Excursió a la Grevolosa i Sant Nazari

Aquest mes hem anat fins Sant Pere de Torelló per visitar la fageda de la Grevolosa on es troben els faigs més alts de Catalunya i on es concentren més arbres catalogats com a monumentals.

Deixem els cotxes a la casa de Piguillem, al veïnat de la Vola i seguim una pista que ens endinsa per la vall del Fornés. Arribem fins la la casa del Güell i uns metres més endavant agafem el camí que ens portarà fins la esplèndida fageda de la  Grevolosa.

Per anar a Sant Nazari, segon objectiu d’avui, baixem per un sender amb forta pendent que hi porta en poc més de 10 minuts. L’ermita es troba en una esplanada i envoltada de roures centenaris. Per tornar, seguim un sender que ens porta al camí principal que hem seguit a l’anada.

Una magnífica matinal que us recomanem feu qualsevol dia abans que apreti la calor.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Excursió Vidrà – Santuari de Bellmunt

Situat entre La Garrotxa i Osona, Vidrà és un petit poble des d’on podem fer molts i interessants recorreguts doncs l’envolten les muntanyes del pre-Pirineu, al nord (Serra de Milany i Santa Magdalena) i per la Serralada Transversal al sud-est (amb Cims de Puigsacalm, Puig Curull, Puig Tosell, Puig dels Llops i Puig de les Àguiles).
Nosaltres en aquesta primera aproximació a aquests territori decidim fer una excursió circular que ens portarà fins el Santuari de Bellmunt.

Altres punts de la ruta d’interès son el Coll d’Hi Era de Massa, la Tosca dels Degollats, el Pont de Salgueda i el magnífic Salt del Molí. Una excursió d’uns 12 km que es poden fer tranquil·lament en unes 4 hores.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Excursió d’Espolla al Coll de Banyuls

Camí del Coll de BanyulsEl Coll de Lli, el Coll del Pertús, el de Belitres, el de Banyuls, el d’Ares, entre altres van ser dures vies de retirada i d’exili on en menys de dos mesos van passar prop de 400.000 persones en dies de fred intens, pluja, neu i molta por. Alfons Llopis

Dissabte passat 6 de febrer, vam fer una excursió en memòria dels exiliats espanyols del 39 com fem cada any en aquestes dates.

Els darrers anys, havíem anat a Coll Pregon des d’Espinavell.  Enguany hem volgut fer un dels altres camins anomenats, genèricament, de “la retirada”.  En concret, vam fer el que va d’Espolla fins el coll de Banyuls. Per aquí es calcula varen passar uns 5.000 refugiats aquell hivern.

Una excursió, com diu el Julián, “que nos fue obsequiada con una potente luz azul mediterránea y un viento tramontano, un paisaje salteado de almendros en flor, viñedos, olivos y masias decrépitas, en las que en otros tiempos  bullía la vida y ciclistas con valor. La nuestra fue una bonita marcha, nada que ver con la que obligatoriamente se vieron forzados a hacer aquellos catalanes-españoles que por allí pasaron bajo una intensa nevada.  Algo parecido a lo que les pasa hoy día a miles de refugiados sirios que caminan hacia esta falsa Europa. Bueno esto ya es harina de otro costal, pero hoy todos ellos han estado muy presentes en nuestra marcha.”

fotos Julián M

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Visita a l’Ecovila del Puig Amat

canamatComencem l’any visitant el projecte d’ecovila del Puig Amat ubicat prop de Sant Privat d’en Bas. Ens acompanyen en Dídac i la Judit, dos dels promotors d’aquesta iniciativa i que actualment viuen a Argelaguer.

Una ecovila és una població formada per grups de persones que opten per viure en comunitat d’una forma diferent; les ecoviles són models  que volen demostrar que és possible una altra manera de viure fora de les xarxes del gran consum i el malbaratament, amb uns principis d’ecologia i respecte pel medi ambient.

L’Ecovila del Puig Amat, ens expliquen en Dídac i la Judit,  s’inicia amb la compra d’una propietat privada que serà col·lectivitzada gradualment al llarg dels anys, amb capitalitzacions provinents de les quotes parts dels que vulguin viure-hi i treballar. Que provindran al seu torn o bé dels estalvis previs dels que l’integrin, o bé del fruit del treball cooperatiu i autogestionat a l’ecovila.

L’adquisició de les terres ja es fa amb la idea de fer-hi aquesta col·lectivització gradual. Col·lectivització econòmica de la propietat, de la gestió, de les responsabilitats i de la definició del projecte.

Com ja es dóna en altres projectes semblants, hi haurà moltes formes diferents de participar en el projecte, més o menys estretes, continuades i  de relació amb el projecte i l’espai:

  1. habitant
  2. treballador
  3. amic, soci, col·laborador regular o ajudes i suports puntuals
  4. visitants, intercanvis, relacions comercials, xarxes afins, etc.

Actualment només hi ha unes ruïnes i cal un treball d’uns 2 anys per començar a fer habitable plenament l’espai per a unes 10 persones fixes i uns 30 llits d’allotjament.

Si us interessa, trobareu informació detallada del projecte al seu web.

Desitgem molta sort al Dídac i a la Judit i els agraïm hagin tingut l’amabilitat d’explicar-nos el seu projecte.

Afegim, per tancar aquesta entrada, l’enllaç al programa “Retrats” que va dedicar al projecte de Cal Cases a Santa Maria d’Oló (Bages), una comunitat de 13 famílies constituïda al voltant d’una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús, que proposen una forma de vida alternativa. Un projecte de característiques similars al que es vol desenvolupar a Ca l’Amat i en una fase de desenvolupament avançada. Veure vídeo 02/07/2015.

Excursió per la Vall del Llierca

IMG_20150404_103906Amb una mica de retras us informen de la darrera sortida AenT que  vam fer el dissabte 4 d’abril. Vam fer un recorregut per la nostra vall del Llierca. Sortirem d’Argelaguer i seguint les marques d’itinerannia vam arribar a Tortellà. Des d’on vam seguir fins al Pont del Llierca i d’allà a Montagut i Sant Jaume de Ll. Finalment seguint el Fluvià vam arribar de nou a Argelaguer després d’una paradeta a les cabanes i coves del Garrell.

Una caminada agradable per a tots els públics de i que es pot fer, sense pressa, en unes tres hores.

 

 

Excursió a les Roques encantades

roquesencantadesPrimer dissabte de mes, excursió d’AenT. Aquesta vegada i guiats per la Montserrat M. hem anat a les Roques encantades. Un lloc màgic entre el Santuari del Far i el Santuari de la Solut, a mig camí  entre Osona i la Garrotxa.

Seguim l’itinerari descrit al web Corremonts. Sortim del trencant que hi ha al costat de l’Hostal de la Devesa. Prenem la pista que voreja la riera en direcció al santuari de La Salut. A uns 400 mts ens desviem a la dreta i prenem la pista que puja fent ziga-zagues per l’indret anomenat Arreneat de La Jaça. Continuem amunt guanyant alçada fins que sortim a uns prats amplis i des d’on tenim magnífiques vistes sobre el Pla d’Aiats i el Santuari de Cabrera. Passarem pel costat d’una bassa (a la nostra esquerra) fins que arribem a una cruïlla amb pal indicador. Estem al Collet de l’Arç. Prenem el camí que surt a la dreta en direcció a Les Roques encantades i el Coll de Condreu. Al cap d’una estona arribarem a una gran tanca de ferro pel bestiar. Seguim el camí en lleu ascensió el qual està flanquejat per prats de pastura. És el Pla d’Armadans. En arribar a la part superior d’aquest prats, entrem novament al bosc i després d’una suau baixada arribem a una bifurcació. Ens trobem al trencall de les Roques Encantades. Seguim cap a l’esquerra per una densa fageda i seguidament arribem a un replà amb unes gran roques, de diverses formes i cobertes de molses i falgueres. Ens trobem a les Roques Encantades. Des d’aquí seguirem la pista que haviem deixat i en pocs minuts arribarem a Coll de Condreu. Acabem la sortida amb una visita al Santuari del Far.

Una caminada agradable per a tots els públics de 8,700 km i que es pot fer, sense pressa, en unes tres hores.

Us deixem amb el reportatge fotogràfic de Selene S.

roques encantades2

Excursió a Coll Pregon (1.535 m)

La retirada 04Cada mes de febrer AenT organitza una excursió en record dels exiliats de la guerra civil coincidint amb l’aniversari de la retirada. Amb aquest nom amb  es coneix a Catalunya l’èxode republicà, és a dir, l’emigració majoritàriament a peu de militars i famílies senceres cap a l’altra banda dels Pirineus a partir de l’hivern de 1939, després de que Barcelona caigué en mans dels franquistes el 26 de gener, i a la gestió que d’aquesta va fer l’Estat Francès. Bàsicament, la gestió de l’Administració fran­cesa va consistir a internar molts dels exiliats a precaris camps de concentració francesos que no reunien les mínimes condici­ons d’habitabilitat i salubritat.

Per rememorar aquells fets vam  refer un dels camins que van seguir molts d’aquells exiliats, en concret, el que des d’Espinavell puja fins el punt fronterer de coll Pregon. A l’igual que aquell febrer del 39 aquest dissabte vam trobar neu, fred i boira el que ens va permetre reviure les dures condicions d’aquell exili.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.