural. Sense fer-ho, impedim que l’aprenentatge s’integri a la persona, en forma d’experiència,i es quedi únicament a la part intel.lectual, com majoritàriament fem en l’actualitat.

En un segon nivell, parlaríem de les emocions i de la importància de l’empatia. El clima emotiu potencia un calor humà que facilita l’alegria d’aprendre. D’aquí sorgeix la importància de les bones relacions entre les parts vinculades en l’aprenentatge: alumnat, professorat, família; d’una banda, i la importància del treball cooperatiu, en equip, en xarxa, de l’altra.

A tall d’exemple, a Finlàndia els nens aprenen cantant els continguts teòrics del currículum. Estaríem experimentant la integració de la segona fase de l’evolució del cervell humà, el cervell límbic o mamífer, basat en les emocions i les relacions.

Tot seguit ens centrariem en la tercera part del cervell, la més recent pel què fa a l’evolució humana. El neocórtex. Aquí reprenc les primeres reflexions en relació a la presència dels dos hemisferis cerebrals, important a tenir-ho en compte en l’educació.

Finalment, la vessant espiritual, aspecte de la persona que no sol contemplar-se en el nostre sistema educatiu, en tant que estem centrats en els aspectes intel.lectuals. Tot i així, alguns centres educatius i professionals l’han incorporat a la pràctica quotidiana amb resultats sorprenents, i han pogut observar els beneficis que aporta la utilització la relaxació mental i de les visualitzacions. La tècnica es coneix com a meditació o respiració conscient. Potser una mirada cap a Orient ens ajudaria.

Tot l’exposat és una proposta fruit de la il·lusió per trobar sortides i alternatives.

Abandonar les actituds de crítica, queixa, culpa i derrotisme constant, que no deixen de ser inútils i desagradables, és un signe d’intel.ligència.

Com fer la transició

transitiontownEn finalitzar el primer any d’AenT vam fer un post recollint totes les propostes que durant aquell primer any havíem fet per iniciar el camí de la transició. Ara, finalitzat el segon any d’AenT, et fem un resum de les idees i propostes que al llarg del darrer any hem fet.

1. Coneix altre iniciatives en transició

2. Estableix quan és per a tu suficient

3. Inscriu-te i utilitza el banc de temps d’Argelaguer

4. Elimina o redueix el consum d’origen animal

5. Evita el malbaratament alimentari planificant a l’hora d’anar a comprar, cuinant la quantitat que preveus menjar i emmagatzemant i conservant els aliments correctament.

6. Recupera la pràctica d’espigolar. Són molts els recursos que la nostra societat llença o no aprofita i en un món de recursos escassos recollir el que altres no aprofitant o llencen és un deure ètic i cada vegada més una necessitat.

7. Desconnecta’t. Limita els moments i els espais en què et connectes al mòbil o a internet.

8. Consumir no és verd. Rebutja, redueix, reutilitza i recicla (per aquest ordre) sempre que puguis.

9. Aprèn anglès o un altre idioma. Les avantatges de parlar més d’un idioma són indiscutibles.

10. Elabora begudes vegetals de forma casolana.

11. Avança en el camí cap a l’autosuficiència energètica

12. Crea un banc de llavors o col·labora en el banc de llavors d’AenT contribuint així a la recuperació, producció i intercanvi de llavors locals, a la promoció de la sobirania alimentaria i expressant d’aquesta manera el rebuig a les llavors propietàries.

13. Segueix @argelaguertrans a Twitter, la millor forma d’accedir a una selecció d’informació que considerem imprescindible per a tot transicionaire.

14. Prepara’t per afrontar la pobresa energètica

15. Promou que el teu ajuntament  sigui un govern obert que governi amb les persones i no per a les personesUn Govern obert es defineix com un compost de tres elements – transparència, participació i col · laboració – que instaura una manera de governar més dialogant, amb més equilibri entre el poder dels governs i dels governats, alhora que atorga a la ciutadania un paper corresponsable. Els fins pretesos són la millora en la presa de decisions i la implicació dels ciutadans en la gestió de la cosa pública, a través d’un augment del coneixement i de la posada en marxa d’innovació pública. (Alberto Ortiz de Zarate @alorza).

Aquestes són les propostes que us hem fet aquest segon any des d’AenT i que se sumen a les que us vam fer l’any anterior. Com dèiem llavors, totes t’ajudaran a fer més planer el camí cap al nou món que s’albira, si les vas incorporant a la teva forma de viure. Unes et suposaran més esforç que altres i no cal seguir cap ordre.  De totes maneres, el fet que durant aquest segon any s’hagin interessat per AenT gradualment més persones i que a poc a poc es vagin integrant i participant en les diferents iniciatives i activitats que organitzem és el més important i ens anima a seguir treballant convençuts que d’aquesta, o en sortim tots junts o no en sortirà ningú.

El foodsharing

foodsharing Banner 450 x 265 px

En anteriors entrades d’aquest blog ja hem vist la conveniència de compartir el cotxe, les eines, l’hort, els electrodomèstics, etc per tal d’evitar el malbaratament de recursos i reduir els residus.

En aquesta entrada ens fem ressò d’una iniciativa que ens sembla molt interessant per compartir aliments.

Foodsharing es una plataforma on persones, distribuïdors, venedors i productors ofereixen i recullen aliments de forma lliure i gratuïta. També pot utilitzar-se per organitzar àpats per compartir excedents amb altres enlloc de llençar-los.

Foodsharing es va crear a finals de 2012 a Colònia (Alemanya) amb l’objectiu de  reduir el malbaratament d’aliments. Més de la meitat del nostre menjar acaba a les escombraries! La majoria es perd en el camí de la granja a la botiga abans que arribi a la nostra taula. La iniciativa és present ja a moltes ciutats d’Alemanya i tothom pot adherir-se.

El funcionament és simple. Qualsevol persona, família, distribuïdor, venedor o productor es dona d’alta a la plataforma amb les seves dades personals i de contacte. Quan té quelcom que oferir ho penja a la plataforma amb la descripció del que s’ofereix i una data de caducitat. Una vegada disponible la informació a la plataforma qualsevol persona registrada pot accedir a la informació de contacte i anar a recollir-ho. Exemples:

no_pic.jpg
Pa del forn

1 kg de pa (blat), 2 kg de pa de blat, 1 kg pastes dolces

Publicat el: 09/07/2013 12:00

Berlín (14195) 10 juliol2013
no_pic.jpg
Verdures

1 peça de pebrot vermell, 2 trossos de porro,2 peça de ceba vermella, …

Publicat el: 09/07/2013 08:09

Rostock …… 10 juliol2013

El resultat és una distribució justa i un més gran respecte i valoració dels aliments.

A Argelaguer aquesta podria també ser una bona iniciativa a desenvolupar a la que podríem incorporar els excedents dels horts.

Aprèn idiomes

englandLes raons per estudiar un nou idioma o perfeccionar-lo son moltes i és molt interessant i útil l’estudi de qualsevol llengua incloses les anomenades llengües mortes. A Argelaguer un grup de veïns ens hem animat a reunir-nos periòdicament per practicar l’anglès, l’idioma que ens agradi o no, és el més utilitzat a nivell internacional.

Les avantatges de parlar, llegir i escriure anglès son indiscutibles. Des de millorar les oportunitats de trobar una feina o d’iniciar uns estudis fins a gaudir més dels viatges, fer noves amistats o poder informar-nos en diaris, llibres o audiovisuals en aquesta llengua.

Evidentment el coneixement de l’anglès també ens permetrà accedir a pàgines web que tracten el tema del peak oil (Post Carbon Institut The Oil Drum per exemple) o la crisi econòmica  (The Economic Collapse per exemple) imprescindibles per tenir una informació amplia i diversa sobre aquests temes.

En aquest post us volem recomanar dues plataformes per aprendre anglès que hem provat i que ens semblen excel·lents:

Duolingo. Una plataforma online on pots aprendre anglès completament gratis i sense anuncis.

duolinguo

És gratis perquè aprens al mateix temps que ajudes a traduir documents de debò, la qual cosa crea valor. Així és com funciona: Quan algú necessita traduir una pàgina web, la càrrega en Duolingo. Després es presenta el document als estudiants de Duolingo, el quals el traduïxen mentre practiquen l’idioma que estan aprenent. Quan la traducció és completada, Duolingo la hi envia al propietari del contingut, el qual, segons el tipus de document que sigui, paga per la traducció.

La gent de Duolingo han aconseguit un entorn d’aprenentatge molt agradable per seguir les diferents lliçons i pots començar des de zero. Molt recomanable.

L’altra plataforma que us volem presentar es Voxy. Més de 2.000.000 d’alumnes avalen aquesta plataforma.

voxy

Un gran equip de professionals de tot el món, última tecnologia en plataformes educatives, possibilitat de tenir professors particulars, contingut actualitzat, currículum personalitzat i molt més és el que ofereix Voxy. Realment espectacular a un preu molt assequible (5,00 euros al mes si et subscrius un any).

S’adapta al nivell de cada usuari i tu fixes els objectius que vols assolir.

Espero que us animeu a donar-vos d’alta a qualsevol d’aquestes dues plataformes, a que us poseu al dia amb l’anglès i a unir-vos a les trobades que fem a Argelaguer per practicar.

Desconnecta’t

tabletfon

L’arribada de la telefonia mòbil a Espanya es va produir l’any 1976, amb la posada en servei del “Telèfon automàtic en vehicles” (TAV) per la llavors Companyia Telefònica Nacional d’Espanya (CTNE). Aquest sistema estava limitat a Madrid i Barcelona, i només podia emprar-se en vehicles. 

A Espanya, segons xifres de desembre de 2011, el nombre de línies de telefonia mòbil per a comunicació personal és d’unes 56.189.478, enfront de 47.157.822 habitants, sent la taxa de penetració de 111,5 línies per cada 100 habitants.

Estar connectats 24 hores, 7 dies a la setmana i 365 dies a l’any és cada vegada més habitual. Els nous telèfons intel.ligents (smartphones), les tauletes (tablets) i els nous telèfons-tauleta (tablet phones) ho faciliten d’una manera extraordinària i a un cost – aparentment – assumible.

Són evidents  les possiblitats que aquestes tecnologies ens ofereixen per comunicar-nos i realitzar moltes tasques que sense elles serien impensables o inviables. Però, és igualment obvi que si no posem límits la situació pot degenerar (i de fet degenera) en un ús compulsiu injustificat i inclús perjudicial per la nostra salut i per a les nostres relacions.

Per altra banda, l’agrujament de la situació econòmica i  la progressiva reducció en la disponibilitat de molts dels recursos naturals necessaris per fabricar aquests aparells entre altres factors, comportarà que l’accés a aquestes tecnologies es redueixi en el futur fins a un punt fins ara impensable.

Tampoc hem d’oblidar que el nivell de consum d’energia i l’impacte ambiental associat directament al sector d’internet i la telefonia és molt important pel que la creixent dificultat per accedir a la energia barata i la necessitat d’aturar el  procés d’escalfament global afectarà sens dubte al desenvolupament d’aquest sector.

Us proposem doncs que de la mateixa manera que, en un anterior post, feiem referència a que cal preparar-nos per un ús més limitat del cotxe privat, comenceu un pla per limitar el temps que esteu connectats i per reduir l’ús que feu de les anomenades tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). L’objectiu és doble, d’una banda evitar un ús compulsiu i, per altra banda, adaptar-nos progressivament a un accés més limitat que previsiblement tindrem en el futur.

Per començar podeu:

  • Crear espais lliures de TIC com la cuina, el bany o el dormitori.
  • Evitar l’accés en uns moments concrets com les hores dels àpats, a partir de certa hora del dia, o el cap de setmana.
  • Establir uns horaris per contestar el correu electrònic o els serveis de missatgeria. Per exemple una o dues vegades al dia,  a primera o última hora del matí o de la tarda.
  • Respectar certs moments pot ser un altra forma de limitar l’us d’aquestes tecnologies com quan estigueu amb altres persones o quan estigueu realitzant alguna activitat d’oci apagant el telèfon o simplement posant-lo en mode silenciós o mode d’avió.

 Si t’agradat aquest post, comparteix-lo.

El menjar no es llença

malbaratement-alimentariEl malbaratament alimentari és el menjar que perdem o llencem durant tota la cadena alimentària destinada al consum humà. També es considera excedent aquell menjar que s’ha produït per alimentar la població i que s’acaba aprofitant per a d’altres usos, com ara l’alimentació del bestiar.

L’Ajuntamet de Barcelona acaba de publicar un portal dedicat a aquest important tema amb el lemael menjar no es llença“.

En aquesta web trobareu informació molt interessant. Des d’una Guía per evitar el malabaratament alimentari fins a receptes d’aprofitament així com molts consells de com reduir el malbaratament de molts productes.

Alguns consells bàsics:

  • Una de les causes principals per les quals acabem llençant molt menjar a les escombraries és la manca de planificació a l’hora d’anar a comprar. Aquesta falta de planificació es tradueix en la compra d’aliments que finalment no consumim. Fer la llista de la compra, pensar el menú setmanal i cuinar les racions justes són accions que ens permeten estalviar diners i evitar llençar molt menjar.
  • Una llista tancada on anotem les quantitats que necessitem de cada aliment ens evitarà la temptació de comprar productes que no consumirem. La presentació de determinats productes, les ofertes i la publicitat ens inciten a comprar més productes dels que realment necessitem.
  • L’emmagatzematge i la conservació correctes dels aliments eviten la pèrdua de les propietats nutricionals, redueixen la possibilitat que es facin malbé i ajuden a reduir el risc d’intoxicacions a l’hora de consumir-los. Podem guardar els aliments a la nevera, al congelador, al rebost o, fins i tot, fer-ne conserves i allargar-ne la durada abans no es facin malbé.

A Argelaguer en transició tenim una secció que hem anomenat Receptes per a la transició en la que volem recollir diferents receptes d’aprofitament. T’animem a visitar aquesta secció periòdicament i a enviar-nos les teves receptes.

Per altra banda, com sabeu, hem creat un grup de consum per fer compres conjuntes de productes locals, de temporada i ecològics. Et recordem que ens trobem cada dijous de 19h a 20h i t’animem també a formar-ne part.