El camí de la simplicitat. ALIMENTACIÓ

alimentacionEl menjar és una de les necessitats materials bàsiques de la vida. No fa molt temps la gent produïa tots o la majoria dels aliments que menjaven. Avui en dia, hem externalitzat la producció dels aliments a empreses globals que estan més interessades a fer beneficis que en proporcionar aliments nutritius o en la producció d’aliments de manera sostenible. Relocalitzar la producció d’aliments és extremadament important.

PRODUEIX LA QUANTITAT MÉS GRAN DEL TEU ALIMENT COM ET SIGUI POSSIBLE

No tothom pot produir el seu propi menjar, però tothom pot fer créixer alguna cosa, fins i tot si es tracta d’una herba o d’un enciam a l’ampit d’una finestra. L’horticultura és un important acte revolucionari.  

 PERQUÈ TENIR GESPA QUAN ES POT TENIR UN HORT

Si anem a una transició més localitzada i a una producció sostenible d’aliments, molts espais amb gespa (o parts d’aquests espais) hauran de convertir-se en bonics horts. Expandeix el teu hort tant com sigui possible. Potser hi ha també espai per un galliner? Potser un parell d’arbres fruiters acuradament col·locats?  

PENSA A PLANTAR ALGUNES VERDURES O FRUITERS EN EL TEU ENTORN

Revisa la normativa sobre plantació en el teu entorn o, simplement fes-ho.  No només això et donarà més espai per conrear els teus propis aliments, sinó que també enviaràs un missatge a la comunitat que et preocupes per la producció d’aliments.

SI NECESSITES MÉS ESPAI PER CONREAR ELS TEUS ALIMENTS, MIRA SI HI HA ALGUN ESPAI DISPONIBLE A LA TEVA COMUNITAT

Els horts comunitaris estan sorgint per tot arreu, i la tendència és probable que continuï. Feu una mica de recerca i mira si n’hi ha un en el teu barri.

HORT COMUNITARI

Si no hi ha un hort de la comunitat en el teu barri, pots unir-te amb alguns veïns i crea un. No hi ha major regal que puguis donar a la teva comunitat.

DONA SUPORT ALS PRODUCTORS LOCALS

La majoria de la gent no serà capaç de produir totes les seves pròpies fruites i verdures. Complementa la teva pròpia producció d’aliments donant suport als agricultors locals. Evita els supermercats tant com sigui possible.  

PENSA QUÈ ESTÀS INGERINT

Menjar sa, aliments orgànics i menja de forma moderada. Evita greixos  i aliments processats.  

REDUEIX EL CONSUM DE CARN, LÀCTICS I PEIX

El fet és que els alts nivells de consum de carn i de peix està afectant de manera molt negativa el nostre planeta. Intenta reduir la quantitat de carn i de peix que consumeixes. Comença per consumir-ne només dos dies per setmana. Amb això estalviaràs diners i alleugeriràs el teu impacte.  

 CONSIDERA EL VEGETARIANISME

Una dieta vegetariana és sana i deliciosa i la transició a una alimentació sense aliments d’origen animal podria ser més fàcil del que et penses.  

APRÉN A COURE EL TEU PROPI PA I A CONSERVAR ELS ALIMENTS

Res fa més bona olor que el pa acabat de fer! I la conservació dels aliments és una forma important de reduir la distància que el teu aliment viatja fins a arribar a la teva taula. Pots conrear o comprar el teu menjar “de temporada ” i, a continuació, conservar-lo per menjar més endavant.

Traduït del text EL CAMÍ DE LA SIMPLICITAT. Un pràctic pla d’acció per viure més amb menys. Ted Trainer, 2012

Descarrega’t el text original complet The Simpler Way Report. A practical action plan for living more on less (pdf).

Naps

OLYMPUS DIGITAL CAMERAAquesta tardor hem descobert el nap com a verdura d’hivern, una època en la qual és difícil obtenir verdures i hortalisses en el nostre entorn.

Els naps (Brassica rapa) són plantes bianuals d’origen asiàtic o mediterrani. Les fulles són enteres i neixen directament de l’arrel. El primer any desenvolupa una arrel engruixida en la part superior i el segon any floreix, fent de 8 a 12 fulles de 30 a 35cm de llarg per entre 7 i 12 cm d’ample, que donen llavors dins d’una siliqua.

L’arrel és rica en vitamina C, mentre que les fulles verdes i tendres (comestibles) ho són en major mesura en A, però també en C, K i calci.

A terra es planta en fileres separades 25 cm, i dins de cada filera, se separen 5 cm entre llavors. Cal cobrir les llavors i premsar lleugerament.  Quan brota, se sol replantar una distància entre plantes de 8 cm.

El sembrat es pot fer durant tot l’any. El cultiu sol durar un parell de mesos, amb rec abundant. No requereix  Sol directe.

El cultiu de primavera se sol recollir a l’estiu pel consum directe. Les de l’estiu es cullen abans de les gelades i se solen conservar durant el període hivernal de manera similar a la pastanaga.

Encara que els naps es mengen normalment bullits havent tret la capa exterior que acostuma a estar bruta de terra, també poden menjar-se guisats, fregits i, fins i tot, crus. Combinen bé amb el porc i altres greixos animals. Com gran part de les plantes de la família Brassicaceae es considera que el seu consum protegeix de diversos tipus de càncer.

Els l’arròs amb fesols i naps són un plat típic de la gastronomia valenciana. Nap i col és també una combinació molt típica. Són plantes ja conegudes per grecs i romans després substituïdes per les patates.

Qualsevol recepta que utilitzi patates, aquestes poden ser substituïdes per naps i el resultat és sempre excel·lent. Per acabar us descric una senzilla recepta:

Ingredients:

  • 1 l aigua o caldo vegetal
  • 3/4 alls
  • 3/4 llesques de pa
  • Oli d’oliva
  • 6 naps
  • Sal

Preparació:

Poseu a bullir l’aigua o el caldo vegetal. Quan bulli i afegiu el pa del  dia i sense crosta encara que també podeu utilitza pa sec. Afegiu l’all tallat en fines làmines, un bon raig d’oliva, un pessic de sal i els naps tallats a quadrets. Deixeu bullir 2o -25 minuts i serviu ben calent. Opcionalment podeu afegir un ou per persona cinc minuts abans d’apagar el foc.

La Medicina Tradicional Xinesa: “Una eina davant la fallida de la salut Pública”

IMG_20141122_182921

Dissabte passat l’Eli Robles, acupuntora del Centre Saüc de Banyoles, ens va fer una xerrada molt interessant en la que ens va exposar els principis de la medicina tradicional xinesa. Agraïm a l’Eli s’hagi ofert a fer-nos a aquesta conferència i us deixem amb el resum que ella mateixa ens ha preparat.

La Medicina Tradicional Xinesa:  “Una eina davant la fallida de la salut Pública”
Argelaguer, 22 de novembre de 2014

En aquesta xerrada he volgut exposar que el sistema de salut vigent serà inviable si la situació social i econòmica es manté en el temps, I que enfront de la fallida del sistema públic de salut una bona opció seria conèixer una diferent visió de la salut i la malaltia per exemple la de la Medicina Tradicional Xinesa.

Les característiques que la fan més viable són:

  • PERSONALITZA en els diagnòstics i tractaments en comptes de fer servir protocols de tractament.
  • IMPLICA L’INDIVIDU EN EL PROCÉS PATOLÒGIC al contrari de l’actitud paternalista, en què el pacient es desentén de la seva malaltia i es posa totalment en mans del sistema.
  • El cost es MOLT BARAT en comparació amb el cost elevat dels tractaments amb fàrmacs i/o cirurgia.

Introdueixo alguns conceptes bàsics de la visió oriental per què la gent vegi que, una vegada identificats els conceptes principals res no s’allunya del sentit  comú més bàsic.

Nocions bàsiques per comprendre les Medicines Orientals:

  1. L’Home/dona, integrat en el COSMOS: connectat amb el cel i amb la terra i en constant intercanvi energètic.
  2. El QI o ENERGIA, que es podria traduir com “Energia Vital” o Força Motriu”.
  1. El YIN i el YANG. Són les dues polaritats del QI I estan en contínua transformació. Aquesta idea és paral·lel al concepte occidental de matèria i energia.

Principals objectius de la Medicina Tradicional Xinesa:

Mantenir el flux d’energia (QI), en moviment harmònic i, a través de l’observació del pacient discernir on hi ha excés, deficiència o bloqueig d’aquest yin i Yang, restablir-ne el bon funcionament i/o millorar-ne la qualitat.

Com?

Alimentació:

  • Basada en aliments d’energia neutra. Que són els cereals i els vegetals (totes les verdures i llegums). També peix, carns blanques i ous.
  • Disminuir les carns vermelles sucres i estimulants.
  • La forma de cocció i les espècies s’utilitzen per modificar l’energia pròpia dels aliments.

Respiració:

  • Meditació, Qi gong, respiració conscient.

Descans:

  • Dormir entre 7 i 9 hores, per tal de mantenir l’equilibri Yin-yang.

Equilibri emocional:

  • Les emocions portades a l’extrem són l’origen de molts i diferents desequilibris energètics.

Quin és el paper de l’acupuntor?

  1. Recull de la història clínica d’un malalt amb els símptomes actuals, antecedents familiars, fisiològics, patològics, etc.
  2. Observació objectiva: qualitat del pols, aspecte de la llengua, color de la pell … segons la informació obtinguda amb l’anamnesi i l’observació, es pot deduir la “situació energètica” del pacient, quin és l’origen del problema i quina és la seva possible evolució si no s’hi posa remei.
  3. Tractament amb acupuntura, mitjançant una tria de punts d’acupuntura, Millorar els símptomes, millorar el sistema energètic en general (la persona) per obtenir efectes duradors, i aportar al pacient comprensió del seu propi procés per tal que pugui fer els canvis vitals que calguin.

Com a idea principal el que vull transmetre és que des d’aquest punt de vista la salut està sempre i en tot moment a les nostres mans i que com amb la gestió dels recursos naturals, gestionar el nostre Qi de forma racional ens donarà una llarga i saludable vida.

Presentació utilitzada durant la xerrada (PDF)

confelirobles

 

 

Plants for a futur

pffSabies que la decocció de l’arrel de la malva s’usa com un substitut de clara d’ou per fer merenga?

Us presento a aquesta setmana una web, Plants For A Future, que m´ha semblat especialment interessant i útil en la que podreu descobrir usos insospitats de moltes plantes.

Plants For A Future és  un centre de recursos i informació de plantes comestibles i altres d’utilitats

Plantes pel Futur (PFAF) és una ONG originalment creada per donar suport al treball de Ken i Addy Fern al seu lloc experimental a Cornwall, on van portar a terme la investigació i recollir informació sobre plantes comestibles i eines adequades per al seu cultiu a l’aire lliure en un clima temperat.

Amb el temps es van plantar 1.500 espècies de plantes comestibles a “The Field” a Cornwall, el que constituia la seva base des de 1989. Fa més de deu anys, Ken va començar a compilar una base de dades, que actualment consta d’aproximadament 7.000 espècies de plantes.

El web inclou molta informació però la part més útil i interessant és potser la base de dades. Permet la cerca de més de 7.000 plantes comestibles i medicinals segons diferents criteris de cerca, incloent : noms comuns i llatins, la paraula clau, la família, l’hàbitat i l’ús (medicinal , comestible o un altre).

Es pot fer una recerca més detallada usant la secció de recerca Propietats . Això permet buscar un número de característiques de la planta alhora. Per exemple, pot ser que vulgueu buscar una planta que necessita un sòl sorrenc , entre 1 mi 5 m d’alçada i que li agrada l’ombra. La recerca de base de dades trobareu plantes que tenen aquestes 3 característiques.

La secció Usos de les Plantes  ofereix una àmplia varietat d’usos de plantes, incloent les seves qualitats medicinals i comestibles, així com altres usos, per exemple, materials de construcció, tints, … En molts casos, aquesta informació es recolza en la base de dades amb enllaços directes a les plantes corresponents.

També es pot trobar una secció  Top 20 plants que inclou algunes de les plantes favorites que ens semblen  que mereixen un article per a ells sols, per exemple, Allium, Cornus i Viola. Una altra secció està dedicada a les Top Medicinal Plants.

Pàgines addicionals inclouen Woodland Jardineria , Vegetariana Organics , Plantes perennes , i Habitats.

El web està en anglés però inclou una part traduida al castellà amb aquestes seccions:

Com a curiositat i exemple de la molta informació que podreu trobar a la web destaquem aquest  link en el que trobareu 225 substituts del cafè o aquest en el que trobareu 17 possibles substituts de la sal.

Felicitem els autors i us recomanem l’afegiu Plants For A Future a la vostra llista de llocs favorits.

Begudes vegetals

Leche-Vegetal

Tenia pendent explicar-vos el Taller de begudes vegetals que van fer fa unes setmanes.

Ja us hem parlat en aquest blog de la conveniència de reduir el consum de productes d’origen animal inclosos els làctics i alimentar-nos primordialment amb aliments frescos, de proximitat i d’origen vegetal.

Les begudes vegetals poden ser un excel·lent substitut de la llet animal i el millor de tot és que les podem fer a casa.

La Selene i la Isha “expertes” en l’elaboració de begudes vegetals  van preparar un taller per ensenyar-nos els secrets per preparar correctament aquestes begudes de forma casolana.

La veritat és que va estar molt interessant i profitós.

De begudes vegetals en podem fer de molt tipus utilitzant qualsevol cereal o qualsevol fruit sec o fins i tot fent combinacions cereal + fruit sec. Podem fer llet de sèsam, de soja, de coco, d’arròs, d’ametlles, d’avellanes, de xufa, de cacauet, …

El procediment general a seguir és el següent:

1. Posem 1 tassa gran de cereals, fruit sec o combinació que volem utilitzar en remull 12 h

2. Llencem  l’aigua del remull i tornem a posar aigua freda fins cobrir el producte (aprox. 1/2 litre d’aigua)

3. Triturem  (3 minuts) i afegim 1/2 litre d’aigua més. Triturem 1 minut més.

4. Colem en un drap de cotó i espremem fins la última gota

5. Embotellem i guardem a la nevera

Podem afegir, al triturar,  una mica de sal i canyella o vainilla al gust i endolcir amb sucre, mel, estèvia, …

Per saber més i les particularitats de cada beguda (p. exemple l’arròs ha de ser cuit o la de soja ha de bullir 10 minuts) hauré d’esperar a la propera edició d’aquest fantàstic taller.

taller llets vegetals

Desconnecta’t

tabletfon

L’arribada de la telefonia mòbil a Espanya es va produir l’any 1976, amb la posada en servei del “Telèfon automàtic en vehicles” (TAV) per la llavors Companyia Telefònica Nacional d’Espanya (CTNE). Aquest sistema estava limitat a Madrid i Barcelona, i només podia emprar-se en vehicles. 

A Espanya, segons xifres de desembre de 2011, el nombre de línies de telefonia mòbil per a comunicació personal és d’unes 56.189.478, enfront de 47.157.822 habitants, sent la taxa de penetració de 111,5 línies per cada 100 habitants.

Estar connectats 24 hores, 7 dies a la setmana i 365 dies a l’any és cada vegada més habitual. Els nous telèfons intel.ligents (smartphones), les tauletes (tablets) i els nous telèfons-tauleta (tablet phones) ho faciliten d’una manera extraordinària i a un cost – aparentment – assumible.

Són evidents  les possiblitats que aquestes tecnologies ens ofereixen per comunicar-nos i realitzar moltes tasques que sense elles serien impensables o inviables. Però, és igualment obvi que si no posem límits la situació pot degenerar (i de fet degenera) en un ús compulsiu injustificat i inclús perjudicial per la nostra salut i per a les nostres relacions.

Per altra banda, l’agrujament de la situació econòmica i  la progressiva reducció en la disponibilitat de molts dels recursos naturals necessaris per fabricar aquests aparells entre altres factors, comportarà que l’accés a aquestes tecnologies es redueixi en el futur fins a un punt fins ara impensable.

Tampoc hem d’oblidar que el nivell de consum d’energia i l’impacte ambiental associat directament al sector d’internet i la telefonia és molt important pel que la creixent dificultat per accedir a la energia barata i la necessitat d’aturar el  procés d’escalfament global afectarà sens dubte al desenvolupament d’aquest sector.

Us proposem doncs que de la mateixa manera que, en un anterior post, feiem referència a que cal preparar-nos per un ús més limitat del cotxe privat, comenceu un pla per limitar el temps que esteu connectats i per reduir l’ús que feu de les anomenades tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). L’objectiu és doble, d’una banda evitar un ús compulsiu i, per altra banda, adaptar-nos progressivament a un accés més limitat que previsiblement tindrem en el futur.

Per començar podeu:

  • Crear espais lliures de TIC com la cuina, el bany o el dormitori.
  • Evitar l’accés en uns moments concrets com les hores dels àpats, a partir de certa hora del dia, o el cap de setmana.
  • Establir uns horaris per contestar el correu electrònic o els serveis de missatgeria. Per exemple una o dues vegades al dia,  a primera o última hora del matí o de la tarda.
  • Respectar certs moments pot ser un altra forma de limitar l’us d’aquestes tecnologies com quan estigueu amb altres persones o quan estigueu realitzant alguna activitat d’oci apagant el telèfon o simplement posant-lo en mode silenciós o mode d’avió.

 Si t’agradat aquest post, comparteix-lo.

Planificar l’hort

Hort en 4 zonesEn un post anterior ja vam parlar dels beneficis de menar un hort tant per les persones que accedeixen a aquesta possibilitat com per la comunitat on s’implanten aquestes iniciatives. En aquell post reclamàvem, sense èxit, a l’Ajuntament d’Argelaguer que ens cedís unes parcel·les que té en propietat per a horts als veïns que ho demanessin.

Quan ens plantegem menar un hort, sobretot si no ho hem fet mai, és difícil saber per on començar. Quan espai hi destino? quines plantes conreo? on compro les llavors o el planter? quan s’ha de regar? quin adob utilitzo? ….

El més habitual és anar improvisant i “alguna cosa colliré” el que no deixa de ser veritat.

De tota manera un mica de planificació no ens anirà malament i obtindrem millors resultats.

En aquest post intentaré apuntar alguna orientació que espero et sigui d’utilitat.

El primer que cal tenir en compte és que l’hort requereix temps i dedicació pel que hem d’estar disposats a destinar una part del nostre temps al nostre hort i a mantenir una certa continuïtat. Com a mínim i per petit que sigui el nostre hort hem de calcular unes 4-6 hores setmanals de dedicació que durant la primavera i l’estiu seran més i durant la tardor i l’hivern menys.

En segon lloc hem de decidir on farem l’hort i quin espai hi destinarem. Encara que pràcticament qualsevol espai ens servirà és important que sigui un lloc assolellat i amb accés a l’aigua. Us recomano començar treballant un espai petit (menys de 20 m2) i progressivament anar augmentant el tamany del vostre hort segons les vostres disponibilitats de temps i ganes de treballar amb l’objectiu de disposar d’un mínim de 40 m2.

Una vegada hem adquirit el compromís de dedicar una part del nostre temps a treballar un hort i un cop hem delimitat l’espai inicial on treballarem, cal que decidim què hi conrearem. Farem una llista d’aquelles hortalisses que volem conrear i ens limitarem a aquestes ja que l’espai sempre és limitat i cultivar moltes espècies o aquelles que no en mengem gairebé mai no té massa sentit.

La tercera recomanació que us faig és que feu rotacions en el vostre hort per garantir un equilibri en el sòl i evitar plagues i malalties. Fer rotacions consisteix en anar alternant en la mateixa zona de l’hort diferents plantes. En aquest punt existeixen moltes teories i propostes.  El que et proposem aquí consisteix en dividir l’hort en 4 zones o bancals iguals i planificar dues collites cada any per cada zona (primavera-estiu i tardor-hivern), fent la rotació cada primavera.

Així el primer any (primavera-estiu) cultivarem  en la primera zona o bancal, segons la llista que hem fet de plantes que volem conrear, plantes precolombines (mongeta, cogombre, carbassó, blat de moro, …); en la segona zona o bancal plantes de fulla (enciams, escaroles, espinacs, cols, ..); en la tercera zona o bancal plantes de fruit (tomata, albergínia, pebrot, ..) i en la quarta zona o bancal plantes d’arrel (ceba, alls, porros, pastanaga, remolatxa,..).

Una vegada feta la collita de primavera – estiu, a la tardor-hivern del mateix any plantarem en la primera zona plantes d’arrel, en la segona zona lleguminoses, en la tercera zona plantes de fulla i en la quarta zona un adob verd o la deixarem descansar.

En la primavera-estiu del  segon any comencem la rotació com podeu veure en aquests gràfics.

planificarhort

rotacionsEn la mesura del que sigui possible, seguiu la última recomanació que us faig en aquest post. Es refereix a la tradició que diu que AMB LLUNA MINVANT es sembra o planta el que creix sota terra o sobre el terra (cebes, patata, pastanaga, enciam, espinacs, escarola, bledes, …) i AMB LLUNA CREIXENT es sembra o planta el que creix lluny del terra (tomata, pebrot, llegums, albergínies, …).

Molta sort i bona collita!!

Si t’agradat aquest post, comparteix-lo.