Taller d’economia domèstica. Idees bàsiques

El dissabte 29 de setembre varem impartir (Josep Maria Corbalan i Miquel Tort)  un petit taller d’economia domèstica al Casal d’Argelaguer. En aquest taller varem donar unes pautes bàsiques que ens ajudaran a gestionar millor aquest recurs tant escàs que és el diner a casa.

Les idees principals que varem desenvolupar son:

La gestió correcte, el control i la seguretat financera és un dels somnis més anhelats per la majoria de les persones i  està al nostre abast. Els diners no donen la felicitat, però viure sense deutes i sense angoixes de final de mes, tenir uns estalvis i poder dedicar-nos a alguna cosa que ens agradi és un bon començament.

El primer que cal fer és conèixer la nostra situació actual. En segon lloc és convenient que prenguem conciència de la necessitat d’establir uns objectius respecte als nostres diners per així assolir seguretat i evitar l’angoixa que la incertesa sobre que fem amb els nostres diners ens pot generar. Els objectius financers més aconsellables per a tothom:

• Control de les despeses per arribar bé a final de mes
• Estalviar més
• Reduir o eliminar deutes
• Preparar la jubilació
• Protegir la família

I el tercer element important és tenir un  pressupost familiar. Ho sento, però només pots assolir el control del teus diners si tens un pressupost, per això cal:

Pas 1: Identificar ingressos i despeses
Pas 2: Avaluar les despeses i fer ajustos
Pas 3: Aplicar el nou pressupost i fer un seguiment
Pas 4: Revisar el pressupost i fer els ajustos necessaris

Com arribar a final de mes – Punts clau

1. Assumeix el control de la teva economia, no et limitis a deixar-te portar per les circumstàncies.
2. Regla d’or per a la seguretat financera: gasta menys del que ingresses.
3. Destina una part dels teus ingressos a l’estalvi. Pensa que estalviar és com pagar-te.
4. Ajusta el teu pressupost. Gairebé sempre hi ha marge per retallar algunes despeses.
5. Planifica: estableix objectius concrets i fes un pla d’estalvi per assolir-los.
6. Revisa el teu pla de tant en tant, per adaptar-lo als canvis.
7. Manté una quantitat de diners disponibles per si sorgeix algun imprevist (fons d’emergència).
8. Controla els teus deutes. Els préstecs tenen costos. Pensa-ho bé abans de demanar un préstec, per baixa que et sembli la quota mensual: la suma de petites despeses et pot porta a la ruina

El taller va ser  gratuït i obert a tothom va comptar amb una bona assistència que va sortir amb moltes idees i feina per fer.

Gràcies a tots els que vareu venir.

Curs economia domèstica – actualitzat març 2013 – (PDF)

TALLER ECONOMIA FAMILIAR – PLA DE COMPTES actualitzat maig 2013

Fent cervesa casolana a Argelaguer

El passat dissabte 11 d’agost’12 a casa vam elaborar un producte alimentari bàsic: cervesa! Les cerveses que prenem habitualment a qualsevol bar són cerveses industrials d’ordi i d’alta fermentació. Nosaltres vam fer una cervesa diferent, de blat i elaborada amb un procés totalment casolà amb llevats de baixa fermentació. Ens vam atrevir amb un típica d’Alemanya coneguda com “Weizenbier” o també “Weiβbier”, cervesa blanca.

El tipus de cervesa ve donat per la fermentació dels llevats, que pot ser de tres maneres: per fermentació espontània amb els llevats que hi ha a l’aire, amb llevats seleccionats que fermenten a temperatures baixes (al voltant de 5 graus) que són les més habituals a casa nostra i que s’anomenen “lager” o “pilsen” i les que fermenten a temperatures altes (entre 20 i 25 graus) com la que vam fer nosaltres.

Els ingredients per elaborar aquest producte mil·lenari (els antics egipcis ja en feien), són quatre:

  • Aigua: vam triar una aigua de la Garrotxa per fer 20 litres de cervesa.
  • Malta: la malta no és més que ordi o blat que ha començat a germinar i que s’ha assecat o torrat. Nosaltres vam fer servir dos maltes pàlides, una de blat i una d’ordi i una altra d’ordi més torrat.
  • Llúpul: és la planta que li dona l’amargor i l’aroma característica a la cervesa. També és una planta que la protegeix de la contaminació. Per aquí la Garrotxa se l’anomena “herba cervesera” i creix a prop de les rieres, però també se la coneix amb altres noms com “herba de llop” o “escanyapolles”. Els nostres avis la feien servir per l’insomni fent-se un coixí amb les seves fulles, però és una planta remeiera que també es donava per fer pujar el desig sexual de les dones i baixar el dels homes. Hi ha una malaltia masculina, l’erecció crònica que també es tractava amb aquesta planta. El nom d'”escanyapolles” se li escau prou bé, però crec que se l’anomena així perquè és un planta trepadora que escanya els arbres.
  • Llevat: és el que fa fermentar els sucres continguts a les maltes produïnt l’alcohol i el gas.

El procés d’elaboració de manera molt resumida consta dels següents passos:

  1. Maceració: quan l’aigua és calenta s’apaga el foc i s’hi tiren els cereals que ja hauran estat molturats (triturats o trencats) prèviament i es va remenant bé de tant en tant per extreure els sucres. Aquest procés pot durar al voltant d’una hora i mitja. És important mantenir la temperatura de maceració, per això li vam posar una manta embolcallant l’olla.
  2. Recirculació i aspersió: es treuen els cereals de l’olla i es va fent circular el most obtingut diverses vegades a través d’ells per netejar-lo i acabar d’extreure els sucres. Finalments es rega el gra amb aigua calenta fins tenir la quantitat que volem de cervesa.
  3. Cocció: el most ja ben net es cou a l’olla durant una bona estona, entre una hora i mitja i dos hores. Després de l’inici de l’ebullició s’hi tira una primera dosi de llúpul que és la que donarà l’amargor i quan s’apaga el foc s’hi tira la resta per donar l’aroma. Hi ha mestres cervesers que li tiren tres dosis, i alguns fruites o altres plantes per personalitzar la beguda.
  4. Refredament: és per a mi la fase més difícil i la més arriscada perquè s’ha de baixar la temperatura del most des d’aprop dels 100 graus centígrads a 25 en el mínim temps possible per reduir el risc de contaminació i per poder tirar els llevats, que hem dit que els nostres actúen a aquestes temperatures. Nosaltres vam poder-ho fer en 20 minuts gràcies a tres sistemes de refredament: posant l’olla en un cubell ple de gel al que hi anàvem posant aigua, amb un serpentí net que vam posar dins l’olla pel que hi passava aigua molt freda provinent d’un altre serpentí que estava dins un bloc de gel que rebia aigua de la xarxa.
  5. Fermentació: quan el most arriva als 25 graus s’hi tira el llevat, es posa tot el most dins un cubell fermentador i deixa durant uns dies en un lloc fresc al voltant de 20 graus perquè la cervesa faci la primera fermentació. Passat el temps s’embotella i s’hi afegeix una mica de sacarosa (alguns hi posen mel o sucre moreno), es tanca l’ampolla i deixa passar unes setmanes perquè faci una segona fermentació. Finalment a partir de les tres setmanes ( hi ha mestres cervesers que les deixen un parell de mesos) ja es pot veure.

Tot el procés d’elaboració pot durar unes set o vuit hores si no comptem els preparatius, la desinfecció de l’aparellatge i les ampolles, l’embotellat i l’endreça.

Per cloure vull dir que el millor de fer cervesa va ser la bona companyia i el caliu humà que es va poder crear entre gairebé les catorze famílies que durant tot el procés vam compartir la tarda menjant productes d’elaboració casolana, una coca, galetes, xampanyet de saüc, melons de l’hort… i altres que tot i no ser casolans no hi podien faltar com les olives i les cerveses. Finalment agraïr el reportatge fotogràfic de l’Eulàlia Massana de qui teniu una petita mostra i l’assessoria tècnica i els excel·lents ingredients del mestre cerveser Carles Illa.

Joan Rodríguez

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Taller fem sabó casolà

Dissabte 7 de juliol ens varem trobar a l’era davant el local que amablement ens varen deixar els Geganters (i sense tenir que fer el pagament de cap fiança) una colla d’entusiastes amb ganes d’aprendre a fer sabó casolà.

La Glòria, l’Isabel i l’Steve ens varen guiar pas a pas per fer el sabó base a partir del qual la imaginació de cada un pot convertir en sabó pel cos amb infinites olors, per la rentadora o per netejar terres o plats.

Varem riure força i varem poder comprovar que la paciència és un ingredient fonamental per fer sabó a casa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Taller de massa mare a Argelaguer

El dissabte  passat, 7 de juliol, vam assistir al taller de massa mare amb el Josep, a casa de la Montserrat.

Érem deu persones molt animades a apendre els secrets de la massa mare.

Amb un to planer i entenedor, en Josep ens va anar introduint dins el món de la farina, de l’aigua, de la temperatura i del temps…

El procés per fer la massa mare és senzill i a la vegada cal ser cuidadós i amorós; remenar amb cura, tapar bé el recipient i cada dia anar-li donant aliment perque creixi.

Vam assabentar-nos dels beneficis de fer pa amb llevat mare enlloc de utilitzar el llevat convencional o llevat de París. El pa és més digestiu, és apte per a persones amb intoleràncies al llevat convencional, dura més temps, i és més bo! Tal i com ens va explicar en Josep; “tots els nutrients i avantatges de la massa mare es traspasen al pa”

També ens va comentar que hi ha masses mare que tenen més de cinc-cents anys! Així que si volem, tenim massa mare per estona…

Vam coure i tastar diferents tipus de pa, tots fets amb massa mare i blats diferents, espelta i sègol. En va destecar el pa fet amb una varietat de blat antic català, el xeixa, amb un sabor característic, boníssim i saludable!

El taller va ser molt animat i participatiu, vam aprendre molt, vam acabar brindant amb cava del Penedès i ens vam endur un “pessic” de massa mare per començar a experimentar! Ja no necessitem comprar llevat, som una mica més autosuficients!

Núria F.  i  Anna B.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.