Què pots fer? Alimentació

Ha estat només en els últims cinquanta anys quan hem aconseguit perfeccionar l’art de tenir un paisatge urbà completament inútil i improductiu, alhora que ens hem fet gairebé totalment dependents de llargues cadenes de subministrament altament dependents del petroli. No obstant això, aquesta vulnerabilitat és una magnífica oportunitat de repensar com ens alimentem “.
Wendell Berry

Un altre dels àmbits clau que més afectarà la transició a que estem abocats a fer junt a la mobilitat i l’habitatge (que abordarem en un proper post), és el de l’alimentació.

Si els canvis en mobilitat es podien resumir en mou-te menys i més a prop, en alimentació es tracta de produir el que consumim i consumir el que produïm. A diferència de la mobilitat, el tema de l’alimentació és molt més complex d’abordar doncs inclou molts matissos i particularietats en funció del lloc on vivim i de les habilitats que tinguem. Intentaré però donar unes orientacions bàsiques per tots aquells que volgueu començar a avançar en la transició en aquest àmbit basat en la pròpia experiència.

Com en el tema de mobilitat aviat us adonareu, quan inicieu els canvis que us proposo, que més que la impossibilitat de fer-los és que el canvi d’hàbits requereixen molt temps. Per entendre’ns, és molt més ràpid anar al supermercat a comprar un enciam que conrear-la. Una vegada més, constatem que el que ens dona el petroli és potència. És a dir, la possibilitat de fer o aconseguir coses d’una forma ràpida.

Què pots fer?

Una manera simple de fer la transició en aquest àmbit és reduir progressivament el teu pressupost dedicat a l’alimentació. Això t’obligarà a anar incorporant les accions que a continuació et proposo. Totes aquestes accions es poden desenvolupar de mica en mica a partir de la situació actual fins l’ideal d’incorporar-les íntegrament en els nostres hàbits.

  1. Consumeix únicament productes frescos i de temporada i elimina tots els productes processats.
  2. Conrea un hort i planta arbres fruiters. Utilitza sempre que puguis llavors locals.
  3. Redueix el consum de carn i làctics de la teva dieta i cria animals, d’acord a les teves costums i necessitats, per produir ous i carn.
  4. Elabora tu mateix tot allò que pugis fer a casa (pa, melmelada, conserves, iogourt, kèfir, galetes, pastissos, salses, begudes vegetals, …) i aprèn a conservar-los evitant el congelador.
  5. Compra allò que no puguis elaborar tu mateix a productors locals
  6. Sempre que puguis, compra a granel i a través d’una cooperativa de consum
  7. Aprofita tot el que t’ofereix l’entorn. Al llarg de l’any és possible recol·lectar diferents fruits i plantes comestibles  el que sens dubte hem d’aprofitar.
  8. Destina un espai per tenir un rebost on emmagatzema aliments ens serà imprescindible adquirir-los (oli, sal, llegums, cereals, arròs, farina, mel, …).

La metodologia per avançar en aquest àmbit consisteix en determinar quina és la nostra situació actual i establir, per cada una de les 8 mesures, uns objectius temporals d’acord a les nostra determinació i possibilitats.

Així per exemple podem, a partir de veure totes les nostres compres d’un o dos mesos, determinar quin volum de productes frescos i de temporada consumim i incrementar progressivament la proporció d’aquests en la nostra cistella.

De la mateixa manera podrem veure qui volum de carn, peix o productes làctics comprem i reduir progressivament aquesta quantitat fins assolir l’objectiu que ens marquem.

Si tenim possibilitat de tenir un hort, podrem començar a conrear-lo i arribar a consumir gran part de l’any productes cultivats per nosaltres. Els excedents els podrem conservar amb les tècniques adequades i els podrem consumir els mesos en que el nostre hort produeixi menys.

Tenir un rebost ben proveït és a l’abast de gairebé tothom si ens ho proposem i serà de gran utilitat en el futur si aprenem a gestionar-lo correctament.

Òbviament cadascú podrà establir els seus objectius i els períodes per assolir-los segons cregui més oportú. El que és important és que prenguem el control de la situació, que siguem proactius i que anem augmentant l’autonomia i resiliència personal (i familiar) en l’àmbit de l’alimentació.

Els motius per canviar no són només la necessitat de preparar-nos per una societat postpetroli i abocada a un canvi climàtic de grans dimensions i de greus conseqüències. També és important trencar amb un model insolidari i injust d’alimentació que contribueix a fer impossible l’accés a una vida digna a milions d’ésser humans,  la continuïtat sobre la Terra de moltes espècies animals i vegetals i que no respecta els drets de les generacions futures.

Què pots fer? Mobilitat

“Mentre molta gent segueixi pensant que tenir un automòbil és fonamental, aquesta gent serà incapaç de crear una societat comunista, una societat no opressora, una societat pacífica i una societat no destructora de la natura” Manuel Sacristán

Un dels àmbits que més canviaran amb la fi del petroli barat i abundant és el de la mobilitat. Els llargs desplaçaments i la gran mobilitat actual de persones i mercaderies serà inviable. Per altra banda, la contribució a l’escalfament global i al canvi climàtic directament atribuïble al transport de persones i mercaderies que representa el 40 % del consum energia final a Espanya el 2013, justifiquen per se un canvi d’hàbits urgent i general en el model de mobilitat actual.

Què pots fer?

El procés de transició en aquest àmbit encara es pot fer de forma gradual però establint uns objectius clars i avaluables per tal de garantir l’èxit del procés. El canvi principal i més difícil és de valors. Cal que prenguis consciència que el model de mobilitat que seguim és inviable i, a la vegada, indesitjable, i a partir d’aquesta presa de consciència segueix el més complex, començar a actuar.

Pots començar per coses senzilles i progressivament avançar cap a l’objectiu final que serà:

  1. eliminar els llargs desplaçaments si no són estrictament necessaris,
  2. utilitzar sistemes de transports no motoritzats per desplaçar-nos per distàncies curtes,
  3. utilitzar sistemes motoritzats públics per distàncies mitjanes, i
  4. utilitzar excepcionalment i únicament quan no hi hagi alternativa, sistemes motoritzats privats

En començar a actuar t’adonaràs que més que la impossibilitat de fer els desplaçaments que habitualment ja fas, el que veuràs és un canvi en el temps necessari per fer-los. El cotxe privat, que és el mètode més habitual que utilitzem per moure’ns, el que ens dóna (aparentment) es potencia. És a dir, la possibilitat de fer molts i/o llargs desplaçaments en un temps curt.

A mesura que avancis en el pla que et proposo veuràs que necessites més temps per desplaçar-te. Això t’obligarà a (re)organitzar la teva mobilitat. Hauràs de reduir i concentrar el nombre de desplaçaments i hauràs d’anar, progressivament, reduint el teu cercle geogràfic d’activitat (per realitzar compres, per treballar, per fer activitats d’oci, …).

Vegem-ho amb més detall:

  1. Eliminar els llargs desplaçaments si no són estrictament necessaris

Què podem considerar un llarg desplaçament és relatiu. Pots prendre com a referència el viatge més llarg que hagis fet en els darrers tres o cinc anys. A partir d’aquesta dada, podràs anualment reduir la idea personal de llarg desplaçament. Segons es vagi fent més evident la dificultat d’accés als combustibles fòssils, també s’anirà fent més evident i més compartit el concepte de llarg desplaçament.

El mateix podem dir sobre el concepte “estrictament necessari”. A la pràctica però no és difícil adonar-nos que llargs desplaçaments realment justificats són molt pocs i, de fet, han estat excepcionals per la majoria de la població al llarg de la història.

     2. Utilitzar sistemes de transports no motoritzats per desplaçar-nos habitualment

Molts estem encara acostumats a utilitzar el cotxe per desplaçaments curts i molt curts, aquells més habituals. Per a tots aquests desplaçaments  hem de acostumar-nos progressivament a fer-los a peu o amb ajuda de vehicles no motoritzats (bicicleta, patinet, patins, …).

Considerarem desplaçaments curts o molts curts aquells que entre anada i tornada siguin de menys de 10 km. Pot semblar una distància molt gran per fer a peu o en bicicleta però si pensem que a pas normal fàcilment es poden fer 3-4 km per hora, estem parlant de desplaçaments que podem fer sense massa dificultat en un temps raonable.

3. Utilitzar sistemes motoritzats públics per distàncies mitjanes 

Per distàncies superiors als 10 km (anada i tornada) progressivament ens acostumarem a utilitzar els serveis públics de transport de viatgers. Serà important que ens organitzem per demanar que aquests serveis siguin de qualitat, amb una regularitat intensa i econòmics.

4. Utilitzar excepcionalment i únicament quan no hi hagi alternativa, sistemes motoritzats privats

L’ús del cotxe o de la motocicleta caldrà reservar-lo per aquelles ocasions excepcionals i que, a més a més, no tinguem cap alternativa. Per assolir aquest objectiu t’ajudarà veure quin consum en euros i litres fas actualment i plantejar-te objectius de reducció. Veuràs que reduccions del 30 o el 40% són fàcilment assolibles en un breu període de temps (6 mesos per exemple) doncs tots fem un ús abusiu del cotxe. A partir d’aquí, podràs establir nous objectius fins que assoleixis l’objectiu final d’utilitzar el cotxe excepcionalment.

Veiem un exemple de què podria ser un pla de reducció de la mobilitat personal (o familiar):

En primer lloc caldria plantejar-se i quantificar una reducció progressiva del nombre de desplaçaments en general i, en particular, els de llarga i mitjana distància. És a dir, si de mitjana fas anualment 5 viatges de més de 1000 km, et pots plantejar en 4 anys per exemple fer-ne´n 1 o cap, etc

Pla de reducció de la mobilitat personal (o familiar).

  1. En els llargs desplaçaments reduiré en quatre anys el radi en què em moc de 400 km a un radi de 175 km.
  2. En els desplaçaments inferiors al que he establert com a llarga distància progressivament aniré combinant el % dels que faig en transport privat i transport públic de manera que al final del període de quatre anys passaré a fer un 80% d’aquests desplaçaments en transport públic i només un 20% en transport privat.
  3. Finalment els desplaçaments curts els faré tots a peu o en bicicleta si són fins a 4 km (anada i tornada) el primer any i si són fins a 10 km el quart any (anada i tornada).

plamobilitat

Òbviament cadascú podrà establir els seus objectius i els períodes per assolir-los segons cregui més oportú. El que és important és que prenguem el control de la situació, que siguem proactius i que anem augmentant l’autonomia i resiliència personal (i familiar) en l’àmbit de la mobilitat.

Els motius per canviar no són només la necessitat de preparar-nos per una societat postpetroli i abocada a un canvi climàtic de grans dimensions i de greus conseqüències. També és important trencar amb un model insolidari i injust de mobilitat que contribueix a fer impossible l’accés a una vida digna a milions d’ésser humans,  la continuïtat sobre la Terra de moltes espècies animals i vegetals i que no respecta els drets de les generacions futures.

Renunciar a viatjar en avió

airport queue204.386.371 és el número de passatgers que van utilitzar els aeroports espanyols durant el 2011.  Sent els de Madrid, Barcelona, Palma i Màlaga els més utilitzats.

L’increment respecte al 2010 ha estat d’un 6% però l’evolució en el temps ha estat exponencial. Així, per exemple, el número de passatgers en l’aeroport del Prat ha passat d’un  milió de passatgers a l ‘any 1963 a més de  34 milions al 2011.

A partir de 1995, la liberalització del sector de les línees aèries a la Unió Europea i l’aparició de les anomenades companyies low-cost (subvencionades) va provocar una continua baixada de preus. I això va propiciar aquest augment de passatgers, fins el punt que, per itineraris relativament curts, és més barat viatjar en avió que en tren o en cotxe.

El consum de combustible  – per exemple el Boing 737 – 700 consumeix 2.420 kg combustible/ hora vol –  i la contaminació  – un avió comercial emet 0,17 kg CO2 per quilòmetre i passatger, mentre que el tren emet 0,06 kg CO2 i un cotxe petit amb un sol ocupant 0,12 kg CO2 per quilòmetre i passatger – representen actualment unes quantitats molt importants amb uns efectes directes significatius sobre el canvi climàtic.

Les persones que viuen a prop dels  aeroports han de patir molts inconvenients. Des de la contaminació ambiental i acústica fins els associats al tràfic continuat de vehicles i mercaderies o la por a ser afectats per una ampliació de l’aeroport.

Per altra banda, el que evidencia que les coses no funcionen adequadament en el món de la navegació aèria és el fet que nombroses companyies han fet fallida en els darrers anys: Spanair, Futura, LTE, American Airlines, American Eagle, Air Comet, MalevAlitalia, Sterling Airways, Japan Airlines, Sabena, Varig, Air Madrid, … i sense oblidar que Iberia en aquests moments declara unes pèrdues d’un milió  d’euros diaris i que està en procés de reestructuració/liquidació o que Air Europa i Air Nostrum darrerament han hagut de fer  retallades i acomiadaments.

Aquest procés no ha acabat i l’encariment dels combustibles i la reducció de les subvencions entre altres privilegis obligaran al tancament de moltes més companyies i a la pujada dels preus dels bitllets en els propers anys.

Plane Stupid es una xarxa de grups de base que treballen contra l’expansió de l’aviació amb tres objectius:

  • Fi dels vols de curt recorregut (fins a 500 km) i de l’expansió dels aeroports
  • Aturar la publicitat de l’aviació
  • Una transició justa a llocs de treball i a formes de transport sostenibles

Què podem fer?

L’opció més radical és, sens dubte, renunciar a viatjar amb avió. Però, sense ser tan radicals, podem plantejar-nos reduir significativament l’ús de l’avió per viatjar i assumir el compromís de limitar, per exemple, el número de viatges que fem anualment amb avió; utilitzar el tren o l’autocar per viatjar o evitar la temptació d’aprofitar per les nostres vacances les ofertes que fan les companyies low-cost.

Le bus a 1€

El 23,5% dels catalans es desplaça a peu a la seva vida diària i el 28,4% ho fa en transport públic. Malgrat tot, el 43,5% dels catalans continua preferint el transport privat (cotxe o moto)  segons dades de l’Enquesta de Llars i Medi Ambient de l’Institut Nacional d’Estadística (2009).

Al final de la travessa que vàrem fer fa un parell de setmanes entre Bellver de Cerdanya i Porta ens vàrem trobar amb l’agradable sorpresa que el Conseil Général des Pyrenées Orientales ofereix un complert sistema de transport públic amb autobús en tota la regió a un preu únic d’ 1,00 euro el bitllet sigui quin sigui el punt d’origen i final del trajecte que realitzem.

Així el viatge entre Porta i Perpignan de 189 km ens va costa 1,00 euros, el mateix que ens hagués costat el viatge entre Perpingnan  i Cerbère que té un recorregut de 48 km.

A part d’aquesta tarifa única d’1,00 euro per viatge podem adquirir un abonament setmanal per 8,00 euros, mensual per 30,00 euros o anual per 180,00 euros que ens permet viatjar lliurement per tota la xarxa (veure mapa) durant cada un d’aquest períodes.

Ens va sembla que això si que és apostar pel transport públic i col·lectiu i un veritable incentiu per deixar el cotxe a casa.

Una iniciativa així a casa nostre estem segurs tindria una excel·lent acollida entre els que ja utilitzem el transport públic habitualment (TEISA, SARFA, ALSINA GRAELLS, i companyia) i serviria perquè molt altres es decidissin a canviar el cotxe pel bus.

Argelaguer sense cotxes

El consumo de energía de los vehículos privados representa en España alrededor del 50% del total de los consumos del transporte por carretera. El porcentaje restante corresponde fundamentalmente al tráfico de mercancías (alrededor del 47%), y, con una participación mínima, al transporte colectivo de pasajeros (un 3%). Font: http://www.idae.es

L’ús del vehicle ens permet introduir un concepte molt important conegut com a paradoxa de Jevons. Segons Jevons, a mesura que el perfeccionament tecnològic augmenta l’eficiència amb la qual s’usa un recurs, el més probable és que augmenti el consum d’aquest recurs, abans que disminueixi. Així tecnologies amb major eficiència energètica poden fer augmentar el consum total d’energia.

Es a dir, la major eficiència en la fabricació del cotxes i les millores en quan a consum i contaminació dels motors poden comportar i de fet comporten un augment del número de cotxes, del número d’emissions i del consum de combustible.

Així iniciatives per compartir cotxe (Carsharing) com Avancar o compartir itineraris (Carpooling) com Compartir Cotxe o Amovens cerquen la reducció d’emissions de CO2 o estalviar diners però segons la paradoxa de Jevons el més probable és que aquests projectes acabin produint un ús més intensiu del cotxe i, en conseqüència, un consum més elevat de combustible i també unes emissions totals més elevades de CO2.

Davant de l’encariment dels carburants  i de l’escassetat dels mateixos el que cal no és un estalvi en el consum de carburant o en l’emissions de CO2 per km si no una reducció dràstica del seu ús.

Així doncs, el que us proposem és iniciar una reducció progressiva de l’ús del vehicle privat (sigui compartit o no).  Les accions que podem emprendre, tan de forma individual com col·lectiva, en aquest sentit son moltes:

* Evita sempre l’ús del cotxe pels desplaçaments dins del municipi.

* Utilitza progressivament el transport públic pels desplaçaments amb millor connexió (a Besalú, Olot, Figueres, Banyoles , Barcelona, etc)

* Si a casa teniu més d’un cotxe plantegeu-vos seriosament intentar durant un temps organitzar-vos amb un sol cotxe, veureu que no és tant difícil com sembla.

* Si teniu un sol cotxe analitzeu en quines situacions l’utilitzeu i si teniu alternativa en transport públic.

* Organitzar  per desplaçaments en que no és possible el transport públic,  un sistema per compartir cotxe i/o compartir itineraris

* Aparca el cotxe en les diferents entrades del poble evitant, en la mesura del possible, desplaçar-nos o estacionar dins el poble.

* Concentrar al màxim el nombre de desplaçaments evitant els viatges no realment justificats

* Buscar activitats properes a casa i renuncia a actividades per les que és necessari el cotxe

* etc

Per cert, malgrat que ni els costos ni les emissions de CO2 seran el que determinaran el canvi sino la escassetat dels recursos, si feu comptes veureu que el cost per km en cotxe privat és, com a mínim, de 0,24 euros i les emissions CO2 són, com a mínim, de 120 g CO2/km. Així anar i tornar:

  • d’Argelaguer a Olot – cost: 8,16 euros / emissions CO2: 4,08 Kg ;
  • d’Argelaguer a Girona – cost: 20,64 euros /emissions CO2: 10,34 kg,
  • d’Argelaguer a Barcelona – cost: 64,80 euros / emissions CO2: 32,40 Kg
  • etc.

Si vols unir-te a Argelaguer en transició i ajudar-nos a fer aquest bloc, organitzat activitats o desenvolupar alguna iniciativa relacionada o vols més informació sobre el que aquí plantejem, no dubtis en contactar per email, en el telèfon 618736025 o, molt millor, personalment a Ca la Julia. Miquel T.