El camí de la simplicitat. TREBALL I TEMPS

espiral del tempsRepensar les actituds cap al treball i les hores de treball és fonamental en el camí de la simplicitat. La major part de les coses que consumim s’han de comprar, i això vol dir que com més es consumeix, més temps hem de passar treballant per pagar pel nostre estil de vida.

CONSIDERA LA REDUCCIÓ DE JORNADA

La situació de cadascú és diferent, pel que la reducció de les hores de treball pot no ser factible per a tothom. Però si trobes maneres de reduir significativament la teva despesa de consum general, és possible que no hagis de treballar tantes hores a la setmana.

Això allibera temps per dedicar-se a les teves passions privades i comprometre´t amb la teva comunitat de manera significativa i satisfactòria. Això pot reduir la teva riquesa material, però és probable que augmenti la teva qualitat de vida.  

 PERÒ COM?

Si creus que pot ser factible finançar un estil de vida més simple treballant menys, la qüestió és com fer això una realitat. Hi ha dos camins principals per aconseguir una reducció de la jornada de treball: una opció és trobar un nou treball que ofereix poder treballar a temps parcial. La segona opció és acostar-te al teu ocupador actual i demanar si seria possible treballar menys hores per setmana amb una reducció proporcional del salari. El teu ocupador podria estar més oberts del que et penses. Després de tot, això significa reduir costos per a ell.

QUÈ FER AMB UN AUGMENT DE SOU?

Probablement arribarà un moment en el teu treball que t’oferiran un augment de sou. Una opció, com es va assenyalar anteriorment, és acceptar aquest augment. Però hi ha una altra opció, també. En lloc d’acceptar l’extra de diners i gastar més, pregunta si pots romandre amb el mateix salari, però treballar menys. Per exemple, és possible demanar una tarda lliure a la setmana. Un cop més, el teu ocupador podria estar bastant disposat a acceptar tal arranjament.  

EL TREBALL DE CASA UN DIA PER SETMANA

Una altra forma de replantejar la teva vida de treball és considerar si seria possible treballar un o més dies a casa. Això no serà possible per a tots els llocs de treball, però si per a alguns. Això pot ser una bona manera de passar un dia de la teva feina. També reduirà la quantitat de viatges que fas a la feina i significarà menys petroli-dependència.  

CONSIDERA LA POSSIBILITAT DE TREBALLAR A DISTÀNCIA ENLLOC DE VIATJAR

Molts treballs requereixen avui viatjar entre ciutats o fins i tot països. L’ús de la  vídeo – conferència pot reduir en gran mesura la necessitat de viatjar per feina. Considera si pots utilitzar aquesta tecnologia que també farà feliç al teu ocupador ja que reduirà els seus costos i, de pas, també reduiràs significativament les emissions de carboni.  

SI NECESSITES MENYS, TINDRÀS MENYS PRESSIÓ PER TREBALLAR PER EMPRESES POC FIABLES

De vegades les persones es troben pressionades o seduïdes per raons financeres a treballar per a empreses que realment no contribueixen al bé comú. Si no necessites molts diners, és possible que puguis triar un treball amb un sou més baix, però que podria ser més satisfactori i socialment més valuós.  

VOTA AMB EL TEU TEMPS

A la secció anterior vam veure que la forma en què gastem els nostres diners és també una forma de votar. El mateix passa amb la forma com passem el nostre temps. El temps és la vida, no el malgastis. Només tenim aquest temps.

Traduït del text EL CAMÍ DE LA SIMPLICITAT. Un pràctic pla d’acció per viure més amb menys. Ted Trainer, 2012

Descarrega’t el text original complet The Simpler Way Report. A practical action plan for living more on less (pdf).

Escenaris de futur

bcn2015

Podem només esperar que les nacions i la humanitat en el seu conjunt aprenguin ràpidament que l’ús de recursos per captar recursos retrà un menor retorn i demandarà costos i riscos creixents un món en el que l’energia s’esgota i es torna cada vegada més dispersa.David Holmgren, 2009

Distints estudis i treballs han analitzat diferents escenaris de futur cap on pot evolucionar la societat industrial. Tots es poden agrupar en tres  blocs:

  1. Superació. La societat actual trobarà la manera de resoldre els problemes derivats del pic del petroli, el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat i seguir creixent.
  2. Adaptació. S’accepta que hi hauran canvis en la forma de viure derivats del pic del petroli i la dificultat de substituir-lo però es creu que la civilització (occidental) sabrà adaptar-se a aquests canvis.
  3. Col·lapse. La societat, tal com l’hem coneguda les darreres dècades, desapareixerà davant la impossibilitat de continuar el creixement continuo que la sustenta. Aquest procés comportarà una reducció important de la complexitat del nostre sistema social i de la població fins a equilibrar-se amb la capacitat de càrrega del planeta.

D’especial interès és el treball de David Holmgren Future Scenarios: how communities can adapt to peak oil and climate change publicat el 2009 i disponible en l’espanyol al web  de Red de transición Espanya.

Holmgrem senyala quatre futurs escenaris. Aquests quatre grans escenaris proporcionen un marc per a considerar l’ampli espectre de probables futurs per les properes dècades i més enllà. Són aquests:

  1. Tecno-Explosió, aquest escenari es basa en què descobrirem noves fonts d’energia que permetran continuar el creixement econòmic i de la població.
  2. Tecno-Estabilitat, sobre la base del desenvolupament d’energies renovables i de tecnologies que puguin mantenir – si no millorar – la qualitat dels serveis i sistemes disponibles en l’actualitat, arribarem a una societat en equilibri dinàmic no molt diferent de l’actual.
  3. Descens Energètic, contempla una reducció en l’activitat econòmica, de la complexitat i de les poblacions humanes a mesura que els combustibles fòssils es vagin esgotant. La creixent dependència de recursos renovables – amb menor densitat d’energia que els no renovables –  canviarà progressivament l’estructura de la societat, fins a semblar-se en gran mesura a les societats preindustrials. Aquest escenari preveu una ruralització dels assentaments humans i de l’economia, amb un moviment més lent i de menor volum d’energia i recursos, i una disminució lenta de les poblacions humanes
  4. Col·lapse, aquest escenari suggereix un fracàs complet de tots els sistemes  que mantenen i donen suport a la societat industrial, en la mesura que els combustibles fòssils d’alta qualitat es vagin esgotant i/o el canvi climàtic vagi danyant radicalment els sistemes de suport ecològic. Aquest col·lapse seria ràpid i més o menys continu. Involucraria inevitablement una ràpida i pronunciada caiguda de la població humana i una pèrdua dels coneixements i de la infraestructura necessària per a la civilització industrial així com la pèrdua d’una part important de la biodiversitat del planeta.

    escenarisHolmgrem

La probabilitat de que l’escenari 1 (tecno-explosió) sigui el dominant en les properes dècades és molt baixa. Per una banda, no sembla realista pensar en que es trobarà en breu un nova font d’energia que pugi substituir els combustibles fòssils i, per altra banda, el creixement continu és físicament impossible.

L’escenari 2 plantejat per Holmgrem (tecno-estabilitat) és, sens dubte, molt atractiu. Planteja que, sense grans sacrificis i amb una gradual transició a les energies renovables, podrem assolir un punt d’equilibri amb el planeta. És però també un escenari molt improbable per molts motius. Entre altres, requereix una coordinació i col·laboració de tots els governs que no sembla es pugui donar, implica una estabilització i una reducció progressiva i voluntària de la població mundial que també és molt improbable, necessita  un temps, un capital i uns materials que molt probablement ja no disposem, …

Així doncs, el debat se centra en els escenaris 3 (descens energètic) i 4 (col·lapse).

L’escenari 3 (descens energètic) pressuposa que es donarà de forma gradual, com hem dit, un llarg període de fins a 250 anys de progressiva reducció de l’energia global disponible. Si bé aquest no és un escenari tan atractiu com l’escenari 2 i per tant més difícil d’assimilar per la majoria de la població, sí que és – davant de la inviabilitat dels escenaris 1 i 2- el més desitjable. Permetria una adaptació progressiva impossible en l’escenari 4 i un canvi no-violent. El desenvolupament d’aquest escenari requereix però una presa de consciència general del problema per part de la població que està lluny de donar-se, una reducció del consum energètic general molt important en un primer moment i d’un inici immediat de canvis en les polítiques per part dels governs que, de moment no percebem enlloc.

En el darrer escenari és el 4 (col·lapse) el procés de destrucció de la societat industrial seria ràpid – 50/70 anys – i continuo. Comportaria una ràpida reducció de la població humana d’uns 500 milions de persones per dècada i una pèrdua important dels coneixements i infraestructures actuals. Podem dir que és cap on ens dirigim amb el vent a favor i a tota vela quan mantenim, com sembla,  l’objectiu del creixement i seguim disposant dels recursos que tenim i dels que no tenim.

El més probable però, és que es produeixi una combinació en el temps i en l’espai dels diferents escenaris. Veurem que mentre algunes zones seguiran en l’escenari 1 durant anys, altres ja han començat a un període de no creixement mentre altres ja han començat a col·lapsar. De la mateixa manera, en un mateix territori, un petit grup de persones seguiran mantenint un alt consum energètic i de recursos, un segon grup més nombrós però també minoritari podran adaptar-se a la reducció global dels combustibles fòssils sense grans sacrificis  i, finalment, un tercer grup format per la majoria de la població es veurà obligada, com estem ja veient,  a reduir el seu consum energètic – i d’altres recursos – de forma important i fins i tot dràstica (col·lapsaran).

Quin escenari creus que és el més probable? Com creus que podem afrontar-lo?

Marc conceptual de la transició

angelahilmi“En l’actual sistema dominant no hi ha futur per la humanitat ni per al planeta (…). La pregunta no és si hem de canviar, sinó com podem promoure la transició cap a un nou sistema.” La Via Campesina, 2010

Ha arribat a les meves mans, gràcies a l’amabilitat de la Dioni B. de Can Grau de Beuda, un  llibre preciós publicat l’any 2012 amb el títol “TRANSICIÓN AGRÍCOLA. Una lógica diferente“. L’autora és Angela Hilmi.

En aquest petit llibre l’autora presenta un marc conceptual, una lògica diferent en paraules de Hilmi, per sustentar un procés de transició emmarcat, en el text,  en l’àmbit agrícola però vàlid com a referent més general.

Angela Hilmi defineix la transició com “un procés o un període de canvi d’un estat o condició a un altre” que es caracteritza per tenir múltiples capes, diferents actors, ser multidimensional i tenir moltes etapes. El més important en els processos de transició, continua l’autora,  “és crear noves connexions i patrons que connectin les persones, les institucions i els recursos. Per això són importants les trobades locals i la consulta democràtica.”

També destaca que “en tota transició hi ha períodes de confusió, etapes i tecnologies intermèdies i es necessiten persones que facilitin i promoguin que succeeixin coses.”

Segons l’autora, el marc conceptual que presenta “pot ser visualitzar com un quadre en el qual només el marc està construït però la tela està en blanc perquè cada comunitat l’ompli amb la seva pròpia pintura i barregi els colors com vulgui (veure imatge que encapçala aquest post). Els processos de transició comparteixen valors, principis i condicions però  es desenvolupa en funció dels recursos, les voluntats i la inventiva de cada iniciativa.”

Angela Hilmi ens diu també que “òbviament aquest no és un camí fàcil i no succeirà sense enfrontaments i lluites. La resignació i el patiment poden deixar pas a revisions i nous intents, caòtics i intermitents a l’inici però que aniran trobant el seu ritme si són guiats  per visions a llarg termini construïdes per i per a la comunitat en què es desenvolupin aquests processos.”

“Els processos de transició tenen punts d’inici que són els llocs on la gent decideix explorar noves possibilitats. Aquests llocs són interessants perquè mostren fins a quin punt aquests nous desenvolupaments són sòlids i només quan demostren aquesta solidesa poden estendre’s a altres llocs.”

La transició – que ja s’ha iniciat en molt llocs del planeta -, conclou l’autora, “és dura, no ha de ser idealitzada, necessita coneixements, fortalesa i capacitat d’adaptació, però al mateix temps pot ser gratificant doncs permet veure el resultats concrets de l’esforç realitzat. Iniciar la transició és inevitable per garantir que tindrem alguna cosa per menjar en el futur i llocs habitables on estar i seguir existint”.

AenT, humilment, vol ser un d’aquests llocs, un punt on la gent decideix explorar noves formes de relacionar-se i de viure en comunitat. La  cooperativa de consum, l’hort comunitari, les assemblees mensuals, la fira del regal i, avui,la fireta de nadal entre d’altres són exemples d’aquest camí que hem iniciat a Argelaguer i al que us animem a sumar-vos.

Descarregar llibre en anglès (PDF)

 

 

 

 

 

La cosateca d’AenT ja és una realitat

Cosatecaaent
Després de la publicació dels post Una cosateca i de l’aprovació de crear-ne una en la darrera assemblea d’AenT ja us podem informar de que la cosateca d’AenT ja és una realitat. (Blog Argelaguer en transició > Iniciatives > Cosateca)

Els objectius són:

* Crear un espai de préstec d’eines i altres objectes evitant que s’hagin de comprar.

* Evitar que qui vulgui despendre’s d’una eina o objecte que ja no utilitza el llenci i pugui ser utilitzat per altres persones.

* Fomentar entre els usuaris la confiança mútua, el compromís i la solidaritat.

* Promoure la capacitació i l’autosuficiència dels usuaris mitjançant l’organització de conferències i tallers sobre diferents oficis, construcció i reparació d’eines, etc

Les eines i objectes s’ordenen per categories i l’accés – per evitar la publicitat de les dades de contacte dels usuaris i propietaris d’eines i altres objectes- és mitjançant una contrasenya. Quan s’accedeix, de cada eina i objecte es troba una imatge, el nom i  la forma de contactar amb el propietari per accedir al préstec. També  s’inclou una secció per promoure l’economia del regal amb eines i objectes que tenim però que no utilitzem i ens agradaria que algú altre els aprofites com  llibres, roba, joguines, …

Inicialment, hem estructurat la cosateca AenT en les següents Categories:

  1. Hort i jardí : Carretó, fanga, pala, rasclet, …
  2. Eines elèctriques :  Polidora, tallagespa, trepant, …
  3. Fusteria i ebenisteriaSerra arc, martell, serjant petit, estenalles, cinta mètrica, tornavís, ….
  4. Construcció i paletaMaceta, escarpa, gaveta, alicates, paleta, escala ferro llarga, …
  5. PinturaRodet, cubell, pinzells, brotxa, lona, espàtula
  6. Electricitat: Alicates, …
  7. Oficina: Màquina de tallat, màquina espiralar, grapadora, impressora, ordinador, …
  8. Material fungible: claus, caragols, grapes, volandera, fulls de paper reciclats, cable elèctric, …
  9. Per regalar: eines i objectes que tenim però que no utilitzem i ens agradaria que algú altra els aprofites com  llibres, roba, joguines, …
  10. Altres:  Eines i objectes no susceptibles de pertànyer a cap categoria

Funcionament.   Per utilitzar aquest servei cal que, qui estigui interessat, es registri com usuari. Per això cal que contactis  per email argelaguerentransicio@gmail.com, per telèfon (618736025) o passa´t per ca la Júlia (Miquel Tort). Una vegada registrat la persona interessada pot accedir amb la contrasenya que se li ha facilitat a la llista d’eines i altres objectes disponibles en préstec.

Al no disposar – de moment – de cap espai per la cosateca, les eines i objectes romanen en el domicili de cada usuari que els presta.

La cosateca d’AenT està – com tots els serveis i activitats d’AenT- oberta a tothom sigui d’Argelaguer o no i es nodreix bàsicament per cessions i/o donacions dels seus usuaris. T’ANIMEM A CONTRIBUIR A AMPLIAR EL FONS JA DISPONIBLE CEDINT O DONANT LES TEVES EINES O ALTRES OBJECTES A LA COSATECA D’AenT. 

Una cosateca

cosateca

Reciclar, reparar i reutilitzar és el camí que hem d’emprendre i potenciar per evitar el malbaratament d’uns recursos que són cada vegada més escassos.

La proposta que us presentem en aquest post és la creació d’una cosateca. Un espai de préstec d’eines i altres objectes per facilitar l’ús dels mateixos sense que s’hagin de comprar basant-nos en el principi “millor compartir que comprar”.

A AenT ja tenim un espai que anomenem “Botiga lliure” per fomentar la reutilització de tot allò que ja no necessitem. Amb la creació d’una cosateca podríem fer un pas més.

Els objectius d’una cosateca podrien ser, entre altres:

* Crear un espai de préstec d’eines i altres objectes evitant que s’hagin de comprar.

* Evitar que qui vulgui despendre’s d’una eina o objecte que ja no utilitza el llenci i pugui ser utilitzat per altres persones.

* Fomentar entre els usuaris la confiança mútua, el compromís i la solidaritat

* Promoure la capacitació i l’autosuficiència dels usuaris mitjançant l’organització de conferències i tallers sobre diferents oficis, construcció i reparació d’eines, etc

El funcionament d’una cosateca és molt similar al d’altres serveis de préstec com les biblioteques. Cal tenir un espai i una o vàries persones responsables. Les cosateques es nodreixen bàsicament per cessions i/o donacions dels seus usuaris. De manera general, les condicions d’ús haurien de limitar el nombre d’eines/objectes que es poden demanar en préstec cada vegada (p.ex fins a 8), la durada del préstec (p.ex 7 dies), un horari de funcionament (p.ex divendres tarda i dissabte matí), regular un sistema de reserva i finalment establir si es percep algun import per contribuir a les despeses del manteniment del servei (p.ex 1,00 euro per préstec).

Exemples de cosateques en funcionament són la Santa Rosa Tool Library a California o la Vancouver Tool Library al Canadà. A Espanya trobem per exemple una en el centre social Sem um Cam a Ourense.

Algunes eines que per iniciar la Cosateca d’AenT i que ja cedeixo en prèstec per si algú les necessita:

Hort i Jardí: Carretó, pala, rasclet, fanga, arpí, mall, motocultor, aixada, aixadell, serra podadora, dalla. tisores de podar, regadora
Eines Elèctriques: Polidora, tallagespa
Fusteria i ebenisteria: Serra arc, martell, serjant petit, estenalles, cinta mètrica, tornavís.
Construcció i paleta: Maceta, escarpa, gaveta, alicates, paleta, escala ferro llarga
Pintura: Rodet, cubell, pincells, brotxa, lona, espàtula
Altres:  manxa de bicicleta

Per sol·licitar en préstec alguna d’aquestes eines o si voleu col·laborar a ampliar la cosateca AenT cedint o donant alguna eina, posseu-vos en contacte per tel 618736025, per email argelaguerentransicio@gmail.com o passeu per Ca la Julia.

 

 

 

Valoració temporada primavera – estiu hort AenT

1405 maig

“Disposar d’una horta amb algunes fruites, hortalisses i verdures serà molt important per la salut i la nutrició de la teva família en el futur”.
Guía para o descenso enerxético.

El divendres 23 d’agost vam fer una reunió per valorar la  tasca feta en l’hort, veure que podíem millorar i preparar la temporada tardor – hivern.

Comencem recordant allò que pretenem amb aquest projecte:

Els horts comunitaris d’AenT volen ser un espai per garantir el subministrament d’aliments bàsics a la població d’Argelaguer en una societat postpetroli.

Els objectius:

  • Construir comunitat mitjançant la creació i la millora d’horts comunitaris i ecològics.
  • Millorar la qualitat de vida de la gent en proporcionar un espai de trobada i ajuda mútua per a Argelaguer.
  • Estimular la interacció social, el foment de l’autosuficiència, de la resiliència i l’embelliment del nostre entorn.
  • Promoure la producció d’aliments nutritius.
  • Contribuir a  la reducció dels pressupostos familiars d’aliments.

Organització de l´hort i membres del grup:

Com sabeu, disposem d’un espai cedit d’uns 500 m2 en dos nivells: el superior d’uns 400 m2 i l’inferior d’uns 100 m2. Hem dividit el nivell superior en quatre espais de dimensions similars per plantar de forma rotatòria hortalisses i verdures de fulla, hortalisses d’arrel, lleguminoses i  hortalisses  i verdures de fruit. El nivell inferior no es concreta que hi conrearem. Es va establir una quota voluntària de 10,00 euros per la compra de planter.

Les unitats familiars que composen el grup són 19 i beneficiaris directes 59 persones el que equival a un 15% de la població empadronada a Argelaguer.

Es va fixar els diumenges al matí com a dia de trobar-nos tots per fer la feina programada i la resta de dies s’hi ha anat segons disponibilitat de cadascú.

Feina feta període març – agost:

Durant aquest període inicial hem preparat el terreny i hem fet una primera passada del motocultor. Hem posat fems i hem dividit l’hort en 4 parcel·les. Vam netejar els murs de contenció i el canal de reg. Vam preparar una zona per compost i un espai que destinem a l’hort dels nens. Vam anar a buscar canyes i vam fer un parell de tanques per delimitar l’espai. Vam començar plantant cebes i patates i, les setmanes següents, vam plantar i/o sembrar: mongeta alta i baixa, api, bledes, espinacs, enciams, cols i bròquils. Més endavant vam plantar tomates, carbassó, cogombre, pebrot i albergínia.

Vam recuperar un petit dipòsit (200 l) i un de més gran (1000 l) per regar sense obrir la bassa que tenim. Durant tot el temps hem seguit desherbant i fent altres tasques de manteniment.

Hortalisses plantades i sembrades:

  • Bancal 1 (hortalisses de fulla): Api, bledes, col, bròquil, espinac, rúcula, enciam, escarola
  • Banca 2 (hortalisses d’arrel): Patates i cebes
  • Bancal 3 (lleguminoses): Mongeta alta I baixa
  • Bancal 4 (hortalisses de fruit): Carbassó, cogombre, pebrot, albargínia i tomata
  • Bancal inferior: Patates i carbasses

Participació: 

12 de les unitats familiars han pogut participar de forma bastant constant en les diferents tasques que s’han fet i la resta ho han fet més esporàdicament.

Repartiment productes:

Es va establir com a criteri per recollir el que és habitual per a qui té hort: Es recull pel dia. Aquest criteri s’ha seguit per part de tothom i ha funcionat correctament podent collir tothom de tot.

L’hort dels nens

Es va acordar destinar un espai on els nens tinguessis el seu hort. Malgrat que inicialment va funcionar després  s’ha abandonat. Aquest és un aspecte a revisar.

Pressupost:

S’han ingressat per quotes 130,00 euros i per aportacions voluntàries extres 44,00 euros més el sobrant de la festa 2n aniversari 74,00 euros. Total: 248,00 euros. Les despeses han estat per llavors i planter 190,00 euros i per tub dipòsit i altres: 32,00 euros. Total : 222,00 euros.

Avaluació de la temporada i preparem la temporada tardor – hivern:

  • Com ens agradaria que fos l’hort?
    • Amb més unitats familiars implicades
    • Fóssim capaços de fer el nostre propi planter
    • Dividit en bancals
    • Amb un espai reservat als nens
    • Amb una producció ben diversa
    • Amb una part dedicada a plantes aromàtiques i medicinals
    • Incorporar tècniques per millorar contínuament la qualitat del sòl
    • Amb una producció ben diversa i suficient per cobrir les necessitats bàsiques de les unitats familiars implicades
    • Fer un recull fotogràfic d’aquests primers 6 mesos
  • Què és el que més valorem?
    • L’hort ens ha permès augmentar de forma significativa les relacions i el lligam entre nosaltres i crear-ne de nous
    • L’hort és un espai de trobada del grup i ha contribuït a millorar la xarxa d’ajuda mútua generant noves complicitats i oportunitats per coneixe´ns, compartir i ajudar-nos.
    • Hem (re) creat un espai bonic i agradable on anar a passejar I gaudir.
    • L’hort ha significat en més o menys grau una oportunitat per incrementar l’autosuficiència i la resiliència individual i grupal. Ha permès aprendre a conrear els nostres aliments i comprovar que som capaços de produir una quantitat important d’hortalisses i verdures de qualitat.
  • Què podem aconseguir els sis mesos vinents?
    • Intentarem fer una plantació i sembra tardor/ hivern diversificada. Per això proposem:
      • Bancal 1 (hortalisses de fulla): Api, bledes, col, bròquil, espinac, enciam, escarola
      • Banca 2 (hortalisses d’arrel): Porros, cebes, remolatxa, naps i calçots
      • Bancal 3 (lleguminoses): Faves, pèsols i llenties
      • Bancal 4 (hortalisses de fruit): Adob verd, compost. Descans.
      • Bancal inferior: a lliure disposició de qui vulgui plantar alguna cosa
    • Per comprar el planter s’aprova una segona aportació voluntària de 10,00 euros per unitat familiar.
    • Iniciarem la divisió de les parcel·les en bancals amb els objectius de conservar i millorar el sòl, incrementar la producció, evitar trepitjar el terreny on cultivem, facilitar el control de les herbes, limitar l’espai a adobar, evitar l’ús del motocultor, facilitar el reg en delimitar l’espai que necessita aigua.
    • La resta de propostes (incrementar el nombre d’unitats familiars, fer el recull fotogràfic, dedicar un espai a plantes aromàtiques i medicinals, reprendre l’espai pels nens, ..) s’acorda desenvolupar-les en funció de la disponibilitat i el temps del grup i/o deixar-les per la temporada següent.

Us animem a sumar-vos a l’hort d’AenT. Si esteu interessats, contacteu amb qualsevol de nosaltres  o en el email argelaguerentransicio@gmail.com

 

Perquè les societats col·lapsen? El cas de la Illa de Pasqua

Isla_de_Pascua La Illa de Pasqua és el troç de terra habitable més remot del món. Xile és troba a 3.700 km i el petit grup d’illes de Pitcairn a 2.100 km. Pasqua amb una extensió de poc més de 160 km2, va ser colonitzada per polinesis aproximadament en el segle X i fins el segle XVIII quan van arribar els primers europeus els seus habitats van viure en un total aïllament.

Els pocs illencs que van arribar van prosperar durant els segles següents fins assolir una població d’uns 15-20.000 habitants (s. XIV).

Quan arribaren els europeus, els ocupants de l’illa eren però uns 2000 i la illa estava totalment desforestada. A banda trobaren centenars de les impressionants estatues que tots coneixem (moais) escampades per tota la illa i les no menys complexes plataformes on les erigien (ahu). Per organitzar el tallat, transport i aixacament dels moais i la construcció de les plataformes és evident que es requereix d’una població nombrosa i d’una societat complexa que visques en un entorn ric en recursos. Població, societat i recursos inexistents en el moment de l’arribada dels primers navegants europeus.

La història de la illa de Pasqua té moltes semblances amb la situació que viu avui la nostra societat i d’aquí l’interès en dedicar-li aquest post.

illadepasqua2La illa de Pasqua per la seva ubicació i orografia presenta diverses dificultats pel desenvolupament d’un assentament humà. És molt ventòs el que comporta problemes pel desenvolupament de l’agricultura, la pesca és relativament escassa comparada amb altres illes de la Polinesia. Plou relativament poc el que limita la disponibilitat d’aigua dolça.  No s’han trobat restes d’animals domèstics com porcs o gossos comuns en altres illes i sembla que únicament tenien pollastres el que confirmaria el seu aïllament.

La societat es dividia en 12 clans i cada un estava format per una èlit i la resta de la comunitat. Els recursos estaven repartits, si en el territori d’un clan hi havia la platja des d’on es sortia a pescar, una altra tenia la millor pedra per fer eines i en una altra estava la pedrera on es tallaven els moais. Ademés s’havia de creuar el territori de diferents clans per transportar els moais fins el lloc definitiu, etc el que obligava a col·laborar (al menys inicialment).

La construcció dels moais i ahus i el manteniment de la societat que hi vivia requeria d’una quantitat enorme de materia primera i energia que obtenien fonamentalment dels boscos que ocupaven gran part del territori. Els estudis realitzats demostren que fins l’arribada dels primers colons, Pasqua era una illa amb un bosc subtropical d’arbres alts ben desenvolupat. Arbres que varen servir per transportar i erigir els moais, construir embarcacions i trenar cordes, fabricar arpons, construir les grans canoes  necessaries per endinsar-se en la mar, obtenir llenya, construir vivendes,  …

Tots aquest usos del bosc que van fer els illencs des de la seva arribada varen implicar l’inici d’un llarg procés de desforestació que ja hauria d’assolir grans proporcions cap a 1400 i que finalitzà probablement a principis del segle XVI. La totalitat del bosc va desapareixer el que va suposar la impossibilitat de construir canoes, calentar-se a l’hivern, la pèrdua de sol fèrtil i de fulles i altres restes vegetals que servien per abonar els horts i, evidentment, de transportar i erigir moais.

La competència entre els clans per construir moais cada vegada més grans es transforma en competència pels pocs arbustos que anaven quedant. Fins i tot el costum d’incinerar els morts es feu inviable tenint que enterrar els morts.

La major part dels aliments del bosc desapareixeren i sense possibilitat de construir canoes la pesca de dofins i tonyines, base important de la alimentació dels habitants de Pasqua els primers segles, es va fer també impossible. Les aus terrestres desaparagueren també i les marines reduiren la seva població considerablement.

La fam, la guerra civil i, fins i tot, el canibalisme es feren present a l’illa a partir de 1400 i les estatues foren enderrocades. Així doncs, el col·lapse de la societat de Pasqua s’inicià ràpidament a partir del moment en que s’arribà al cim del número d’illencs, de la construcció d’estatues i de màxim impacte ambiental.

Cal preguntar-se què pensaven els habitants de l’illa de Pasqua quan tallaven els darrers arbres. Esperaven trobar una tecnologia que resolgués els problemes? Creien que trobarien un substitut a la preuada fusta? o esperaven trobar un bosc encara no descobert en algun racó de la petita illa?.

 Com diu Jared Diamond en el seu llibre Colapso d’on hem tret el material per redactar aquest post:

Els paral · lelismes entre l’illa de Pasqua i el món modern en el seu conjunt són esgarrifosament obvis. Gràcies a la globalització, al comerç internacional, als vols en avió i a internet, avui dia tots els països de la Terra comparteixen recursos i s’afecten mútuament, exactament igual com ho van fer la dotzena de clans de Pasqua. L’illa polinèsia de Pasqua estava tan aïllada en l’oceà Pacífic com la Terra ho està en l’espai. Quan els habitants de l’illa de Pasqua es van veure en dificultats no hi havia cap lloc on poguessin fugir ni a quí puguessin recórrer a la recerca d’ajuda; tampoc nosaltres, els moderns terrícoles, podem recórrer a cap altre lloc si s’aguditzen els nostres problemes. Aquestes són les raons per les quals la gent veu en l’esfondrament de la societat de l’illa de Pasqua una metàfora, el pitjor escenari possible, del que pot estar oferint-nos el futur.

És dificil no veure en el comportament dels habitants de Pasqua quan anaven a tallar les darreres branques per escalfar-se o els darrers arbres per fer canoes, el mateix comportament quan nosaltres fem betzina per fer funcionar els nostres cotxes, màquines  i calderes o quan seguim consumint quantitats ingents de plàstics. Com ells, poc a poc estem esgotant el recurs que permet mantenir la complexitat de la nostra societat i el seu creixement. Com ells, estem abocats al col·lapse i a la reducció de complexitat (i de població). Podem, com ells, fer-ho d’una forma desordenada, violenta i accelerada o de forma ordenada, pacífica i paulatina.

emaze

http://app.emaze.com/545531/perqu-les-societats-collapsenpptx#slidenum=1